Conca de Barberà CBA 013_Blancafort
Espais d'Interès Natural de les Muntanyes de Prades.
Blancafort — L’Espluga de Francolí — Poblet — Coll de Ventanals — Montblanc — Blancafort
Mapes Comarcals de Catalunya. Conca de Barberà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:47 km
Desnivell:980 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Monestir de Poblet, el feréstec Barranc de la Vall i Montblanc
Ruta que s?endinsa cap al cor de les Muntanyes de Prades des del monumental Monestir de Poblet, una monumental joia arquitectònica cistercenca on reposen els sobirans de la Corona d'Aragó i a la tornada, per la feréstega vall de Llort, habitada des de la prehistòria, passem per Montblanc, vila històrica amb el recinte murallat més ben conservat de Catalunya.
Deixem Blancafort rodant cap a ponent. Enr... Monestir de Poblet, el feréstec Barranc de la Vall i Montblanc
Ruta que s’endinsa cap al cor de les Muntanyes de Prades des del monumental Monestir de Poblet, una monumental joia arquitectònica cistercenca on reposen els sobirans de la Corona d'Aragó i a la tornada, per la feréstega vall de Llort, habitada des de la prehistòria, passem per Montblanc, vila històrica amb el recinte murallat més ben conservat de Catalunya.
Deixem Blancafort rodant cap a ponent. Enrere el crepuscle matinal realça la silueta de gran volumetria de l’església sobre la resta d’edificis del conjunt del nucli i del paisatge al seu voltant. Les primeres llums del dia projecten les ombres lineals dels ceps arrenglerats en perfectes filades. A l’horitzó, els contorns de les Mutanyes de Prades es defineixen mes clars a mesura que la llum solar hi arriba. Marxem en direcció a la serralada alternant clapes boscoses i camps que es preparen per afrontar l’hivern. Aviat arribem al primer objectiu del trajecte, l`Espluga de Francolí, enllaçant camins diversos, entre ells la Ruta del Cister, conegut projecte turístic que enllaça els tres monestirs cistercencs existents al país: el de Santa Maria de Vallbona a l'Urgell, el de Poblet a la Conca de Barberà i el de Santes Creus a l'Alt Camp.
El nom de l’Espluga de Francolí prové del llatí spelunca (cova), mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila habitades des del paleolític, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí. Travessem el nucli pel llarg carrer Major. Alguns rètols de botiga penjats des de fa anys ens recorden un dels productes típics del poble, els carquinyolis. Un pòster deslluït ens recorda també que la vila va rebre el 25 de febrer de 1923, convidat per en Josep Puig i Cadafalch, al pare de la Teoria de la Relativitat, Albert Einstein. Acompanyat dels científics catalans més prestigiosos de l’època van fer parada i dinar a la Fonda Ibèrica abans de visitar el Reial Monestir de Poblet, fundat el 1150, la història del qual ha ha estat estretament vinculada a la de la resta de Catalunya.
De la vila marxem cap a aquesta joia cistercenca fent una marrada pel marge esquerra del riu Sec. L’arribada es emocionant. Passat el monument de Sant Bernat, ens reben uns esplèndids camps de vinyes tenyits d’ocres i vermells, colors intensificats per la llum directe de l’astre rei. Al darrera d’aquest bany de tardor el monumental conjunt monàstic descansa als peus de les muntanyes de Prades. La experiència puja de volum durant la visita. D’hora al matí, entre setmana, sense turistes i completament sol converteix els viatge per les interioritats del recinte en una vivència gairebé monàstica: sentir la musica evocadora i el ritme constant de l’aigua que cau dels brocs de la font al centre d’un claustre meravellós; imaginar el traginar dels monjos movent-se per l’enorme cuina on preparaven els àpats o mentre dinaven comunitàriament al refetor en dues files enfrontades, presidits per l’abat, i menjant en silenci escoltant una lectura espiritual; sentir a la pell el silenci sepulcral que envolta el Panteó Reial on reposen els sobirans de la Corona d'Aragó; meravellar-se davant la majestuositat i bellesa del temple abacial… Realment colpidor. Com deia en Josep Pla a la seva Guia de Catalunya: “Poblet és un món. Producte dels segles, posseeix una gran diversitat de construccions, i tots els variats ordres desenrotllats a Catalunya des de la restauració cristiana es manifesten en el seu clos”.
