Alt Urgell AUR 011_Os de Civis
Parc Natural de l’Alt Pirineu. Pic de Saloria
Os de Civís – Coll de Conflent – Bordes de Conflent – Coll de So de Farrera – Farrera – Glorieta – Tírvia – Araós – Ainet de Besan – Alins – Tor – Port de Cabús – Coll de la Botella – Bordes de Setúria – Os de Civís
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Sobirà 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:74 km
Desnivell:2580 m
Temps:7 h 0 min
Dificultat:difícil
Informació
Valls de Conflent i Tor, camins del contraban.
Ruta molt exigent que volta la serra coronada pel Pic Salòria o Bony de Salòria, al cor del Pirineu català, a través dels passos de muntanya que no fa tant de temps eren travessats a peu per estraperlistes amb grans farcells de tabac, abans que ho fessin bandes organitzades. Alta muntanya en estat pur.
La ruta comença a Os de Civís, petit poble turístic d?alta muntanya pertanyent a Catalunya al qual s?accedeix curio... Valls de Conflent i Tor, camins del contraban.
Ruta molt exigent que volta la serra coronada pel Pic Salòria o Bony de Salòria, al cor del Pirineu català, a través dels passos de muntanya que no fa tant de temps eren travessats a peu per estraperlistes amb grans farcells de tabac, abans que ho fessin bandes organitzades. Alta muntanya en estat pur.
La ruta comença a Os de Civís, petit poble turístic d’alta muntanya pertanyent a Catalunya al qual s’accedeix curiosament pel país andorrà. Prenem la carretera que puja a la borda de la Plana, ara ocupat per un complex hoteler. A partir d’aquí continuem per la pista que puja al coll de Conflent. Fins al coll de l’Aubaga, on deixem una desviació a l’esquerra, el pendent és constant. A partir d’aquí el pendent disminueix i ciclem còmodament fins a coll de Conflent, als peus del pic de Salòria.
Al pas del Coll del Conflent hi ha un búnquer construït després de la Guerra Civil Espanyola i que forma part de la línia P o línia dels Pirineus, una línia fortificada de prop de 10.000 búnquers que s’estén des del País Basc al cap de Creus; fou edificada pel règim franquista acabada la Segona Guerra Mundial, per por de patir una invasió des de França. L’ampla collada era un punt estratègic des d’on controlar el pas entre les dues valls, els maquis, la frontera amb Andorra i els contrabandistes.
A l’altra banda del coll el paisatge és senzillament espectacular: una vall de verd intens, tancada pels imponents cims del pic de la Màniga, lo Covil i el pic de Salòria, el cim més alt de l’Alt Urgell. Fem un ràpid descens per aquest marc incomparable cap al fons de la vall. El descens ens depara una nova i agradable sorpresa, les bordes del Conflent, un dels paratges amb més llegendes sobre el contraban. Es tracta d’un conjunt de bordes en molt bon estat de conservació i amb
una petita ermita. Les bordes del Conflent són una clara mostra de la funció d’aquests tipus d’edificacions que trobem a tot l’Alt Pirineu i que servien per acumular el dall per poder alimentar el bestiar quan aquest tornés a baixar a la tardor. Els animals s’estabulaven a la part baixa i la família aprofitava per dormir a la part superior de la borda.
Iniciem la segona part de l’etapa quan travessem el riu de la vall. Una pujada còmoda per una pista que perfila la serra de la Font Negra ens porta fins al Coll de So de Farrera. Durant el trajecte albirem les petites valls de Bedet i Tressó amb les seves respectives bordes i també boniques panoràmiques de tota la capçalera de la vall del riu de Santa Magdalena.
A l’altra banda del coll de So de Ferrera se’ns obre una gran perspectiva de les serralades pirinenques a ponent del Pallars Sobirà, destacant el conjunt de cims aglutinats dintre del Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Als nostres peus tenim la vall que ens separa de Llavorsí, on s’assenten petis pobles típics d’alta muntanya que semblen aturats en el temps. Fem una ràpida i vertiginosa baixada passant a tocar del bonic paratge de les bordes de Burg fins al primer que trobem, Farrera. A la part baixa surt un esplèndid sender que ens porta per una carena pissarrenca fins l’ermita, molt malmesa, de la Mare de Déu de la Serra i continua per l’oest del carenat fins trobar una pista, un cop travessem la riera. Una trialera realment bonica.
Sortim a la carretera que baixa de Montescaldo que seguim fins a Tírvia, on continuem pel camí de Vallfarrera, un ample sender que condueix directament a l’ermita de la Mare de Déu del Roser de les Forques, una capella originàriament romànica però sense cap estil arquitectònic clar en l’actualitat. Possiblement es tracta de l'església de l'antic poble de Forques, les restes del qual s'estenen en un pla al nord-oest de la capella.
