Garrigues GRR 004_L’Espluga Calba
Serra del Tallat. Serra de Vilobi
L’Espluga Calba — Vallbona de les Monges — Rocallaura — Santuari del Tallat — Senan — L’Espluga Calba
Mapa Comarcal de Catalunya. Garigues. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
http://www.icc.es/vissir3/
Resum
Distància:43 km
Desnivell:895 m
Temps:0 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Santuari del Tallat
La ruta transcorre per les vessants nord de la Serra del Tallat, amb l?objectiu d?assolir el cim on s?alça el Santuari del Tallat, un antic priorat i actual santuari marià, i el seu excepcional mirador, que ofereix vistes generoses sobre la Conca de Barberà i els Pirineus. Pel camí, com una joia arquitectònica que s?ofereix de regal, apareix el Monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, un indret que atura el temps i convida a admirar la bellesa del lleg... Santuari del Tallat
La ruta transcorre per les vessants nord de la Serra del Tallat, amb l’objectiu d’assolir el cim on s’alça el Santuari del Tallat, un antic priorat i actual santuari marià, i el seu excepcional mirador, que ofereix vistes generoses sobre la Conca de Barberà i els Pirineus. Pel camí, com una joia arquitectònica que s’ofereix de regal, apareix el Monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, un indret que atura el temps i convida a admirar la bellesa del llegat històric.
Comencem al bell mig del poble, a la plaça presidida pel majestuós castell de pedra del segle XIII. Prenem momentàniament la carretera en direcció a Maldà per connectar amb el camí dels Graus i els Plans de Senan. Carenem sobre la vall, immersos en un paisatge típicament de secà, on camps de cereals, ametllers i oliveres s’estenen fins on arriba la vista. Des de la carena, cap al sud, s’albira la Serra del Tallat i les fèrtils fondalades que s’obren cap al nord. Més enllà, per sobre dels núvols que s’arrapen a l’allargassada carena coronada de molins de vent, es dibuixa la silueta de les Muntanyes de Prades.
Mentrestant, cap al nord, la mirada s’estén sobre la plana d’Urgell, esquitxada de petits nuclis, i tancant-la, les muntanyes prepirinencques dels Montsecs. Més enllà, s’alcen els cims innivats dels Pirineus lleidatans, majestuosos i dominants. A les envistes dels Omells de Na Gaia, creuem una petita carretera i ens deixem caure pel Fondo de les Pintades, seguint un camí que transita entre camps de cereals que comencen a verdejar i alguna vinya, fins a arribar a un coll amb vistes a Vallbona de les Monges.
La joia de Vallbona és el seu monestir. Fundat al segle XII per ermitans i ermitanes que aviat s’adheriren a l’orde del Cister, el monestir de Vallbona va créixer, es va edificar i va acumular un gran poder al llarg de tota l’època medieval. Des d’aquella esplèndida etapa, la vida monàstica no s’hi ha interromput mai. Tants segles d’història han dotat el cenobi d’un ric patrimoni, testimoni del fet que un dia fou un dels centres religiosos més importants del país. El monestir combina els estils romànic i gòtic, uns llenguatges arquitectònics la vigència dels quals es revelà més efímera que la pròpia construcció del conjunt. Un monestir que mereix, amb escreix, una visita pausada per descobrir-ne tots els secrets
La joia de Vallbona és el seu monestir. Fundat al segle XII per ermitans i ermitanes que aviat s’adheriren a l’orde del Cister, el monestir va créixer, es va edificar i va acumular gran poder durant tota l’època medieval. La vida monàstica no s’hi ha interromput mai, i avui el cenobi conserva un ric patrimoni que testimonia la seva importància històrica. Combina els estils romànic i gòtic, llenguatges arquitectònics que, encara que més efímers que la construcció mateixa, doten el conjunt d’una presència majestuosa. És un lloc que mereix una visita pausada per descobrir-ne tots els secrets.
