Noguera NOG 035_Ivars de Noguera
Pantà de Santa Anna. Vessants de la Noguera Ribagorçana. Serra Llarga – Secans de la Noguera.
Ivars de Noguera — Ermita de Cèrvoles — Castelló de Farfanya — Algerri — Ivars de Noguera
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:49 km
Desnivell:1020 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Espais naturals de ponent
Bonica ruta pels límits ponentins del país format pels darrers contraforts del Prepirineu que moren a la gran Depressió Central i recorre dos dels espais naturals de ponent: els Vessants de la Noguera Ribagorçana a l?inici del recorregut i el de Serra Llarga ? Secans de la Noguera cap al final.
La ruta comença pel camí de Boix, un poble abandonat situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana que té bona part del seu terme negat per ... Espais naturals de ponent
Bonica ruta pels límits ponentins del país format pels darrers contraforts del Prepirineu que moren a la gran Depressió Central i recorre dos dels espais naturals de ponent: els Vessants de la Noguera Ribagorçana a l’inici del recorregut i el de Serra Llarga – Secans de la Noguera cap al final.
La ruta comença pel camí de Boix, un poble abandonat situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana que té bona part del seu terme negat per les aigües del pantà de Santa Anna. Arribem al lloc de Boix fent una marrada tot seguint el Barranc de Sant Andreu per evitar l’estret congost per on el riu s’ha obert pas a la plana entre els relleus de Montpedrós i Montderes. Queda dempeus l’ermita de Sant Julià que fou la parròquia de l’antic poble i antic terme del castell de Boix, església vora el pantà que podem visitar desviant-nos un centenar de metres del trajecte.
Pedalem vora el pantà gaudint de les esplèndides vistes que ens ofereixen els abruptes relleus que el limiten fins que ens desviem per un camí envoltat de vegetació arbustiva que a la primavera llueix una magnifica gama de tonalitats de verds i ens puja a l’ermita de Sant Salvador. Durant la pujada, gaudim d’un extensa panoràmica dels abruptes orografia de l’Espai Natural dels Vessants de la Noguera Ribagorçana. Un coneixedor del territori identificarà les restes de l’església de Tragó, poble que també va estar negat per les aigües del pantà de Santa.
La ruta ens porta ara fins a la la collada on s’ubica el Santuari de Santa Maria de Cérvoles. Aquesta capella gòtica fou enderrocada i al seu lloc es va construir una nova església i una hostatgeria per als pelegrins. Posteriorment, a mitjan segle XX, el casal també fou enderrocat i la capella refeta. L’ermita és l’únic edifici que queda d’un conjunt arquitectònic que ha variat molt durant els anys.
Ens deixem caure per una pista que marxa en paral·lel als vessants a migdia de la Serra de la Guineu que ens permet deixar la muntanya, passar a espais més oberts ocupats per extensions cultivables i arribar a
Castelló de Farfanya seguint la vall esculpida pel riu del mateix nom. Castelló de Farfanya és un dels centres històrics més interessants de la comarca i compta amb diversos edificis d'interès patrimonial.
La monumentalitat dels que coronen el turó que s’alça al nord del poble, les restes de l’antic castell i l’església de Santa Maria ens obliga a pujar-hi per fer una ullada des de mes a la vora. El castell, origen del poble, formava part de la línia defensiva sarraïna (amb els castells de Corbins, Balaguer, Os, Algerri, Albesa, Llorenç, Santa Linya i altres) que protegia la plana de les empreses militars d'Arnau Mir de Tost, el conqueridor d'Àger vers la meitat del segle XI. Malauradament fou destruït durant les guerres carlines. Actualment resten els murs, torres, la muralla i les restes de la primitiva església romànica de Santa Maria. Al costat del castell s’alça la nova església, molt malmesa, d'estil gòtic i construïda al segle XIV. En el seu interior hi havia un retaule de pedra gòtic que ara es conserva a l'església de Sant Miquel, un dels millors retaules de Catalunya del segle XIV.
Al poble trobem la curiosa església de Sant Miquel, els orígens de la qual es remunten al segle XII o XIII, tot i que ha sofert nombroses modificacions posteriors. Presenta elements arquitectònics del romànic, el gòtic i el barroc. Altres elements destacables de Castelló de Farfanya son la Casa de la Inquisició, la font barroca o el pont medieval.
Deixem aquest fabulós patrimoni històric i naveguem per la plana infinita tancada al nord pels singulars turonets de la Serra Llarga, formacions que semblen replicar-se mimèticament i que ens acompanyen mentre pedalem fins al punt Algerri. A Algerri continuem la ruta pel camí del cementiri. Just comencem a endinsar-nos a la vall trobem els Trullets, unes singulars cisternes excavades al terraplè del camí que servien per emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el procés de la fermentació, i posteriorment extreure’l per per comercialitzar-lo o consumir-lo. El fet d’estar construïdes en un sòl de roca de guix cristal·litzat ajuda en el procés de la fase de fermentació. Els Trullets son un patrimoni històric que cal salvaguardar.
Remuntem la petita vall travessant per la part central de la filera de turons singulars que formen la Serra Llarga, el darrer contrafort que com onades expansives retingudes en el temps es dipositen sobre la Depressió Central provinents del Pirineu. Davant nostre s’estén una plana limitada al nord per la següent línia de relleus d’aquest mar imaginari. A ponent destaca el promontori rocós que acull l’ermita de sant Salvador de Montpedró, muntanya que ja coneixem des de l’inici de la ruta i direcció que seguim per acabar-la.