Continuem la ruta en pujada cap a una petita borda on trobem de nou la senyalització del camí de Vallfarrera. Quan la pista s’acaba posem peu a terra continuant pel corriol que marxa en pujada. El tram a peu és relativament curt, i un cop canviem de vessant tot el trajecte és ciclable fins a Araós, i realment plaent, tant per la baixa dificultat com pel bonic entorn del bosc de Viròs, per on transitem.
No entrem a Araós sinó que continuem per l’antic camí ral de Vallfarrera, un bonic trajecte emboscat i en paral·lel al riu que ens porta fins els afores d’Alins.
Des d’Alins fins a Tor hi ha tretze quilòmetres de pista forestal asfaltada molt estreta, que va vorejant el riu Noguera de Tor per un escarpat congost. Un cop s’acaba el paviment de la “carretera”, continuem per pista uns dos quilòmetres fins al poble. En aquest punt un rètol ja ens avisa que entrem en una propietat privada que es deslliura de qualsevol obligació davant del que li pugui passar al viatger en tota la resta de la vall fins al port de Cabús.
Al poble, a l’estiu hi ha ca la Sisqueta, que ofereix menjars i begudes. Iniciem el tram final fins al port de Cabús. Un cop sortim del poble podem triar de fer-ho per la pista pertanyent a la família de can Sansa o bé la de cal Palanca, els hereus dels quals estaven enfrontats per la propietat de la muntanya de Tor. En Sansa va ser assassinat, encara a dia d’avui es desconeix qui ho va fer, un dia de juliol de 1995, pocs mesos després que el declaressin amo únic de tota la muntanya més disputada del Pirineu.
Escollim la pista principal, encara que ambdues ressegueixen dues precioses valls que conflueixen en una ampla collada, el pla de Llumeneres, des d’on marxen convertides en un sol camí fins al punt culminant de l’etapa, el port de Cabús.
A partir d’aquí continuem per terres andorranes ara per una ampla carretera que volta tota la capçalera de la idíl·lica vall on s’ubiquen les bordes de Setúria fins al coll de la Botella, on surt la pista que baixa a les bordes. Continuem per un sender que marxa per la dreta d’una de les bordes, a peu i no sempre fàcil, amb la bicicleta al costat, que ens permet entrar de nou a Catalunya. El sender enllaça amb una pista que ens porta sense problemes a Os de Civís.
Agost de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Ermita de la Mare de Déu del Roser. Sant Pere de Tor
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/1329349
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
Os de Civís. http://www.alturgell.cat/valls-de-valira
Ruta molt exigent que volta la serra coronada pel Pic Salòria o Bony de Salòria, al cor del Pirineu català, a través dels passos de muntanya que no fa tant de temps eren travessats a peu per estraperlistes amb grans farcells de tabac, abans que ho fessin bandes organitzades. Alta muntanya en estat pur.
La ruta comença a Os de Civís, petit poble turístic d?alta muntanya pertanyent a Catalunya al qual s?accedeix curio... Valls de Conflent i Tor, camins del contraban.
Ruta molt exigent que volta la serra coronada pel Pic Salòria o Bony de Salòria, al cor del Pirineu català, a través dels passos de muntanya que no fa tant de temps eren travessats a peu per estraperlistes amb grans farcells de tabac, abans que ho fessin bandes organitzades. Alta muntanya en estat pur.
La ruta comença a Os de Civís, petit poble turístic d’alta muntanya pertanyent a Catalunya al qual s’accedeix curiosament pel país andorrà. Prenem la carretera que puja a la borda de la Plana, ara ocupat per un complex hoteler. A partir d’aquí continuem per la pista que puja al coll de Conflent. Fins al coll de l’Aubaga, on deixem una desviació a l’esquerra, el pendent és constant. A partir d’aquí el pendent disminueix i ciclem còmodament fins a coll de Conflent, als peus del pic de Salòria.
Al pas del Coll del Conflent hi ha un búnquer construït després de la Guerra Civil Espanyola i que forma part de la línia P o línia dels Pirineus, una línia fortificada de prop de 10.000 búnquers que s’estén des del País Basc al cap de Creus; fou edificada pel règim franquista acabada la Segona Guerra Mundial, per por de patir una invasió des de França. L’ampla collada era un punt estratègic des d’on controlar el pas entre les dues valls, els maquis, la frontera amb Andorra i els contrabandistes.
