Noguera NOG 029_Tiurana
Espai Natural Protegit de les Obagues de la Riera de Madrona. Serra del Bancal. Vall d’Ariga. Serra
Tiurana — Madrona — Els Colls_Sallent — Collet del Bancal — Sant Miquel de Valldaries — Guardiola — Mirambell — Tiurana
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:49 km
Desnivell:1030 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Tresors amagats a l?altiplà solsonenc
Una ruta que enllaça centres d?interès aparentment allunyats entre ells com son Madrona, el jaciment ibèric del Camp dels Moros, Sallent o el castell de l?Aguda, cadascun amb la seva personalitat però amb un denominador comú: la seva ubicació a l?altiplà al sud de Solsona, un territori ?pla? trencat per profundes fondalades.
Ens deixem caure pel camí rural asfaltat que baixa cap al Pantà de Rialb tot deixant-lo per anar cap e... Tresors amagats a l’altiplà solsonenc
Una ruta que enllaça centres d’interès aparentment allunyats entre ells com son Madrona, el jaciment ibèric del Camp dels Moros, Sallent o el castell de l’Aguda, cadascun amb la seva personalitat però amb un denominador comú: la seva ubicació a l’altiplà al sud de Solsona, un territori “pla” trencat per profundes fondalades.
Ens deixem caure pel camí rural asfaltat que baixa cap al Pantà de Rialb tot deixant-lo per anar cap el mas de la Coma on trobem la primera sorpresa del dia, el Dolmen del Perotillo presidint la vall negada pel pantà. En direcció a la casa ens desviem per una pista per BTT senyalitzada que s’endinsa en una pineda que ens engoleix, segueix per un corriol fantàstic, planer, que dibuixa la morfologia del relleu que trepitja fins desembocar a una pista, prop de la carretera que uneix Ponts amb Oliana, que travessem per sota.
Pedalem còmodament per un camí rural asfaltat encaixats en una petita vall emmarcada entre relleus suaus de turons coberts de boscos de pinassa, un espai natural protegit anomenat Obagues de la Riera de Madrona amb una gran importància des del punt de vista forestal. Als boscos de pinassa habiten multitud d'espècies, entre les quals hi ha la fagina, la guineu, la geneta i el Gall Fer.
En poc temps arribem al nucli de Madrona format pel castell, l’antiga església de Sant Pere, la nova església parroquial, l’hostal i la rectoria, edifici notable reconvertit en allotjament rural. El castell de Madrona comparteix l’espai amb l’antiga església de Sant Pere de Madrona, d’estil romànic, i ambdós edificis configuren un espai monumental assentat dalt d’una roca amb un fort desnivell a les vessants. Com era habitual a la baixa edat mitjana, no era habitat pel senyor feudal sinó per un pagès que estava al càrrec de l’edifici i de les terres. Des del segle XVII, el mas Castell fou habitat per una família. Per altra banda, la presó del castell es va conservar fins a principis del segle XX. L’església, d’una sola nau, era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures murals i una cripta. Actualment, aquesta cripta i una part dels murs de l'església són esfondrats i els seus capitells es guarden al Museu Diocesà de Solsona
Seguim en còmode pedalada fins la collada d’Els Colls on ens desviem a la dreta seguint les indicacions del Castell de Miralles i del jaciment del Serrat dels Moros de la Codina. Les excavacions han constatat ocupació en èpoques ibèriques, romanes i medievals. De l’època medieval resten estructures d’un conjunt format per un castell i vila fortificada, una necròpolis i potser una església. El conjunt està ubicat prop d’un camí ramader i camí ral que comunicava Sanaüja i Solsona passant per Sallent i per tant es pot afirmar que era un punt de control del territori.
