Alt Urgell AUR 049_Civís
Parc Natural de l'Alt Pirineu
Civís_Collada de la Gallina_Canòlich_Bixessarri_Os de Civís_Coll de l’Aubaga_Coll de Laquell_Coll d’Ares_Civís
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:34 km
Desnivell:1590 m
Temps:4 h 3 min
Dificultat:fàcil
Informació
A cavall de Catalunya i Andorra. Pirineu d?alta volada
Ruta de gran bellesa paisatgística que traspassa fronteres. De Civis passem a Os de Civis, nucli de Catalunya ubicat en un periclavament al qual s?accedeix per Andorra. Perdut a la capçalera de la vall d?Aós conserva moltes cases medievals i és un important nucli turístic. La ruta en bicicleta torna a Civís pel Coll de Lequelle passant per les bordes de Servillà.
Sortim del poble de Civís remontant desde la... A cavall de Catalunya i Andorra. Pirineu d’alta volada
Ruta de gran bellesa paisatgística que traspassa fronteres. De Civis passem a Os de Civis, nucli de Catalunya ubicat en un periclavament al qual s’accedeix per Andorra. Perdut a la capçalera de la vall d’Aós conserva moltes cases medievals i és un important nucli turístic. La ruta en bicicleta torna a Civís pel Coll de Lequelle passant per les bordes de Servillà.
Sortim del poble de Civís remontant desde la part alta del poble per una pista coneguda com a camí de la Caubera fins al plans del mateix nom, des d’on gaudirem de bones vistes sobre la vall, enmig de camps de pastura i alguna borda. Continuem fins al coll de la Gallina, ja en territori andorrà, un bonic mirador de les serres prepirinenques del Cadí i el Port de Compte, lleugerament emblanquinades, i més enll’a afegim al glosari de relleus, les serres de Turp, Aubenç o Boumort i el pas del Segre, a la zona del congost dels Tres Ponts.
Iniciem una baixada trepidant per una petita carretera de revolts molt tancats que ens deixarà al fons de la vall. Abans passem pel santuari de la Mare de Deu de Canòlich. Aquesta ubicació tan privilegiada a la muntanya, a 1.635 metres d'altura i amb un accés difícil, servia perquè els peregrins pugessin al santuari per mostrar la seva devoció a la verge. Tot apunta que l’actual santuari de Canòlich es va aixecar sobre els ciments d’una antiga construcció romànica, ja que la imatge de la Verge correspon al segle XII. Aquesta talla romànica va ser coronada pel Vaticà l’any 1999 i actualment es troba a l’església de Sant Julià de Lòria. El santuari conserva un retaule barroc del segle. Durant el descens gaudim dels relleus que capturen la Valira pel marge esquerre, amb el cim de Monturull com a més emblemàtic.
Arribem al poble de Bixessarri i des d’allà comencem a remuntar per una profunda vall tenyida de colors de tardor i amb un riu d’aigües vigoroses fins a Os de Civís, novament en territori català. L'entrada al poble es fa per un carrer força ample, amb comerços a tots dos costats, plens d'articles turístics i hostals. El nucli antic s’arrapa pel vessant d’un turó costerut coronat per l’església romànica de Sant Pere. Moltes de les seves cases tenen encara l'aspecte medieval original.
Continuem amunt per una carretera recentment asfaltada i exageradament ample en el primer tram que condueix a un gran hotel, i a partir d’allà per una bona pista que transcorre per una avetosa fins al coll de Conflent, als peus del pic de Salòria. La deixem abans, concretament al coll de l’Aubaga i prenem la pista que, passant per les bordes de Servellà, ens porta al punt d’inflexió de la ruta, el coll de Laquell. Fem un trajecte força aeri pel camí que sobrevola la profunda vall erosionada pel riu Civis i que cau vertical als nostres peus deixant-nos gaudir d’una extensa panoràmica ja coneguda, novament amb el Monturull, el Cadí i el Port de Comte.
Adaptades als costers de la Coma de Servellà hi ha completament reformades les bordes del mateix nom. Les bordes son construccions de dues plantes: a la de dalt s’emmagatzema herba pel bestiar que es tanca a la de sota. Com que son edificacions que s’emmotllen al pendent del terreny la part anterior sobresurt més que la posterior. De vegades tenien una caseta al costat que servia d’allotjament. La planta superior també podia habilitar-se per viure-hi el temps que el bestiar era a la muntanya, entre la primavera i la tardor. Les bordes son el reflex d’una activitat agrícola i ramadera no gaire llunyana en el temps que en l’actualitat s’ha perdut pel canvi d’usos.
Per assolir el coll de Laquell ens cal fer una forta remuntada agreujada pel fang i la neu, però un cop a dalt tornem a pedalar per un paratge de bordes, prats de dalla i costers nus de vegetació que ens evoquen maneres de viure d’altres temps. Són les boniques valls que conformen la identitat d’aquest territori d’alta muntanya entre Andorra, l’Alt Urgell i el Pallars. En aquest tram s’albira cap a ponent el Montsent de Pallars i la torreta de l’Orri.
Tornem a Civís passant per coll d’Ares, per pista o alternant pista i corriols, al gust de cadascú. Val a dir, però, que els corriols no sempre estan en prou bon estat, sobretot baixant al poble, degut al pas del bestiar que puja pels costers a gaudir d’herba més fresca.
