Urgell URG 012_Bellpuig
Espai Natural Secans de Belianes-Preixana
Bellpuig — Castellnou de Seana — Mollerusa — Els Vilars — Maldà — Sant Martí de Maldà — Estinclells — Bellpuig
Mapes Comarcals de Catalunya. Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:59 km
Desnivell:280 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
La Baronia de Maldà, la Fortalesa dels Vilars i el Jaciment d?Estinclells
Aquesta ruta avança per la gran plana a través de camins rodadors i còmodes dins l?espai natural dels secans de Belianes-Preixana. Els paisatges d?horitzons infinits acompanyen el trajecte, concebut per descobrir el territori que va pertànyer a l?antiga Baronia de Maldà i dos destacats poblats ibèrics dels ilergets: els Vilars i Estinclells.
Des de Bellpuig fem una marrada per arribar a Mol... La Baronia de Maldà, la Fortalesa dels Vilars i el Jaciment d’Estinclells
Aquesta ruta avança per la gran plana a través de camins rodadors i còmodes dins l’espai natural dels secans de Belianes-Preixana. Els paisatges d’horitzons infinits acompanyen el trajecte, concebut per descobrir el territori que va pertànyer a l’antiga Baronia de Maldà i dos destacats poblats ibèrics dels ilergets: els Vilars i Estinclells.
Des de Bellpuig fem una marrada per arribar a Mollerussa passant per Castellnou de Seana. Mentre avancem, el nord d’aquest territori totalment planer queda emmarcat per les serres prepirinenques, que tanquen la depressió, així com alguns dels cims innivats dels Pirineus, unitats de relleu que ens acompanyaran al llarg de la ruta.
La plana s’obre com un gran llenç horitzontal. Alguns camps, acabats de llaurar pels tractors, s’enllesteixen per a noves sembres de farratges i altres cultius. Enmig d’aquesta extensió uniforme, els pobles veïns sobresurten netament i perfilen les seves siluetes sobre un horitzó immens i nítid.
A Mollerussa prenem la Banqueta, una antiga franja que acompanya el curs de la Sèquia Tercera del Canal d’Urgell. Pedalem paral·lels al canal sota la companyia de llargues fileres de vells plataners fins arribar al Salt del Duran, actualment adequat com a zona d’esbarjo. Aquest salt d’aigua de 4,5 metres fou durant dècades una peça clau per subministrar energia a La Forestal d’Urgell, la paperera que va impulsar econòmicament Mollerussa i la comarca. Al seu peu es conserva encara la casa dels Duran, la família que n’havia tingut cura i vigilància.
Seguim pedalant vora la sèquia, envoltats de vastes extensions agrícoles que s’allarguen fins fondre’s amb l’horitzó. Estols d’ocells dibuixen al cel sinuoses formes efímeres, movent-se com un sol organisme que es retalla amb elegància sobre l’amplitud del paisatge.
Quan arribem al Canal d’Urgell —la gran obra hidràulica del segle XIX que distribueix l’aigua del Segre i transforma terres àrides en conreus fèrtils— el seguim un breu tram pel marge dret fins trobar el camí que ens condueix al primer gran objectiu: la majestuosa fortalesa dels Vilars.
Els Vilars d’Arbeca és un dels jaciments més singulars de la cultura ibèrica a Catalunya, un autèntic tresor arqueològic que ens transporta més de 2.500 anys enrere. Ocupat entre els segles VIII i III aC, conserva una imponent muralla ciclòpia, torres defensives i un fossat únic a la península. Passejant pel seu interior, és fàcil imaginar la vida dels antics ilergets: les seves cases, els espais de treball, els magatzems i les activitats agrícoles i ramaderes que sostenien la comunitat.
La ruta continua cap a Maldà, endinsant-se ara en un paisatge menys planer, dominat per petits tossals que formen els darrers contraforts de la Serra del Tallat. El mosaic agrícola, combinat amb aquests turons dispersos, ofereix una nova lectura del territori. Aviat, la silueta de Maldà s’alça a l’horitzó, amb les cases arraulides sota el que fou el seu antic castell.
