Cerdanya CER 025_Das
Parc Natural del Cadí-Moixeró. Serra del Moixeró
Alp – Das – Urús – Coll de Pendís – Coll d’Escriu – Gréixer – L’Hospitalet de Roca-sança – Mirador dels Orris –
Mapes Comarcals de Catalunya. La Noguera. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:56 km
Desnivell:2260 m
Temps:6 h 30 min
Dificultat:difícil
Volta al Moixeró
Ruta exigent amb tots els ingredients per esdevenir una clàssica de muntanya que volta completament la Serra del Moixeró, frontera natural i política entre el Berguedà i la Cerdanya. Una ruta per conèixer les dues vessants d?aquesta serra, orogràficament molt diferents, associada al majestuós Cadí però amb suficient entitat i personalitat per sorprendre agradablement al viatger. Flanquejarem passos i hostals de camins reals al cor de la muntanya que eren sovin... Volta al Moixeró
Ruta exigent amb tots els ingredients per esdevenir una clàssica de muntanya que volta completament la Serra del Moixeró, frontera natural i política entre el Berguedà i la Cerdanya. Una ruta per conèixer les dues vessants d’aquesta serra, orogràficament molt diferents, associada al majestuós Cadí però amb suficient entitat i personalitat per sorprendre agradablement al viatger. Flanquejarem passos i hostals de camins reals al cor de la muntanya que eren sovintejats en altres temps per traginers. Reviurem històries oblidades que van constituir una font d’intercanvi social i econòmica entre ambdues comarques.
Sortim de Das pel GR que porta a Urús. Un camí rural ens porta a Riu on comença la primera ascensió del dia. Una pista ample, amb alguns trams asfaltats a partir del refugi del Serrat de les Esposes, va guanyant alçada de forma constant per les vessants nord de la serra del Moixeró, coronada pel seus cims més carismàtics: Penyes Altes i la Tossa d’Alp, tots dos veritables miradors de les comarques del Berguedà i la Cerdanya.
Arribem al coll de Cap de Ras on una ruta de poc més d'1 km, adaptada per a persones amb mobilitat reduïda que transcorre per una passarel·la pavimentada entre boscos de pi negre i prats subalpins, ens porta còmodament a un mirador excepcional de la Cerdanya. Un moment de descans per escodrinyar el paisatge. La seva privilegiada ubicació ens permet gaudir d’una espectacular panoràmica que abasta des de les impressionants parets de la serra del Cadí, que semblen abraonar-se damunt nostre, fins el massís muntanyós format pels cims de Munturull, la Tossa Plana de Lles i el Puigpedrós, i si el dia és prou clar albirarem també els pics del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Continuem pedalant fins a Coll de Pendís, el primer punt d’inflexió important de la ruta. Per un sender que va alternat trams ciclables amb d’altres on és més fàcil fer-ho a peu, baixem fins al Refugi de Sant Jordi. Gaudim de les primeres impressions del Berguedà, reflectides en l’encaixonada vall del riu Pendís que a la part baixa ha modelat un estret congost de parets verticals, conegut com Els Empedrats. Una vall plena d’història ja que antigament aquest camí era la porta d’accés a la Cerdanya, molt abans d’existir la Collada de Toses. Per aquí fugiren el Bons Homes i per aquí passava l’antic camí ral de la Cerdanya, molt transitat pels traginers que es dirigien a la Cerdanya i feien parada a l’antic Hostal de la Font del Faig
Aquest hostal es convertí en refugi el 1951 i davant la deixadesa del mateix es construí el 1961 l’actual refugi de Sant Jordi. Per inaugurar-lo també es va fer un angost camí d’accés des de la casa d’Escriu. Continuem per dessota el refugi seguint la direcció de Coll d’Escriu, i que marxa per les antigues traces d’aquesta pista, desapareguda en els trams més rocosos i costeruts com quan vira entre un pas de roca i ens mostra les impressionants parets rocoses d’accentuat color vermell, però fàcilment recognoscible en alguns trams, com a l’inici de la mateixa i quan s’endinsa al bosc serpentejant per una preciosa fageda.
