Alt Camp ACA 002_El Pont d’Armentera
Espai d'Interès Natural Ancosa-Montagut. Vall del Gaià. Peny de Selmella. Serra Morena. Serrat
El Pont d’Armentera – Selmella – Coll de les Agulles – Castell de Suburella – Seguer – Esblada – Coll del Vent – Sant Jaume de Montagut – Castell de Ramonet – Castell de Pinyana – El Pont d’Armentera
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Camp. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:49 km
Desnivell:1195 m
Temps:5 h 0 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ruta de contacte
Castells i pobles abandonats de l?Alt Gaià
La ruta ens permet descobrir la majoria de serres que conformen l?Alt Gaià. Si a aquesta particularitat hi afegim una invitació a conèixer diverses edificacions gairebé mil·lenàries a través de la frontera natural que suposà el riu Gaià quan aquestes terres eren frontereres entre els dominis cristians i sarraïns, la ruta esdevé del tot imprescindible. Castells, torres i pobles abandonats que resten amagats al viatger, resistint el pas ... Castells i pobles abandonats de l’Alt Gaià
La ruta ens permet descobrir la majoria de serres que conformen l’Alt Gaià. Si a aquesta particularitat hi afegim una invitació a conèixer diverses edificacions gairebé mil·lenàries a través de la frontera natural que suposà el riu Gaià quan aquestes terres eren frontereres entre els dominis cristians i sarraïns, la ruta esdevé del tot imprescindible. Castells, torres i pobles abandonats que resten amagats al viatger, resistint el pas dels anys i recordant-nos constantment el passat d’aquestes terres.
Sortim del tranquil poble de Pont d’Armentera per la carretera en direcció al Pla de Santa Maria per anar a buscar la pista que porta fins la urbanització de Can Rui seguint el GR. Mentre pedalem encimbellats sobre el profund barranc que durant anys ha modelat el Torrent de Rupit ja divisem el primer dels objectius de la ruta, el poble abandonat de Selmella, del qual identifiquem clarament la silueta de l’església i la de l’antic castell coronant el cim del Peny de Selmella.
Per arribar a Selmella necessitem travessar el barranc i cercar, a l’altra banda, a l’entrada del mas de cal Figueres, la pista d’accés. Mentre guanyem alçada pel vessant nord gaudim de l’entorn més immediat: la serra de Comaverd, en primer pla, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central que li donen una fisonomia característica; i més enllà, quan la petita vall toca la plana, als peus de la Serra de Prades, la ciutat medieval de Montblanc.
Entrem a Selmella pel vessant sud de la serra. Des d’aquesta banda la vista s’esplaia per tota la plana sencera fins a la Mediterrània. Selmella, perdut dalt de la serra i totalment incomunicat, ràpidament es va buidar. El 1932 només hi havia una casa habitada, 15 anys abans encara estaven totes dempeus.
Des del castell, un dels millors miradors de l’Alt Gaià conjuntament amb el Castell de Montagut, hom percep el contrast existent entre la plana i la muntanya. Els camins abandonats, els bancals erms, les construccions enrunades i la solitud que plana per les muntanyes contrasta amb les grans extensions cultivades i les grans vies de comunicació que travessen el pla. La temptació de baixar devia ser molt gran, ja que als peus de la seva talaia natural tenien el Camp de Tarragona amb tota la riquesa que els faltava.
Continuem la ruta pel cor del muntanyam de l’Alt Gaià, enganxats a la cinglera que tanca la capçalera del Barranc de Cal Batllet fins al coll de les Agulles, des d’on caiem vers els replans enlairats sobre el Gaià. Baixem cap a la silueta inconfusible de les dues torres del castell de Saburella, assentat damunt d'un turó cònic en un terreny planer dominat per antics conreus i restes d'alzinars. A diferència de Selmella, mimetitzat amb la carena i les roques, el de Saburella, en canvi, no s’amaga de res i sembla no formar part de cap línia de defensa; de fet va ser construït finalitzada la reconquesta, suposadament per controlar la plana sobre la que està ubicat.
