Maresme MAR 013_Dosrius
Parc del Montnegre i el Corredor. Parc de la Serralada Litoral. Serra de Riudemeia
Dosrius — Mataró — Castell de Burriac — Quatre Camins — Coll de Porc — Coll de Sant Bartomeu — Coll de Parpers — Sant Carles — Dosrius
Mapa digital Comarcal. Maresme 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:40 km
Desnivell:1120 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:mitjana
Castell de Burriac , a l?altra banda de les muntanyes
La ruta que us proposem travessa els relleus que separen el municipi de Dosrius del litoral amb l?objectiu de visitar les restes del castell medieval i del Poblat Ibèric de Burriac, un turó amb un immillorable punt de guaita i control del territori entre la costa i l?interior.
Des de Dosrius anem cap al sud del nucli en direcció al Centre d?Investigació i Tractaments de les Adiccions (CITA) ubicat a la vessan... Castell de Burriac , a l’altra banda de les muntanyes
La ruta que us proposem travessa els relleus que separen el municipi de Dosrius del litoral amb l’objectiu de visitar les restes del castell medieval i del Poblat Ibèric de Burriac, un turó amb un immillorable punt de guaita i control del territori entre la costa i l’interior.
Des de Dosrius anem cap al sud del nucli en direcció al Centre d’Investigació i Tractaments de les Adiccions (CITA) ubicat a la vessant nord de la Serra del Corredor. Anem guanyant alçada amb la fresca matinal per una obaga humida on tímidament penetren els primers raigs de llum vestint els boscos d’alzina i pi pinyoner de màgica bellesa, màgia que es complementa amb les intervencions escultòriques d’Ernest Borràs, escultor que juntament amb la seva dona Berta Julivert, ceramista, ha creat un museu a l'aire lliure durant més de 30 anys col·locant escultures al bosc, fusionant art i natura.
Continuem pujant per corredors o passadissos sorrencs coronats per alzines amb les arrels que semblen llàgrimes lliscant per les seves parets fins assolir la carena de la serra. Mirant cap a la vessant marítima veiem clarament la ciutat de Mataró amb el rerefons platejat del mar que brilla iridescent. Ens deixem caure cap a la ciutat fins arribar a la mateixa línia de costa que recorrem un tram en direcció al port. Pel camí ens acompanyen el blau intens de la mar, els ocres de la sorra bressolada pel vent i les onades que esclaten espumoses al seu damunt, imatges suggeridores que contrasten fortament amb els búnquers o fortins que formaven part de la línia defensiva de la costa per a la vigilància i defensa de les platges durant la Guerra Civil espanyola.
A l’alçada del port entrem a la ciutat fins plaça de les Tereses on continuem cap a ponent enllaçant amb un carril bici que travessa la ciutat i ens deixa a la finca de la casa Garí. La casa és un edifici modernista d'Argentona voltada de jardins d'una gran extensió que conformen un espai verd concebut com un petit jardí botànic on és combina la presència de vegetació amb escultures que li donen la mesura més humana al conjunt.
Continuem per corriols que ens deixen a la porta d’entrada d’accés al Castell de Burriac, a l’altra banda de la carretera. Pugem pel llit del torrent de can Bartrina entre canyissars de sauló força compactat. Amb la ciutat al fons anem guanyant alçada entre boscos de pi pinyer de sotabosc immaculat i grans blocs de roca granítica que vesteixen el paisatge d’un superb encant mediterrani. Arribem a la base del turó que acull la fortificació. L’arribada al mateix presenta trams de fort pendent que demanen un esforç físic intens per no posar peu a terra.
Des del recinte murat tenim un immillorable punt de guaita i control del territori, amb un domini visual sobre la vall de Cabrera i bona part de la comarca del Maresme, així com de la riera d’Argentona i el coll de Parpers, important via de comunicació entre la costa i l’interior. Per això, ja els ibers i després els romans van utilitzar el seu cim com a lloc de guaita. El castell està format per àmbits diferents: la torre d’homenatge, el pati d’armes, la capella, algunes cambres, dues cisternes, la zona de magatzem i quadres i el bastió sud.