Maig de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Sant Julià de Boix. Santuari de Santa Maria de Cérvoles. Castell i església de Santa Maria de Castelló de Farfanya. Sant Miquel de Farfanya. Els Trullets
Bonica ruta pels límits ponentins del país format pels darrers contraforts del Prepirineu que moren a la gran Depressió Central i recorre dos dels espais naturals de ponent: els Vessants de la Noguera Ribagorçana a l?inici del recorregut i el de Serra Llarga ? Secans de la Noguera cap al final.
La ruta comença pel camí de Boix, un poble abandonat situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana que té bona part del seu terme negat per ... Espais naturals de ponent
Bonica ruta pels límits ponentins del país format pels darrers contraforts del Prepirineu que moren a la gran Depressió Central i recorre dos dels espais naturals de ponent: els Vessants de la Noguera Ribagorçana a l’inici del recorregut i el de Serra Llarga – Secans de la Noguera cap al final.
La ruta comença pel camí de Boix, un poble abandonat situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana que té bona part del seu terme negat per les aigües del pantà de Santa Anna. Arribem al lloc de Boix fent una marrada tot seguint el Barranc de Sant Andreu per evitar l’estret congost per on el riu s’ha obert pas a la plana entre els relleus de Montpedrós i Montderes. Queda dempeus l’ermita de Sant Julià que fou la parròquia de l’antic poble i antic terme del castell de Boix, església vora el pantà que podem visitar desviant-nos un centenar de metres del trajecte.
Pedalem vora el pantà gaudint de les esplèndides vistes que ens ofereixen els abruptes relleus que el limiten fins que ens desviem per un camí envoltat de vegetació arbustiva que a la primavera llueix una magnifica gama de tonalitats de verds i ens puja a l’ermita de Sant Salvador. Durant la pujada, gaudim d’un extensa panoràmica dels abruptes orografia de l’Espai Natural dels Vessants de la Noguera Ribagorçana. Un coneixedor del territori identificarà les restes de l’església de Tragó, poble que també va estar negat per les aigües del pantà de Santa.
La ruta ens porta ara fins a la la collada on s’ubica el Santuari de Santa Maria de Cérvoles. Aquesta capella gòtica fou enderrocada i al seu lloc es va construir una nova església i una hostatgeria per als pelegrins. Posteriorment, a mitjan segle XX, el casal també fou enderrocat i la capella refeta. L’ermita és l’únic edifici que queda d’un conjunt arquitectònic que ha variat molt durant els anys.
Ens deixem caure per una pista que marxa en paral·lel als vessants a migdia de la Serra de la Guineu que ens permet deixar la muntanya, passar a espais més oberts ocupats per extensions cultivables i arribar a
Castelló de Farfanya seguint la vall esculpida pel riu del mateix nom. Castelló de Farfanya és un dels centres històrics més interessants de la comarca i compta amb diversos edificis d'interès patrimonial.
La monumentalitat dels que coronen el turó que s’alça al nord del poble, les restes de l’antic castell i l’església de Santa Maria ens obliga a pujar-hi per fer una ullada des de mes a la vora. El castell, origen del poble, formava part de la línia defensiva sarraïna (amb els castells de Corbins, Balaguer, Os, Algerri, Albesa, Llorenç, Santa Linya i altres) que protegia la plana de les empreses militars d'Arnau Mir de Tost, el conqueridor d'Àger vers la meitat del segle XI. Malauradament fou destruït durant les guerres carlines. Actualment resten els murs, torres, la muralla i les restes de la primitiva església romànica de Santa Maria. Al costat del castell s’alça la nova església, molt malmesa, d'estil gòtic i construïda al segle XIV. En el seu interior hi havia un retaule de pedra gòtic que ara es conserva a l'església de Sant Miquel, un dels millors retaules de Catalunya del segle XIV.
Al poble trobem la curiosa església de Sant Miquel, els orígens de la qual es remunten al segle XII o XIII, tot i que ha sofert nombroses modificacions posteriors. Presenta elements arquitectònics del romànic, el gòtic i el barroc. Altres elements destacables de Castelló de Farfanya son la Casa de la Inquisició, la font barroca o el pont medieval.
Deixem aquest fabulós patrimoni històric i naveguem per la plana infinita tancada al nord pels singulars turonets de la Serra Llarga, formacions que semblen replicar-se mimèticament i que ens acompanyen mentre pedalem fins al punt Algerri. A Algerri continuem la ruta pel camí del cementiri. Just comencem a endinsar-nos a la vall trobem els Trullets, unes singulars cisternes excavades al terraplè del camí que servien per emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el procés de la fermentació, i posteriorment extreure’l per per comercialitzar-lo o consumir-lo. El fet d’estar construïdes en un sòl de roca de guix cristal·litzat ajuda en el procés de la fase de fermentació. Els Trullets son un patrimoni històric que cal salvaguardar.
Remuntem la petita vall travessant per la part central de la filera de turons singulars que formen la Serra Llarga, el darrer contrafort que com onades expansives retingudes en el temps es dipositen sobre la Depressió Central provinents del Pirineu. Davant nostre s’estén una plana limitada al nord per la següent línia de relleus d’aquest mar imaginari. A ponent destaca el promontori rocós que acull l’ermita de sant Salvador de Montpedró, muntanya que ja coneixem des de l’inici de la ruta i direcció que seguim per acabar-la.
Maig de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Sant Julià de Boix. Santuari de Santa Maria de Cérvoles. Castell i església de Santa Maria de Castelló de Farfanya. Sant Miquel de Farfanya. Els Trullets