Maresme MAR 011_Premià de Mar
Parc de la Serralada Litoral. Turó de Buriac. Turó d’en Baldiri
Premià de Mar — Vilassar de Mar — Cabrera de Mar — Castell de Burriac — Coll de Porc — Sant Mateu — Teià — Premià de Mar
Mapa digital Comarcal. Maresme 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:30 km
Desnivell:850 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Ruta de contacte
Castell de Burriac. El Maresme a vol d?ocell
La ruta que us proposem puja a dos miradors excepcionals del Parc de la Serralada Litoral: el Turó de Burriac, amb les restes del castell medieval i del Poblat Ibèric de Burriac, i el Turó d?en Baldiri. Dos punt de referencia des d?on contemplar la geografía de les comarques del Maresme i del Vallès.
Iniciem la ruta en un dels aparcaments públics de Premià. Anem a buscar el pas subterrani que ens permet travessar la lí... Castell de Burriac. El Maresme a vol d’ocell
La ruta que us proposem puja a dos miradors excepcionals del Parc de la Serralada Litoral: el Turó de Burriac, amb les restes del castell medieval i del Poblat Ibèric de Burriac, i el Turó d’en Baldiri. Dos punt de referencia des d’on contemplar la geografía de les comarques del Maresme i del Vallès.
Iniciem la ruta en un dels aparcaments públics de Premià. Anem a buscar el pas subterrani que ens permet travessar la línia fèrria. Pedalem enganxats a la línia costanera fins al port del municipi, punt on tornem a travessar les vies. I novament les travessem quan ens trobem a l’alçada de la Riera de Vilassar. Pedalem un nou tram vora el mar per les platges de Vilassar fins que el camí costaner s’acaba i ens obliga de nou a passar sota les vies. Ara sí, enfilem cap a muntanya remuntant pel llit sec de la Riera de Cabrera, pedalant entre grans extensions agrícoles i amb la mirada posada a l’escarpat i alterós turó de Burriac, molt proper i visible des de bona part del Maresme central amb els seus gairebé 400 m. sobre el nivell del mar.
Travessem Cabrera en direcció nord. En el trajecte passem a tocar de les excavacions d’un antic forn terrissaire romà. El Forn de ca l’Arnau es va construir cap els anys 80-70 aC per fabricar àmfores per envasar el vi i exportar-lo en vaixells ja que en aquell moment, la viticultura ja havia esdevingut el principal motor econòmic de la regió laietana.
A la part alta del nucli continuem per la pista que puja l’àrea Recreativa de la Font Picant, punt on comença la pista que puja al castell de Burriac. Un trajecte costerut, especialment ens els darrers metres d’accés al turó on s’ubica el recinte fortificat. Des del recinte murat tenim un immillorable punt de guaita i control del territori, amb un domini visual sobre la vall de Cabrera i bona part de la comarca del Maresme, així com de la riera d’Argentona i el coll de Parpers, important via de comunicació entre la costa i l’interior. Per això, ja els ibers i després els romans van utilitzar el seu cim com a lloc de guaita. El castell està format per àmbits diferents: la torre d’homenatge, el pati d’armes, la capella, algunes cambres, dues cisternes, la zona de magatzem i quadres i el bastió sud.
Desfem un tram de camí i continuem pujant fins assolir el Collet de la Creu de l’Abella i encara més amunt, fins a un bon mirador on la pista s’acaba. Prenem un corriol en lleugera pujada que connecta amb una pista que per la carena ens portarà fins a les Planes d’en Boquet, un lloc que ha acollit la presencia humana des de fa més de 5.000 anys i que fou un punt d’encontre de les diferents cultures que han anat configurant el territori i lloc clau de pas entre la vessant del Maresme i el Vallès, amb unes vistes dominants sobre el territori i amb zones de pla que afavorien el conreu de la terra. Can Boquet esdevé un punt clau per interpretar el nostre passat. Mostres com el dolmen de can Boquet, els dòlmens de la Cova de la Granota i d’en Pau o la necròpolis medieval del Turó d’en Rumpons en son un clar exemple.
Parem per contemplar el dolmen d’en Boquet, el monument megalític més destacat del Maresme. També conegut com la Roca d’en Toni, es tracta d’un monument funerari d'uns 4000 anys d'antiguitat on s’enterraven els morts envoltats de les seves pertinences (armes i joies). Aquest tipus de dolmen consta d’unes pedres disposades en forma de corredor, que donen accés a una cambra final coberta per una única llosa molt gran. Tot el conjunt es trobava enterrat sota terra, i només era visible l’entrada a través del passadís.