Desfem un tram de camí i continuem pujant fins assolir el Collet de la Creu de l’Abella i encara més amunt, fins a un bon mirador on la pista s’acaba. Prenem un corriol en lleugera pujada que connecta amb una pista que ens porta a la collada de Quatre Camins. Per un corriol, es pot seguir també per la pista, arribem a la Mutua de Cabrils, una clínica de prestigi actualment abandonada d’ubicació immillorable on es va la sèrie “Polseres vermelles”. El centre sanitari, que va deixar de funcionar el 2007, estava destinat a la rehabilitació d'obrers accidentats, amb la possibilitat d'atendre'ls en règim d'internat, per als casos d'invalidesa temporal, i de recuperació per als externs les lesions dels quals no els impedeixin desplaçaments. El centre es troba situat en un entorn natural que, juntament amb el clima, l'assolellament, el silenci i les vistes al mar, contribuïen a la funció terapèutica del conjunt, que integrava àmplies àrees de passeig enjardinades.
A l’alçada de can Camat canviem la direcció que portem i marxem cap al nord. Carenem sobrevolant les valls regades pel Mogent, a l’oest, i la riera d’Argentona, a l’est. Cap a ponent gaudim de bones panoràmiques de la muntanya de Montserrat i dels relleus del Vallès que abasten des de Cingles de Bertí al massís del Montseny; mirant cap a llevant tenim una bona imatge del conjunt de relleus que conformen el massís d’El Corredor. La ruta passa a continuació per la modesta ermita romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes, una de les edificacions més antigues del terme de la Roca del Vallès. Baixem fins al coll de nom homònim, travessem la carretera i encadenem pistes i corriols rodadors que per la part alta de la Serra de Riudemeia ens permeten arribar a l’històric Coll de Parpers, una important via de comunicació entre la costa i l’interior abans de l’autovia i sembla ser que pel coll hi passava, hipotèticament, un tram de de la Via Sergia, una antiga via romana. També en aquest indret durant la Guerra Civil van ser traslladats ciutadans sospitosos de facciosos per ser ajusticiats per milícies o incontrolats de la comarques del Maresme i del Vallès Oriental.
Continuem enllaçant pistes i corriols fins a la urbanització de Sant Carles deixant enrere el Parc de la Serralada Litoral i punt des d’on iniciem un llarg descens per corriol fins a Dosrius.
Octubre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Casa Garí. Castell de Burriac. Fortins o búnquers de les platges de Mataró. Mútua Laboral Midat. Sant Bartomeu de Cabanyes.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.dosrius.cat/municipi/que-fer-a-dosrius
La ruta que us proposem travessa els relleus que separen el municipi de Dosrius del litoral amb l?objectiu de visitar les restes del castell medieval i del Poblat Ibèric de Burriac, un turó amb un immillorable punt de guaita i control del territori entre la costa i l?interior.
Des de Dosrius anem cap al sud del nucli en direcció al Centre d?Investigació i Tractaments de les Adiccions (CITA) ubicat a la vessan... Castell de Burriac , a l’altra banda de les muntanyes
La ruta que us proposem travessa els relleus que separen el municipi de Dosrius del litoral amb l’objectiu de visitar les restes del castell medieval i del Poblat Ibèric de Burriac, un turó amb un immillorable punt de guaita i control del territori entre la costa i l’interior.
Des de Dosrius anem cap al sud del nucli en direcció al Centre d’Investigació i Tractaments de les Adiccions (CITA) ubicat a la vessant nord de la Serra del Corredor. Anem guanyant alçada amb la fresca matinal per una obaga humida on tímidament penetren els primers raigs de llum vestint els boscos d’alzina i pi pinyoner de màgica bellesa, màgia que es complementa amb les intervencions escultòriques d’Ernest Borràs, escultor que juntament amb la seva dona Berta Julivert, ceramista, ha creat un museu a l'aire lliure durant més de 30 anys col·locant escultures al bosc, fusionant art i natura.
Continuem pujant per corredors o passadissos sorrencs coronats per alzines amb les arrels que semblen llàgrimes lliscant per les seves parets fins assolir la carena de la serra. Mirant cap a la vessant marítima veiem clarament la ciutat de Mataró amb el rerefons platejat del mar que brilla iridescent. Ens deixem caure cap a la ciutat fins arribar a la mateixa línia de costa que recorrem un tram en direcció al port. Pel camí ens acompanyen el blau intens de la mar, els ocres de la sorra bressolada pel vent i les onades que esclaten espumoses al seu damunt, imatges suggeridores que contrasten fortament amb els búnquers o fortins que formaven part de la línia defensiva de la costa per a la vigilància i defensa de les platges durant la Guerra Civil espanyola.