Naveguem per un altiplà format per boscos de pinassa que conviuen amb camps de cultiu de secà adaptats a les suaus ondulacions del paisatge amb trams atalussats amb pedra seca que eviten que es malmetin i els mantenen a lloc. Arribem al lloc de Sallent. Un interessant indret on hi ha una torre de guaita que formava part de l’antic castell
Continuem per una pista que mena a diferents camps als peus del mas el Corral. Quan la pista s’acaba hem de continuar per la dreta del camps, travessant-los per trobar al final la continuïtat del camí i poder baixar a la Rasa del Pujol (una altra opció és continuar per la carretera de Sallent fins trobar la sortida de la rasa). Remuntem fins el mas el Pujol per tornar de nou a l’altiplà continuant cap el Bancal, un antic hostal del camí ral entre Solsona i Ponts, que deixem a la dreta. Som als límits de l’altiplà definit per la Serra del Bancal, límit dels municipis de Vilanova de l’Aguda i de Pinell de Solsonès, i caiem sobtadament a la singular vall d’Ariga o Valldàries amb forma de ferradura tancada pel cim de Santes Creus de Bordell. Un cop a la vall cal tornar a remuntar de nou per sortir-ne i assolir les restes del Castell de l’Aguda als peus del qual hi ha l’ermita de Sant Miquel de Valldàries. Aquest castell era constituït per una torre mestra de planta circular, esfondrada, i per una nau i pel que recorda la gent, havia de ser un edifici gran, semblant a altres construccions de la comarca com la torre d'Alòs o la de Sant Oïsme.
Carenem per la Serra de Sant Miquel fins una cruïlla que a l’esquerra ens porta a l’imponent mas Formigueres, des d’on prenem la petita carretera que ens porta de nou a Tiurana, un trajecte que ens regala les millors panoràmiques del dia, sobre tot des del mirador de Mirambell, indispensable per entendre aquest territori tancat al nord per les serres d’Aubenç, Turp i Port del Compte.
Setembre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Dolmen del Perotillo. Sant Pere de Madrona. Jaciment Ibèric del Camp dels Moros. Castell de Sallent. Sant Jaume de Sallent. Sant Ermengol del Pujol. Castell de l’Aguda. Sant Miquel de Valldaries. Castell de Valldàries. Santa Fe de Guardiola.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.restaurantmirambell.com/
http://canvalls.com/
Una ruta que enllaça centres d?interès aparentment allunyats entre ells com son Madrona, el jaciment ibèric del Camp dels Moros, Sallent o el castell de l?Aguda, cadascun amb la seva personalitat però amb un denominador comú: la seva ubicació a l?altiplà al sud de Solsona, un territori ?pla? trencat per profundes fondalades.
Ens deixem caure pel camí rural asfaltat que baixa cap al Pantà de Rialb tot deixant-lo per anar cap e... Tresors amagats a l’altiplà solsonenc
Una ruta que enllaça centres d’interès aparentment allunyats entre ells com son Madrona, el jaciment ibèric del Camp dels Moros, Sallent o el castell de l’Aguda, cadascun amb la seva personalitat però amb un denominador comú: la seva ubicació a l’altiplà al sud de Solsona, un territori “pla” trencat per profundes fondalades.
Ens deixem caure pel camí rural asfaltat que baixa cap al Pantà de Rialb tot deixant-lo per anar cap el mas de la Coma on trobem la primera sorpresa del dia, el Dolmen del Perotillo presidint la vall negada pel pantà. En direcció a la casa ens desviem per una pista per BTT senyalitzada que s’endinsa en una pineda que ens engoleix, segueix per un corriol fantàstic, planer, que dibuixa la morfologia del relleu que trepitja fins desembocar a una pista, prop de la carretera que uneix Ponts amb Oliana, que travessem per sota.
Pedalem còmodament per un camí rural asfaltat encaixats en una petita vall emmarcada entre relleus suaus de turons coberts de boscos de pinassa, un espai natural protegit anomenat Obagues de la Riera de Madrona amb una gran importància des del punt de vista forestal. Als boscos de pinassa habiten multitud d'espècies, entre les quals hi ha la fagina, la guineu, la geneta i el Gall Fer.