Continuem la ruta per la vall de la Riera de Maldanell, avançant en paral·lel a la carretera que finalment haurem de prendre. Mentre pedalem, el paisatge ens mostra vestigis de la Línia L2 republicana: búnquers i trinxeres que recorden com s’amagava el foc de morter i des d’on s’organitzava un possible assalt. Per accedir a la carretera, cal creuar a peu un camp, un petit tram que ens connecta amb l’asfalt i ens condueix fins a Rocallaura, que s’alça majestuós dalt d’un turó, al peu de la riera. Al poble destaquen l’església parroquial i les minses restes del seu antic recinte murallat. El castell, esmentat ja al segle XII, ha desaparegut gairebé completament; només en resta un portal, conegut com el Portalet, i la minúscula casa del portaler que encara sembla guardar els secrets del passat.
Iniciem l’ascensió a la carena de la Serra del Tallat amb calma i comoditat per una bonica fondalada a ponent de la Serra del Socarrat, on boscos i camps de cereals es combinen en un paisatge harmònic. Els molins de vent, imponents i silenciosos, semblen marcar-nos el camí. Un cop assolim la carena, seguim el camí que travessa el Parc Eòlic del Tallat, un vast territori salpicat d’una ingent quantitat de molins que giren constantment, com vigilants mecànics que dominen el vent i la immensitat del paisatge que s’estén cap a la cubeta de la Conca de Barberà.
A l’alçada dels vestigis de l’antic Hostal del Tallat, punt de parada històric per a pelegrins i viatgers, ens desviem per visitar l’objectiu de la ruta: el Santuari del Tallat. Aquest edifici gòtic, datat al segle XIII, és un recinte tancat de planta rectangular que desprèn aires de fortalesa. La seva porta d’accés, de mig punt dovellat, convida a entrar i descobrir la història que guarda entre els murs. Actualment, el santuari combina la funció de culte religiós amb la de lloc de visita cultural i d’esbarjo. L’any 1354 s’hi fundà l’església de Santa Maria del Puig del Tallat, i al segle XV passà a dependre del monestir de Poblet. El 1822, els monjos de Poblet abandonaren el santuari, i no fou fins als anys setanta que es va recuperar i consolidar com a centre de peregrinació per a pobles de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.
Des del mirador, s’albira una esplèndida panoràmica de la Conca de Barberà, amb vistes que abracen les Muntanyes de Prades i la serra de Miramar. Cap al nord, el Prepirineu i els Pirineus dominen l’horitzó. Al costat del santuari, un búnquer recorda la gran importància estratègica del lloc, vigília silenciosa que sembla observar el territori des de segles enrere.
Des del mirador, s’albira una esplèndida panoràmica de la Conca de Barberà, amb vistes que abracen les Muntanyes de Prades i la serra de Miramar. Cap al nord, la vista és igualment impressionant, amb el Prepirineu i els Pirineus dominants a l’horitzó. Al costat del santuari, el búnquer recorda la gran importància estratègica d’aquest lloc, vigília silenciosa que sembla observar el territori des de segles enrere.
Tornem a seguir la línia que marquen els molins de vent, gaudint a cada pedalada de l’immens paisatge que s’estén al nostre voltant. La pista s’acaba de cop a l’extrem de la Serra del Tallat, però un petit i curt sender ens permet enllaçar amb la pista que condueix cap a Senan, que apareix sobtadament, com perdut enmig del no-res.
Iniciem l’últim tram de la ruta, enfilant la serra de Vilobi i continuant carenant sobre la cubeta de la Conca. Finalment, trobem el camí que, amb un descens pausat, ens retorna al punt de sortida, envoltats de frondoses pinedes i d’un paisatge humanitzat, típicament de secà, on camps i vinyes dibuixen un territori modelat i cuidat generació rere generació.