Tot i que avui només se’n conserva part del perímetre murallat, el Castell de Maldà encara deixa intuir la seva antiga magnificència. Situat al punt més alt del poble, és una construcció del segle XIII en què sobresurten els elegants arcs gòtics que decoraven la seva sala principal. Aquest castell-palau, símbol del municipi, fou reformat al segle XIII, ampliat al XV i transformat en palau senyorial el 1682. Durant les guerres carlines, el 1833, va quedar pràcticament en ruïnes, i només en sobreviuen les parets exteriors i alguns arcs.
El castell fou la residència dels senyors de la Baronia de Maldà, una antiga demarcació feudal que agrupava diversos pobles de l’Urgell i que, sota els llinatges dels Maldà i dels Amat, tingué un paper rellevant en el desenvolupament agrícola i social del territori fins al segle XIX.
Travessem la vall del Corb i arribem a Sant Martí de Maldà. Als afores, trobem el Canal Segarra-Garrigues, una moderna infraestructura que porta aigua del Segre a les terres de secà de la Segarra i les Garrigues per impulsar-hi l’activitat agrícola. El seguim bona estona fins arribar a l’indret dels Estinclells.
Dalt d’un petit tossal s’hi troba el poblat ibèric d’Estinclells. Malgrat la seva modesta elevació, domina un ampli sector de la plana. El seu període d’ocupació fou breu: es fundà al segle III aC i s’abandonà vers el 200 aC, fet que ha permès que hagi arribat pràcticament intacte fins als nostres dies. Al recinte s’hi han reconstruït dues cases a escala real mitjançant tècniques i materials propis dels ibers, oferint una experiència immersiva.
Finalment, reprenem el camí i, a l’horitzó, s’endevina la silueta de Bellpuig. Avancem cap al nord fins uns bonics tossals, des d’on girem a ponent per enllaçar amb el camí que ens retorna al punt de sortida. En aquest darrer tram passem prop del mas de l’Estadella, un antic mas fortificat avui força deteriorat, conegut al segle XVI com a mas de Montalbà. L’any 1538 era propietat de Francesc Estadella, vinculat a algunes de les nissagues més destacades de la comarca.
Ruta feta amb biciceta gravel
Novembre de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Sant Joan Baptista de Castellnou de Seana. Sant Jaume de Mollerussa. Salt del Duran. Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Castell de Maldà. Sant Pere de Maldà. Sant Martí de Maldà. Poblat ibèric dels Estinclells.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://turisme.urgell.cat/
Aquesta ruta avança per la gran plana a través de camins rodadors i còmodes dins l?espai natural dels secans de Belianes-Preixana. Els paisatges d?horitzons infinits acompanyen el trajecte, concebut per descobrir el territori que va pertànyer a l?antiga Baronia de Maldà i dos destacats poblats ibèrics dels ilergets: els Vilars i Estinclells.
Des de Bellpuig fem una marrada per arribar a Mol... La Baronia de Maldà, la Fortalesa dels Vilars i el Jaciment d’Estinclells
Aquesta ruta avança per la gran plana a través de camins rodadors i còmodes dins l’espai natural dels secans de Belianes-Preixana. Els paisatges d’horitzons infinits acompanyen el trajecte, concebut per descobrir el territori que va pertànyer a l’antiga Baronia de Maldà i dos destacats poblats ibèrics dels ilergets: els Vilars i Estinclells.
Des de Bellpuig fem una marrada per arribar a Mollerussa passant per Castellnou de Seana. Mentre avancem, el nord d’aquest territori totalment planer queda emmarcat per les serres prepirinenques, que tanquen la depressió, així com alguns dels cims innivats dels Pirineus, unitats de relleu que ens acompanyaran al llarg de la ruta.
La plana s’obre com un gran llenç horitzontal. Alguns camps, acabats de llaurar pels tractors, s’enllesteixen per a noves sembres de farratges i altres cultius. Enmig d’aquesta extensió uniforme, els pobles veïns sobresurten netament i perfilen les seves siluetes sobre un horitzó immens i nítid.
A Mollerussa prenem la Banqueta, una antiga franja que acompanya el curs de la Sèquia Tercera del Canal d’Urgell. Pedalem paral·lels al canal sota la companyia de llargues fileres de vells plataners fins arribar al Salt del Duran, actualment adequat com a zona d’esbarjo. Aquest salt d’aigua de 4,5 metres fou durant dècades una peça clau per subministrar energia a La Forestal d’Urgell, la paperera que va impulsar econòmicament Mollerussa i la comarca. Al seu peu es conserva encara la casa dels Duran, la família que n’havia tingut cura i vigilància.