Arribem a la casa d’Escriu on la pista continua per ferm irregular amb nombrosos trams de fort pendent que demanen constància i voluntat per pujar d’una sola tirada a Coll d’Escriu. Des del pas contemplem com s’aixequen darrera el bosc, alteroses, les penyes del Moixeró. Una ràpida baixada per una frondosa i humida fageda amb els arbres creixent en vertiginosa verticalitat sobre un terra tenyit de vermell intens, ens porta al petit nucli de Grèixer i a la carretera de Bagà a Coll de Pal, darrer objectiu de la ruta. La seguim fins a l’Hospitalet de Roca-Sança, antic hospital i casa d’hostalatge de l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou connectava amb la Cerdanya. Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança. És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria. Als segles XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents. Des del s. XIV en tingueren cura donats i ermitans i quedà com a simple santuari marià.
La pista que prenem s’enfila sota mateix de les abruptes masses rocoses que es despengen de Penyes Altes i la Tossa d’Alp. Passat el refugi de Rebost les panoràmiques s’obren exponencialment deixant a la vista les serres prepirinenques del Berguedà. Davant nostre desfilen ordenadament, el Catllaràs, la vall del Llobregat, Rasos de Peguera, Port del Compte, Pedraforca i el cim més oriental del Cadí, el Comabona. Un espectacle visual que corroborem al Mirador dels Orris al Pla Bagà, una bonica esplanada on hi ha una balconada construïda damunt mateix d’una cinglera que cau vertical sobre la profunda vall i just al davant de “Les Muntanyetes”, com els locals nomenen els abruptes relleus de la vessant sud.
Deixem enrere aquest paisatge un cop passat l’antiga mina de barita de la Bòfia (una desviació a l’esquerra) i la collada del mateix nom. Baixem a la carretera que porta a Coll de Pal, una ampla collada que connecta el Puigllançada i la Tossa d’Alp. A l’altra banda la carretera continua fins passat la Pleta de Comabella. Naveguem per una pista que es mou per la vessant que cau des de la Tossa a la Molina amb el Puigmal de fons escènic i que ens porta a les pistes d’esquí de la Masella. Una pista ens baixa seguint traces de GR i ens posa camí del punt final d’etapa. La seqüència de pistes que prenem ens deixen a la carretera que puja d’Alp, que prenem per arribar de nou a Das.
Setembre de 2017
CENTRE D’INTERÈS
San Andreu de Gréixer. Hospitalet de Roca-Sança.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Cal Cebes. 669 84 95 26
Restaurant Das 1219. Tel. 972 89 41 90
Ruta exigent amb tots els ingredients per esdevenir una clàssica de muntanya que volta completament la Serra del Moixeró, frontera natural i política entre el Berguedà i la Cerdanya. Una ruta per conèixer les dues vessants d?aquesta serra, orogràficament molt diferents, associada al majestuós Cadí però amb suficient entitat i personalitat per sorprendre agradablement al viatger. Flanquejarem passos i hostals de camins reals al cor de la muntanya que eren sovin... Volta al Moixeró
Ruta exigent amb tots els ingredients per esdevenir una clàssica de muntanya que volta completament la Serra del Moixeró, frontera natural i política entre el Berguedà i la Cerdanya. Una ruta per conèixer les dues vessants d’aquesta serra, orogràficament molt diferents, associada al majestuós Cadí però amb suficient entitat i personalitat per sorprendre agradablement al viatger. Flanquejarem passos i hostals de camins reals al cor de la muntanya que eren sovintejats en altres temps per traginers. Reviurem històries oblidades que van constituir una font d’intercanvi social i econòmica entre ambdues comarques.
Sortim de Das pel GR que porta a Urús. Un camí rural ens porta a Riu on comença la primera ascensió del dia. Una pista ample, amb alguns trams asfaltats a partir del refugi del Serrat de les Esposes, va guanyant alçada de forma constant per les vessants nord de la serra del Moixeró, coronada pel seus cims més carismàtics: Penyes Altes i la Tossa d’Alp, tots dos veritables miradors de les comarques del Berguedà i la Cerdanya.
