Solsonès SOL 028_Biosca
Altiplà del Solsonès. Serrat Rodó. Turó de Sant Diumenge
Biosca — Llobera — Miravé — Sant Climenc — Sallent —Lloberola — Biosca
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3
Resum
Distància:63 km
Desnivell:1550 m
Temps:5 h 30 min
Dificultat:difícil
Pedalant per la Catalunya Vella
Aquesta ruta ens convida a descobrir l?altiplà del Solsonès, una de les comarques fundacionals de Catalunya i part del que s?anomena Catalunya Vella. Són terres de poblament antic, amb nuclis medievals, masies, castells i ermites que testimonien la història i les tradicions del país abans de l?expansió cap al sud, cap a la Catalunya Nova. L?itinerari destaca pel seu gran valor patrimonial, històric i paisatgístic, oferint una immersió plena en l?... Pedalant per la Catalunya Vella
Aquesta ruta ens convida a descobrir l’altiplà del Solsonès, una de les comarques fundacionals de Catalunya i part del que s’anomena Catalunya Vella. Són terres de poblament antic, amb nuclis medievals, masies, castells i ermites que testimonien la història i les tradicions del país abans de l’expansió cap al sud, cap a la Catalunya Nova. L’itinerari destaca pel seu gran valor patrimonial, històric i paisatgístic, oferint una immersió plena en l’essència del nucli originari de Catalunya.
Iniciem la ruta seguint la riera de Biosca cap a l’altiplà, gaudint aviat de vistes panoràmiques sobre les verdes planes de la vall del Llobregós. La primavera es fa present en els camps de cultiu que travessem, aportant colors i fragàncies al camí.
El Solsonès és conegut per les seves imponents masies, gairebé cases fortificades, i en tenim un exemple clar a la masia de Padollers. Situada al capdamunt de la vall de Biosca, és una construcció medieval reformada als segles XVI‑XVII, amb quatre façanes de grans carreus ben tallats que imposen respecte i admiració. No gaire lluny, a la carena divisòria entre les valls de Biosca i Lloberola, trobem el mas de Sant Pere Sasserra, aparentment deshabitat. A la mateixa finca hi ha l’ermita del mateix nom, un petit temple romànic dels segles XII‑XIV amb nau i absis rectangular i un campanar d’espadanya de tres obertures. La façana exterior conserva el portal amb dues arquivoltes i capitells decorats, tot i que l’interior està arruïnat. Adossat a l'església hi ha l'antic cementiri, amb dues esteles funeràries col·locades damunt la tanca. Sembla mentida que una església d'aquesta importància es trobi en un estat de degradació tan avançat.
Des d’aquest lloc, les vistes són espectaculars: la carena ofereix un ventall de serralades prepirinenques que s’estenen d’oest a est, des de la Muntanya de Sant Mamet i el Montsec fins a l’Aubenç, el Turp, el Port del Compte i l’Ensija. És un lloc perfecte per aturar-se, admirar el paisatge i deixar-se captivar per la calma i la bellesa d’aquest territori pertanyent a la Catalunya Vella.
Naveguem sempre en direcció nord-est, evitant sempre que podem la carretera, per gaudir d’un trajecte tranquil i envoltat de natura. El recorregut ens regala moments inoblidables entre verdes valls emmarcades pels relleus prepirinencs, i alhora ens permet descobrir tres monuments històrics de gran interès. La Torre de Perecamps, vestigi defensiu de l’Edat Mitjana, ens recorda la importància estratègica d’aquestes terres. L’església de Santa Maria de Montraveta, amb el seu estil romànic tardà, conserva elements arquitectònics i artístics que parlen de la devoció i el patrimoni religiós de la zona.
Finalment, el castell de Llobera s’aixeca sobre un turó que domina el nucli i la vall del municipi de Llobera. documentat des del segle XI, és un vestigi de l’antic poder feudal de la família Llobera i posteriorment del comtat de Cardona. Al mateix turó es troba l’ermita de Sant Pere de Llobera, consagrada al 1037, un temple romànic amb nau i portal ben conservat. La proximitat entre castell i església evidencia la combinació de poder feudal i religiós en l’Edat Mitjana.
La ruta ens condueix després a l’altra banda de la vall de Miravé, fet que ens obliga a perdre alçada abans de tornar a remuntar fins al pintoresc nucli de Miravé. Allà podem descobrir la masia de Miravé, un exemple de l’arquitectura tradicional de la zona, amb grans façanes de pedra que evoquen els segles d’història agrícola i feudal del territori. També destaca l’ermita de Sant Pere de Miravé, un petit temple romànic amb nau i absis rectangular, que testimonia la devoció i el patrimoni religiós local.
