Pla de l`Estany PLE 009_Corts
Muntanyes de Rocacorba. Estany de Banyoles. Serra de Sant Patllari. Serra de Pujarnol. Puig de Sant
Corts — Cruanyes — Camós — El Prat Roig — Banyoles — Porqueres — Sant Patllari — Collet de Pujarnol Collet de cal Negre — Biert — Adri —Refugis de la Mota — Can Pedrers — Corts
Mapes Comarcals de Catalunya. Pla de l’Estany. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://www.icc.es/vissir3/
Resum
Distància:41 km
Desnivell:1330 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Sant Patllari o viatge al cor de les Muntanyes de Rocacorba
Ruta que des de la plana del Pla de l?Estany s?endinsa al cor de l?Espai Natural Protegit de Muntanyes de Rocacorba desprès de coronar el cim de Sant Patllari. A la tornada, la ruta visita la bellesa romànica de Sant Llorenç d?Adri, punt des d?on travessem el singular Espai Natural Protegit de les Rieres de Xuclà i Riudelleques per tornar a Corts.
Marxem de Corts per una pista amb senyalització de cir... Sant Patllari o viatge al cor de les Muntanyes de Rocacorba
Ruta que des de la plana del Pla de l’Estany s’endinsa al cor de l’Espai Natural Protegit de Muntanyes de Rocacorba desprès de coronar el cim de Sant Patllari. A la tornada, la ruta visita la bellesa romànica de Sant Llorenç d’Adri, punt des d’on travessem el singular Espai Natural Protegit de les Rieres de Xuclà i Riudelleques per tornar a Corts.
Marxem de Corts per una pista amb senyalització de circuit de bicicletes que ens portarà fins a l’Estany de Banyoles pedalant entre gran extensions agràries que llueixen un verd intens arrecerades per relleus pertanyents a l’Espai Natural de Muntanyes de Rocacorba. Pel camí passem pels veïnats de Cruanyes, Camós i el Prat Roig entrant a Banyoles pels aiguamolls de la Puda, nom que pren de l’antic balneari de la Puda, una zona d’aiguamolls i estanyols en estat força natural pertanyents a la zona lacustre de l’Espai Natural Protegit de l'Estany de Banyoles.
Marxem fins a Santa Maria de Porqueres, situada vora l'estany de Banyoles, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. Anem a buscar una pista pedalant en direcció a ponent cap a la Serra de Sant Patllari, coronada pel cim del mateix nom, primer objectiu de la ruta.
Enfilem cap a la muntanya per un camí cimentat que duu al mas de Can Lluti des d’on continuem pujant per una bona pista amb algun tram de fort pendent. A la part alta, en una clara bifurcació, continuem remuntant sempre a la dreta per arribar fins al cim de Sant Patllari. Moments abans d’arribar-hi, a la nostra esquerra, hi ha la curiosa Pedra de la Mà de Déu, que per un costat presenta tres incisions que poden recordar vagament una creu i, a la part del darrere, s’hi pot arribar a veure la figura d’una mà gravada. Segons una singular llegenda local des d’aquesta pedra la Mare de Déu va agafar empenta per pujar al cel, i que de la força hi va deixar gravada la mà.
Des de Sant Patllari, cim que forma part de la llista dels 100 cims i coronat per l’ermita del mateix nom, gaudim de bones vistes, tot i que cal enfilar-se una mica, del Pirineu des del Puigmal al cap de Creus amb el Canigó presidint la plana de l’Empordà i la badia de Roses. Sembla que en un principi l’ermita de sant Patllari era la capella castellera d'una fortalesa anomenada Specula, documentada el 1182. L'any 1727 s'hi van fer unes remodelacions que van donar l'aspecte actual al temple. Es té notícia de la presencia d'ermitans fins a la segona meitat del segle XIX. Desfem el camí fins més enllà de la Pedra de la Ma de Deu, fins trobar un sender que marxa a la dreta i que prenem. Es tracta d’un corriol de gran bellesa que recorre la carena de la muntanya entapissada d’alzines i decorat amb blocs rocosos per tot. Un bonic sender que es pot fer gairebé tot damunt la bici excepte l‘arriscada baixada al collet de Pujarnol pel fort pendent, probablement pels mes tècnics no serà un problema, un tram momentani que es pot fer a peu.
Seguim per la carretera que puja al cim de Pujarnol però la deixem al Collet de cal Negre prenent una pista que flanqueja per les vessants nords de la Muntanya de Rocacorba i ens deixa a tocar del nucli de Biert, poble format per alguns masos dispersos que encara resten habitats i la parròquia de Sant Martí de Biert, ja esmentada el segle X.
