Anoia ANO 021_Vilanova d’Espoia
Muntanya de Vilasseca. Muntanyes de Cabrera. Serra de Gramar. Roca Aguilera. Turó Rodó. Serra d’Orp
Vilanova d’Espoia — Coll de Frígols — Capellades — Coll de la Guixera — Sant Quintí de Mediona — Sant Joan de Mediona — Orpinell — Coll de Guix — Vilanova d’Espoia
Mapes Comarcals de Catalunya. Anoia 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:43 km
Desnivell:1180 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Castell de Mediona i despoblat d?Orpinell
Una ruta fascinant que travessa dues comarques, l?Anoia i el Penedès, i ens descobreix vestigis d?altres temps. El Castell de Mediona i el despoblat d?Orpinell, avui gairebé irreconeixible, són testimonis silenciosos d?un passat ric i ple de vida de masies abandonades, bancals antics i barraques amagades entre el verd dels arbres i l?heura que les engoleix a poc a poc. Cada racó explica la història dels qui van habitar aquest territori,... Castell de Mediona i despoblat d’Orpinell
Una ruta fascinant que travessa dues comarques, l’Anoia i el Penedès, i ens descobreix vestigis d’altres temps. El Castell de Mediona i el despoblat d’Orpinell, avui gairebé irreconeixible, són testimonis silenciosos d’un passat ric i ple de vida de masies abandonades, bancals antics i barraques amagades entre el verd dels arbres i l’heura que les engoleix a poc a poc. Cada racó explica la història dels qui van habitar aquest territori, deixant un record viu de comunitats que van viure intensament aquests paisatges.
Des de l’església de Vilanova d’Espoia, perdem alçada vers la llera del riu d’Agost, combinant corriols i pistes. A l’horitzó, la silueta dentada del massís de Montserrat ens acompanya al llarg del trajecte des de diferents angles. Just després de sortir del riu, al Pla de la Garsa, trobem una barraca de pedra seca de gran volum i alçada, en perfecte estat de conservació, on es pot estar còmodament dret. Aquestes construccions, juntament amb les vinyes –extenses al Penedès però també presents a l’Anoia– apareixen al llarg de tot el recorregut. Algunes es conserven en molt bon estat, mentre que altres cauen en l’abandó a causa del desús d’antigues vinyes o conreus en zones més muntanyoses.
A Coll de Frígols, amb Capellades a l’horitzó, un corriol ens baixa fins al poble, conegut per la seva llarga tradició paperera que es remunta al segle XVII. Durant els segles XVIII i XIX, Capellades va convertir-se en un dels centres paperers més importants d’Espanya. Avui hi trobem empreses històriques de paper i el Museu del Molí Paperer, ubicat en un antic molí del segle XVIII, que mostra la història i les tècniques de la producció paperera tradicional.
Mentre pugem cap al cementiri podem gaudir de diversos cims llunyans com la Tossa d’Alp o el Puigllançada al nord i, remuntant cap a les parts altes de les Muntanyes de Cabrera, el massís de Montserrat s’aixeca majestuós sobre la plana del sud, saltejada de pobles que l’animen. La frondosa boscúria és un altre element comú del trajecte: pinedes abundants a les vessants frontereres entre l’Anoia i l’Alt Penedès, amb clapes de terres cultivables i vinyes que deixen al descobert la diversitat del paisatge.
Caiem en picat cap a la plana del Penedès, densament ocupada per vinyes i limitada a llevant pels relleus del Collserola, identificable per la torre Foster, i pel massís del Garraf. Pedalem entre vinyes, a voltes baixant cap a les fondalades abans de remuntar novament cap al pla. A les envistes de Sant Quintí de Mediona fem una marrada per evitar arribar-hi per asfalt. Al poble destaca l’antic priorat benedictí, fundat al segle XI, que va jugar un paper clau en la vida religiosa, social i econòmica durant l’Edat Mitjana. Avui encara es poden veure vestigis d’aquesta història a l’església parroquial, la Rectoria Vella i la Plaça dels Avis.
Enfilem cap al congost de la Riera de Mediona, un estret pas que separa Sant Quintí de Sant Joan de Mediona. Pedalem per un camí que sobrevola el congost pel marge esquerre, a tocar dels vessants de Roca Aguilera. De sobte, una imatge impactant captiva la mirada: al bell mig del congost s’aixeca el Castell de Mediona. Aquesta fortalesa medieval, amb orígens al segle X-XI, servia per controlar el territori i protegir les rutes comercials que travessaven la vall. La seva estructura està formada per murs robustos de pedra i una torre de guaita, i malgrat els anys i episodis de guerra i abandonament, conserva gran part del seu caràcter defensiu, amb merlets i elements arquitectònics típics de l’edat mitjana.