Continuem per l’abrupte altiplà, vorejant la capçalera de la vall de Llobera, sempre amb el rerefons dels relleus prepirinencs, fins al petit nucli de Sant Iscle, que conserva l’encant de la Catalunya rural i destaca per l’església romànica de Sant Iscle, amb nau rectangular i absis semicircular.
Seguim cap al nucli medieval de Sant Climent, on val la pena perdre’s pels seus carrerons. La vila conserva un antic castell/masia senyorial i l’església romànica de Sant Climenç, testimonis de l’època feudal i de la tradició religiosa de la comarca.
Ens deixem caure còmodament per un camí rural asfaltat fins al pintoresc llogaret de Sallent, un nucli medieval que concentra la Torre de Sallent, fortificació circular en estat de ruïna, l’església de Sant Jaume, d’origen romànic, i la rectoria, edifici senyorial del segle XVII. Des d’allà baixem fins a la llera de la riera de Sanaüja, que travessem per remuntar fins al lloc conegut com a castell de Cots, punt des d’on iniciem l’ascens cap al darrer nucli del dia: Lloberola.
A Lloberola destaca especialment la torre del castell, amb una planta trapezoïdal poc habitual en les torres medievals de Catalunya, que normalment són quadrades o circulars. Aquesta estructura va ser posteriorment reforçada amb un recobriment que envoltava tres dels costats amb angles arrodonits, creant una transició arquitectònica entre torres quadrades i circulars. També hi trobem l’església parroquial de Sant Miquel, que completa el conjunt patrimonial medieval.
Per acabar la ruta, ens dirigim cap a la masia de la Melgosa, també acompanyada per l’ermita de Sant Francesc. Continuem remuntant per terrenys que, pel seu nom, indiquen l’antiga presència de vinyes, fins arribar al mas Pedrafita. Des d’allà ens deixem caure fins al punt d’inici de la ruta, Biosca, amb la sensació d’haver descobert un territori ric en masies, castells i ermites, que ofereixen una clara idea de com devia ser aquesta zona en temps feudals i del que s’anomenava la Catalunya Vella.
Març de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de Saserra. Torre de Perecamps. Santa Maria de Montraveta. Castell de Llobera. Sant Pere de Llobera. Sant Pere de Miravé. Sant Iscle. Sant Climenç. Torre de Sallent. Sant Jaume de Sallent. Sant Miquel de Lloberola. Torre de Lloberola. Sant Francesc de la Melgosa
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Cal Borres. Telèfon: 681118545
https://biosca.ddl.net/el-municipi/turisme
Aquesta ruta ens convida a descobrir l?altiplà del Solsonès, una de les comarques fundacionals de Catalunya i part del que s?anomena Catalunya Vella. Són terres de poblament antic, amb nuclis medievals, masies, castells i ermites que testimonien la història i les tradicions del país abans de l?expansió cap al sud, cap a la Catalunya Nova. L?itinerari destaca pel seu gran valor patrimonial, històric i paisatgístic, oferint una immersió plena en l?... Pedalant per la Catalunya Vella
Aquesta ruta ens convida a descobrir l’altiplà del Solsonès, una de les comarques fundacionals de Catalunya i part del que s’anomena Catalunya Vella. Són terres de poblament antic, amb nuclis medievals, masies, castells i ermites que testimonien la història i les tradicions del país abans de l’expansió cap al sud, cap a la Catalunya Nova. L’itinerari destaca pel seu gran valor patrimonial, històric i paisatgístic, oferint una immersió plena en l’essència del nucli originari de Catalunya.
Iniciem la ruta seguint la riera de Biosca cap a l’altiplà, gaudint aviat de vistes panoràmiques sobre les verdes planes de la vall del Llobregós. La primavera es fa present en els camps de cultiu que travessem, aportant colors i fragàncies al camí.
El Solsonès és conegut per les seves imponents masies, gairebé cases fortificades, i en tenim un exemple clar a la masia de Padollers. Situada al capdamunt de la vall de Biosca, és una construcció medieval reformada als segles XVI‑XVII, amb quatre façanes de grans carreus ben tallats que imposen respecte i admiració. No gaire lluny, a la carena divisòria entre les valls de Biosca i Lloberola, trobem el mas de Sant Pere Sasserra, aparentment deshabitat. A la mateixa finca hi ha l’ermita del mateix nom, un petit temple romànic dels segles XII‑XIV amb nau i absis rectangular i un campanar d’espadanya de tres obertures. La façana exterior conserva el portal amb dues arquivoltes i capitells decorats, tot i que l’interior està arruïnat. Adossat a l'església hi ha l'antic cementiri, amb dues esteles funeràries col·locades damunt la tanca. Sembla mentida que una església d'aquesta importància es trobi en un estat de degradació tan avançat.