Molt a prop, al Turó d’en Rumpons, hi ha una necrópolis medieval, cal pujar uns 50 metres per un corriol ben marcat que surt de l’aparcament del Dolmen de Can Boquet, en direcció a uns xiprers sota els quals hi ha les tombes. Es tracta de set tombes de l’alta edat mitjana, rectangulars i tipus cista, excavades al sauló i bastides amb lloses de granit.
Continuem en ràpid descens fins l’ample collada de la Creu d'en Boquet. Per pista bona i, més tard un corriol ample, arribem a l’ermita de Sant Mateu del Bosc. Pel camí trobem un dels arbres més bells del Parc de la Serralada Litoral, la surera de can Moliner, que amb els seus 15 metres d’alçària ha assolit gairebé el sostre d'aquesta espècie.
Sant Mateu va ser construïda, probablement, per sacralitzar una zona pagana; la capella és un edifici romànic documentada des de l'any 993. En estat ruïnós al 1498 es degué restaurar poc i es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha l'habitatge de l'ermità, on va néixer l'insigne historiador mossèn Mas i Domènech, encarregat de l'Arxiu Capitular de la Seu de Barcelona (1900-1936).
Continuem la ruta fins trobar la ruta del Meridia Verd, que deixa la carena i marxa cap al Turó d’en Baldiri, amb un excel·lent mirador on cal aturar-se per contemplar les panoràmiques que des del mateix s’albiren. Barcelona sembla a tocar, la plana del Maresme amb el mar de fons s’estén als nostres peus, i darrera els relleus ondulants de la Serra de Marina, les siluetes de les serres de Sant Llorenç del Munt i l'Obac o Montserrat es mostren alteroses i majestuoses.
Des del mirador tirem un metres enrere per prendre la pista que en fort pendent ens porta al poble de Teià on ens deixem caure seguint encara la ruta del Meridia Verd fins a peu de platja. Tornem al punt de sortida pedalejant al costat del mar i assaborint la brisa marina.
Setembre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Jaciment de ca l’Arnau. Castell de Burriac. Roca d’en Toni. Necròpolis de can Boqué. Sant Mateu del Bosc. Sant Martí de Teià.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.turismemaresme.cat/ca/descobreix/municipis/premia-de-mar
La ruta que us proposem puja a dos miradors excepcionals del Parc de la Serralada Litoral: el Turó de Burriac, amb les restes del castell medieval i del Poblat Ibèric de Burriac, i el Turó d?en Baldiri. Dos punt de referencia des d?on contemplar la geografía de les comarques del Maresme i del Vallès.
Iniciem la ruta en un dels aparcaments públics de Premià. Anem a buscar el pas subterrani que ens permet travessar la lí... Castell de Burriac. El Maresme a vol d’ocell
La ruta que us proposem puja a dos miradors excepcionals del Parc de la Serralada Litoral: el Turó de Burriac, amb les restes del castell medieval i del Poblat Ibèric de Burriac, i el Turó d’en Baldiri. Dos punt de referencia des d’on contemplar la geografía de les comarques del Maresme i del Vallès.
Iniciem la ruta en un dels aparcaments públics de Premià. Anem a buscar el pas subterrani que ens permet travessar la línia fèrria. Pedalem enganxats a la línia costanera fins al port del municipi, punt on tornem a travessar les vies. I novament les travessem quan ens trobem a l’alçada de la Riera de Vilassar. Pedalem un nou tram vora el mar per les platges de Vilassar fins que el camí costaner s’acaba i ens obliga de nou a passar sota les vies. Ara sí, enfilem cap a muntanya remuntant pel llit sec de la Riera de Cabrera, pedalant entre grans extensions agrícoles i amb la mirada posada a l’escarpat i alterós turó de Burriac, molt proper i visible des de bona part del Maresme central amb els seus gairebé 400 m. sobre el nivell del mar.
Travessem Cabrera en direcció nord. En el trajecte passem a tocar de les excavacions d’un antic forn terrissaire romà. El Forn de ca l’Arnau es va construir cap els anys 80-70 aC per fabricar àmfores per envasar el vi i exportar-lo en vaixells ja que en aquell moment, la viticultura ja havia esdevingut el principal motor econòmic de la regió laietana.
