Noguera NOG 023_Ponts

Card image cap
Pantà de Rialb. Santes Creus de Bordell. Serra del Bancal

Ponts — Vilanova de l’Aguda — Tiurana — Mirambell — Guardiola de Segre — Santes Creus de Bordell — El Bancal — Vilanova de l’Aguda — Ponts
Mapes Comarcals de Catalunya. Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

Resum

Distància:41 km
Desnivell:790 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil

Espais rurals i pobles negats

Ruta que des de Ponts recorre un tram del pantà de Rialb per voltar per sobre la vall de Vilanova, una petita depressió de morfologia singular ?vista des de l?aire te forma de ferradura estiregassada? en un ambient de petits nuclis i grans masies que defineixen la idiosincràsia d?aquesta zona, un territori marcadament rural. Pel camí, la història recent ens recorda els nuclis que el pantà va negar: Miralpeix, Tiurana i Castellnou de Bassella
Espais rurals i pobles negats

Ruta que des de Ponts recorre un tram del pantà de Rialb per voltar per sobre la vall de Vilanova, una petita depressió de morfologia singular —vista des de l’aire te forma de ferradura estiregassada— en un ambient de petits nuclis i grans masies que defineixen la idiosincràsia d’aquesta zona, un territori marcadament rural. Pel camí, la història recent ens recorda els nuclis que el pantà va negar: Miralpeix, Tiurana i Castellnou de Bassella

Deixem el poble per la carretera fins trobar camí Vell de Pons, ample i rodador, que ens deixa als afores de la vila per la vessant oest de la Serra de Castellar, coronada per l’ermita de Santa Maria dels Arquells.

A Ponts anem a buscar un camí ample vora el riu que ens deixa a la carretera que duu a la presa. Val la pena desviar-se un moment per visitar a l’altra banda del riu el monestir de l'art medieval català de Santa Maria de Gualter, recuperat en part ja que va restar molt temps abandonat i en estat ruïnós, després que fos destruït per una explosió durant la guerra civil espanyola.

Desfem el camí continuant cap a la presa del pantà de Rialb. Iniciem un bonic trajecte perfilant l’orografia que dibuixa el embassament per diferents tipus de camins, des de camins pavimentats en desús que la vegetació absorbeix poc a poc a un sender senyalitzat de BTT amb diferents graus de dificultat tècnica, que ens portaran als afores de Tiurana. Durant el trajecte tenim boniques imatges de l’horitzontalitat de les aigües apressades contrastant amb els abruptes relleus de la serra d’Aubenc. Arribant a Tiurana, el poble heretà el nom de l'antiga vila que va ser negada per les aigües el 1999, passem a tocar de l’ermita de Sant Ermengol que vigilava l’antiga població des de la seva ubicació privilegiada sobre un promontori damunt de la vall.

Sortim a la petita carretera de Tiurana on anem a la dreta si no es vol visitar el petit nucli. Passem per Mirambell, ubicat a la part alta d’un serrat que ens ofereix les millors panoràmiques del dia. D’una sola ullada albirem un gran part del Prepirineu català: cap a llevant son ben visibles les serres de Port del Compte, Ensija i Rasos de Peguera, mirant al nord, hi ha la ribera del Segre, el nucli de la Clua amb les aigües del pantà de Rialb i l'horta d'Oliana, envoltada de muntanyes, Sant Marc, el Corb, Sant Honorat, les serres d'Aubenç, de les Canals i la serra Seca, el Turp, i més a llevant la Bòfia. I a l'horitzó, cap a ponent, la muntanya de Sant Mamet i la Serra del Montsec. Seguim fins a Guardiola de Segre, petit nucli d’estructura típicament ibera amb alguns masos en estat de ruïna i l’església de Santa Fe de la qual destaca un absis romànic del segle XII, edificat sobre la roca.

Travessem la C-14 ens dirigim a Formiguera, un imponent masia que traspua certa noblesa; més enllà assolim la carena on deixem la pista que baixa cap a l’ermita de Sant Miquel i continuem en direcció a la Capella de Santes Creus de Bordell, punt d’inflexió de la ruta. Abans de l’ermita trobem, mig amagada, la Creu dels Lladres, una creu de pedra que commemora un fet que va passar fa anys, quan uns lladres van anar a robar en una casa de la zona i foren apressats i ajusticiats pel Sometent, una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana; l’efemèride que motivà la seva construcció és pot llegir esculpida a les quatres cares de la base de la creu.

Des de l’ermita, capella romànica d’una nau i absis rodó, enlairada a 728 m a la serra del Bancal, gaudim d’una bonica panoràmica de la vall que acull el nucli de Vilanova de l’Aguda, una fèrtil vall allargassada voltada de modestes serralades que li confereixen una morfologia singular. També, en un dia clar, podem arribar a albirar la Seu Vella de Lleida.

Rapida baixada per pistes que inclou un petit i divertit corriol per la carena de la serra del Bancal, nom que pren del mas que trobem més endavant i fronterera amb la comarca veïna del Solsonès, que ens porta a Vilanova de l’Aguda.

Una darrera curiositat històrica en aquest trajecte final: en una ampla collada trobem la masia que dona nom a la serra i que tenia antigament l’edifici vora el camí conegut com l'hostal del Bancal de l'Arc (de l'Arç, dels Arcs o dels Sals). A 500 metres de l'hostal en direcció nord-est es troba el Firal del Bancal, una gran esplanada on s'hi celebrava una important fira de bestiar. Era una fira ja documentada l'any 1660 i especialment coneguda per la compravenda de mules, però també s'hi venia el cànem procedent de les hortes de Ponts, Oliana i Artesa de Segre. El 1916 la fira es va traslladar a Solsona.

A Vilanova de l’Aguda seguim per la carretera fins trobar el camí Vell de Ponts, ample i rodador, que ens deixa als afores de la vila per la vessant oest de la Serra de Castellar, coronada per l’ermita de Santa Maria dels Arquells.

Setembre de 2019

CENTRES D’INTERES
Santa Maria de Gualter. Sant Ermengol de Tiurana. Santa Fe de Guardiola de Segre. Capella de Santes Creus de Bordell. Firal del Bancal

RESTAURATS / ALLOTJAMENTS
https://www.ponts.cat/