Pedalem pels planells que cauen alterosos sobre el Gaià, això ens obliga a anar fins el Molí de Seguer, una edificació rústega acompanyada d’un espectacular pollancre que s’enlaira a tocar de l’edifici, per poder travessar-lo.
Per carretera ens arribem fins a Seguer; malauradament tant el castell de l’antic nucli com l’església estan en estat de ruïna i envoltats dels habitatges de la urbanització que confereix una imatge insòlita al conjunt que originàriament només era una torre de defensa sobre el Gaià, segons documentació del s XI.
Pels carrers de la urbanització anem a buscar la pista que recorre la carena de la Serra del Cavallar i que ens permet arribar a Esblada. Aquest petit municipi de la Serra de Brufaganya va anar perdent habitants fins que va quedar completament despoblat; actualment està en venda, exceptuant l’església i la rectoria, habitada per una família navarresa que ha muntat una vinateria i un restaurant de cap de setmana. El preu és de 280.000 euros per 14 cases amb diversos annexos.
Continuem la ruta pel camí de l’Albereda, passant pels vestigis de les antigues cases del poble. Pel camí trobem les restes d’un antic forn de calç que només conserva la boca d’entrada, avançament del que ens espera al pla on s’ubicava el veïnat d’Albereda; un conjunt de masos totalment en ruïnes conformen un paisatge desolador de pedres abraçades per l’heura i la vegetació que poc a poc els fusionarà amb l’entorn. La pista s’endinsa al cor de l’espai protegit d’Ancosa-Montagut. Arribem al collet del Vent, als peus del cim de Formigosa, voltat de camps on antigament, com diu un rètol informatiu, es conreava el piretre, conegut popularment com pelitre, d’on s’extreia un insecticida biològic anomenat piretrina.
Des de Les Cases Noves de Formigosa, en queden restes d’una al coll, ens dirigim cap a Sant Jaume de Montagut passant pel Llac de Formigosa. En realitat es tracta d’una gran bassa artificial construïda als anys 70 per abastir les urbanitzacions al peu de la muntanya (projectes que no van reeixir del tot) i que el pas del temps ha naturalitzat.
Finalment apareix davant nostre l’impressionant edifici de Sant Jaume de Montagut. L’església data del segle XIII i ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Fou la parròquia de la munió de masies escampades per aquestes muntanyes, és d’una sola nau i la planta és romànica. Fins no fa gaire estava força abandonada, però les restauracions que s’han dut a terme l’han deixat en molt bon estat.
Continuem la ruta seguint el GR, sense pujar al turó on hi havia el castell, primer per pista fins que aquesta mor en un camp i, seguidament, per corriols que a voltes ressegueixen els camps fins que entren definitivament al bosc. Sortim al camí asfaltat que puja a Montagut, que seguim uns metres fins la desviació que porta a un repetidor. En aquest punt hi ha el camí que duia al mas Cal Ramonet i al castell del mateix nom. Amagades per la vegetació i en llastimós estat d’abandó trobem les poques restes de l’antiga fortificació al cim del turó, just a sobre del mas, també en runes.
Passat el repetidor continuem per la pista que baixa al Castell de Pinyana. Durant el descens gaudim d’una panoràmica excepcional del primer tram de la ruta i amb una sola ullada albirem el camí pedalat. Davant l’espectacle de les serres del marge dret de la capçalera del Gaià apareix, en primer pla, el castell de Pinyana, completant la fotografia. És el castell roquer per excel·lència, encimbellat en un pany rocós de difícil accés i sense cap nucli habitat associat. La seva història va unida als castells de Querol i Montagut des del moment de la seva formació al s. X.
Continuem baixant fins trobar la carretera que ens porta de nou a Pont d’Armentera.
