Solsonès SOL 024_Olius
Serra de Juncar. Serra de Vila-Seca. Serra Alta. Cinglera de Sòria. Espai Natural Protegit d'Aigua d
Olius — Sant Vicenç de Foix — Costafreda — Balma de Serra Alta — Riu Cardener— Pià — Besora — Olius
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://www.icc.es/vissir3/
Resum
Distància:46 km
Desnivell:1450 m
Temps:4 h 45 min
Dificultat:difícil
Ruta de contacte
A banda i banda del Cardener. El despoblat de Pià
Un trajecte per les vessants a banda i banda de la vall llaurada pel Cardener entre els pantas de la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç. Un territori de abruptes i solitàries valls ubicades als darrers contraforts del Prepirineu abans d?abocar les seves aigües a l?altiplà del Solsonès. I de regal el llogaret despoblat de Pià i el castell de Basora.
Sortim des del parquing de Sant Esteve d?Olius, una bona mostra de... A banda i banda del Cardener. El despoblat de Pià
Un trajecte per les vessants a banda i banda de la vall llaurada pel Cardener entre els pantas de la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç. Un territori de abruptes i solitàries valls ubicades als darrers contraforts del Prepirineu abans d’abocar les seves aigües a l’altiplà del Solsonès. I de regal el llogaret despoblat de Pià i el castell de Basora.
Sortim des del parquing de Sant Esteve d’Olius, una bona mostra del romànic català dels. XI on destaca la seva cripta, pel camí asfaltat que passa al costat del cementiri modernista, un exemple únic a Catalunya, dissenyat al 1916 per l’arquitecte deixeble d’en Gaudi, Bernardí Martorell. Connectem amb la carretera que duu a Sant Llorenç de Morunys, direcció que seguim fins trobar un camí rural asfaltat a l’esquerra en menys de dos quilòmetres
Es tracta de l’antic camí conegut com “Camí de Costafreda”, una masia ubicada a la part alta de la Serra de Juncar. Encara que a la part baixa hi ha un rètol de camí privat no està tancat, aparentment, al senderisme o cicloturisme. El trajecte fins la masia abasta pràcticament sis quilòmetres per una bona pista que passant pel mas Foix va guanyant alçada, hi ha alguns trams costeruts, pel vessant ponenti de la serra.
Deixem la finca (entenem que tot aquest aquest territori recorregut en forma part), a més de mil metres d’altitud, en un extens altiplà cobert de prats que ens regala unes panoràmiques privilegiades. La mirada abasta bona part de l’altipà del Solsones, trencat pel Cardener i clarament visible per la taca d’aigua retinguda per la presa de Sant Ponç, cobert d’un variada gama de tons verdosos que ens regala la primavera. Més enllà, el massís de Montserrat sorgeix altiu d’aquesta panoràmica que es dibuixa a migida. Si fem una ullada cap a ponent, identifiquem clarament els relleus de Sant Mamet, Montsec i Aubenç. I cap al nord, la serra mare dels relleus que recorre la ruta, el massís de Port de Comte.
Continuem la ruta remuntant el pla fins la carena de la Serra de Vila-seca per voltar la part alta de la capçalera de la rasa de Puitdeponts. Un recorregut engolits per un bosc dens i un ambient solitari que provoca, en certs moments, sentiments de basarda. El camí que transcorre als peus dels cims d’Estaques per la part alta de l’abrupte vall no sembla gaire freqüentat però està en bones condicions. Aviat arribem a les formacions rocoses conglomerades que caracteritzen la Serra Alta. Un lloc bonic del trajecte és el tram per la Balma de Serra Alta, un aixopluc natural sota les cingleres del turons del serrat.
Deixem les moles petrias i ens deixem caure per la carena que separes les dues rases, Torrenteller i Puideponts. Passem a tocar de les restes de la petita ermita de Sant Jaume de Torrenteller bastida dalt d’un cingle i del mas del mateix nom, ubicat dalt una petita explanada on s'escampen els antics camps de conreu, una balconada de grans vistes sobre la conca del Cardener. Més avall, en un revolt del camí coronant una talaia rocosa que senyoreja la vall, trobem les quatre parets del mas el Castelló, tant el nom com la ubicació, semblant donar-li un caire estratègic de control del pas entre la plana i la muntanya.