Quan deixem enrere el congost, Sant Joan de Mediona ens dóna la benvinguda. Comencem un llarg trajecte per carenes i obagues que envolten la serra d’Orpinell, pedalant entre pinedes frondoses i antics bancals on barraques de vinya abandonades ens parlen d’antics habitants i masies engolides per l’heura.
A mesura que avancem, surten a la vista testimonis d’altres temps: el nucli abandonat d’Orpinell i la Casa Alta de Feixes. Orpinell, antiga quadra del terme de Mediona, conserva murs de la seva església romànica, documentada des de l’any 1299. Al segle XVI, la custodiaven els ermitans deodats, i el culte es va mantenir fins al 1885, deixant enrere un passat de vida i comunitat.
La Casa Alta de Feixes la trobem passats el Coll de Guix i Coll de Cabra, a la vessant nord de la Serra d’Orpinell, a la zona coneguda com Plana de Feixes, un dels punts més alts de la serra. Des d’allà, la vista abraça la serralada de Montserrat i els castells de Claramunt i Miralles. Aquesta casa, una de les més importants del municipi d’Orpi, formava un conjunt arquitectònic amb edificacions annexes destinades a tasques agrícoles i ramaderes. Avui només en resten ruïnes, però els seus murs encara transmeten la força i la importància que van tenir al llarg de l’època medieval i fins a temps més moderns, especialment durant el segle XV.
Perdem alçada per pistes que baixen amb fort pendent cap a una explotació d’àrids, i a partir d’aquí iniciem una baixada ràpida i còmoda fins al cementiri de Carme. Des d’allà enllacem amb un corriol que ens condueix a les envistes de la Torre de Claramunt i del castell de Claramunt. A continuació, travessem uns plans molt bonics, des d’on gaudim d’una panoràmica espectacular que s’estén des del turó on s’alça el castell de Claramunt fins a la serralada de Montserrat. Des d’aquest punt, encarem la carena de la Muntanya de Vilaseca fins a tornar al punt de sortida.
Març de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Barraques de Vinya. Molí Paperer de Capellades. Santa Maria de Capellades. Monestir de Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona. Sant Joan de Mediona. Santa Maria d’Orpinell
Una ruta fascinant que travessa dues comarques, l?Anoia i el Penedès, i ens descobreix vestigis d?altres temps. El Castell de Mediona i el despoblat d?Orpinell, avui gairebé irreconeixible, són testimonis silenciosos d?un passat ric i ple de vida de masies abandonades, bancals antics i barraques amagades entre el verd dels arbres i l?heura que les engoleix a poc a poc. Cada racó explica la història dels qui van habitar aquest territori,... Castell de Mediona i despoblat d’Orpinell
Una ruta fascinant que travessa dues comarques, l’Anoia i el Penedès, i ens descobreix vestigis d’altres temps. El Castell de Mediona i el despoblat d’Orpinell, avui gairebé irreconeixible, són testimonis silenciosos d’un passat ric i ple de vida de masies abandonades, bancals antics i barraques amagades entre el verd dels arbres i l’heura que les engoleix a poc a poc. Cada racó explica la història dels qui van habitar aquest territori, deixant un record viu de comunitats que van viure intensament aquests paisatges.
Des de l’església de Vilanova d’Espoia, perdem alçada vers la llera del riu d’Agost, combinant corriols i pistes. A l’horitzó, la silueta dentada del massís de Montserrat ens acompanya al llarg del trajecte des de diferents angles. Just després de sortir del riu, al Pla de la Garsa, trobem una barraca de pedra seca de gran volum i alçada, en perfecte estat de conservació, on es pot estar còmodament dret. Aquestes construccions, juntament amb les vinyes –extenses al Penedès però també presents a l’Anoia– apareixen al llarg de tot el recorregut. Algunes es conserven en molt bon estat, mentre que altres cauen en l’abandó a causa del desús d’antigues vinyes o conreus en zones més muntanyoses.
