Selva SEL 031_Biloví d’Onyar
Serra de Santa Barbarà. Espai Protegit d’Interès Natural del Volcà de la Crosa
Biloví d’Onyar — Brunyola —Coll de Ruscall — Santa Barbara — Sant Amanç — Sant Llop — Sant Dalmai — Salitja — Biloví d’Onyar
Mapa digital Comarcal. La Selva. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:49 km
Desnivell:1160 m
Temps:5 h 0 min
Dificultat:difícil
Castell de Brunyola, mirador de Santa Bàrbara i volcà de la Crosa
Ruta amb un objectiu clar i inspirador: assolir el turó que corona l?ermita de Santa Bàrbara, un balcó natural privilegiat des d?on la plana de la Selva s?obre com un mapa viu. La panoràmica és ampla i generosa, un ventall que s?estén del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre, amb el mar insinuant-se a l?horitzó. Pel camí, descobrim el castell de Brunyola, bastit amb pedra volcànica del volcà de la Crosa, ... Castell de Brunyola, mirador de Santa Bàrbara i volcà de la Crosa
Ruta amb un objectiu clar i inspirador: assolir el turó que corona l’ermita de Santa Bàrbara, un balcó natural privilegiat des d’on la plana de la Selva s’obre com un mapa viu. La panoràmica és ampla i generosa, un ventall que s’estén del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre, amb el mar insinuant-se a l’horitzó. Pel camí, descobrim el castell de Brunyola, bastit amb pedra volcànica del volcà de la Crosa, un espai protegit d’una bellesa paisatgística excepcional que travessarem en el tram final de la ruta.
Deixem el nucli urbà per un camí veïnal asfaltat a l’altra banda de la riera. Pedalem còmodament per la plana, sota un cel intensament blau, esquitxat de masses de núvols densos i compactes que avancen lentament, com immensos zepelins empesos pel ritme del déu Èol.
La suavitat del terreny ens permet alçar la mirada i llegir el paisatge que ens acompanyarà durant la jornada. Els jocs de llum del sol dibuixen postals canviants del muntanyam, que es transforma a cada instant amb el moviment del vent en alçada. Davant nostre es fa evident l’objectiu: la serra de Santa Bàrbara i l’ermita que la corona. Els més coneixedors del territori hi sabran reconèixer el turó i l’ermita de Sant Argimon, el castell i l’ermita de Farners, el Sobirà de la Creu d’Horta a les Guilleries, i, cap al nord, els cingles de Sant Roc, les muntanyes de Rocacorba, el turó de la Mare de Déu del Mont i, si el dia és clar i la mirada s’afina, la silueta blanca i poderosa del Canigó.
Aquesta lectura pausada del paisatge ens carrega d’energia abans d’afrontar la part més exigent de la ruta. Abans, però, visitem l’ermita de la Mare de Déu de Serrallonga i arribem al nucli de Brunyola seguint el Camí dels Avellaners. Val la pena aturar-s’hi: el petit llogaret conserva una església integrada dins l’antic recinte murallat, amb un campanar que aprofita una de les torres del castell. Tot el conjunt està construït amb pedra volcànica extreta del volcà de la Crosa, un detall que connecta arquitectura i geologia de manera singular.
L’ascensió comença a l’altra banda de la carretera d’Anglès. El primer tram discorre per un camí solitari i poc freqüentat. A partir de Can Moixac el ferm millora, però els pendents s’endureixen progressivament. Quan les vessants de la serra de Santa Bàrbara es tornen més aspres, la pedalada exigeix constància i força per assolir la carena i arribar al coll de Ruscall, punt on enllacem amb la Ruta d’en Serrallonga. És un tram físicament exigent, però agraït, protegit per una densa massa forestal mediterrània, amb predomini d’alzines sureres, algunes de dimensions imponents.
El coll de Ruscall és un encreuament històric de camins, entre ells el camí ral de Girona a Vic. Durant segles va ser pas habitual de viatgers i traginers, però també territori de bandolers que aprofitaven la seva posició estratègica. No és casual la dita popular que adverteix: “A la Gironella i al Ruscall, si pot ser no hi aneu mai”, en referència a la perillositat que tenia antigament aquest indret.
Des del coll, acabem de guanyar alçada fins a l’ermita de Santa Bàrbara, situada estratègicament dalt del turó. Des d’aquí, la plana de la Selva es desplega en tota la seva amplitud, amb una vista que s’estén del Cap de Creus fins al Montnegre, amb el mar al fons, platejat pels reflexos del sol. L’ermita, adossada a una casa-refugi, està documentada des del segle XII. En destaca especialment l’esvelt campanar d’espadanya, d’un sol ull amb arc rebaixat, que s’alça amb una sobrietat elegant.