Travessem la carretera i el Cardener i iniciem l’ascensió, bona pista però alguns trams amb fort pendent, al Pla de Pià o Peà. El pla és un bon mirador de les serralades prepirinenques properes i en el mateix s’ubica Pia o Peà, una antiga entitat de població ara abandonada. Els edificis que componen el nucli, en estat ruïnós, encara es conserven dempeus i deixen entreveure temps millors. Enganxat en una de les cases hi ha l’ermita romànica de Sant Jaume.
Deixem aquest indret solitari i aïllat a la cerca del nou objectiu, el castell de Basora, a la carena de la Serra de Montjorn. El trajecte fins a aquest punt flanqueja les rases de Peà i Ventola, fins trobar la carretera que recorre la carena i que, opcionalment, porta directament al castell de manera ràpida i amb poc trànsit. La ruta però baixa a la rasa d’Antigues, un bonic camí solitari, i torna a enllaçar, prop de l’objectiu, amb la carretera.
El castell de Besora era un dels tres castells principals assentats al contraforts de les serres de Busa i de Querol que, junt amb d'altres de petits, controlaven l'accés a les valls del riu Aigua d'Ora, del riu Cardener i de la riera de Lladurs. Els altres dos castells eren el de Navès i Lladurs. Per tant, Besora fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pilós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora. De fet, des de la seva privilegiada ubicació sobre un penyal de la Serra de Basora es domina un gran part del baix Solsonès i les serres prepirinenques properes.
Prop tenim l’esglèsia de Sant Serni de Besora, un edifici construït el 1651, bastida sobre l’antiga ermita romància documentada des del s. X. Continuem la ruta recorrent tota la vall del Torrent de l’Alguer, enllaçant amb una pista que ens duu al Molí del Pont i un sender de gran bellesa que ens deixa prop del punt d’inici de la ruta.
Maig de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Sant Esteve d’Olius. Sant Vicenç de Foix. Sant Jaume de Torrenteller. Sant Esteve de Castelló. Sant Jaume de Pià. Castell de Besora. Sant Serni de Besora.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Santa Llucia. Navés. Telèfon: 973 48 60 38
Un trajecte per les vessants a banda i banda de la vall llaurada pel Cardener entre els pantas de la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç. Un territori de abruptes i solitàries valls ubicades als darrers contraforts del Prepirineu abans d?abocar les seves aigües a l?altiplà del Solsonès. I de regal el llogaret despoblat de Pià i el castell de Basora.
Sortim des del parquing de Sant Esteve d?Olius, una bona mostra de... A banda i banda del Cardener. El despoblat de Pià
Un trajecte per les vessants a banda i banda de la vall llaurada pel Cardener entre els pantas de la Llosa del Cavall i el de Sant Ponç. Un territori de abruptes i solitàries valls ubicades als darrers contraforts del Prepirineu abans d’abocar les seves aigües a l’altiplà del Solsonès. I de regal el llogaret despoblat de Pià i el castell de Basora.
Sortim des del parquing de Sant Esteve d’Olius, una bona mostra del romànic català dels. XI on destaca la seva cripta, pel camí asfaltat que passa al costat del cementiri modernista, un exemple únic a Catalunya, dissenyat al 1916 per l’arquitecte deixeble d’en Gaudi, Bernardí Martorell. Connectem amb la carretera que duu a Sant Llorenç de Morunys, direcció que seguim fins trobar un camí rural asfaltat a l’esquerra en menys de dos quilòmetres
Es tracta de l’antic camí conegut com “Camí de Costafreda”, una masia ubicada a la part alta de la Serra de Juncar. Encara que a la part baixa hi ha un rètol de camí privat no està tancat, aparentment, al senderisme o cicloturisme. El trajecte fins la masia abasta pràcticament sis quilòmetres per una bona pista que passant pel mas Foix va guanyant alçada, hi ha alguns trams costeruts, pel vessant ponenti de la serra.