Seguim pedalant vora la sèquia, envoltats de vastes extensions agrícoles que s’allarguen fins fondre’s amb l’horitzó. Estols d’ocells dibuixen al cel sinuoses formes efímeres, movent-se com un sol organisme que es retalla amb elegància sobre l’amplitud del paisatge.
Quan arribem al Canal d’Urgell —la gran obra hidràulica del segle XIX que distribueix l’aigua del Segre i transforma terres àrides en conreus fèrtils— el seguim un breu tram pel marge dret fins trobar el camí que ens condueix al primer gran objectiu: la majestuosa fortalesa dels Vilars.
Els Vilars d’Arbeca és un dels jaciments més singulars de la cultura ibèrica a Catalunya, un autèntic tresor arqueològic que ens transporta més de 2.500 anys enrere. Ocupat entre els segles VIII i III aC, conserva una imponent muralla ciclòpia, torres defensives i un fossat únic a la península. Passejant pel seu interior, és fàcil imaginar la vida dels antics ilergets: les seves cases, els espais de treball, els magatzems i les activitats agrícoles i ramaderes que sostenien la comunitat.
La ruta continua cap a Maldà, endinsant-se ara en un paisatge menys planer, dominat per petits tossals que formen els darrers contraforts de la Serra del Tallat. El mosaic agrícola, combinat amb aquests turons dispersos, ofereix una nova lectura del territori. Aviat, la silueta de Maldà s’alça a l’horitzó, amb les cases arraulides sota el que fou el seu antic castell.
Tot i que avui només se’n conserva part del perímetre murallat, el Castell de Maldà encara deixa intuir la seva antiga magnificència. Situat al punt més alt del poble, és una construcció del segle XIII en què sobresurten els elegants arcs gòtics que decoraven la seva sala principal. Aquest castell-palau, símbol del municipi, fou reformat al segle XIII, ampliat al XV i transformat en palau senyorial el 1682. Durant les guerres carlines, el 1833, va quedar pràcticament en ruïnes, i només en sobreviuen les parets exteriors i alguns arcs.
El castell fou la residència dels senyors de la Baronia de Maldà, una antiga demarcació feudal que agrupava diversos pobles de l’Urgell i que, sota els llinatges dels Maldà i dels Amat, tingué un paper rellevant en el desenvolupament agrícola i social del territori fins al segle XIX.
Travessem la vall del Corb i arribem a Sant Martí de Maldà. Als afores, trobem el Canal Segarra-Garrigues, una moderna infraestructura que porta aigua del Segre a les terres de secà de la Segarra i les Garrigues per impulsar-hi l’activitat agrícola. El seguim bona estona fins arribar a l’indret dels Estinclells.
Dalt d’un petit tossal s’hi troba el poblat ibèric d’Estinclells. Malgrat la seva modesta elevació, domina un ampli sector de la plana. El seu període d’ocupació fou breu: es fundà al segle III aC i s’abandonà vers el 200 aC, fet que ha permès que hagi arribat pràcticament intacte fins als nostres dies. Al recinte s’hi han reconstruït dues cases a escala real mitjançant tècniques i materials propis dels ibers, oferint una experiència immersiva.
Finalment, reprenem el camí i, a l’horitzó, s’endevina la silueta de Bellpuig. Avancem cap al nord fins uns bonics tossals, des d’on girem a ponent per enllaçar amb el camí que ens retorna al punt de sortida. En aquest darrer tram passem prop del mas de l’Estadella, un antic mas fortificat avui força deteriorat, conegut al segle XVI com a mas de Montalbà. L’any 1538 era propietat de Francesc Estadella, vinculat a algunes de les nissagues més destacades de la comarca.
Ruta feta amb biciceta gravel
Novembre de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Sant Joan Baptista de Castellnou de Seana. Sant Jaume de Mollerussa. Salt del Duran. Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Castell de Maldà. Sant Pere de Maldà. Sant Martí de Maldà. Poblat ibèric dels Estinclells.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://turisme.urgell.cat/