Gener de 2026
CENTRES DE INTERÈS
Monestir de Vallbona de les Monges. Sant Llorenç de Rocadellaura. Antic Balneari de Rocadellaura. Santuari del Tallat. Santa Maria de Senan.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.turismegarrigues.com
La ruta transcorre per les vessants nord de la Serra del Tallat, amb l?objectiu d?assolir el cim on s?alça el Santuari del Tallat, un antic priorat i actual santuari marià, i el seu excepcional mirador, que ofereix vistes generoses sobre la Conca de Barberà i els Pirineus. Pel camí, com una joia arquitectònica que s?ofereix de regal, apareix el Monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, un indret que atura el temps i convida a admirar la bellesa del lleg... Santuari del Tallat
La ruta transcorre per les vessants nord de la Serra del Tallat, amb l’objectiu d’assolir el cim on s’alça el Santuari del Tallat, un antic priorat i actual santuari marià, i el seu excepcional mirador, que ofereix vistes generoses sobre la Conca de Barberà i els Pirineus. Pel camí, com una joia arquitectònica que s’ofereix de regal, apareix el Monestir cistercenc de Vallbona de les Monges, un indret que atura el temps i convida a admirar la bellesa del llegat històric.
Comencem al bell mig del poble, a la plaça presidida pel majestuós castell de pedra del segle XIII. Prenem momentàniament la carretera en direcció a Maldà per connectar amb el camí dels Graus i els Plans de Senan. Carenem sobre la vall, immersos en un paisatge típicament de secà, on camps de cereals, ametllers i oliveres s’estenen fins on arriba la vista. Des de la carena, cap al sud, s’albira la Serra del Tallat i les fèrtils fondalades que s’obren cap al nord. Més enllà, per sobre dels núvols que s’arrapen a l’allargassada carena coronada de molins de vent, es dibuixa la silueta de les Muntanyes de Prades.
Mentrestant, cap al nord, la mirada s’estén sobre la plana d’Urgell, esquitxada de petits nuclis, i tancant-la, les muntanyes prepirinencques dels Montsecs. Més enllà, s’alcen els cims innivats dels Pirineus lleidatans, majestuosos i dominants. A les envistes dels Omells de Na Gaia, creuem una petita carretera i ens deixem caure pel Fondo de les Pintades, seguint un camí que transita entre camps de cereals que comencen a verdejar i alguna vinya, fins a arribar a un coll amb vistes a Vallbona de les Monges.
La joia de Vallbona és el seu monestir. Fundat al segle XII per ermitans i ermitanes que aviat s’adheriren a l’orde del Cister, el monestir de Vallbona va créixer, es va edificar i va acumular un gran poder al llarg de tota l’època medieval. Des d’aquella esplèndida etapa, la vida monàstica no s’hi ha interromput mai. Tants segles d’història han dotat el cenobi d’un ric patrimoni, testimoni del fet que un dia fou un dels centres religiosos més importants del país. El monestir combina els estils romànic i gòtic, uns llenguatges arquitectònics la vigència dels quals es revelà més efímera que la pròpia construcció del conjunt. Un monestir que mereix, amb escreix, una visita pausada per descobrir-ne tots els secrets
La joia de Vallbona és el seu monestir. Fundat al segle XII per ermitans i ermitanes que aviat s’adheriren a l’orde del Cister, el monestir va créixer, es va edificar i va acumular gran poder durant tota l’època medieval. La vida monàstica no s’hi ha interromput mai, i avui el cenobi conserva un ric patrimoni que testimonia la seva importància històrica. Combina els estils romànic i gòtic, llenguatges arquitectònics que, encara que més efímers que la construcció mateixa, doten el conjunt d’una presència majestuosa. És un lloc que mereix una visita pausada per descobrir-ne tots els secrets.