En poc temps arribem al nucli de Madrona format pel castell, l’antiga església de Sant Pere, la nova església parroquial, l’hostal i la rectoria, edifici notable reconvertit en allotjament rural. El castell de Madrona comparteix l’espai amb l’antiga església de Sant Pere de Madrona, d’estil romànic, i ambdós edificis configuren un espai monumental assentat dalt d’una roca amb un fort desnivell a les vessants. Com era habitual a la baixa edat mitjana, no era habitat pel senyor feudal sinó per un pagès que estava al càrrec de l’edifici i de les terres. Des del segle XVII, el mas Castell fou habitat per una família. Per altra banda, la presó del castell es va conservar fins a principis del segle XX. L’església, d’una sola nau, era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures murals i una cripta. Actualment, aquesta cripta i una part dels murs de l'església són esfondrats i els seus capitells es guarden al Museu Diocesà de Solsona
Seguim en còmode pedalada fins la collada d’Els Colls on ens desviem a la dreta seguint les indicacions del Castell de Miralles i del jaciment del Serrat dels Moros de la Codina. Les excavacions han constatat ocupació en èpoques ibèriques, romanes i medievals. De l’època medieval resten estructures d’un conjunt format per un castell i vila fortificada, una necròpolis i potser una església. El conjunt està ubicat prop d’un camí ramader i camí ral que comunicava Sanaüja i Solsona passant per Sallent i per tant es pot afirmar que era un punt de control del territori.
Naveguem per un altiplà format per boscos de pinassa que conviuen amb camps de cultiu de secà adaptats a les suaus ondulacions del paisatge amb trams atalussats amb pedra seca que eviten que es malmetin i els mantenen a lloc. Arribem al lloc de Sallent. Un interessant indret on hi ha una torre de guaita que formava part de l’antic castell
Continuem per una pista que mena a diferents camps als peus del mas el Corral. Quan la pista s’acaba hem de continuar per la dreta del camps, travessant-los per trobar al final la continuïtat del camí i poder baixar a la Rasa del Pujol (una altra opció és continuar per la carretera de Sallent fins trobar la sortida de la rasa). Remuntem fins el mas el Pujol per tornar de nou a l’altiplà continuant cap el Bancal, un antic hostal del camí ral entre Solsona i Ponts, que deixem a la dreta. Som als límits de l’altiplà definit per la Serra del Bancal, límit dels municipis de Vilanova de l’Aguda i de Pinell de Solsonès, i caiem sobtadament a la singular vall d’Ariga o Valldàries amb forma de ferradura tancada pel cim de Santes Creus de Bordell. Un cop a la vall cal tornar a remuntar de nou per sortir-ne i assolir les restes del Castell de l’Aguda als peus del qual hi ha l’ermita de Sant Miquel de Valldàries. Aquest castell era constituït per una torre mestra de planta circular, esfondrada, i per una nau i pel que recorda la gent, havia de ser un edifici gran, semblant a altres construccions de la comarca com la torre d'Alòs o la de Sant Oïsme.
Carenem per la Serra de Sant Miquel fins una cruïlla que a l’esquerra ens porta a l’imponent mas Formigueres, des d’on prenem la petita carretera que ens porta de nou a Tiurana, un trajecte que ens regala les millors panoràmiques del dia, sobre tot des del mirador de Mirambell, indispensable per entendre aquest territori tancat al nord per les serres d’Aubenç, Turp i Port del Compte.
Setembre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Dolmen del Perotillo. Sant Pere de Madrona. Jaciment Ibèric del Camp dels Moros. Castell de Sallent. Sant Jaume de Sallent. Sant Ermengol del Pujol. Castell de l’Aguda. Sant Miquel de Valldaries. Castell de Valldàries. Santa Fe de Guardiola.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.restaurantmirambell.com/
http://canvalls.com/