A l’altra banda del coll el paisatge és senzillament espectacular: una vall de verd intens, tancada pels imponents cims del pic de la Màniga, lo Covil i el pic de Salòria, el cim més alt de l’Alt Urgell. Fem un ràpid descens per aquest marc incomparable cap al fons de la vall. El descens ens depara una nova i agradable sorpresa, les bordes del Conflent, un dels paratges amb més llegendes sobre el contraban. Es tracta d’un conjunt de bordes en molt bon estat de conservació i amb
una petita ermita. Les bordes del Conflent són una clara mostra de la funció d’aquests tipus d’edificacions que trobem a tot l’Alt Pirineu i que servien per acumular el dall per poder alimentar el bestiar quan aquest tornés a baixar a la tardor. Els animals s’estabulaven a la part baixa i la família aprofitava per dormir a la part superior de la borda.
Iniciem la segona part de l’etapa quan travessem el riu de la vall. Una pujada còmoda per una pista que perfila la serra de la Font Negra ens porta fins al Coll de So de Farrera. Durant el trajecte albirem les petites valls de Bedet i Tressó amb les seves respectives bordes i també boniques panoràmiques de tota la capçalera de la vall del riu de Santa Magdalena.
A l’altra banda del coll de So de Ferrera se’ns obre una gran perspectiva de les serralades pirinenques a ponent del Pallars Sobirà, destacant el conjunt de cims aglutinats dintre del Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Als nostres peus tenim la vall que ens separa de Llavorsí, on s’assenten petis pobles típics d’alta muntanya que semblen aturats en el temps. Fem una ràpida i vertiginosa baixada passant a tocar del bonic paratge de les bordes de Burg fins al primer que trobem, Farrera. A la part baixa surt un esplèndid sender que ens porta per una carena pissarrenca fins l’ermita, molt malmesa, de la Mare de Déu de la Serra i continua per l’oest del carenat fins trobar una pista, un cop travessem la riera. Una trialera realment bonica.
Sortim a la carretera que baixa de Montescaldo que seguim fins a Tírvia, on continuem pel camí de Vallfarrera, un ample sender que condueix directament a l’ermita de la Mare de Déu del Roser de les Forques, una capella originàriament romànica però sense cap estil arquitectònic clar en l’actualitat. Possiblement es tracta de l'església de l'antic poble de Forques, les restes del qual s'estenen en un pla al nord-oest de la capella.
Continuem la ruta en pujada cap a una petita borda on trobem de nou la senyalització del camí de Vallfarrera. Quan la pista s’acaba posem peu a terra continuant pel corriol que marxa en pujada. El tram a peu és relativament curt, i un cop canviem de vessant tot el trajecte és ciclable fins a Araós, i realment plaent, tant per la baixa dificultat com pel bonic entorn del bosc de Viròs, per on transitem.
No entrem a Araós sinó que continuem per l’antic camí ral de Vallfarrera, un bonic trajecte emboscat i en paral·lel al riu que ens porta fins els afores d’Alins.
Des d’Alins fins a Tor hi ha tretze quilòmetres de pista forestal asfaltada molt estreta, que va vorejant el riu Noguera de Tor per un escarpat congost. Un cop s’acaba el paviment de la “carretera”, continuem per pista uns dos quilòmetres fins al poble. En aquest punt un rètol ja ens avisa que entrem en una propietat privada que es deslliura de qualsevol obligació davant del que li pugui passar al viatger en tota la resta de la vall fins al port de Cabús.
Al poble, a l’estiu hi ha ca la Sisqueta, que ofereix menjars i begudes. Iniciem el tram final fins al port de Cabús. Un cop sortim del poble podem triar de fer-ho per la pista pertanyent a la família de can Sansa o bé la de cal Palanca, els hereus dels quals estaven enfrontats per la propietat de la muntanya de Tor. En Sansa va ser assassinat, encara a dia d’avui es desconeix qui ho va fer, un dia de juliol de 1995, pocs mesos després que el declaressin amo únic de tota la muntanya més disputada del Pirineu.
Escollim la pista principal, encara que ambdues ressegueixen dues precioses valls que conflueixen en una ampla collada, el pla de Llumeneres, des d’on marxen convertides en un sol camí fins al punt culminant de l’etapa, el port de Cabús.
A partir d’aquí continuem per terres andorranes ara per una ampla carretera que volta tota la capçalera de la idíl·lica vall on s’ubiquen les bordes de Setúria fins al coll de la Botella, on surt la pista que baixa a les bordes. Continuem per un sender que marxa per la dreta d’una de les bordes, a peu i no sempre fàcil, amb la bicicleta al costat, que ens permet entrar de nou a Catalunya. El sender enllaça amb una pista que ens porta sense problemes a Os de Civís.
Agost de 2014
CENTRES D’INTERÈS
Ermita de la Mare de Déu del Roser. Sant Pere de Tor
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/1329349
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
Os de Civís. http://www.alturgell.cat/valls-de-valira