Pallars Sobirà PAS 019_Sort
Tuc de la Cometa. Serra de la Solana
Sort – Montardit de Baix – Estac – Llarvén – Enviny – Bressui – Sort
Mapes Comarcals de Catalunya. Pallars Sobirà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:31 km
Desnivell:1230 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Informació
Ruta de contacte
Els nuclis desconeguts al peu del Tuc de La Cometa
Una ruta preciosa que ens permet descobrir una zona força desconeguda del Pallars Sobirà, però que presenta un gran interès natural, paisatgístic i històric. Descobrirem petitíssims nuclis de cases encinglerades enmig de la muntanya, prats amb pendents suaus definits pels tradicionals murs de pedra seca i gaudirem de grans vistes de la vall del riu Noguera Pallaresa i les serralades del Prepirineu lleidatà.
Sort... Els nuclis desconeguts al peu del Tuc de La Cometa
Una ruta preciosa que ens permet descobrir una zona força desconeguda del Pallars Sobirà, però que presenta un gran interès natural, paisatgístic i històric. Descobrirem petitíssims nuclis de cases encinglerades enmig de la muntanya, prats amb pendents suaus definits pels tradicionals murs de pedra seca i gaudirem de grans vistes de la vall del riu Noguera Pallaresa i les serralades del Prepirineu lleidatà.
Sortim de Sort pel camí de les Vernedes, pedalant en paral·lel a la Noguera Pallaresa, les aigües de la qual baixen impetuoses, fins i tot a l’estiu. Passem pel pla de les Vernedes, un espai extens que antigament hauria estat un gran bosc de ribera amb predomini del vern.
Travessem el riu i seguim per carretera, passant per Montardí de Baix fins el trencant que porta a Estac. Iniciem una llarga pujada per un camí rural asfaltat absorts a mantenir una cadència constant en la pedalada, només truncada per imatges escadusseres del fons de la vall, cada cop més lluny; del poble de Tornafort, atalaiat a l’altra banda; i del congost de Collegats, on la Noguera Pallaresa s’ha obert pas cap a la Conca de Tremp.
Sobtadament apareix davant nostre, il·luminat pel sol matinal d’estiu, traient-nos de la monotonia, el petit poble d’Estac i l'ampla capçalera del riu d'Escós. Al poble enfilem per un carreró estret i costerut per anar a buscar la pista, una de les diverses que existeixen per pujar als bancals o feixes que s’aixequen esgraonadament amb murs de pedra seca per damunt del poble ocupant el vessant de la serra de la Solana.
Pausadament, la pista, en alguns trams força costeruda, ens va elevant sobre la profunda vall i, a mesura que avancem, les vistes es multipliquen exponencialment. El viatger experimentat identificarà ràpidament totes les serres prepirinenques dels Pallars, l’Alta Ribagorça o l’Alt Urgell. Durant la pujada ens sorprèn agradablement la petita ermita de Sant Romà, ubicada estratègicament en un pla natural que domina tota la vall.
Més enllà de l’ermita ens desviem per una pista secundària a la dreta que en un parell de llaçades ens deixarà al punt d’inflexió de la ruta, en un petit collet entre les carenes de les serres de Serrabana i de la Solana: un indret que ens ofereix les millors vistes del dia. Deixant de banda els cims pirinencs, escombrant la mirada d’esquerra a dreta veiem: la Torreta de l’Orri, el coll del Cantó i les serres del Cadí i Port del Comte al seu darrera, la serra de Boumort, els Montsecs de Rúbies, Ares i Estalls, amb els congostos de Terradets i Montrebei que els fan de nexe d’unió, i tancant aquest viatge visual, la serra de Gurp, el pic de Lleràs i el cim de l’Avedoga d’Adons coronant l’abrupta serra de Sant Gervàs. Sense cap dubte una panoràmica que paga els esforços esmerçats en la pujada.
A l’altra banda de la carena tenim al davant la bucòlica imatge dels arrodonits vessants del Tuc de la Cometa, trencats pels rierols que baixen des del cim, coberts d’extensos prats d’alta muntanya on a l’estiu pasturen plàcidament els ramats. Al fons de la vall, on conflueixen els diferents torrents formant el Montardí, veiem el nostre pròxim destí, el poblet d’Enviny. Travessem la tanca de filferro que separa les dues valls i ens deixem caure per un terreny inclinat sense camí per anar a buscar les traces d’una pista que neix a la pleta on jeuen assossegadament les vaques que hi pasturen.
Un cop a la pista, baixem sense pausa cap el fons de la vall fins a trobar la carretera que puja a Llarvén i Enviny. Uns metres enllà de l’església de la Mare de Déu de la Candelera comença l’antic camí que enllaçava Enviny i Bressui, que conserva molts trams de l’antic empedrat que els avantpassats van construir amb el seu esforç. Actualment està senyalitzat, però caldria una recuperació amb profunditat, ja que hi ha també parts amb molta pedra.
Recòrrer aquest bonic camí, així com el que baixa fins a Sort des de Bressui, és fer un viatge a un passat no tant llunyà, quan aquests camins de ferradura eren utilitzats per la gent d’aquestes contrades; unes vies naturals plenes d’història que formen part del patrimoni natural de la nostra terra i que no podem deixar malmetre.