Arribem al coll de Cap de Ras on una ruta de poc més d'1 km, adaptada per a persones amb mobilitat reduïda que transcorre per una passarel·la pavimentada entre boscos de pi negre i prats subalpins, ens porta còmodament a un mirador excepcional de la Cerdanya. Un moment de descans per escodrinyar el paisatge. La seva privilegiada ubicació ens permet gaudir d’una espectacular panoràmica que abasta des de les impressionants parets de la serra del Cadí, que semblen abraonar-se damunt nostre, fins el massís muntanyós format pels cims de Munturull, la Tossa Plana de Lles i el Puigpedrós, i si el dia és prou clar albirarem també els pics del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Continuem pedalant fins a Coll de Pendís, el primer punt d’inflexió important de la ruta. Per un sender que va alternat trams ciclables amb d’altres on és més fàcil fer-ho a peu, baixem fins al Refugi de Sant Jordi. Gaudim de les primeres impressions del Berguedà, reflectides en l’encaixonada vall del riu Pendís que a la part baixa ha modelat un estret congost de parets verticals, conegut com Els Empedrats. Una vall plena d’història ja que antigament aquest camí era la porta d’accés a la Cerdanya, molt abans d’existir la Collada de Toses. Per aquí fugiren el Bons Homes i per aquí passava l’antic camí ral de la Cerdanya, molt transitat pels traginers que es dirigien a la Cerdanya i feien parada a l’antic Hostal de la Font del Faig
Aquest hostal es convertí en refugi el 1951 i davant la deixadesa del mateix es construí el 1961 l’actual refugi de Sant Jordi. Per inaugurar-lo també es va fer un angost camí d’accés des de la casa d’Escriu. Continuem per dessota el refugi seguint la direcció de Coll d’Escriu, i que marxa per les antigues traces d’aquesta pista, desapareguda en els trams més rocosos i costeruts com quan vira entre un pas de roca i ens mostra les impressionants parets rocoses d’accentuat color vermell, però fàcilment recognoscible en alguns trams, com a l’inici de la mateixa i quan s’endinsa al bosc serpentejant per una preciosa fageda.
Arribem a la casa d’Escriu on la pista continua per ferm irregular amb nombrosos trams de fort pendent que demanen constància i voluntat per pujar d’una sola tirada a Coll d’Escriu. Des del pas contemplem com s’aixequen darrera el bosc, alteroses, les penyes del Moixeró. Una ràpida baixada per una frondosa i humida fageda amb els arbres creixent en vertiginosa verticalitat sobre un terra tenyit de vermell intens, ens porta al petit nucli de Grèixer i a la carretera de Bagà a Coll de Pal, darrer objectiu de la ruta. La seguim fins a l’Hospitalet de Roca-Sança, antic hospital i casa d’hostalatge de l’antic camí que per Gréixer i coll de Jou connectava amb la Cerdanya. Al seu voltant es formà el veïnat de l’Hospitalet de Roca-sança. És documentat des del 1279, però existia un segle abans, segons l’estructura de la petita esglesiola romànica de Santa Maria. Als segles XIII i XIV era regida per un sacerdot, amb el títol de rector, i alguns servents. Des del s. XIV en tingueren cura donats i ermitans i quedà com a simple santuari marià.
La pista que prenem s’enfila sota mateix de les abruptes masses rocoses que es despengen de Penyes Altes i la Tossa d’Alp. Passat el refugi de Rebost les panoràmiques s’obren exponencialment deixant a la vista les serres prepirinenques del Berguedà. Davant nostre desfilen ordenadament, el Catllaràs, la vall del Llobregat, Rasos de Peguera, Port del Compte, Pedraforca i el cim més oriental del Cadí, el Comabona. Un espectacle visual que corroborem al Mirador dels Orris al Pla Bagà, una bonica esplanada on hi ha una balconada construïda damunt mateix d’una cinglera que cau vertical sobre la profunda vall i just al davant de “Les Muntanyetes”, com els locals nomenen els abruptes relleus de la vessant sud.
Deixem enrere aquest paisatge un cop passat l’antiga mina de barita de la Bòfia (una desviació a l’esquerra) i la collada del mateix nom. Baixem a la carretera que porta a Coll de Pal, una ampla collada que connecta el Puigllançada i la Tossa d’Alp. A l’altra banda la carretera continua fins passat la Pleta de Comabella. Naveguem per una pista que es mou per la vessant que cau des de la Tossa a la Molina amb el Puigmal de fons escènic i que ens porta a les pistes d’esquí de la Masella. Una pista ens baixa seguint traces de GR i ens posa camí del punt final d’etapa. La seqüència de pistes que prenem ens deixen a la carretera que puja d’Alp, que prenem per arribar de nou a Das.
Setembre de 2017
CENTRE D’INTERÈS
San Andreu de Gréixer. Hospitalet de Roca-Sança.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Cal Cebes. 669 84 95 26
Restaurant Das 1219. Tel. 972 89 41 90