Selva SEL 039_Breda
Parc del Montnegre i el Corredor. Vall de Ramió. Vall de Fuirosos.
Breda — Gaserans — Ramió — Fuirosos — Montnegre — La Batlloria — Riells i Viabrea — Breda
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:37 km
Desnivell:890 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
Sant Martí de Montnegre
Atractiva ruta que des de les fondalades obagues del massís del Montnegre que a traves de les valls de Ramió i Fuirosos ens porta al nucli de Montnegre. Un viatge pel cor del massís, una muntanya tenyida de verd fosc tot l?any.
Des del centre de Breda, vila històrica i terrissaire als peus del Montseny, anem fins a Gaserans per camí asfaltat, poble centrat per l'església de Sant Llorenç del segle XI, antigament una possessió del monesti... Sant Martí de Montnegre
Atractiva ruta que des de les fondalades obagues del massís del Montnegre que a traves de les valls de Ramió i Fuirosos ens porta al nucli de Montnegre. Un viatge pel cor del massís, una muntanya tenyida de verd fosc tot l’any.
Des del centre de Breda, vila històrica i terrissaire als peus del Montseny, anem fins a Gaserans per camí asfaltat, poble centrat per l'església de Sant Llorenç del segle XI, antigament una possessió del monestir de Breda. Perdem alçada cap a la conca de la Tordera gaudint d’una magnifica vista del Massís del Montnegre, un conjunt muntanyós que forma part de la serralada Litoral i de la secció més alta de la serralada de Marina amb 766 metres d'altitud al Turó Gros. Per arribar a la llera de la Tordera hem de fer uns metres per la transitada C-25 per connectar amb el Polígon industrial Gaserans. Travessem el curs fluvial i l’AP7 i entrem de ple a la magnífica vall de Ramió.
Ramió és un disseminat del municipi de Fogars de la Selva i la seva església, ubicada en un bonic i bucòlic pla prop del conflent de les aigües del torrent de Can Massó i la riera de Ramió, és originàriament d'estil romànic del segle XII. Les primeres notícies d’aquesta església daten de l’any 1185, en la butlla del Papa Luci III a favor del monestir de Sant Salvador de Breda. Formà part dels dominis del castell de Montsoriu i fou integrada, a partir del segle XIII, a la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera.
Deixem aquest petit paradís als peus de la muntanya i continuem per una pista que s’enfila, hi ha trams de fort pendent, per la carena del serrat de les Cabanyes i ens permet passar a la esplèndida vall de Fuirosos. La baixada fins al fons de la vall es fa per una camí de desemboscar que ens deixa a la finca de Can Torres, guardada per gossos bordadors però no mossegadors que, tot i així, ens obliguen a fer una petita marrada per no passar pel camí principal.
La vall de Fuirosos és una de les valls més emblemàtiques de les fondalades obagues del Montnegre. Una vall profunda i silent de relleus suaus, primer, i abruptes i feréstecs més amunt. La frondositat del bosc, amb una gran varietat d’arbres (alzines, pins pinyers, roures, suros, pinastres...) n’és l’element més representatiu. La riera de Fuirosos, on hi van a parar múltiples sots i torrents, és l’afluent més llarg de la Tordera dels vessants obacs de la serra. Les vernedes, gatelledes i freixenedes formen un bosc de ribera continu d’una gran qualitat ecològica i paisatgística. El lloc de Fuirosos aplega les masies que es troben disperses per tota la vall, envoltades de conreus, prats i erms que constitueixen els espais oberts vinculats a l’activitat agrícola i ramadera. Pedalem per la pista que recorre la vall fins trobar l’església de Sant Cebrià de Fuirosos i el mas del Forn del Vidre, al marge dret del camí. Ara, amb el bosc net i els suros pelats es veu amb facilitat el darrera de l’ermita, i si us hi arribeu podreu veure millor el campanar i el petit cementiri acompanyat d’un xiprer. Aquest edifici és conegut des del segle XIV, el lloc és esmentat des del 1020.
