Alt Empordà AEM 021_Castelló d’Empúries
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Plana de l’Alt Empordà
Castelló d’Empúries – Vilaüt – Vilajuiga – Pedret – Marzà – Vilanova de la Muga – Castelló d’Empúries.
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:27 km
Desnivell:70 m
Temps:2 h 15 min
Dificultat:fàcil
Estanys dels Aigüamolls de l?Empordà. Les Closes
Un passeig pel Parc Natural dels Aiguamolls de l?Empordà per un territori anomenat ?Les Closes?, zones dessecades de l?antic Estany de Castelló on pasturen cavalls i vaques pedalant per llocs de gran bellesa com l?Estany de Vilaüt. Una viatge còmode i fàcil per la plana empordanesa tancada pels relleus de la península del Cap de Creus. que es submergeixen al mar buscant altres espais.
Sortim de la plaça on hi ha ... Estanys dels Aigüamolls de l’Empordà. Les Closes
Un passeig pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà per un territori anomenat “Les Closes”, zones dessecades de l’antic Estany de Castelló on pasturen cavalls i vaques pedalant per llocs de gran bellesa com l’Estany de Vilaüt. Una viatge còmode i fàcil per la plana empordanesa tancada pels relleus de la península del Cap de Creus. que es submergeixen al mar buscant altres espais.
Sortim de la plaça on hi ha la basílica gòtica de Santa Maria de Castelló d'Empúries, també coneguda com la Catedral de l'Empordà en direcció al Rentador públic, fora muralles, un antic safareig públic que fou construït l'any 1863, però que incorpora elements de l'antic convent de Sant Francesc, edificat l'any 1264 prop d'aquesta zona, i que perdurà fins a l'any 1835.
Al Rentador inicirm un trajecte per paratges encisadors, grans extensions totalment planes que eren antigues zones d’aiguamolls que es van dessecar al s. XVIII conegudes localment com Les Closes, prats de dall i pastures dela terra baixa caracteritzades per fileres d’arbres bàsicament de fulla caduda i resistents a la salinitat, i per una xarxa de drenatges que sempre els acompanya, per a gestionar els cicles de l’aigua i de les sals del sol. Aquests tipus de terrenys es caracteritzen per nivells freàtics elevats, sòls mal drenats i sovint salins o salino-sòdics, constituint un valor ambiental, agronòmic, social i cultural únic a tot Catalunya.
Pedalar a camp obert permet en tot moment gaudir dels relleus que envolten aquesta extraordinaria plana. Es aconsellable posar peu a terra i intenetar identificar les serralades que ens envolten: les serres de la Garrotxa, els cims pirinencs del Ripollès o els de l’Alt Empordà festegen al Canigó, clarament identificable al seu darrera, i finalment tots els relleus pirinencs que que des del massís de l’Albera van a capbusar-se a la Mediterrànica, passant per la serra de Rodes i la península del Cap de Creus, formant una costa molt retallada i abrupta amb alts penya- segats i petites cales. Si a aquest sensacional paisatge afegim la llum i els colors de l’Empordà, ens trobem davant un territori equilibrat i harmoniòs que fan que viatjar-hi en bicicleta sigui una experiència molt plaent.
Un altra tram d’excepcional bellesa el marca el trajecte fins a l’estany de Vilaüt. Pedalem per una zona de prats on sol pasturar plàcidament el bestiar amb una curiositat que la fa realment singular, els afloraments de blocs de roca conegudes com “granodiorites” que semblen esquenes d’elefants ajaguts en un prat. Tocats favorablement per aquest magnífic entorn arribem a l’estany de Vilaüt. Un lloc especial, màgic, sensacional. Un oasi conegut per ser un dels principals punts d’observació d'ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i es habitual veure-hi flamencs i diverses espècies d’ànecs amb el rerafons del Canigó al fons, si l’estació de l’any i el dia acompanyen.
Passat el nucli de Vialüt ens desviem a tocar del Mas Penardell per dirigir les nostres passes cap a Vilajuïga. Aquest mas ha estat habitat des de temps molt antics i segons sembla el mas es va bastir en el lloc on es funda un monestir benedictí a principis del s. XIII que tenia la particularitat de ser mixt en els seus inicis.
A Vilajuïga prenem una pista que en direcció sud ens porta al diminut nucli de Pedret, format només per dues masies i la vella rectoria, està presidit per l'església romànica de Sant Esteve, construïda durant la segona meitat del segle XII. Envoltats d’un frondòs canyissar que entapissa la riera de Pedret arribem a Marzà on a la part més elevada del petit pujol on s'estén la població trobem les restes de l’antic castell.
La ruta continua per un cami rural asfaltat que porta a Vilanova de la Muga passant per la deixalleria i dipòsit controlat de Pedret i Marzà on es fàcil veure cingonyes buscant menjar. Per l’antic camí de Vilanova a Castelló d’Empúries, enllaçant diferents pistes amples i còmodes, tornem al punt de sortida, fent una petita parada per visitar l’ermita de Sant Joan de Sescloses.