Iniciem el descens, primer per un sender —tot i que existeix l’opció de fer-lo per pista—, traçant llargues llaçades pel contrafort del turó, immersos en una boscúria espessa. El camí ens condueix fins a la pista que puja a l’ermita de Sant Amanç, antiga parròquia ja documentada l’any 1019. Al segle XIV, les epidèmies de pesta van provocar una forta despoblació i l’ermita va quedar annexada a Sant Martí Sapresa. Tot i els possibles orígens preromànics, l’edifici actual correspon als segles XII-XIII. Restaurada recentment, destaca el detall curiós de les dovelles de l’arc de mig punt de la porta, provinents de l’antic convent de Sant Antoni d’Anglès, enderrocat l’any 2000.
Ja a la plana, creuem la carretera d’Anglès i continuem pedalant per la Selva, enllaçant camins còmodes i variats que ens retornen al punt d’inici passant pels nuclis de Sant Dalmai i Salitja. És un tram llarg, d’uns vint quilòmetres, ideal per gaudir del caràcter obert i agrícola de la planura selvatana. Pel camí destaquen les ermites de Sant Pere Sestronques, on retrobem el Camí dels Avellaners —amb presència constant d’aquests arbres—, i la malmesa ermita de Sant Llop.
El colofó de la ruta és el pas pel perímetre del volcà de la Crosa, el volcà amb el cràter més ample de la península Ibèrica i un dels més grans d’Europa, amb 1.250 metres de diàmetre. La seva grandària excepcional, visible des del mirador de les Guilloteres, és fruit d’una erupció extremadament violenta causada per una gran bossa d’aigua subterrània. El cràter té una fondària màxima de 74 metres, i el seu punt més elevat és l’ermita de Sant Llop, reconvertida en torre de vigilància gràcies a la panoràmica privilegiada que ofereix. Declarat Espai Natural Protegit d’Interès Natural, el volcà de la Crosa posa punt final a una ruta que combina història i paisatge amb una harmonia difícil d’oblidar.
Gener de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Ermita Mare de Deu de Serrallonga. Església de Sant Fruitós de Brunyola. Castell de Brunyola. Ermita de Santa Bàrbara. Ermita de Sant Amanç. Ermita de Sant Pere Sestronques. Ermita de Sant Llop. Església de Sant Dalmai. Santa Maria de Salitja.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.laselvaturisme.com/
Ruta amb un objectiu clar i inspirador: assolir el turó que corona l?ermita de Santa Bàrbara, un balcó natural privilegiat des d?on la plana de la Selva s?obre com un mapa viu. La panoràmica és ampla i generosa, un ventall que s?estén del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre, amb el mar insinuant-se a l?horitzó. Pel camí, descobrim el castell de Brunyola, bastit amb pedra volcànica del volcà de la Crosa, ... Castell de Brunyola, mirador de Santa Bàrbara i volcà de la Crosa
Ruta amb un objectiu clar i inspirador: assolir el turó que corona l’ermita de Santa Bàrbara, un balcó natural privilegiat des d’on la plana de la Selva s’obre com un mapa viu. La panoràmica és ampla i generosa, un ventall que s’estén del Cap de Creus fins als relleus del Montnegre, amb el mar insinuant-se a l’horitzó. Pel camí, descobrim el castell de Brunyola, bastit amb pedra volcànica del volcà de la Crosa, un espai protegit d’una bellesa paisatgística excepcional que travessarem en el tram final de la ruta.
Deixem el nucli urbà per un camí veïnal asfaltat a l’altra banda de la riera. Pedalem còmodament per la plana, sota un cel intensament blau, esquitxat de masses de núvols densos i compactes que avancen lentament, com immensos zepelins empesos pel ritme del déu Èol.
La suavitat del terreny ens permet alçar la mirada i llegir el paisatge que ens acompanyarà durant la jornada. Els jocs de llum del sol dibuixen postals canviants del muntanyam, que es transforma a cada instant amb el moviment del vent en alçada. Davant nostre es fa evident l’objectiu: la serra de Santa Bàrbara i l’ermita que la corona. Els més coneixedors del territori hi sabran reconèixer el turó i l’ermita de Sant Argimon, el castell i l’ermita de Farners, el Sobirà de la Creu d’Horta a les Guilleries, i, cap al nord, els cingles de Sant Roc, les muntanyes de Rocacorba, el turó de la Mare de Déu del Mont i, si el dia és clar i la mirada s’afina, la silueta blanca i poderosa del Canigó.