Iniciem el tram més interessant de la ruta a nivell ciclo-turístic. Ens endinsem al cor d’una vall de vessants amb una densa massa forestal dominada per les alzines i coronada per una línia de cingleres característiques de l’orografia de les Muntanyes de Prades. Una pista s’estira i serpenteja facilitant una còmode ascensió al Coll de Ventanals. Pel camí trobem una singular formació geològica batejada com a Roca dels Frares o Roca Tallada per la seva morfologia. La imaginació ha recreat llegendes al voltant d’aquesta escultura esculpida per l a natura. Des del mateix lloc gaudim d’una magnifica panoràmica que abasta tota la depressió de la Conca de Barberà i els relleus que la tanquen com el Montclar o la serres del Tallat coronades per gran quantitats de molins de vent. Més enllà s’intueixen les planures de les Terres de Lleida i, més enllà de l’horitzó, els Pre-pirineus, des del Montsec a la Serra d’Ensija, i bona part dels cims nevats del Pirineu català i aragonès.
A Coll de Ventanals comença un descens realment fascinant. D’uns boscos humits que regalimen aigua com ho corroboren diverses fonts que trobem passem a un paisatge brutalment agresta format per una angost i profund barranc coronat de cingleres trencades i grans blocs de pedra que descansen als peus de les mateixes. Malgrat la salvatgia que desprèn aquest entorn la vall ha estat poblat des de la prehistòria com demostren les pintures rupestres de l’Abric del Portell de les Lletres, la Balma del Mas d’en Llort o la de Mas d'en Ramon d'en Bessó. A les envistes de la sortida del barranc hi ha les restes del Màs d’en Soler que sembla en procés de restauració i on podem observar unes tines que probablement servien per emmagatzemar vi. També és curiosa les restes del terra i pica de pedra del que era la zona de la cuina.
El descens acaba a Montblanc on hi accedim pel Portal de Sant Marçal, una de les quatre entrades al recinte emmurallat més ben conservat de Catalunya. Deixem aquest rellevant lloc històric pel Portal de Sant Antoni. Sense travessar el Pont Vell, una bella mostra de pont romànic de quatre ulls, continuem pèl marge dret del Francolí i naveguem per la plana enllaçant camins diversos. Darrera nostre queden les Muntanyes de Prades que al contrallum dibuixen una bella postal que ens acompanya fins al punt de sortida.
Novembre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel de l’Espluga de Francolí. Monument de Sant Bernat. Monestir de Poblet. Màs d’en Soler. Muralles de Montblanc. Pont Vell de Montblanc.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Bar piscina de Blancafort. Raval del Portell, 3. Telèfon 676248988
Ruta que s?endinsa cap al cor de les Muntanyes de Prades des del monumental Monestir de Poblet, una monumental joia arquitectònica cistercenca on reposen els sobirans de la Corona d'Aragó i a la tornada, per la feréstega vall de Llort, habitada des de la prehistòria, passem per Montblanc, vila històrica amb el recinte murallat més ben conservat de Catalunya.
Deixem Blancafort rodant cap a ponent. Enr... Monestir de Poblet, el feréstec Barranc de la Vall i Montblanc
Ruta que s’endinsa cap al cor de les Muntanyes de Prades des del monumental Monestir de Poblet, una monumental joia arquitectònica cistercenca on reposen els sobirans de la Corona d'Aragó i a la tornada, per la feréstega vall de Llort, habitada des de la prehistòria, passem per Montblanc, vila històrica amb el recinte murallat més ben conservat de Catalunya.
Deixem Blancafort rodant cap a ponent. Enrere el crepuscle matinal realça la silueta de gran volumetria de l’església sobre la resta d’edificis del conjunt del nucli i del paisatge al seu voltant. Les primeres llums del dia projecten les ombres lineals dels ceps arrenglerats en perfectes filades. A l’horitzó, els contorns de les Mutanyes de Prades es defineixen mes clars a mesura que la llum solar hi arriba. Marxem en direcció a la serralada alternant clapes boscoses i camps que es preparen per afrontar l’hivern. Aviat arribem al primer objectiu del trajecte, l`Espluga de Francolí, enllaçant camins diversos, entre ells la Ruta del Cister, conegut projecte turístic que enllaça els tres monestirs cistercencs existents al país: el de Santa Maria de Vallbona a l'Urgell, el de Poblet a la Conca de Barberà i el de Santes Creus a l'Alt Camp.