Octubre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santuari de Canòlich. Sant Pere de Civís. Bordes de Servellà.
Ruta de gran bellesa paisatgística que traspassa fronteres. De Civis passem a Os de Civis, nucli de Catalunya ubicat en un periclavament al qual s?accedeix per Andorra. Perdut a la capçalera de la vall d?Aós conserva moltes cases medievals i és un important nucli turístic. La ruta en bicicleta torna a Civís pel Coll de Lequelle passant per les bordes de Servillà.
Sortim del poble de Civís remontant desde la... A cavall de Catalunya i Andorra. Pirineu d’alta volada
Ruta de gran bellesa paisatgística que traspassa fronteres. De Civis passem a Os de Civis, nucli de Catalunya ubicat en un periclavament al qual s’accedeix per Andorra. Perdut a la capçalera de la vall d’Aós conserva moltes cases medievals i és un important nucli turístic. La ruta en bicicleta torna a Civís pel Coll de Lequelle passant per les bordes de Servillà.
Sortim del poble de Civís remontant desde la part alta del poble per una pista coneguda com a camí de la Caubera fins al plans del mateix nom, des d’on gaudirem de bones vistes sobre la vall, enmig de camps de pastura i alguna borda. Continuem fins al coll de la Gallina, ja en territori andorrà, un bonic mirador de les serres prepirinenques del Cadí i el Port de Compte, lleugerament emblanquinades, i més enll’a afegim al glosari de relleus, les serres de Turp, Aubenç o Boumort i el pas del Segre, a la zona del congost dels Tres Ponts.
Iniciem una baixada trepidant per una petita carretera de revolts molt tancats que ens deixarà al fons de la vall. Abans passem pel santuari de la Mare de Deu de Canòlich. Aquesta ubicació tan privilegiada a la muntanya, a 1.635 metres d'altura i amb un accés difícil, servia perquè els peregrins pugessin al santuari per mostrar la seva devoció a la verge. Tot apunta que l’actual santuari de Canòlich es va aixecar sobre els ciments d’una antiga construcció romànica, ja que la imatge de la Verge correspon al segle XII. Aquesta talla romànica va ser coronada pel Vaticà l’any 1999 i actualment es troba a l’església de Sant Julià de Lòria. El santuari conserva un retaule barroc del segle. Durant el descens gaudim dels relleus que capturen la Valira pel marge esquerre, amb el cim de Monturull com a més emblemàtic.
Arribem al poble de Bixessarri i des d’allà comencem a remuntar per una profunda vall tenyida de colors de tardor i amb un riu d’aigües vigoroses fins a Os de Civís, novament en territori català. L'entrada al poble es fa per un carrer força ample, amb comerços a tots dos costats, plens d'articles turístics i hostals. El nucli antic s’arrapa pel vessant d’un turó costerut coronat per l’església romànica de Sant Pere. Moltes de les seves cases tenen encara l'aspecte medieval original.
Continuem amunt per una carretera recentment asfaltada i exageradament ample en el primer tram que condueix a un gran hotel, i a partir d’allà per una bona pista que transcorre per una avetosa fins al coll de Conflent, als peus del pic de Salòria. La deixem abans, concretament al coll de l’Aubaga i prenem la pista que, passant per les bordes de Servellà, ens porta al punt d’inflexió de la ruta, el coll de Laquell. Fem un trajecte força aeri pel camí que sobrevola la profunda vall erosionada pel riu Civis i que cau vertical als nostres peus deixant-nos gaudir d’una extensa panoràmica ja coneguda, novament amb el Monturull, el Cadí i el Port de Comte.
Adaptades als costers de la Coma de Servellà hi ha completament reformades les bordes del mateix nom. Les bordes son construccions de dues plantes: a la de dalt s’emmagatzema herba pel bestiar que es tanca a la de sota. Com que son edificacions que s’emmotllen al pendent del terreny la part anterior sobresurt més que la posterior. De vegades tenien una caseta al costat que servia d’allotjament. La planta superior també podia habilitar-se per viure-hi el temps que el bestiar era a la muntanya, entre la primavera i la tardor. Les bordes son el reflex d’una activitat agrícola i ramadera no gaire llunyana en el temps que en l’actualitat s’ha perdut pel canvi d’usos.
Per assolir el coll de Laquell ens cal fer una forta remuntada agreujada pel fang i la neu, però un cop a dalt tornem a pedalar per un paratge de bordes, prats de dalla i costers nus de vegetació que ens evoquen maneres de viure d’altres temps. Són les boniques valls que conformen la identitat d’aquest territori d’alta muntanya entre Andorra, l’Alt Urgell i el Pallars. En aquest tram s’albira cap a ponent el Montsent de Pallars i la torreta de l’Orri.
Tornem a Civís passant per coll d’Ares, per pista o alternant pista i corriols, al gust de cadascú. Val a dir, però, que els corriols no sempre estan en prou bon estat, sobretot baixant al poble, degut al pas del bestiar que puja pels costers a gaudir d’herba més fresca.
Octubre de 2020
CENTRES D’INTERÈS
Santuari de Canòlich. Sant Pere de Civís. Bordes de Servellà.