Vallès Oriental VOR 025_Granollers
Parc Natural de la Serralada Litoral. Turó de Céllecs. Plana del Vallès
Granollers — Vilanova del Vallès — Vallromanes — Coll de la Creu d’en Boquet — Collada de la Roca d’en Toni — Poblat Ibèric de Cellecs — Coll de Sant Bartomeu — La Roca del Vallès — Granollers
Mapes Comarcals de Catalunya. Vallès Oriental 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:36 km
Desnivell:900 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
Poblat ibèric de Céllecs i altres llocs ancestrals de la Serralada Litoral
Aquesta ruta ens descobreix un bocí dels primers pobladors del Parc de la Serralada Litoral, una serralada que ha estat habitada des del principi dels temps, com ho testimonien les nombroses restes de monuments funeraris i poblats fortificats que els seus boscos amaguen. L?objectiu principal és el poblat ibèric de Céllecs, un dels nuclis de l?extensa xarxa d?assentaments del territori laietà. Però la rut... Poblat ibèric de Céllecs i altres llocs ancestrals de la Serralada Litoral
Aquesta ruta ens descobreix un bocí dels primers pobladors del Parc de la Serralada Litoral, una serralada que ha estat habitada des del principi dels temps, com ho testimonien les nombroses restes de monuments funeraris i poblats fortificats que els seus boscos amaguen. L’objectiu principal és el poblat ibèric de Céllecs, un dels nuclis de l’extensa xarxa d’assentaments del territori laietà. Però la ruta també ens porta a explorar altres vestigis del passat: els dòlmens de Can Boquet i de Can Planes, la misteriosa Cova de la Granota i la Necròpolis medieval de Can Boquet.
Iniciem la ruta a la icònica Porxada, concebuda com a llotja de grans i situada al cor del nucli històric, just davant de l’ajuntament. Des d’aquí, anem a buscar el camí de Santa Quitèria, a l’altra banda de l’estació, marxant en paral·lel a les vies. Un cop travessada la ronda, l’espai urbà deixa pas al món rural.
Naveguem pel llom de la Serra de Llevant, i cap a ponent, entre l’espessa massa de núvols, apareix el Turó de Céllecs, un dels objectius de la ruta. Travessem l’autopista i pedalem a tocar del Centre Penitenciari de Quatre Camins. Passada la via fèrria, enfilem un bonic sender que ens eleva cap a un turó, permetent-nos travessar cap a la plana regada pel Mogent.
Arribem a Vilanova del Vallès pedalant a la vora de la riera del Mogent. Travessem el nucli en direcció sud per buscar l’entrada a la vall de l’Ardenya, que comencem a recórrer just passat el Pitch&Path de Vallromanes i la històrica masia de Can Maimó. Remuntem còmodament la vall per on passava l’antic Camí Real de Sant Genís de Vilassar a Granollers, travessant el coll de Can Boquet fins a arribar a la collada de la Creu d’En Boquet. Tot i que podríem seguir directament cap a la Roca d’en Toni o el Dolmen de Can Boquet, fem una petita desviació per visitar la Cova de la Granota, un abrigall natural format per una sèrie de grans boles granítiques amuntegades. El conjunt crea dues cambres a nivells diferents i va ser utilitzat com a lloc d’inhumació col·lectiva durant el neolític. Vist des del camí, té una certa semblança amb una granota: la bola superior sería el cos i les pedres que la sostenen, les potes. Remuntem després per un bosc on conviuen grans blocs granítics i pins pinyoners, conferint al paisatge un aura màgica. És un moment realment encisador.
Arribem a les Planes d’en Boquet, un indret que ha acollit presència humana durant més de 5.000 anys i que va ser punt de trobada de diverses cultures que han modelat el territori. Lloc clau de pas entre la vessant del Maresme i el Vallès, ofereix vistes dominants sobre el paisatge i zones planes ideals per al conreu. Can Boquet esdevé, així, un punt essencial per interpretar el nostre passat, amb testimonis com el dolmen i la necròpolis medieval del Turó d’en Rumpons.
El dolmen d’en Boquet, també conegut com la Roca d’en Toni, és el monument megalític més destacat del Maresme. Amb uns 4.000 anys d’antiguitat, era un lloc funerari on els morts s’enterraven acompanyats de les seves pertinences, com armes i joies. La seva estructura consisteix en un corredor que dóna accés a una cambra final coberta per una única llosa immensa. Tot el conjunt estava enterrat sota terra, i només l’entrada del passadís era visible.
Molt a prop, al Turó d’en Rumpons, s’hi conserva una necròpolis medieval. Només cal pujar uns 50 metres per un corriol ben marcat que surt de l’aparcament del dolmen, fins a uns xiprers sota els quals reposen set tombes de l’alta edat mitjana. Rectangulars i de tipus cista, van ser excavades al sauló i bastides amb lloses de granit, deixant testimoni de segles de vida i memòria al territori.