CARTOGRAFIA
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Novembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Les Closes. Estany de Vilaüt. Castell de Vilaüt. Monestir de Penardell. Sant Esteve de Marzà. Castell de Marzà. Sant Joan de Sescloses.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.hostalcasaclara.com
http://www.emporiumhotel.com
Un passeig pel Parc Natural dels Aiguamolls de l?Empordà per un territori anomenat ?Les Closes?, zones dessecades de l?antic Estany de Castelló on pasturen cavalls i vaques pedalant per llocs de gran bellesa com l?Estany de Vilaüt. Una viatge còmode i fàcil per la plana empordanesa tancada pels relleus de la península del Cap de Creus. que es submergeixen al mar buscant altres espais.
Sortim de la plaça on hi ha ... Estanys dels Aigüamolls de l’Empordà. Les Closes
Un passeig pel Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà per un territori anomenat “Les Closes”, zones dessecades de l’antic Estany de Castelló on pasturen cavalls i vaques pedalant per llocs de gran bellesa com l’Estany de Vilaüt. Una viatge còmode i fàcil per la plana empordanesa tancada pels relleus de la península del Cap de Creus. que es submergeixen al mar buscant altres espais.
Sortim de la plaça on hi ha la basílica gòtica de Santa Maria de Castelló d'Empúries, també coneguda com la Catedral de l'Empordà en direcció al Rentador públic, fora muralles, un antic safareig públic que fou construït l'any 1863, però que incorpora elements de l'antic convent de Sant Francesc, edificat l'any 1264 prop d'aquesta zona, i que perdurà fins a l'any 1835.
Al Rentador inicirm un trajecte per paratges encisadors, grans extensions totalment planes que eren antigues zones d’aiguamolls que es van dessecar al s. XVIII conegudes localment com Les Closes, prats de dall i pastures dela terra baixa caracteritzades per fileres d’arbres bàsicament de fulla caduda i resistents a la salinitat, i per una xarxa de drenatges que sempre els acompanya, per a gestionar els cicles de l’aigua i de les sals del sol. Aquests tipus de terrenys es caracteritzen per nivells freàtics elevats, sòls mal drenats i sovint salins o salino-sòdics, constituint un valor ambiental, agronòmic, social i cultural únic a tot Catalunya.
Pedalar a camp obert permet en tot moment gaudir dels relleus que envolten aquesta extraordinaria plana. Es aconsellable posar peu a terra i intenetar identificar les serralades que ens envolten: les serres de la Garrotxa, els cims pirinencs del Ripollès o els de l’Alt Empordà festegen al Canigó, clarament identificable al seu darrera, i finalment tots els relleus pirinencs que que des del massís de l’Albera van a capbusar-se a la Mediterrànica, passant per la serra de Rodes i la península del Cap de Creus, formant una costa molt retallada i abrupta amb alts penya- segats i petites cales. Si a aquest sensacional paisatge afegim la llum i els colors de l’Empordà, ens trobem davant un territori equilibrat i harmoniòs que fan que viatjar-hi en bicicleta sigui una experiència molt plaent.
Un altra tram d’excepcional bellesa el marca el trajecte fins a l’estany de Vilaüt. Pedalem per una zona de prats on sol pasturar plàcidament el bestiar amb una curiositat que la fa realment singular, els afloraments de blocs de roca conegudes com “granodiorites” que semblen esquenes d’elefants ajaguts en un prat. Tocats favorablement per aquest magnífic entorn arribem a l’estany de Vilaüt. Un lloc especial, màgic, sensacional. Un oasi conegut per ser un dels principals punts d’observació d'ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà i es habitual veure-hi flamencs i diverses espècies d’ànecs amb el rerafons del Canigó al fons, si l’estació de l’any i el dia acompanyen.
Passat el nucli de Vialüt ens desviem a tocar del Mas Penardell per dirigir les nostres passes cap a Vilajuïga. Aquest mas ha estat habitat des de temps molt antics i segons sembla el mas es va bastir en el lloc on es funda un monestir benedictí a principis del s. XIII que tenia la particularitat de ser mixt en els seus inicis.
A Vilajuïga prenem una pista que en direcció sud ens porta al diminut nucli de Pedret, format només per dues masies i la vella rectoria, està presidit per l'església romànica de Sant Esteve, construïda durant la segona meitat del segle XII. Envoltats d’un frondòs canyissar que entapissa la riera de Pedret arribem a Marzà on a la part més elevada del petit pujol on s'estén la població trobem les restes de l’antic castell.
La ruta continua per un cami rural asfaltat que porta a Vilanova de la Muga passant per la deixalleria i dipòsit controlat de Pedret i Marzà on es fàcil veure cingonyes buscant menjar. Per l’antic camí de Vilanova a Castelló d’Empúries, enllaçant diferents pistes amples i còmodes, tornem al punt de sortida, fent una petita parada per visitar l’ermita de Sant Joan de Sescloses.
CARTOGRAFIA
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Novembre de 2017
CENTRES D’INTERÈS
Les Closes. Estany de Vilaüt. Castell de Vilaüt. Monestir de Penardell. Sant Esteve de Marzà. Castell de Marzà. Sant Joan de Sescloses.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://www.hostalcasaclara.com
http://www.emporiumhotel.com