Des d’aquest lloc, les vistes són espectaculars: la carena ofereix un ventall de serralades prepirinenques que s’estenen d’oest a est, des de la Muntanya de Sant Mamet i el Montsec fins a l’Aubenç, el Turp, el Port del Compte i l’Ensija. És un lloc perfecte per aturar-se, admirar el paisatge i deixar-se captivar per la calma i la bellesa d’aquest territori pertanyent a la Catalunya Vella.
Naveguem sempre en direcció nord-est, evitant sempre que podem la carretera, per gaudir d’un trajecte tranquil i envoltat de natura. El recorregut ens regala moments inoblidables entre verdes valls emmarcades pels relleus prepirinencs, i alhora ens permet descobrir tres monuments històrics de gran interès. La Torre de Perecamps, vestigi defensiu de l’Edat Mitjana, ens recorda la importància estratègica d’aquestes terres. L’església de Santa Maria de Montraveta, amb el seu estil romànic tardà, conserva elements arquitectònics i artístics que parlen de la devoció i el patrimoni religiós de la zona.
Finalment, el castell de Llobera s’aixeca sobre un turó que domina el nucli i la vall del municipi de Llobera. documentat des del segle XI, és un vestigi de l’antic poder feudal de la família Llobera i posteriorment del comtat de Cardona. Al mateix turó es troba l’ermita de Sant Pere de Llobera, consagrada al 1037, un temple romànic amb nau i portal ben conservat. La proximitat entre castell i església evidencia la combinació de poder feudal i religiós en l’Edat Mitjana.
La ruta ens condueix després a l’altra banda de la vall de Miravé, fet que ens obliga a perdre alçada abans de tornar a remuntar fins al pintoresc nucli de Miravé. Allà podem descobrir la masia de Miravé, un exemple de l’arquitectura tradicional de la zona, amb grans façanes de pedra que evoquen els segles d’història agrícola i feudal del territori. També destaca l’ermita de Sant Pere de Miravé, un petit temple romànic amb nau i absis rectangular, que testimonia la devoció i el patrimoni religiós local.
Continuem per l’abrupte altiplà, vorejant la capçalera de la vall de Llobera, sempre amb el rerefons dels relleus prepirinencs, fins al petit nucli de Sant Iscle, que conserva l’encant de la Catalunya rural i destaca per l’església romànica de Sant Iscle, amb nau rectangular i absis semicircular.
Seguim cap al nucli medieval de Sant Climent, on val la pena perdre’s pels seus carrerons. La vila conserva un antic castell/masia senyorial i l’església romànica de Sant Climenç, testimonis de l’època feudal i de la tradició religiosa de la comarca.
Ens deixem caure còmodament per un camí rural asfaltat fins al pintoresc llogaret de Sallent, un nucli medieval que concentra la Torre de Sallent, fortificació circular en estat de ruïna, l’església de Sant Jaume, d’origen romànic, i la rectoria, edifici senyorial del segle XVII. Des d’allà baixem fins a la llera de la riera de Sanaüja, que travessem per remuntar fins al lloc conegut com a castell de Cots, punt des d’on iniciem l’ascens cap al darrer nucli del dia: Lloberola.
A Lloberola destaca especialment la torre del castell, amb una planta trapezoïdal poc habitual en les torres medievals de Catalunya, que normalment són quadrades o circulars. Aquesta estructura va ser posteriorment reforçada amb un recobriment que envoltava tres dels costats amb angles arrodonits, creant una transició arquitectònica entre torres quadrades i circulars. També hi trobem l’església parroquial de Sant Miquel, que completa el conjunt patrimonial medieval.
Per acabar la ruta, ens dirigim cap a la masia de la Melgosa, també acompanyada per l’ermita de Sant Francesc. Continuem remuntant per terrenys que, pel seu nom, indiquen l’antiga presència de vinyes, fins arribar al mas Pedrafita. Des d’allà ens deixem caure fins al punt d’inici de la ruta, Biosca, amb la sensació d’haver descobert un territori ric en masies, castells i ermites, que ofereixen una clara idea de com devia ser aquesta zona en temps feudals i del que s’anomenava la Catalunya Vella.
Març de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de Saserra. Torre de Perecamps. Santa Maria de Montraveta. Castell de Llobera. Sant Pere de Llobera. Sant Pere de Miravé. Sant Iscle. Sant Climenç. Torre de Sallent. Sant Jaume de Sallent. Sant Miquel de Lloberola. Torre de Lloberola. Sant Francesc de la Melgosa
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Restaurant Cal Borres. Telèfon: 681118545
https://biosca.ddl.net/el-municipi/turisme