Deixem la finca (entenem que tot aquest aquest territori recorregut en forma part), a més de mil metres d’altitud, en un extens altiplà cobert de prats que ens regala unes panoràmiques privilegiades. La mirada abasta bona part de l’altipà del Solsones, trencat pel Cardener i clarament visible per la taca d’aigua retinguda per la presa de Sant Ponç, cobert d’un variada gama de tons verdosos que ens regala la primavera. Més enllà, el massís de Montserrat sorgeix altiu d’aquesta panoràmica que es dibuixa a migida. Si fem una ullada cap a ponent, identifiquem clarament els relleus de Sant Mamet, Montsec i Aubenç. I cap al nord, la serra mare dels relleus que recorre la ruta, el massís de Port de Comte.
Continuem la ruta remuntant el pla fins la carena de la Serra de Vila-seca per voltar la part alta de la capçalera de la rasa de Puitdeponts. Un recorregut engolits per un bosc dens i un ambient solitari que provoca, en certs moments, sentiments de basarda. El camí que transcorre als peus dels cims d’Estaques per la part alta de l’abrupte vall no sembla gaire freqüentat però està en bones condicions. Aviat arribem a les formacions rocoses conglomerades que caracteritzen la Serra Alta. Un lloc bonic del trajecte és el tram per la Balma de Serra Alta, un aixopluc natural sota les cingleres del turons del serrat.
Deixem les moles petrias i ens deixem caure per la carena que separes les dues rases, Torrenteller i Puideponts. Passem a tocar de les restes de la petita ermita de Sant Jaume de Torrenteller bastida dalt d’un cingle i del mas del mateix nom, ubicat dalt una petita explanada on s'escampen els antics camps de conreu, una balconada de grans vistes sobre la conca del Cardener. Més avall, en un revolt del camí coronant una talaia rocosa que senyoreja la vall, trobem les quatre parets del mas el Castelló, tant el nom com la ubicació, semblant donar-li un caire estratègic de control del pas entre la plana i la muntanya.
Travessem la carretera i el Cardener i iniciem l’ascensió, bona pista però alguns trams amb fort pendent, al Pla de Pià o Peà. El pla és un bon mirador de les serralades prepirinenques properes i en el mateix s’ubica Pia o Peà, una antiga entitat de població ara abandonada. Els edificis que componen el nucli, en estat ruïnós, encara es conserven dempeus i deixen entreveure temps millors. Enganxat en una de les cases hi ha l’ermita romànica de Sant Jaume.
Deixem aquest indret solitari i aïllat a la cerca del nou objectiu, el castell de Basora, a la carena de la Serra de Montjorn. El trajecte fins a aquest punt flanqueja les rases de Peà i Ventola, fins trobar la carretera que recorre la carena i que, opcionalment, porta directament al castell de manera ràpida i amb poc trànsit. La ruta però baixa a la rasa d’Antigues, un bonic camí solitari, i torna a enllaçar, prop de l’objectiu, amb la carretera.
El castell de Besora era un dels tres castells principals assentats al contraforts de les serres de Busa i de Querol que, junt amb d'altres de petits, controlaven l'accés a les valls del riu Aigua d'Ora, del riu Cardener i de la riera de Lladurs. Els altres dos castells eren el de Navès i Lladurs. Per tant, Besora fou un dels castells de la frontera cristiana en l'ocupació musulmana. A finals del segle IX, Guifré el Pilós va establir posicions a Cardona, a Osona, al Berguedà i a la Vall de Lord. La frontera del comtat passava pel nord de Solsona segurament pel terme de Besora. De fet, des de la seva privilegiada ubicació sobre un penyal de la Serra de Basora es domina un gran part del baix Solsonès i les serres prepirinenques properes.
Prop tenim l’esglèsia de Sant Serni de Besora, un edifici construït el 1651, bastida sobre l’antiga ermita romància documentada des del s. X. Continuem la ruta recorrent tota la vall del Torrent de l’Alguer, enllaçant amb una pista que ens duu al Molí del Pont i un sender de gran bellesa que ens deixa prop del punt d’inici de la ruta.
Maig de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Sant Esteve d’Olius. Sant Vicenç de Foix. Sant Jaume de Torrenteller. Sant Esteve de Castelló. Sant Jaume de Pià. Castell de Besora. Sant Serni de Besora.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Santa Llucia. Navés. Telèfon: 973 48 60 38