Juliol de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Sant Marçal d’Estac. Sant Romà d’Estac. Mare de Déu de la Candelera d'Enviny.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.sortturisme.com/cat/
Una ruta preciosa que ens permet descobrir una zona força desconeguda del Pallars Sobirà, però que presenta un gran interès natural, paisatgístic i històric. Descobrirem petitíssims nuclis de cases encinglerades enmig de la muntanya, prats amb pendents suaus definits pels tradicionals murs de pedra seca i gaudirem de grans vistes de la vall del riu Noguera Pallaresa i les serralades del Prepirineu lleidatà.
Sort... Els nuclis desconeguts al peu del Tuc de La Cometa
Una ruta preciosa que ens permet descobrir una zona força desconeguda del Pallars Sobirà, però que presenta un gran interès natural, paisatgístic i històric. Descobrirem petitíssims nuclis de cases encinglerades enmig de la muntanya, prats amb pendents suaus definits pels tradicionals murs de pedra seca i gaudirem de grans vistes de la vall del riu Noguera Pallaresa i les serralades del Prepirineu lleidatà.
Sortim de Sort pel camí de les Vernedes, pedalant en paral·lel a la Noguera Pallaresa, les aigües de la qual baixen impetuoses, fins i tot a l’estiu. Passem pel pla de les Vernedes, un espai extens que antigament hauria estat un gran bosc de ribera amb predomini del vern.
Travessem el riu i seguim per carretera, passant per Montardí de Baix fins el trencant que porta a Estac. Iniciem una llarga pujada per un camí rural asfaltat absorts a mantenir una cadència constant en la pedalada, només truncada per imatges escadusseres del fons de la vall, cada cop més lluny; del poble de Tornafort, atalaiat a l’altra banda; i del congost de Collegats, on la Noguera Pallaresa s’ha obert pas cap a la Conca de Tremp.
Sobtadament apareix davant nostre, il·luminat pel sol matinal d’estiu, traient-nos de la monotonia, el petit poble d’Estac i l'ampla capçalera del riu d'Escós. Al poble enfilem per un carreró estret i costerut per anar a buscar la pista, una de les diverses que existeixen per pujar als bancals o feixes que s’aixequen esgraonadament amb murs de pedra seca per damunt del poble ocupant el vessant de la serra de la Solana.
Pausadament, la pista, en alguns trams força costeruda, ens va elevant sobre la profunda vall i, a mesura que avancem, les vistes es multipliquen exponencialment. El viatger experimentat identificarà ràpidament totes les serres prepirinenques dels Pallars, l’Alta Ribagorça o l’Alt Urgell. Durant la pujada ens sorprèn agradablement la petita ermita de Sant Romà, ubicada estratègicament en un pla natural que domina tota la vall.
Més enllà de l’ermita ens desviem per una pista secundària a la dreta que en un parell de llaçades ens deixarà al punt d’inflexió de la ruta, en un petit collet entre les carenes de les serres de Serrabana i de la Solana: un indret que ens ofereix les millors vistes del dia. Deixant de banda els cims pirinencs, escombrant la mirada d’esquerra a dreta veiem: la Torreta de l’Orri, el coll del Cantó i les serres del Cadí i Port del Comte al seu darrera, la serra de Boumort, els Montsecs de Rúbies, Ares i Estalls, amb els congostos de Terradets i Montrebei que els fan de nexe d’unió, i tancant aquest viatge visual, la serra de Gurp, el pic de Lleràs i el cim de l’Avedoga d’Adons coronant l’abrupta serra de Sant Gervàs. Sense cap dubte una panoràmica que paga els esforços esmerçats en la pujada.
A l’altra banda de la carena tenim al davant la bucòlica imatge dels arrodonits vessants del Tuc de la Cometa, trencats pels rierols que baixen des del cim, coberts d’extensos prats d’alta muntanya on a l’estiu pasturen plàcidament els ramats. Al fons de la vall, on conflueixen els diferents torrents formant el Montardí, veiem el nostre pròxim destí, el poblet d’Enviny. Travessem la tanca de filferro que separa les dues valls i ens deixem caure per un terreny inclinat sense camí per anar a buscar les traces d’una pista que neix a la pleta on jeuen assossegadament les vaques que hi pasturen.
Un cop a la pista, baixem sense pausa cap el fons de la vall fins a trobar la carretera que puja a Llarvén i Enviny. Uns metres enllà de l’església de la Mare de Déu de la Candelera comença l’antic camí que enllaçava Enviny i Bressui, que conserva molts trams de l’antic empedrat que els avantpassats van construir amb el seu esforç. Actualment està senyalitzat, però caldria una recuperació amb profunditat, ja que hi ha també parts amb molta pedra.
Recòrrer aquest bonic camí, així com el que baixa fins a Sort des de Bressui, és fer un viatge a un passat no tant llunyà, quan aquests camins de ferradura eren utilitzats per la gent d’aquestes contrades; unes vies naturals plenes d’història que formen part del patrimoni natural de la nostra terra i que no podem deixar malmetre.
Juliol de 2016.
CENTRES D’INTERÈS
Sant Marçal d’Estac. Sant Romà d’Estac. Mare de Déu de la Candelera d'Enviny.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
http://www.sortturisme.com/cat/