Una mica més enllà del lloc de Fuirosos deixem la pista principal i comencem a remuntar còmodament entre boscos espectaculars de sureres de escorces escapçades i tronc de vermell intens que ens porten fins l’objectiu de la ruta, el nucli del Montnegre. Visitem l’església, es pot demanar la clau al restaurant, i gaudim tant de l’interior com de les excepcionals vistes que es gaudeixen des del campanar, especialment del Turó de l’Home i les Agudes amb els cims emblanquinats. Continuem la ruta fins als peus del turó que acollí en el seus temps part del castell del Montnegre, ara desaparegut. Aprofitem per fer una ullada des del pàrquing cap a les envistes de la plana selvatana tancada per les Gavarres. Afinant la mirada podreu veure també als peus occidentals del massís la ciutat de Girona. Seguim la pista còmode i rodadora de pujada al lloc de Montegre per iniciar el descens cap a la Tordera. La deixem per un camí que duu a Can Ginestar, masia que cal travessar ja que a l’altra banda el camí connecta per una bonica roureda amb Can Ginestar Nou i amb el Collet d’en Solà.
Enllacem pistes diverses, algunes de ferm irregular i d’altres, com la que baixa per la carena de les Gatellades de forts pendents on cal estar atents a la frenada, per arribar al fons de la vall del massís del Montnegre. Travessem de nou per sota l’AP7 i continuem en paral·lel a l’autopista que segueix el traçat de l’antiga via Augusta. Malgrat la contaminació acústica de la proximitat de l’autopista, el camí seguint la plana al·luvial de la Tordera amb el paisatge de ribera i el Montseny al fons es bonic i agraït.
Travessem per un pont la Tordera i continuem primer vora la Tordera i tot seguit pel camí ral que passa per l’antic hostal i la Ferreria de la Batlloria per connectar, a Riells i Viabrea, amb una via verda que ens porta de nou a Breda.
Febrer de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Sant Llorenç de Gaserans. Sant Andreu de Ramió. Sant Cebrià de Fuirosos. Sant Martí de Montnegre. Castell de Montnegre
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.turismebreda.cat/
Atractiva ruta que des de les fondalades obagues del massís del Montnegre que a traves de les valls de Ramió i Fuirosos ens porta al nucli de Montnegre. Un viatge pel cor del massís, una muntanya tenyida de verd fosc tot l?any.
Des del centre de Breda, vila històrica i terrissaire als peus del Montseny, anem fins a Gaserans per camí asfaltat, poble centrat per l'església de Sant Llorenç del segle XI, antigament una possessió del monesti... Sant Martí de Montnegre
Atractiva ruta que des de les fondalades obagues del massís del Montnegre que a traves de les valls de Ramió i Fuirosos ens porta al nucli de Montnegre. Un viatge pel cor del massís, una muntanya tenyida de verd fosc tot l’any.
Des del centre de Breda, vila històrica i terrissaire als peus del Montseny, anem fins a Gaserans per camí asfaltat, poble centrat per l'església de Sant Llorenç del segle XI, antigament una possessió del monestir de Breda. Perdem alçada cap a la conca de la Tordera gaudint d’una magnifica vista del Massís del Montnegre, un conjunt muntanyós que forma part de la serralada Litoral i de la secció més alta de la serralada de Marina amb 766 metres d'altitud al Turó Gros. Per arribar a la llera de la Tordera hem de fer uns metres per la transitada C-25 per connectar amb el Polígon industrial Gaserans. Travessem el curs fluvial i l’AP7 i entrem de ple a la magnífica vall de Ramió.
Ramió és un disseminat del municipi de Fogars de la Selva i la seva església, ubicada en un bonic i bucòlic pla prop del conflent de les aigües del torrent de Can Massó i la riera de Ramió, és originàriament d'estil romànic del segle XII. Les primeres notícies d’aquesta església daten de l’any 1185, en la butlla del Papa Luci III a favor del monestir de Sant Salvador de Breda. Formà part dels dominis del castell de Montsoriu i fou integrada, a partir del segle XIII, a la batllia de n’Orri del vescomtat de Cabrera.