A Coll de Frígols, amb Capellades a l’horitzó, un corriol ens baixa fins al poble, conegut per la seva llarga tradició paperera que es remunta al segle XVII. Durant els segles XVIII i XIX, Capellades va convertir-se en un dels centres paperers més importants d’Espanya. Avui hi trobem empreses històriques de paper i el Museu del Molí Paperer, ubicat en un antic molí del segle XVIII, que mostra la història i les tècniques de la producció paperera tradicional.
Mentre pugem cap al cementiri podem gaudir de diversos cims llunyans com la Tossa d’Alp o el Puigllançada al nord i, remuntant cap a les parts altes de les Muntanyes de Cabrera, el massís de Montserrat s’aixeca majestuós sobre la plana del sud, saltejada de pobles que l’animen. La frondosa boscúria és un altre element comú del trajecte: pinedes abundants a les vessants frontereres entre l’Anoia i l’Alt Penedès, amb clapes de terres cultivables i vinyes que deixen al descobert la diversitat del paisatge.
Caiem en picat cap a la plana del Penedès, densament ocupada per vinyes i limitada a llevant pels relleus del Collserola, identificable per la torre Foster, i pel massís del Garraf. Pedalem entre vinyes, a voltes baixant cap a les fondalades abans de remuntar novament cap al pla. A les envistes de Sant Quintí de Mediona fem una marrada per evitar arribar-hi per asfalt. Al poble destaca l’antic priorat benedictí, fundat al segle XI, que va jugar un paper clau en la vida religiosa, social i econòmica durant l’Edat Mitjana. Avui encara es poden veure vestigis d’aquesta història a l’església parroquial, la Rectoria Vella i la Plaça dels Avis.
Enfilem cap al congost de la Riera de Mediona, un estret pas que separa Sant Quintí de Sant Joan de Mediona. Pedalem per un camí que sobrevola el congost pel marge esquerre, a tocar dels vessants de Roca Aguilera. De sobte, una imatge impactant captiva la mirada: al bell mig del congost s’aixeca el Castell de Mediona. Aquesta fortalesa medieval, amb orígens al segle X-XI, servia per controlar el territori i protegir les rutes comercials que travessaven la vall. La seva estructura està formada per murs robustos de pedra i una torre de guaita, i malgrat els anys i episodis de guerra i abandonament, conserva gran part del seu caràcter defensiu, amb merlets i elements arquitectònics típics de l’edat mitjana.
Quan deixem enrere el congost, Sant Joan de Mediona ens dóna la benvinguda. Comencem un llarg trajecte per carenes i obagues que envolten la serra d’Orpinell, pedalant entre pinedes frondoses i antics bancals on barraques de vinya abandonades ens parlen d’antics habitants i masies engolides per l’heura.
A mesura que avancem, surten a la vista testimonis d’altres temps: el nucli abandonat d’Orpinell i la Casa Alta de Feixes. Orpinell, antiga quadra del terme de Mediona, conserva murs de la seva església romànica, documentada des de l’any 1299. Al segle XVI, la custodiaven els ermitans deodats, i el culte es va mantenir fins al 1885, deixant enrere un passat de vida i comunitat.
La Casa Alta de Feixes la trobem passats el Coll de Guix i Coll de Cabra, a la vessant nord de la Serra d’Orpinell, a la zona coneguda com Plana de Feixes, un dels punts més alts de la serra. Des d’allà, la vista abraça la serralada de Montserrat i els castells de Claramunt i Miralles. Aquesta casa, una de les més importants del municipi d’Orpi, formava un conjunt arquitectònic amb edificacions annexes destinades a tasques agrícoles i ramaderes. Avui només en resten ruïnes, però els seus murs encara transmeten la força i la importància que van tenir al llarg de l’època medieval i fins a temps més moderns, especialment durant el segle XV.
Perdem alçada per pistes que baixen amb fort pendent cap a una explotació d’àrids, i a partir d’aquí iniciem una baixada ràpida i còmoda fins al cementiri de Carme. Des d’allà enllacem amb un corriol que ens condueix a les envistes de la Torre de Claramunt i del castell de Claramunt. A continuació, travessem uns plans molt bonics, des d’on gaudim d’una panoràmica espectacular que s’estén des del turó on s’alça el castell de Claramunt fins a la serralada de Montserrat. Des d’aquest punt, encarem la carena de la Muntanya de Vilaseca fins a tornar al punt de sortida.
Març de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Barraques de Vinya. Molí Paperer de Capellades. Santa Maria de Capellades. Monestir de Sant Quintí de Mediona. Sant Quintí de Mediona. Sant Joan de Mediona. Santa Maria d’Orpinell