Continuem carenant fins a topar amb la desviació cap a Cal Camat Vell i, just passada la casa, trobem el menhir de Can Camat, plantat sobre el marge esquerre de la pista i mig amagat entre la bardissa. Des d’aquest punt, sobrevolem les vessants que conflueixen al poble d’Òrrius, que apareix als nostres peus, mentre ens dirigim cap al Turó Rodo, coronat per una antena. Fem una petita marrada per agafar el camí que hi puja.
Després, continuem per la carena fins al caminet que s’enfila cap al Poblat Ibèric de Céllecs, que corona el turó del qual pren el nom. Amb una superfície aproximada de 4 hectàrees, era un dels assentaments més importants del Vallès Oriental, formant part d’una xarxa estratègica de poblats situats als turons del territori laietà per controlar recursos i rutes comercials. Des d’aquí es podien vigilar altres poblats com els del Turó de les Maleses, Castellruf, Turó de Sant Miquel, Turó del Vent, Burriac i fins i tot Montjuïc.
Tot i que encara queda molt per excavar, si ens endinsem entre el bosc podem resseguir tota la muralla que tancava el poblat i descobrir elements escampats de les estances i sitges, testimonis silenciosos de la vida quotidiana d’aquells antics habitants. Desfem el camí fins a la pista i iniciem el descens. Als pocs metres, trobem el Mirador de Céllecs, un punt privilegiat per contemplar la plana vallesana i els relleus que l’envolten en un dia clar i net — avui, però, el cel està tapat i les vistes es difuminen entre la boira.
Arribem a Sant Bartomeu de Cabanyes, una església romànica de les més antigues de la zona, documentada des de l’any 1191. Estratègicament ubicada al mig del camí que comunicava les actuals comarques del Vallès i el Maresme. Continuem baixant fins al Coll de Sant Bartomeu. A l’altra banda de la carretera remuntem per sobre de la Pedrera de Pedra Blava, una gran cicatriu en el paisatge que recorda l’ús humà del territori. Tot seguit, tornem a perdre alçada per camins que ens porten cap a La Roca del Vallès, on el recorregut ens ofereix nous punts d’interès: la Pedra de l’Escorpí, la Pedra Foradada o el Dolmen de Can Planes.
A La Roca del Vallès prenem un camí que comença a la plaça de l’església de Sant Sadurní i s’endinsa cap al nord, remuntant la partida de les Valls fins a conduir-nos de nou a Granollers.
Febrer de 2025
CENTRES DE INTERÈS
Can Maimó. Roca de la Granota. Cova d’en Pau. Roca d’en Toni. Necròpolis medieval de can Boquet. Poblat Ibèric de Cellecs. Sant Bartomeu de Cabanyes. Pedra foradada de Can Planes. Pedra de l’Escorpí. Dolmen de Can Planes. Sant Sadurní de la Roca del Vallès.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.visitgranollers.com/ca/
Aquesta ruta ens descobreix un bocí dels primers pobladors del Parc de la Serralada Litoral, una serralada que ha estat habitada des del principi dels temps, com ho testimonien les nombroses restes de monuments funeraris i poblats fortificats que els seus boscos amaguen. L?objectiu principal és el poblat ibèric de Céllecs, un dels nuclis de l?extensa xarxa d?assentaments del territori laietà. Però la rut... Poblat ibèric de Céllecs i altres llocs ancestrals de la Serralada Litoral
Aquesta ruta ens descobreix un bocí dels primers pobladors del Parc de la Serralada Litoral, una serralada que ha estat habitada des del principi dels temps, com ho testimonien les nombroses restes de monuments funeraris i poblats fortificats que els seus boscos amaguen. L’objectiu principal és el poblat ibèric de Céllecs, un dels nuclis de l’extensa xarxa d’assentaments del territori laietà. Però la ruta també ens porta a explorar altres vestigis del passat: els dòlmens de Can Boquet i de Can Planes, la misteriosa Cova de la Granota i la Necròpolis medieval de Can Boquet.
Iniciem la ruta a la icònica Porxada, concebuda com a llotja de grans i situada al cor del nucli històric, just davant de l’ajuntament. Des d’aquí, anem a buscar el camí de Santa Quitèria, a l’altra banda de l’estació, marxant en paral·lel a les vies. Un cop travessada la ronda, l’espai urbà deixa pas al món rural.
Naveguem pel llom de la Serra de Llevant, i cap a ponent, entre l’espessa massa de núvols, apareix el Turó de Céllecs, un dels objectius de la ruta. Travessem l’autopista i pedalem a tocar del Centre Penitenciari de Quatre Camins. Passada la via fèrria, enfilem un bonic sender que ens eleva cap a un turó, permetent-nos travessar cap a la plana regada pel Mogent.
