Solsonès SOL 027_Su
Altiplà del Solsonès. Serrat Rodó. Turó de Sant Diumenge
Su — Tristany — Sant Just d’Ardèvol — El Miracle — Santdiumenge — Su
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:27 km
Desnivell:475 m
Temps:2 h 30 min
Dificultat:fàcil
El Miracle
La ruta recorre la capçalera de la Rasa de Llanera amb l?objectiu de visitar el magnífic santuari del Miracle, un indret d?espiritualitat profunda i un excel·lent mirador del Prepirineu. Al llarg de l?itinerari també descobrim els conjunts històrics de Sant Just d?Ardèvol i Sant Diumenge.
Immersos en una densa boira, deixem enrere Su per la carretera de Pinós fins al mas Mitjana, on ens desviem per començar a enllaçar camins de ferm variat. Pedalem ent... El Miracle
La ruta recorre la capçalera de la Rasa de Llanera amb l’objectiu de visitar el magnífic santuari del Miracle, un indret d’espiritualitat profunda i un excel·lent mirador del Prepirineu. Al llarg de l’itinerari també descobrim els conjunts històrics de Sant Just d’Ardèvol i Sant Diumenge.
Immersos en una densa boira, deixem enrere Su per la carretera de Pinós fins al mas Mitjana, on ens desviem per començar a enllaçar camins de ferm variat. Pedalem entre boscos i camps de conreu que comencen a verdejar fins arribar a Can Tristany, una masia fortificada amb torretes, documentada des del segle XI. Antigament era coneguda com a Mussons, fins que l’any 1631 la pubilla del mas, Margarida Cases, es casà amb Jaume Tristany. Fou la casa pairal on van néixer els capitostos carlins Benet i Rafael Tristany i Parera.
Deixem enrere aquesta masia plena d’història per un camí que s’acaba enmig d’un camp, que cal travessar uns metres a peu fins a trobar la pista de l’altra banda. Arribem així al petit poble de Sant Just d’Ardèvol, pertanyent al municipi de Pinós. Embolcallades encara per la boira, que comença a dissipar-se, les cases i l’església formen un conjunt compacte i harmònic. Tant el carrer com el temple, ja existents al segle XII, foren reformats successivament del segle XVI al XX.
Perdem alçada ràpidament per un bosc ombrívol que ens condueix fins a la rasa d’Orrius, mas que retrobem més amunt quan iniciem la pujada cap a l’objectiu del dia: el santuari del Miracle. Mentre guanyem metres per un territori on les màquines obren nous camps cultivables, la boira s’esvaeix definitivament. Un cop a la carena del Serrat Rodó, gaudim plenament del paisatge: fondalades profundes i relleus suaus dibuixen un altiplà que, de pla, en té ben poc.
Recorrem la carena que ens duu al santuari, sortint finalment de la boira i deixant-nos banyar pel sol hivernal. L’extens paisatge, abans amagat pel blanc de la bromada, es desplega davant nostre en una successió de llums i matisos que converteixen el moment en un plaer gairebé incommensurable.
Arribem al santuari del Miracle, centre de devoció mariana, construït arran de l’aparició de la Mare de Déu a dos pastors l’any 1458. L’església actual conserva un important retaule barroc del segle XVII. El conjunt inclou, a més del temple, la Casa Gran —del segle XVI i antiga hostatgeria de pelegrins—, la casa d’espiritualitat, les cel·les i el monestir benedictí, atès des del 1901 per monjos procedents de Montserrat.
Deixem aquest destacat conjunt arquitectònic seguint el GR-7 en direcció est. El trajecte, sempre agradable, ens permet entreveure cap al nord els relleus prepirinencs que tanquen l’altiplà del Solsonès: Port del Comte, el Cadí, el Verd, el Pedraforca, l’Ensija i els Rasos de Peguera. Una postal magnífica, lleument velada per les boirines hivernals.
La ruta continua per la carena fins al darrer objectiu de la jornada: Sant Diumenge, un conjunt format per una església i una masia situades al caire del turó homònim, una cinquantena de metres per damunt de la plana. Des d’aquí s’albiren els castells de Besora, Cardona i Ardèvol. Les primeres notícies del lloc daten dels segles XI i XII, quan s’hi construí l’església romànica, a la qual s’adossà posteriorment la casa. Als segles XIV i XV l’edifici s’amplià i s’hi afegí una nova estança damunt l’església, comunicada directament amb la masia.
Finalment, la ruta davalla cap a la plana i segueix un camí que ens retorna, suaument, fins als afores de Su.
