Anoia ANO 022_Sant Jaume Sesoliveres
Espai Natural de les Valls de l’Anoia. Serra de Llobreria. Muntanya de Vila-seca
Sant Jaume Sesoliveres — Piera — Coll de Bosc — Torre de Claramunt — Vilanova d’Espoia — Canaletes — Sant Jaume Sesoliveres
Mapes Comarcals de Catalunya. Anoia 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:42 km
Desnivell:980 m
Temps:4 h 0 min
Dificultat:difícil
Valls de l?Anoia. El castell de la Torre de Claramunt
Ruta que s?endinsa a l?Espai Natural de les Valls de l?Anoia, un dels territoris més desconeguts i sorprenents de Catalunya. Un mosaic de petites valls articulades pel curs del riu Anoia, encaixades entre turons de cims plans on l?activitat agrícola ?amb la vinya com a gran protagonista? ha modelat el paisatge al llarg dels segles. Aquest espai acull també una valuosa biodiversitat i és zona de nidificació i caça de l?àguila... Valls de l’Anoia. El castell de la Torre de Claramunt
Ruta que s’endinsa a l’Espai Natural de les Valls de l’Anoia, un dels territoris més desconeguts i sorprenents de Catalunya. Un mosaic de petites valls articulades pel curs del riu Anoia, encaixades entre turons de cims plans on l’activitat agrícola —amb la vinya com a gran protagonista— ha modelat el paisatge al llarg dels segles. Aquest espai acull també una valuosa biodiversitat i és zona de nidificació i caça de l’àguila cuabarrada, fet que reforça el seu interès natural.
Ens endinsem a la muntanya per un camí ample que ressegueix una carena solitària, al marge esquerre de la vall de l’Anoia, completament ocupada per vinyes. Camps que combinen ceps vells i noves plantacions, dibuixant un paisatge agrícola viu i en constant evolució. Naveguem cap al nord mentre, tímidament, apareixen a l’horitzó les agulles afilades i esveltes de Montserrat. Arribem a la urbanització de Cal Claramunt, un exemple clar del mosaic arquitectònic que caracteritza moltes urbanitzacions del territori. Mirant enrere, el paisatge regala una panoràmica sorprenent: les siluetes del massís de les Gavarres retallades a contrallum i, fins i tot, la Torre Foster de Collserola.
Més enllà de la urbanització prenem un camí que ens condueix cap a Piera, visible al fons de la vall i emmarcada per la Serra de Llobreia. Aquesta muntanya, que travessarem pel coll de Bosc —fàcilment identificable— forma part d’una línia de relleus que s’estén cap a ponent com a prolongació natural del massís de Montserrat.
A Piera continuem pel llit sec d’una riera, a tocar del polígon industrial, abans d’afrontar l’ascens cap al coll de Bosc. El trajecte és especialment atractiu: una combinació de corriols i petites pistes que ens fan guanyar alçada de manera progressiva, avançant entre boscos mediterranis en plena expansió primaveral. A l’altra banda del coll iniciem un descens generós cap a la vall de l’Anoia, per una obaga frondosa i fresca, resseguida per les aigües clares de la riera de la Font de Can Plana. Als primers trams, les vistes s’obren cap a la depressió de la Conca d’Òdena, dominada pel perfil imponent i vigilant del castell de Claramunt.
Travessem el riu i seguim un breu tram de via verda que voreja les edificacions de la gran indústria paperera del polígon de Can Rata. Una pista ens conduiria directament a la Torre de Claramunt, però optem per una alternativa més atractiva: una successió de corriols que ofereixen magnífiques perspectives del castell, de la Serra de Llobreia i de l’antic complex miner de l’Asunción. Aquest espai, amb una interessant museïtzació exterior, permet descobrir la casa dels miners, el pou, la barraca i diversos plafons explicatius que relaten l’origen d’aquest projecte miner de la postguerra.
A la Torre de Claramunt ens dirigim cap al nucli antic, arrecerat sota l’ombra del gran palau residencial que és l’antic castell medieval, i de l’església de Sant Joan Baptista, d’origen romànic (s. XII).
Baixem de nou a la riera i remuntem per un corriol fins al pla de Can Vila-seca, una àmplia explanada als peus de la muntanya del mateix nom. Aquí ens espera un tram de pujada exigent abans d’arribar al petit nucli de Vilanova d’Espoia, on destaca l’església de Sant Salvador. Tornem a baixar a la riera i remuntem per una pista pedregosa fins a un nou pla agrícola, on a les vinyes s’hi afegeixen els conreus d’ametllers.
En arribar al torrent del Mal Pas ens tornem a endinsar al bosc durant uns quilòmetres, perdent alçada ràpidament per un camí rural asfaltat, una mica malmès. En sortir del bosc, el paisatge s’obre sobtadament i permet gaudir dels relleus del Garraf, al fons, darrere grans extensions de vinyes. Passat Canaletes, deixem momentàniament la petita carretera que porta directament al final de la ruta per recórrer, abans d’acabar, un bonic camí carener pel serrat de la Teia, que posa el punt final a una ruta variada, paisatgísticament rica i sorprenent.