Continuem la ruta per la vall de la Riera de Maldanell, avançant en paral·lel a la carretera que finalment haurem de prendre. Mentre pedalem, el paisatge ens mostra vestigis de la Línia L2 republicana: búnquers i trinxeres que recorden com s’amagava el foc de morter i des d’on s’organitzava un possible assalt. Per accedir a la carretera, cal creuar a peu un camp, un petit tram que ens connecta amb l’asfalt i ens condueix fins a Rocallaura, que s’alça majestuós dalt d’un turó, al peu de la riera. Al poble destaquen l’església parroquial i les minses restes del seu antic recinte murallat. El castell, esmentat ja al segle XII, ha desaparegut gairebé completament; només en resta un portal, conegut com el Portalet, i la minúscula casa del portaler que encara sembla guardar els secrets del passat.
Iniciem l’ascensió a la carena de la Serra del Tallat amb calma i comoditat per una bonica fondalada a ponent de la Serra del Socarrat, on boscos i camps de cereals es combinen en un paisatge harmònic. Els molins de vent, imponents i silenciosos, semblen marcar-nos el camí. Un cop assolim la carena, seguim el camí que travessa el Parc Eòlic del Tallat, un vast territori salpicat d’una ingent quantitat de molins que giren constantment, com vigilants mecànics que dominen el vent i la immensitat del paisatge que s’estén cap a la cubeta de la Conca de Barberà.
A l’alçada dels vestigis de l’antic Hostal del Tallat, punt de parada històric per a pelegrins i viatgers, ens desviem per visitar l’objectiu de la ruta: el Santuari del Tallat. Aquest edifici gòtic, datat al segle XIII, és un recinte tancat de planta rectangular que desprèn aires de fortalesa. La seva porta d’accés, de mig punt dovellat, convida a entrar i descobrir la història que guarda entre els murs. Actualment, el santuari combina la funció de culte religiós amb la de lloc de visita cultural i d’esbarjo. L’any 1354 s’hi fundà l’església de Santa Maria del Puig del Tallat, i al segle XV passà a dependre del monestir de Poblet. El 1822, els monjos de Poblet abandonaren el santuari, i no fou fins als anys setanta que es va recuperar i consolidar com a centre de peregrinació per a pobles de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.
Des del mirador, s’albira una esplèndida panoràmica de la Conca de Barberà, amb vistes que abracen les Muntanyes de Prades i la serra de Miramar. Cap al nord, el Prepirineu i els Pirineus dominen l’horitzó. Al costat del santuari, un búnquer recorda la gran importància estratègica del lloc, vigília silenciosa que sembla observar el territori des de segles enrere.
Des del mirador, s’albira una esplèndida panoràmica de la Conca de Barberà, amb vistes que abracen les Muntanyes de Prades i la serra de Miramar. Cap al nord, la vista és igualment impressionant, amb el Prepirineu i els Pirineus dominants a l’horitzó. Al costat del santuari, el búnquer recorda la gran importància estratègica d’aquest lloc, vigília silenciosa que sembla observar el territori des de segles enrere.
Tornem a seguir la línia que marquen els molins de vent, gaudint a cada pedalada de l’immens paisatge que s’estén al nostre voltant. La pista s’acaba de cop a l’extrem de la Serra del Tallat, però un petit i curt sender ens permet enllaçar amb la pista que condueix cap a Senan, que apareix sobtadament, com perdut enmig del no-res.
Iniciem l’últim tram de la ruta, enfilant la serra de Vilobi i continuant carenant sobre la cubeta de la Conca. Finalment, trobem el camí que, amb un descens pausat, ens retorna al punt de sortida, envoltats de frondoses pinedes i d’un paisatge humanitzat, típicament de secà, on camps i vinyes dibuixen un territori modelat i cuidat generació rere generació.
Gener de 2026
CENTRES DE INTERÈS
Monestir de Vallbona de les Monges. Sant Llorenç de Rocadellaura. Antic Balneari de Rocadellaura. Santuari del Tallat. Santa Maria de Senan.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.turismegarrigues.com