Continuem per bona pista fins l’alçada del collet de Ramió on ens desviem per una pista secundària, un corriol pràcticament, que enllaça amb la que puja al mas la Pera. Una mirada enrere ens regala amb una panoràmica visual plaent de la Muntanya de Rocacorba i del seu cimal, el Puigsou, coronat per les inconfusibles antenes que permeten identificar la muntanya des d’arreu i, al seu costat, la silueta del santuari del mateix nom. Carenem tot el serrat per arribar al nucli d’Adri. Ens acostem per visitar l’església parroquial d’Adri, un edifici romànic del segle XII, d’una nau capejada per un absis semicircular decorat exteriorment amb un fris dentat. La façana s’obre a ponent, i hi destaca la porta, remarcada per dues arquivoltes i suportada per dues columnes amb capitells esculturats amb caps humans, ocells i motius geomètrics. Afectada pels terratrèmols del segle XV, l’església va ser refeta posteriorment, en diverses fases que es van allargar fins al segle XVIII, amb l’alçament de la nau, la construcció de capelles laterals i l’erecció, sobre la nau, d’un campanar de torre de planta quadrada, obertures geminades de mig punt i coberta piramidal.
Desfem un tram de camí per pendre un ample sender emboscat que baixa al riu i continua per un camí que passa a tocar dels camps de can Bosc enllaçant amb la pista que duu al Molí de can Bosc —es pot evitar el sender anant directament per la pista que duu fins el mas—. Des del mas de l’antic moli, la ruta travessa el singular Espai Natural Protegit de les Rieres de Xuclà i Riudelleques, rieres que recullen les aigües procedents dels relleus llevantins de les muntanyes de Rocacorba. De primer un sender vora el riu, en algun hem de posar peu a terra, ens connecta amb la històrica masia de ca N’Heres i el camí asfaltat que duu al barri d’els Refugis de la Mota, una urbanització força discreta que acull la interessant masia de can Lluscà i, especialment, a la carena del turó, el Dolmen de la Mota, erigit fa un 4700 anys. Les excavacions van permetre recuperar restes d’aixovars i dels difunts que hi van ser enterrats, fent evident la hipòtesi de que fa mil·lennis algú havia mort en aquest punt i li havien erigit un monument rocós en homenatge.
Al coll o plaça de la Comellassa continuem per una pista que s’endinsa cara avall a la riera del Clot de la Comellassa, un divertit tram que desemboca al curs fluvial d’el Revardit, que travessem seguint una bona pista que ens duu a Can Pedrers, disseminat del municipi de Camós. Acabem la ruta per carretera. Pel camí ens desviem momentàniament per fer una ullada a l’església de Santa Maria de Camós.
Febrer de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Balneari de la Puda. Aiguamolls de la Puda. Santa Maria de Porqueres. Sant Patllari. Sant Martí de Biert. Sant Llorenç d’Adri. Dolmen de la Mota. Santa Maria de Camós
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.banyoles.cat/ca-es/
Ruta que des de la plana del Pla de l?Estany s?endinsa al cor de l?Espai Natural Protegit de Muntanyes de Rocacorba desprès de coronar el cim de Sant Patllari. A la tornada, la ruta visita la bellesa romànica de Sant Llorenç d?Adri, punt des d?on travessem el singular Espai Natural Protegit de les Rieres de Xuclà i Riudelleques per tornar a Corts.
Marxem de Corts per una pista amb senyalització de cir... Sant Patllari o viatge al cor de les Muntanyes de Rocacorba
Ruta que des de la plana del Pla de l’Estany s’endinsa al cor de l’Espai Natural Protegit de Muntanyes de Rocacorba desprès de coronar el cim de Sant Patllari. A la tornada, la ruta visita la bellesa romànica de Sant Llorenç d’Adri, punt des d’on travessem el singular Espai Natural Protegit de les Rieres de Xuclà i Riudelleques per tornar a Corts.
Marxem de Corts per una pista amb senyalització de circuit de bicicletes que ens portarà fins a l’Estany de Banyoles pedalant entre gran extensions agràries que llueixen un verd intens arrecerades per relleus pertanyents a l’Espai Natural de Muntanyes de Rocacorba. Pel camí passem pels veïnats de Cruanyes, Camós i el Prat Roig entrant a Banyoles pels aiguamolls de la Puda, nom que pren de l’antic balneari de la Puda, una zona d’aiguamolls i estanyols en estat força natural pertanyents a la zona lacustre de l’Espai Natural Protegit de l'Estany de Banyoles.
Marxem fins a Santa Maria de Porqueres, situada vora l'estany de Banyoles, davant de l'antic castell de Porqueres i al costat de l'edifici independent de la rectoria. Anem a buscar una pista pedalant en direcció a ponent cap a la Serra de Sant Patllari, coronada pel cim del mateix nom, primer objectiu de la ruta.