Arribem a Vilanova del Vallès pedalant a la vora de la riera del Mogent. Travessem el nucli en direcció sud per buscar l’entrada a la vall de l’Ardenya, que comencem a recórrer just passat el Pitch&Path de Vallromanes i la històrica masia de Can Maimó. Remuntem còmodament la vall per on passava l’antic Camí Real de Sant Genís de Vilassar a Granollers, travessant el coll de Can Boquet fins a arribar a la collada de la Creu d’En Boquet. Tot i que podríem seguir directament cap a la Roca d’en Toni o el Dolmen de Can Boquet, fem una petita desviació per visitar la Cova de la Granota, un abrigall natural format per una sèrie de grans boles granítiques amuntegades. El conjunt crea dues cambres a nivells diferents i va ser utilitzat com a lloc d’inhumació col·lectiva durant el neolític. Vist des del camí, té una certa semblança amb una granota: la bola superior sería el cos i les pedres que la sostenen, les potes. Remuntem després per un bosc on conviuen grans blocs granítics i pins pinyoners, conferint al paisatge un aura màgica. És un moment realment encisador.
Arribem a les Planes d’en Boquet, un indret que ha acollit presència humana durant més de 5.000 anys i que va ser punt de trobada de diverses cultures que han modelat el territori. Lloc clau de pas entre la vessant del Maresme i el Vallès, ofereix vistes dominants sobre el paisatge i zones planes ideals per al conreu. Can Boquet esdevé, així, un punt essencial per interpretar el nostre passat, amb testimonis com el dolmen i la necròpolis medieval del Turó d’en Rumpons.
El dolmen d’en Boquet, també conegut com la Roca d’en Toni, és el monument megalític més destacat del Maresme. Amb uns 4.000 anys d’antiguitat, era un lloc funerari on els morts s’enterraven acompanyats de les seves pertinences, com armes i joies. La seva estructura consisteix en un corredor que dóna accés a una cambra final coberta per una única llosa immensa. Tot el conjunt estava enterrat sota terra, i només l’entrada del passadís era visible.
Molt a prop, al Turó d’en Rumpons, s’hi conserva una necròpolis medieval. Només cal pujar uns 50 metres per un corriol ben marcat que surt de l’aparcament del dolmen, fins a uns xiprers sota els quals reposen set tombes de l’alta edat mitjana. Rectangulars i de tipus cista, van ser excavades al sauló i bastides amb lloses de granit, deixant testimoni de segles de vida i memòria al territori.
Continuem carenant fins a topar amb la desviació cap a Cal Camat Vell i, just passada la casa, trobem el menhir de Can Camat, plantat sobre el marge esquerre de la pista i mig amagat entre la bardissa. Des d’aquest punt, sobrevolem les vessants que conflueixen al poble d’Òrrius, que apareix als nostres peus, mentre ens dirigim cap al Turó Rodo, coronat per una antena. Fem una petita marrada per agafar el camí que hi puja.
Després, continuem per la carena fins al caminet que s’enfila cap al Poblat Ibèric de Céllecs, que corona el turó del qual pren el nom. Amb una superfície aproximada de 4 hectàrees, era un dels assentaments més importants del Vallès Oriental, formant part d’una xarxa estratègica de poblats situats als turons del territori laietà per controlar recursos i rutes comercials. Des d’aquí es podien vigilar altres poblats com els del Turó de les Maleses, Castellruf, Turó de Sant Miquel, Turó del Vent, Burriac i fins i tot Montjuïc.
Tot i que encara queda molt per excavar, si ens endinsem entre el bosc podem resseguir tota la muralla que tancava el poblat i descobrir elements escampats de les estances i sitges, testimonis silenciosos de la vida quotidiana d’aquells antics habitants. Desfem el camí fins a la pista i iniciem el descens. Als pocs metres, trobem el Mirador de Céllecs, un punt privilegiat per contemplar la plana vallesana i els relleus que l’envolten en un dia clar i net — avui, però, el cel està tapat i les vistes es difuminen entre la boira.
Arribem a Sant Bartomeu de Cabanyes, una església romànica de les més antigues de la zona, documentada des de l’any 1191. Estratègicament ubicada al mig del camí que comunicava les actuals comarques del Vallès i el Maresme. Continuem baixant fins al Coll de Sant Bartomeu. A l’altra banda de la carretera remuntem per sobre de la Pedrera de Pedra Blava, una gran cicatriu en el paisatge que recorda l’ús humà del territori. Tot seguit, tornem a perdre alçada per camins que ens porten cap a La Roca del Vallès, on el recorregut ens ofereix nous punts d’interès: la Pedra de l’Escorpí, la Pedra Foradada o el Dolmen de Can Planes.
A La Roca del Vallès prenem un camí que comença a la plaça de l’església de Sant Sadurní i s’endinsa cap al nord, remuntant la partida de les Valls fins a conduir-nos de nou a Granollers.
Febrer de 2025
CENTRES DE INTERÈS
Can Maimó. Roca de la Granota. Cova d’en Pau. Roca d’en Toni. Necròpolis medieval de can Boquet. Poblat Ibèric de Cellecs. Sant Bartomeu de Cabanyes. Pedra foradada de Can Planes. Pedra de l’Escorpí. Dolmen de Can Planes. Sant Sadurní de la Roca del Vallès.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.visitgranollers.com/ca/