Abril de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Castell de la Torre de Claramunt. Sant Joan de la Torre de Claramunt. Sant Salvador de Vilanova d’Espoia. Santa Eulàlia de can Feixes.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://puntdesal.cat/
https://anoiaturisme.cat
Ruta que s?endinsa a l?Espai Natural de les Valls de l?Anoia, un dels territoris més desconeguts i sorprenents de Catalunya. Un mosaic de petites valls articulades pel curs del riu Anoia, encaixades entre turons de cims plans on l?activitat agrícola ?amb la vinya com a gran protagonista? ha modelat el paisatge al llarg dels segles. Aquest espai acull també una valuosa biodiversitat i és zona de nidificació i caça de l?àguila... Valls de l’Anoia. El castell de la Torre de Claramunt
Ruta que s’endinsa a l’Espai Natural de les Valls de l’Anoia, un dels territoris més desconeguts i sorprenents de Catalunya. Un mosaic de petites valls articulades pel curs del riu Anoia, encaixades entre turons de cims plans on l’activitat agrícola —amb la vinya com a gran protagonista— ha modelat el paisatge al llarg dels segles. Aquest espai acull també una valuosa biodiversitat i és zona de nidificació i caça de l’àguila cuabarrada, fet que reforça el seu interès natural.
Ens endinsem a la muntanya per un camí ample que ressegueix una carena solitària, al marge esquerre de la vall de l’Anoia, completament ocupada per vinyes. Camps que combinen ceps vells i noves plantacions, dibuixant un paisatge agrícola viu i en constant evolució. Naveguem cap al nord mentre, tímidament, apareixen a l’horitzó les agulles afilades i esveltes de Montserrat. Arribem a la urbanització de Cal Claramunt, un exemple clar del mosaic arquitectònic que caracteritza moltes urbanitzacions del territori. Mirant enrere, el paisatge regala una panoràmica sorprenent: les siluetes del massís de les Gavarres retallades a contrallum i, fins i tot, la Torre Foster de Collserola.
Més enllà de la urbanització prenem un camí que ens condueix cap a Piera, visible al fons de la vall i emmarcada per la Serra de Llobreia. Aquesta muntanya, que travessarem pel coll de Bosc —fàcilment identificable— forma part d’una línia de relleus que s’estén cap a ponent com a prolongació natural del massís de Montserrat.
A Piera continuem pel llit sec d’una riera, a tocar del polígon industrial, abans d’afrontar l’ascens cap al coll de Bosc. El trajecte és especialment atractiu: una combinació de corriols i petites pistes que ens fan guanyar alçada de manera progressiva, avançant entre boscos mediterranis en plena expansió primaveral. A l’altra banda del coll iniciem un descens generós cap a la vall de l’Anoia, per una obaga frondosa i fresca, resseguida per les aigües clares de la riera de la Font de Can Plana. Als primers trams, les vistes s’obren cap a la depressió de la Conca d’Òdena, dominada pel perfil imponent i vigilant del castell de Claramunt.
Travessem el riu i seguim un breu tram de via verda que voreja les edificacions de la gran indústria paperera del polígon de Can Rata. Una pista ens conduiria directament a la Torre de Claramunt, però optem per una alternativa més atractiva: una successió de corriols que ofereixen magnífiques perspectives del castell, de la Serra de Llobreia i de l’antic complex miner de l’Asunción. Aquest espai, amb una interessant museïtzació exterior, permet descobrir la casa dels miners, el pou, la barraca i diversos plafons explicatius que relaten l’origen d’aquest projecte miner de la postguerra.
A la Torre de Claramunt ens dirigim cap al nucli antic, arrecerat sota l’ombra del gran palau residencial que és l’antic castell medieval, i de l’església de Sant Joan Baptista, d’origen romànic (s. XII).
Baixem de nou a la riera i remuntem per un corriol fins al pla de Can Vila-seca, una àmplia explanada als peus de la muntanya del mateix nom. Aquí ens espera un tram de pujada exigent abans d’arribar al petit nucli de Vilanova d’Espoia, on destaca l’església de Sant Salvador. Tornem a baixar a la riera i remuntem per una pista pedregosa fins a un nou pla agrícola, on a les vinyes s’hi afegeixen els conreus d’ametllers.
En arribar al torrent del Mal Pas ens tornem a endinsar al bosc durant uns quilòmetres, perdent alçada ràpidament per un camí rural asfaltat, una mica malmès. En sortir del bosc, el paisatge s’obre sobtadament i permet gaudir dels relleus del Garraf, al fons, darrere grans extensions de vinyes. Passat Canaletes, deixem momentàniament la petita carretera que porta directament al final de la ruta per recórrer, abans d’acabar, un bonic camí carener pel serrat de la Teia, que posa el punt final a una ruta variada, paisatgísticament rica i sorprenent.
Abril de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Castell de la Torre de Claramunt. Sant Joan de la Torre de Claramunt. Sant Salvador de Vilanova d’Espoia. Santa Eulàlia de can Feixes.
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://puntdesal.cat/
https://anoiaturisme.cat