Gener de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Selmella. Sant Llorenç de Selmella. Castell de Saburella. Castell de Seguer. Sant Bartomeu de Seguer. Sant Jaume d'Esblada. Sant Jaume de Montagut. Castell de Ramonet. Castell de Pinyana
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.restaurantlasort.com/
La ruta ens permet descobrir la majoria de serres que conformen l?Alt Gaià. Si a aquesta particularitat hi afegim una invitació a conèixer diverses edificacions gairebé mil·lenàries a través de la frontera natural que suposà el riu Gaià quan aquestes terres eren frontereres entre els dominis cristians i sarraïns, la ruta esdevé del tot imprescindible. Castells, torres i pobles abandonats que resten amagats al viatger, resistint el pas ... Castells i pobles abandonats de l’Alt Gaià
La ruta ens permet descobrir la majoria de serres que conformen l’Alt Gaià. Si a aquesta particularitat hi afegim una invitació a conèixer diverses edificacions gairebé mil·lenàries a través de la frontera natural que suposà el riu Gaià quan aquestes terres eren frontereres entre els dominis cristians i sarraïns, la ruta esdevé del tot imprescindible. Castells, torres i pobles abandonats que resten amagats al viatger, resistint el pas dels anys i recordant-nos constantment el passat d’aquestes terres.
Sortim del tranquil poble de Pont d’Armentera per la carretera en direcció al Pla de Santa Maria per anar a buscar la pista que porta fins la urbanització de Can Rui seguint el GR. Mentre pedalem encimbellats sobre el profund barranc que durant anys ha modelat el Torrent de Rupit ja divisem el primer dels objectius de la ruta, el poble abandonat de Selmella, del qual identifiquem clarament la silueta de l’església i la de l’antic castell coronant el cim del Peny de Selmella.
Per arribar a Selmella necessitem travessar el barranc i cercar, a l’altra banda, a l’entrada del mas de cal Figueres, la pista d’accés. Mentre guanyem alçada pel vessant nord gaudim de l’entorn més immediat: la serra de Comaverd, en primer pla, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central que li donen una fisonomia característica; i més enllà, quan la petita vall toca la plana, als peus de la Serra de Prades, la ciutat medieval de Montblanc.
Entrem a Selmella pel vessant sud de la serra. Des d’aquesta banda la vista s’esplaia per tota la plana sencera fins a la Mediterrània. Selmella, perdut dalt de la serra i totalment incomunicat, ràpidament es va buidar. El 1932 només hi havia una casa habitada, 15 anys abans encara estaven totes dempeus.
Des del castell, un dels millors miradors de l’Alt Gaià conjuntament amb el Castell de Montagut, hom percep el contrast existent entre la plana i la muntanya. Els camins abandonats, els bancals erms, les construccions enrunades i la solitud que plana per les muntanyes contrasta amb les grans extensions cultivades i les grans vies de comunicació que travessen el pla. La temptació de baixar devia ser molt gran, ja que als peus de la seva talaia natural tenien el Camp de Tarragona amb tota la riquesa que els faltava.
Continuem la ruta pel cor del muntanyam de l’Alt Gaià, enganxats a la cinglera que tanca la capçalera del Barranc de Cal Batllet fins al coll de les Agulles, des d’on caiem vers els replans enlairats sobre el Gaià. Baixem cap a la silueta inconfusible de les dues torres del castell de Saburella, assentat damunt d'un turó cònic en un terreny planer dominat per antics conreus i restes d'alzinars. A diferència de Selmella, mimetitzat amb la carena i les roques, el de Saburella, en canvi, no s’amaga de res i sembla no formar part de cap línia de defensa; de fet va ser construït finalitzada la reconquesta, suposadament per controlar la plana sobre la que està ubicat.
Pedalem pels planells que cauen alterosos sobre el Gaià, això ens obliga a anar fins el Molí de Seguer, una edificació rústega acompanyada d’un espectacular pollancre que s’enlaira a tocar de l’edifici, per poder travessar-lo.