El nom de l’Espluga de Francolí prové del llatí spelunca (cova), mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila habitades des del paleolític, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí. Travessem el nucli pel llarg carrer Major. Alguns rètols de botiga penjats des de fa anys ens recorden un dels productes típics del poble, els carquinyolis. Un pòster deslluït ens recorda també que la vila va rebre el 25 de febrer de 1923, convidat per en Josep Puig i Cadafalch, al pare de la Teoria de la Relativitat, Albert Einstein. Acompanyat dels científics catalans més prestigiosos de l’època van fer parada i dinar a la Fonda Ibèrica abans de visitar el Reial Monestir de Poblet, fundat el 1150, la història del qual ha ha estat estretament vinculada a la de la resta de Catalunya.
De la vila marxem cap a aquesta joia cistercenca fent una marrada pel marge esquerra del riu Sec. L’arribada es emocionant. Passat el monument de Sant Bernat, ens reben uns esplèndids camps de vinyes tenyits d’ocres i vermells, colors intensificats per la llum directe de l’astre rei. Al darrera d’aquest bany de tardor el monumental conjunt monàstic descansa als peus de les muntanyes de Prades. La experiència puja de volum durant la visita. D’hora al matí, entre setmana, sense turistes i completament sol converteix els viatge per les interioritats del recinte en una vivència gairebé monàstica: sentir la musica evocadora i el ritme constant de l’aigua que cau dels brocs de la font al centre d’un claustre meravellós; imaginar el traginar dels monjos movent-se per l’enorme cuina on preparaven els àpats o mentre dinaven comunitàriament al refetor en dues files enfrontades, presidits per l’abat, i menjant en silenci escoltant una lectura espiritual; sentir a la pell el silenci sepulcral que envolta el Panteó Reial on reposen els sobirans de la Corona d'Aragó; meravellar-se davant la majestuositat i bellesa del temple abacial… Realment colpidor. Com deia en Josep Pla a la seva Guia de Catalunya: “Poblet és un món. Producte dels segles, posseeix una gran diversitat de construccions, i tots els variats ordres desenrotllats a Catalunya des de la restauració cristiana es manifesten en el seu clos”.
Iniciem el tram més interessant de la ruta a nivell ciclo-turístic. Ens endinsem al cor d’una vall de vessants amb una densa massa forestal dominada per les alzines i coronada per una línia de cingleres característiques de l’orografia de les Muntanyes de Prades. Una pista s’estira i serpenteja facilitant una còmode ascensió al Coll de Ventanals. Pel camí trobem una singular formació geològica batejada com a Roca dels Frares o Roca Tallada per la seva morfologia. La imaginació ha recreat llegendes al voltant d’aquesta escultura esculpida per l a natura. Des del mateix lloc gaudim d’una magnifica panoràmica que abasta tota la depressió de la Conca de Barberà i els relleus que la tanquen com el Montclar o la serres del Tallat coronades per gran quantitats de molins de vent. Més enllà s’intueixen les planures de les Terres de Lleida i, més enllà de l’horitzó, els Pre-pirineus, des del Montsec a la Serra d’Ensija, i bona part dels cims nevats del Pirineu català i aragonès.
A Coll de Ventanals comença un descens realment fascinant. D’uns boscos humits que regalimen aigua com ho corroboren diverses fonts que trobem passem a un paisatge brutalment agresta format per una angost i profund barranc coronat de cingleres trencades i grans blocs de pedra que descansen als peus de les mateixes. Malgrat la salvatgia que desprèn aquest entorn la vall ha estat poblat des de la prehistòria com demostren les pintures rupestres de l’Abric del Portell de les Lletres, la Balma del Mas d’en Llort o la de Mas d'en Ramon d'en Bessó. A les envistes de la sortida del barranc hi ha les restes del Màs d’en Soler que sembla en procés de restauració i on podem observar unes tines que probablement servien per emmagatzemar vi. També és curiosa les restes del terra i pica de pedra del que era la zona de la cuina.
El descens acaba a Montblanc on hi accedim pel Portal de Sant Marçal, una de les quatre entrades al recinte emmurallat més ben conservat de Catalunya. Deixem aquest rellevant lloc històric pel Portal de Sant Antoni. Sense travessar el Pont Vell, una bella mostra de pont romànic de quatre ulls, continuem pèl marge dret del Francolí i naveguem per la plana enllaçant camins diversos. Darrera nostre queden les Muntanyes de Prades que al contrallum dibuixen una bella postal que ens acompanya fins al punt de sortida.
Novembre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Miquel de l’Espluga de Francolí. Monument de Sant Bernat. Monestir de Poblet. Màs d’en Soler. Muralles de Montblanc. Pont Vell de Montblanc.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Bar piscina de Blancafort. Raval del Portell, 3. Telèfon 676248988