A la part alta del nucli continuem per la pista que puja l’àrea Recreativa de la Font Picant, punt on comença la pista que puja al castell de Burriac. Un trajecte costerut, especialment ens els darrers metres d’accés al turó on s’ubica el recinte fortificat. Des del recinte murat tenim un immillorable punt de guaita i control del territori, amb un domini visual sobre la vall de Cabrera i bona part de la comarca del Maresme, així com de la riera d’Argentona i el coll de Parpers, important via de comunicació entre la costa i l’interior. Per això, ja els ibers i després els romans van utilitzar el seu cim com a lloc de guaita. El castell està format per àmbits diferents: la torre d’homenatge, el pati d’armes, la capella, algunes cambres, dues cisternes, la zona de magatzem i quadres i el bastió sud.
Desfem un tram de camí i continuem pujant fins assolir el Collet de la Creu de l’Abella i encara més amunt, fins a un bon mirador on la pista s’acaba. Prenem un corriol en lleugera pujada que connecta amb una pista que per la carena ens portarà fins a les Planes d’en Boquet, un lloc que ha acollit la presencia humana des de fa més de 5.000 anys i que fou un punt d’encontre de les diferents cultures que han anat configurant el territori i lloc clau de pas entre la vessant del Maresme i el Vallès, amb unes vistes dominants sobre el territori i amb zones de pla que afavorien el conreu de la terra. Can Boquet esdevé un punt clau per interpretar el nostre passat. Mostres com el dolmen de can Boquet, els dòlmens de la Cova de la Granota i d’en Pau o la necròpolis medieval del Turó d’en Rumpons en son un clar exemple.
Parem per contemplar el dolmen d’en Boquet, el monument megalític més destacat del Maresme. També conegut com la Roca d’en Toni, es tracta d’un monument funerari d'uns 4000 anys d'antiguitat on s’enterraven els morts envoltats de les seves pertinences (armes i joies). Aquest tipus de dolmen consta d’unes pedres disposades en forma de corredor, que donen accés a una cambra final coberta per una única llosa molt gran. Tot el conjunt es trobava enterrat sota terra, i només era visible l’entrada a través del passadís.
Molt a prop, al Turó d’en Rumpons, hi ha una necrópolis medieval, cal pujar uns 50 metres per un corriol ben marcat que surt de l’aparcament del Dolmen de Can Boquet, en direcció a uns xiprers sota els quals hi ha les tombes. Es tracta de set tombes de l’alta edat mitjana, rectangulars i tipus cista, excavades al sauló i bastides amb lloses de granit.
Continuem en ràpid descens fins l’ample collada de la Creu d'en Boquet. Per pista bona i, més tard un corriol ample, arribem a l’ermita de Sant Mateu del Bosc. Pel camí trobem un dels arbres més bells del Parc de la Serralada Litoral, la surera de can Moliner, que amb els seus 15 metres d’alçària ha assolit gairebé el sostre d'aquesta espècie.
Sant Mateu va ser construïda, probablement, per sacralitzar una zona pagana; la capella és un edifici romànic documentada des de l'any 993. En estat ruïnós al 1498 es degué restaurar poc i es degué escapçar la nau, ara força curta en relació a l'absis, i amb una façana ben senzilla. És curiosa la disposició del campanaret d'espadanya, perpendicular a la façana. Al costat de la capella hi ha l'habitatge de l'ermità, on va néixer l'insigne historiador mossèn Mas i Domènech, encarregat de l'Arxiu Capitular de la Seu de Barcelona (1900-1936).
Continuem la ruta fins trobar la ruta del Meridia Verd, que deixa la carena i marxa cap al Turó d’en Baldiri, amb un excel·lent mirador on cal aturar-se per contemplar les panoràmiques que des del mateix s’albiren. Barcelona sembla a tocar, la plana del Maresme amb el mar de fons s’estén als nostres peus, i darrera els relleus ondulants de la Serra de Marina, les siluetes de les serres de Sant Llorenç del Munt i l'Obac o Montserrat es mostren alteroses i majestuoses.
Des del mirador tirem un metres enrere per prendre la pista que en fort pendent ens porta al poble de Teià on ens deixem caure seguint encara la ruta del Meridia Verd fins a peu de platja. Tornem al punt de sortida pedalejant al costat del mar i assaborint la brisa marina.
Setembre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Jaciment de ca l’Arnau. Castell de Burriac. Roca d’en Toni. Necròpolis de can Boqué. Sant Mateu del Bosc. Sant Martí de Teià.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.turismemaresme.cat/ca/descobreix/municipis/premia-de-mar