Per carretera ens arribem fins a Seguer; malauradament tant el castell de l’antic nucli com l’església estan en estat de ruïna i envoltats dels habitatges de la urbanització que confereix una imatge insòlita al conjunt que originàriament només era una torre de defensa sobre el Gaià, segons documentació del s XI.
Pels carrers de la urbanització anem a buscar la pista que recorre la carena de la Serra del Cavallar i que ens permet arribar a Esblada. Aquest petit municipi de la Serra de Brufaganya va anar perdent habitants fins que va quedar completament despoblat; actualment està en venda, exceptuant l’església i la rectoria, habitada per una família navarresa que ha muntat una vinateria i un restaurant de cap de setmana. El preu és de 280.000 euros per 14 cases amb diversos annexos.
Continuem la ruta pel camí de l’Albereda, passant pels vestigis de les antigues cases del poble. Pel camí trobem les restes d’un antic forn de calç que només conserva la boca d’entrada, avançament del que ens espera al pla on s’ubicava el veïnat d’Albereda; un conjunt de masos totalment en ruïnes conformen un paisatge desolador de pedres abraçades per l’heura i la vegetació que poc a poc els fusionarà amb l’entorn. La pista s’endinsa al cor de l’espai protegit d’Ancosa-Montagut. Arribem al collet del Vent, als peus del cim de Formigosa, voltat de camps on antigament, com diu un rètol informatiu, es conreava el piretre, conegut popularment com pelitre, d’on s’extreia un insecticida biològic anomenat piretrina.
Des de Les Cases Noves de Formigosa, en queden restes d’una al coll, ens dirigim cap a Sant Jaume de Montagut passant pel Llac de Formigosa. En realitat es tracta d’una gran bassa artificial construïda als anys 70 per abastir les urbanitzacions al peu de la muntanya (projectes que no van reeixir del tot) i que el pas del temps ha naturalitzat.
Finalment apareix davant nostre l’impressionant edifici de Sant Jaume de Montagut. L’església data del segle XIII i ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. Fou la parròquia de la munió de masies escampades per aquestes muntanyes, és d’una sola nau i la planta és romànica. Fins no fa gaire estava força abandonada, però les restauracions que s’han dut a terme l’han deixat en molt bon estat.
Continuem la ruta seguint el GR, sense pujar al turó on hi havia el castell, primer per pista fins que aquesta mor en un camp i, seguidament, per corriols que a voltes ressegueixen els camps fins que entren definitivament al bosc. Sortim al camí asfaltat que puja a Montagut, que seguim uns metres fins la desviació que porta a un repetidor. En aquest punt hi ha el camí que duia al mas Cal Ramonet i al castell del mateix nom. Amagades per la vegetació i en llastimós estat d’abandó trobem les poques restes de l’antiga fortificació al cim del turó, just a sobre del mas, també en runes.
Passat el repetidor continuem per la pista que baixa al Castell de Pinyana. Durant el descens gaudim d’una panoràmica excepcional del primer tram de la ruta i amb una sola ullada albirem el camí pedalat. Davant l’espectacle de les serres del marge dret de la capçalera del Gaià apareix, en primer pla, el castell de Pinyana, completant la fotografia. És el castell roquer per excel·lència, encimbellat en un pany rocós de difícil accés i sense cap nucli habitat associat. La seva història va unida als castells de Querol i Montagut des del moment de la seva formació al s. X.
Continuem baixant fins trobar la carretera que ens porta de nou a Pont d’Armentera.
Gener de 2016
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Selmella. Sant Llorenç de Selmella. Castell de Saburella. Castell de Seguer. Sant Bartomeu de Seguer. Sant Jaume d'Esblada. Sant Jaume de Montagut. Castell de Ramonet. Castell de Pinyana
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.restaurantlasort.com/