Deixem aquest petit paradís als peus de la muntanya i continuem per una pista que s’enfila, hi ha trams de fort pendent, per la carena del serrat de les Cabanyes i ens permet passar a la esplèndida vall de Fuirosos. La baixada fins al fons de la vall es fa per una camí de desemboscar que ens deixa a la finca de Can Torres, guardada per gossos bordadors però no mossegadors que, tot i així, ens obliguen a fer una petita marrada per no passar pel camí principal.
La vall de Fuirosos és una de les valls més emblemàtiques de les fondalades obagues del Montnegre. Una vall profunda i silent de relleus suaus, primer, i abruptes i feréstecs més amunt. La frondositat del bosc, amb una gran varietat d’arbres (alzines, pins pinyers, roures, suros, pinastres...) n’és l’element més representatiu. La riera de Fuirosos, on hi van a parar múltiples sots i torrents, és l’afluent més llarg de la Tordera dels vessants obacs de la serra. Les vernedes, gatelledes i freixenedes formen un bosc de ribera continu d’una gran qualitat ecològica i paisatgística. El lloc de Fuirosos aplega les masies que es troben disperses per tota la vall, envoltades de conreus, prats i erms que constitueixen els espais oberts vinculats a l’activitat agrícola i ramadera. Pedalem per la pista que recorre la vall fins trobar l’església de Sant Cebrià de Fuirosos i el mas del Forn del Vidre, al marge dret del camí. Ara, amb el bosc net i els suros pelats es veu amb facilitat el darrera de l’ermita, i si us hi arribeu podreu veure millor el campanar i el petit cementiri acompanyat d’un xiprer. Aquest edifici és conegut des del segle XIV, el lloc és esmentat des del 1020.
Una mica més enllà del lloc de Fuirosos deixem la pista principal i comencem a remuntar còmodament entre boscos espectaculars de sureres de escorces escapçades i tronc de vermell intens que ens porten fins l’objectiu de la ruta, el nucli del Montnegre. Visitem l’església, es pot demanar la clau al restaurant, i gaudim tant de l’interior com de les excepcionals vistes que es gaudeixen des del campanar, especialment del Turó de l’Home i les Agudes amb els cims emblanquinats. Continuem la ruta fins als peus del turó que acollí en el seus temps part del castell del Montnegre, ara desaparegut. Aprofitem per fer una ullada des del pàrquing cap a les envistes de la plana selvatana tancada per les Gavarres. Afinant la mirada podreu veure també als peus occidentals del massís la ciutat de Girona. Seguim la pista còmode i rodadora de pujada al lloc de Montegre per iniciar el descens cap a la Tordera. La deixem per un camí que duu a Can Ginestar, masia que cal travessar ja que a l’altra banda el camí connecta per una bonica roureda amb Can Ginestar Nou i amb el Collet d’en Solà.
Enllacem pistes diverses, algunes de ferm irregular i d’altres, com la que baixa per la carena de les Gatellades de forts pendents on cal estar atents a la frenada, per arribar al fons de la vall del massís del Montnegre. Travessem de nou per sota l’AP7 i continuem en paral·lel a l’autopista que segueix el traçat de l’antiga via Augusta. Malgrat la contaminació acústica de la proximitat de l’autopista, el camí seguint la plana al·luvial de la Tordera amb el paisatge de ribera i el Montseny al fons es bonic i agraït.
Travessem per un pont la Tordera i continuem primer vora la Tordera i tot seguit pel camí ral que passa per l’antic hostal i la Ferreria de la Batlloria per connectar, a Riells i Viabrea, amb una via verda que ens porta de nou a Breda.
Febrer de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Sant Llorenç de Gaserans. Sant Andreu de Ramió. Sant Cebrià de Fuirosos. Sant Martí de Montnegre. Castell de Montnegre
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.turismebreda.cat/