Aquesta lectura pausada del paisatge ens carrega d’energia abans d’afrontar la part més exigent de la ruta. Abans, però, visitem l’ermita de la Mare de Déu de Serrallonga i arribem al nucli de Brunyola seguint el Camí dels Avellaners. Val la pena aturar-s’hi: el petit llogaret conserva una església integrada dins l’antic recinte murallat, amb un campanar que aprofita una de les torres del castell. Tot el conjunt està construït amb pedra volcànica extreta del volcà de la Crosa, un detall que connecta arquitectura i geologia de manera singular.
L’ascensió comença a l’altra banda de la carretera d’Anglès. El primer tram discorre per un camí solitari i poc freqüentat. A partir de Can Moixac el ferm millora, però els pendents s’endureixen progressivament. Quan les vessants de la serra de Santa Bàrbara es tornen més aspres, la pedalada exigeix constància i força per assolir la carena i arribar al coll de Ruscall, punt on enllacem amb la Ruta d’en Serrallonga. És un tram físicament exigent, però agraït, protegit per una densa massa forestal mediterrània, amb predomini d’alzines sureres, algunes de dimensions imponents.
El coll de Ruscall és un encreuament històric de camins, entre ells el camí ral de Girona a Vic. Durant segles va ser pas habitual de viatgers i traginers, però també territori de bandolers que aprofitaven la seva posició estratègica. No és casual la dita popular que adverteix: “A la Gironella i al Ruscall, si pot ser no hi aneu mai”, en referència a la perillositat que tenia antigament aquest indret.
Des del coll, acabem de guanyar alçada fins a l’ermita de Santa Bàrbara, situada estratègicament dalt del turó. Des d’aquí, la plana de la Selva es desplega en tota la seva amplitud, amb una vista que s’estén del Cap de Creus fins al Montnegre, amb el mar al fons, platejat pels reflexos del sol. L’ermita, adossada a una casa-refugi, està documentada des del segle XII. En destaca especialment l’esvelt campanar d’espadanya, d’un sol ull amb arc rebaixat, que s’alça amb una sobrietat elegant.
Iniciem el descens, primer per un sender —tot i que existeix l’opció de fer-lo per pista—, traçant llargues llaçades pel contrafort del turó, immersos en una boscúria espessa. El camí ens condueix fins a la pista que puja a l’ermita de Sant Amanç, antiga parròquia ja documentada l’any 1019. Al segle XIV, les epidèmies de pesta van provocar una forta despoblació i l’ermita va quedar annexada a Sant Martí Sapresa. Tot i els possibles orígens preromànics, l’edifici actual correspon als segles XII-XIII. Restaurada recentment, destaca el detall curiós de les dovelles de l’arc de mig punt de la porta, provinents de l’antic convent de Sant Antoni d’Anglès, enderrocat l’any 2000.
Ja a la plana, creuem la carretera d’Anglès i continuem pedalant per la Selva, enllaçant camins còmodes i variats que ens retornen al punt d’inici passant pels nuclis de Sant Dalmai i Salitja. És un tram llarg, d’uns vint quilòmetres, ideal per gaudir del caràcter obert i agrícola de la planura selvatana. Pel camí destaquen les ermites de Sant Pere Sestronques, on retrobem el Camí dels Avellaners —amb presència constant d’aquests arbres—, i la malmesa ermita de Sant Llop.
El colofó de la ruta és el pas pel perímetre del volcà de la Crosa, el volcà amb el cràter més ample de la península Ibèrica i un dels més grans d’Europa, amb 1.250 metres de diàmetre. La seva grandària excepcional, visible des del mirador de les Guilloteres, és fruit d’una erupció extremadament violenta causada per una gran bossa d’aigua subterrània. El cràter té una fondària màxima de 74 metres, i el seu punt més elevat és l’ermita de Sant Llop, reconvertida en torre de vigilància gràcies a la panoràmica privilegiada que ofereix. Declarat Espai Natural Protegit d’Interès Natural, el volcà de la Crosa posa punt final a una ruta que combina història i paisatge amb una harmonia difícil d’oblidar.
Gener de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Ermita Mare de Deu de Serrallonga. Església de Sant Fruitós de Brunyola. Castell de Brunyola. Ermita de Santa Bàrbara. Ermita de Sant Amanç. Ermita de Sant Pere Sestronques. Ermita de Sant Llop. Església de Sant Dalmai. Santa Maria de Salitja.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.laselvaturisme.com/