Enfilem cap a la muntanya per un camí cimentat que duu al mas de Can Lluti des d’on continuem pujant per una bona pista amb algun tram de fort pendent. A la part alta, en una clara bifurcació, continuem remuntant sempre a la dreta per arribar fins al cim de Sant Patllari. Moments abans d’arribar-hi, a la nostra esquerra, hi ha la curiosa Pedra de la Mà de Déu, que per un costat presenta tres incisions que poden recordar vagament una creu i, a la part del darrere, s’hi pot arribar a veure la figura d’una mà gravada. Segons una singular llegenda local des d’aquesta pedra la Mare de Déu va agafar empenta per pujar al cel, i que de la força hi va deixar gravada la mà.
Des de Sant Patllari, cim que forma part de la llista dels 100 cims i coronat per l’ermita del mateix nom, gaudim de bones vistes, tot i que cal enfilar-se una mica, del Pirineu des del Puigmal al cap de Creus amb el Canigó presidint la plana de l’Empordà i la badia de Roses. Sembla que en un principi l’ermita de sant Patllari era la capella castellera d'una fortalesa anomenada Specula, documentada el 1182. L'any 1727 s'hi van fer unes remodelacions que van donar l'aspecte actual al temple. Es té notícia de la presencia d'ermitans fins a la segona meitat del segle XIX. Desfem el camí fins més enllà de la Pedra de la Ma de Deu, fins trobar un sender que marxa a la dreta i que prenem. Es tracta d’un corriol de gran bellesa que recorre la carena de la muntanya entapissada d’alzines i decorat amb blocs rocosos per tot. Un bonic sender que es pot fer gairebé tot damunt la bici excepte l‘arriscada baixada al collet de Pujarnol pel fort pendent, probablement pels mes tècnics no serà un problema, un tram momentani que es pot fer a peu.
Seguim per la carretera que puja al cim de Pujarnol però la deixem al Collet de cal Negre prenent una pista que flanqueja per les vessants nords de la Muntanya de Rocacorba i ens deixa a tocar del nucli de Biert, poble format per alguns masos dispersos que encara resten habitats i la parròquia de Sant Martí de Biert, ja esmentada el segle X.
Continuem per bona pista fins l’alçada del collet de Ramió on ens desviem per una pista secundària, un corriol pràcticament, que enllaça amb la que puja al mas la Pera. Una mirada enrere ens regala amb una panoràmica visual plaent de la Muntanya de Rocacorba i del seu cimal, el Puigsou, coronat per les inconfusibles antenes que permeten identificar la muntanya des d’arreu i, al seu costat, la silueta del santuari del mateix nom. Carenem tot el serrat per arribar al nucli d’Adri. Ens acostem per visitar l’església parroquial d’Adri, un edifici romànic del segle XII, d’una nau capejada per un absis semicircular decorat exteriorment amb un fris dentat. La façana s’obre a ponent, i hi destaca la porta, remarcada per dues arquivoltes i suportada per dues columnes amb capitells esculturats amb caps humans, ocells i motius geomètrics. Afectada pels terratrèmols del segle XV, l’església va ser refeta posteriorment, en diverses fases que es van allargar fins al segle XVIII, amb l’alçament de la nau, la construcció de capelles laterals i l’erecció, sobre la nau, d’un campanar de torre de planta quadrada, obertures geminades de mig punt i coberta piramidal.
Desfem un tram de camí per pendre un ample sender emboscat que baixa al riu i continua per un camí que passa a tocar dels camps de can Bosc enllaçant amb la pista que duu al Molí de can Bosc —es pot evitar el sender anant directament per la pista que duu fins el mas—. Des del mas de l’antic moli, la ruta travessa el singular Espai Natural Protegit de les Rieres de Xuclà i Riudelleques, rieres que recullen les aigües procedents dels relleus llevantins de les muntanyes de Rocacorba. De primer un sender vora el riu, en algun hem de posar peu a terra, ens connecta amb la històrica masia de ca N’Heres i el camí asfaltat que duu al barri d’els Refugis de la Mota, una urbanització força discreta que acull la interessant masia de can Lluscà i, especialment, a la carena del turó, el Dolmen de la Mota, erigit fa un 4700 anys. Les excavacions van permetre recuperar restes d’aixovars i dels difunts que hi van ser enterrats, fent evident la hipòtesi de que fa mil·lennis algú havia mort en aquest punt i li havien erigit un monument rocós en homenatge.
Al coll o plaça de la Comellassa continuem per una pista que s’endinsa cara avall a la riera del Clot de la Comellassa, un divertit tram que desemboca al curs fluvial d’el Revardit, que travessem seguint una bona pista que ens duu a Can Pedrers, disseminat del municipi de Camós. Acabem la ruta per carretera. Pel camí ens desviem momentàniament per fer una ullada a l’església de Santa Maria de Camós.
Febrer de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Balneari de la Puda. Aiguamolls de la Puda. Santa Maria de Porqueres. Sant Patllari. Sant Martí de Biert. Sant Llorenç d’Adri. Dolmen de la Mota. Santa Maria de Camós
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.banyoles.cat/ca-es/