Febrer de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Can Tristany. Sant Francesc d’Assís. Sant Just d’Ardèvol. Santuari del Miracle. Església de Sant Diumenge
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Hostal Forn de Su — www.hostaldesu.com
La ruta recorre la capçalera de la Rasa de Llanera amb l?objectiu de visitar el magnífic santuari del Miracle, un indret d?espiritualitat profunda i un excel·lent mirador del Prepirineu. Al llarg de l?itinerari també descobrim els conjunts històrics de Sant Just d?Ardèvol i Sant Diumenge.
Immersos en una densa boira, deixem enrere Su per la carretera de Pinós fins al mas Mitjana, on ens desviem per començar a enllaçar camins de ferm variat. Pedalem ent... El Miracle
La ruta recorre la capçalera de la Rasa de Llanera amb l’objectiu de visitar el magnífic santuari del Miracle, un indret d’espiritualitat profunda i un excel·lent mirador del Prepirineu. Al llarg de l’itinerari també descobrim els conjunts històrics de Sant Just d’Ardèvol i Sant Diumenge.
Immersos en una densa boira, deixem enrere Su per la carretera de Pinós fins al mas Mitjana, on ens desviem per començar a enllaçar camins de ferm variat. Pedalem entre boscos i camps de conreu que comencen a verdejar fins arribar a Can Tristany, una masia fortificada amb torretes, documentada des del segle XI. Antigament era coneguda com a Mussons, fins que l’any 1631 la pubilla del mas, Margarida Cases, es casà amb Jaume Tristany. Fou la casa pairal on van néixer els capitostos carlins Benet i Rafael Tristany i Parera.
Deixem enrere aquesta masia plena d’història per un camí que s’acaba enmig d’un camp, que cal travessar uns metres a peu fins a trobar la pista de l’altra banda. Arribem així al petit poble de Sant Just d’Ardèvol, pertanyent al municipi de Pinós. Embolcallades encara per la boira, que comença a dissipar-se, les cases i l’església formen un conjunt compacte i harmònic. Tant el carrer com el temple, ja existents al segle XII, foren reformats successivament del segle XVI al XX.
Perdem alçada ràpidament per un bosc ombrívol que ens condueix fins a la rasa d’Orrius, mas que retrobem més amunt quan iniciem la pujada cap a l’objectiu del dia: el santuari del Miracle. Mentre guanyem metres per un territori on les màquines obren nous camps cultivables, la boira s’esvaeix definitivament. Un cop a la carena del Serrat Rodó, gaudim plenament del paisatge: fondalades profundes i relleus suaus dibuixen un altiplà que, de pla, en té ben poc.
Recorrem la carena que ens duu al santuari, sortint finalment de la boira i deixant-nos banyar pel sol hivernal. L’extens paisatge, abans amagat pel blanc de la bromada, es desplega davant nostre en una successió de llums i matisos que converteixen el moment en un plaer gairebé incommensurable.
Arribem al santuari del Miracle, centre de devoció mariana, construït arran de l’aparició de la Mare de Déu a dos pastors l’any 1458. L’església actual conserva un important retaule barroc del segle XVII. El conjunt inclou, a més del temple, la Casa Gran —del segle XVI i antiga hostatgeria de pelegrins—, la casa d’espiritualitat, les cel·les i el monestir benedictí, atès des del 1901 per monjos procedents de Montserrat.
Deixem aquest destacat conjunt arquitectònic seguint el GR-7 en direcció est. El trajecte, sempre agradable, ens permet entreveure cap al nord els relleus prepirinencs que tanquen l’altiplà del Solsonès: Port del Comte, el Cadí, el Verd, el Pedraforca, l’Ensija i els Rasos de Peguera. Una postal magnífica, lleument velada per les boirines hivernals.
La ruta continua per la carena fins al darrer objectiu de la jornada: Sant Diumenge, un conjunt format per una església i una masia situades al caire del turó homònim, una cinquantena de metres per damunt de la plana. Des d’aquí s’albiren els castells de Besora, Cardona i Ardèvol. Les primeres notícies del lloc daten dels segles XI i XII, quan s’hi construí l’església romànica, a la qual s’adossà posteriorment la casa. Als segles XIV i XV l’edifici s’amplià i s’hi afegí una nova estança damunt l’església, comunicada directament amb la masia.
Finalment, la ruta davalla cap a la plana i segueix un camí que ens retorna, suaument, fins als afores de Su.
Febrer de 2023
CENTRES D’INTERÈS
Can Tristany. Sant Francesc d’Assís. Sant Just d’Ardèvol. Santuari del Miracle. Església de Sant Diumenge
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
Hostal Forn de Su — www.hostaldesu.com