A l’alçada del port entrem a la ciutat fins plaça de les Tereses on continuem cap a ponent enllaçant amb un carril bici que travessa la ciutat i ens deixa a la finca de la casa Garí. La casa és un edifici modernista d'Argentona voltada de jardins d'una gran extensió que conformen un espai verd concebut com un petit jardí botànic on és combina la presència de vegetació amb escultures que li donen la mesura més humana al conjunt.
Continuem per corriols que ens deixen a la porta d’entrada d’accés al Castell de Burriac, a l’altra banda de la carretera. Pugem pel llit del torrent de can Bartrina entre canyissars de sauló força compactat. Amb la ciutat al fons anem guanyant alçada entre boscos de pi pinyer de sotabosc immaculat i grans blocs de roca granítica que vesteixen el paisatge d’un superb encant mediterrani. Arribem a la base del turó que acull la fortificació. L’arribada al mateix presenta trams de fort pendent que demanen un esforç físic intens per no posar peu a terra.
Des del recinte murat tenim un immillorable punt de guaita i control del territori, amb un domini visual sobre la vall de Cabrera i bona part de la comarca del Maresme, així com de la riera d’Argentona i el coll de Parpers, important via de comunicació entre la costa i l’interior. Per això, ja els ibers i després els romans van utilitzar el seu cim com a lloc de guaita. El castell està format per àmbits diferents: la torre d’homenatge, el pati d’armes, la capella, algunes cambres, dues cisternes, la zona de magatzem i quadres i el bastió sud.
Desfem un tram de camí i continuem pujant fins assolir el Collet de la Creu de l’Abella i encara més amunt, fins a un bon mirador on la pista s’acaba. Prenem un corriol en lleugera pujada que connecta amb una pista que ens porta a la collada de Quatre Camins. Per un corriol, es pot seguir també per la pista, arribem a la Mutua de Cabrils, una clínica de prestigi actualment abandonada d’ubicació immillorable on es va la sèrie “Polseres vermelles”. El centre sanitari, que va deixar de funcionar el 2007, estava destinat a la rehabilitació d'obrers accidentats, amb la possibilitat d'atendre'ls en règim d'internat, per als casos d'invalidesa temporal, i de recuperació per als externs les lesions dels quals no els impedeixin desplaçaments. El centre es troba situat en un entorn natural que, juntament amb el clima, l'assolellament, el silenci i les vistes al mar, contribuïen a la funció terapèutica del conjunt, que integrava àmplies àrees de passeig enjardinades.
A l’alçada de can Camat canviem la direcció que portem i marxem cap al nord. Carenem sobrevolant les valls regades pel Mogent, a l’oest, i la riera d’Argentona, a l’est. Cap a ponent gaudim de bones panoràmiques de la muntanya de Montserrat i dels relleus del Vallès que abasten des de Cingles de Bertí al massís del Montseny; mirant cap a llevant tenim una bona imatge del conjunt de relleus que conformen el massís d’El Corredor. La ruta passa a continuació per la modesta ermita romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes, una de les edificacions més antigues del terme de la Roca del Vallès. Baixem fins al coll de nom homònim, travessem la carretera i encadenem pistes i corriols rodadors que per la part alta de la Serra de Riudemeia ens permeten arribar a l’històric Coll de Parpers, una important via de comunicació entre la costa i l’interior abans de l’autovia i sembla ser que pel coll hi passava, hipotèticament, un tram de de la Via Sergia, una antiga via romana. També en aquest indret durant la Guerra Civil van ser traslladats ciutadans sospitosos de facciosos per ser ajusticiats per milícies o incontrolats de la comarques del Maresme i del Vallès Oriental.
Continuem enllaçant pistes i corriols fins a la urbanització de Sant Carles deixant enrere el Parc de la Serralada Litoral i punt des d’on iniciem un llarg descens per corriol fins a Dosrius.
Octubre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Casa Garí. Castell de Burriac. Fortins o búnquers de les platges de Mataró. Mútua Laboral Midat. Sant Bartomeu de Cabanyes.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.dosrius.cat/municipi/que-fer-a-dosrius