Solsonès SOL 030_Claret
Riera de Llanera. Serra de Pinòs
Claret — Sant Serni — Llanera — Ardèvol — Pinós — Claret
Mapes Comarcals de Catalunya. Solsonès. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:33 km
Desnivell:830 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana
Centre geogràfic de Catalunya, castell de Llanera i torre d?Ardèvol
Ruta per l?altiplà del Solsonès que ens porta, entre fondalades i paisatges oberts, a descobrir indrets de gran interès patrimonial i natural. El recorregut ens acosta al castell de Llanera i a l?església de Sant Martí de Llanera, testimonis d?un passat fronterer; a la singular torre d?Ardèvol, talaia mil·lenària que encara domina el territori; i fins a l?Hostal de Pinós, considerat l?hostal en funcionament més... Centre geogràfic de Catalunya, castell de Llanera i torre d’Ardèvol
Ruta per l’altiplà del Solsonès que ens porta, entre fondalades i paisatges oberts, a descobrir indrets de gran interès patrimonial i natural. El recorregut ens acosta al castell de Llanera i a l’església de Sant Martí de Llanera, testimonis d’un passat fronterer; a la singular torre d’Ardèvol, talaia mil·lenària que encara domina el territori; i fins a l’Hostal de Pinós, considerat l’hostal en funcionament més antic de Catalunya, ubicat al que tradicionalment es considera el centre geogràfic del país.
Des de l’encantadora església de Santa Maria de Claret, ens deixem caure per la vall del barranc de Figuerola, deixant que la bicicleta segueixi el seu curs mentre el terreny s’estira sota les rodes. Aviat, comencem a remuntar una pista que serpenteja suaument fins a la part alta, des d’on la vall que hem deixat enrere s’obre com un llenç de camps i boscos, dibuixant una postal que convida a aturar-se i contemplar-la.
Continuem pel paviment suau de l’asfalt fins al nucli de Sant Serni de Llanera, una altra de les sis entitats que, com Claret, van formar part de l’antic municipi de Llanera abans de ser incorporades a Torà l’any 1968. Mentre pedalem, des d’una fondalada treu el cap la imponent Torre de Vallferosa, vigilant el paisatge amb la seva presència discreta però solemne.
Perdem alçada cap a la Rasa de Llanera, on les pluges recents han convertit el riu en un petit repte: cal travessar-lo descalços per no mullar-nos. Un bosc frondós de ribera ens envolta, i la llum, filtrant-se tímidament entre les escletxes de la fronda, transforma cada pedalada en una deliciosa dansa amb la natura.
De sobte, la placidesa s’interromp bruscament: apareixen les dures rampes que cal superar per accedir al nucli de Llanera. L’esforç és intens, però completament recompensat quan arribem a destí. Dues joies arquitectòniques s’obren davant nostra com aparicions inesperades: el castell de Llanera, ferm i majestuós, i l’església de Sant Martí, testimoni silenciós del pas del temps. Ambdós, avui en clara decadència, eren antigues defenses que formaven part de la “marca” dels comtats catalans dels segles IX i X. Del primitiu castell, esmentat ja el 1010, no queda rastre; les runes que veiem corresponen a un antic casal senyorial d’èpoques posteriors (s. XVI–XIX). L’església romànica consagrada el 1060 va ser substituïda per una construcció gòtica, probablement del segle XVI, que encara conserva l’elegància austera del passat.
Encara emocionats per la troballa, continuem cap al nord fins a topar amb una pista secundària que s’endinsa a les Planes de Santa Maria. Mentre pedalem, la vista s’obre a l’horitzó: el lloc de Pinós corona la serra del mateix nom, i ja podem identificar-lo clarament gràcies a les antenes que en marquen el punt més alt, anunciant-nos el proper tram de la ruta.
Deixem el camí planer per una pista que baixa cap a la Rasa de la Rovira, fondalada que seguim un tram, fins a arribar a l’aiguabarreig amb la Rasa del Molí de Moixons, per on comencem a remuntar per sortir de la vall. Quan tornem a ser al pla, ens desviem momentàniament per descobrir el dolmen de la Pera, un monument funerari construït a finals del neolític i utilitzat fins al bronze mitjà. Tipològicament, es tracta d’una galeria catalana: una caixa de lloses a la qual s’accedeix mitjançant un corredor, tot cobert per un túmul que guarda silenciosament les memòries d’antigues generacions.
Marxem ara per l’altiplà rumb a Ardèvol, on el trajecte ens regala una de les vistes més generoses del dia. Més enllà de l’altiplà del Solsonès, els relleus nevats del Prepirineu entre el Solsonès i el Berguedà s’estenen amb una claredat meridiana: el Port del Comte, Ensija, el Pedraforca, el Cadí i els Rasos de Peguera semblen tan a prop que gairebé podríem tocar-los amb la mirada.
A l’entrada d’Ardèvol, un petit cementiri al voltant de l’antiga capella ens recorda la fugacitat de la vida. Al cor del poble s’alça la torre de l’antic castell, construïda probablement al segle X com a punt de guaita dins la xarxa defensiva de la frontera amb els dominis musulmans. Malgrat les reformes posteriors i l’enderroc parcial dels anys 30, conserva la seva estructura singular, dominant el nucli i oferint una mirada silenciosa al paisatge i als segles passats.
Per un camí rural asfaltat i còmode arribem a Pinós, un indret carregat de simbolisme: aquí s’hi ha situat tradicionalment el centre geogràfic de Catalunya, marcat per una rosa dels vents esculpida en pedra a tocar del Santuari de Santa Maria de Pinós. Des d’aquest turó, la mirada s’escampa cap al Pirineu i la Catalunya Central, com si el país s’ordenés al nostre voltant.
El santuari, dedicat a la Mare de Déu, ha estat durant segles lloc de pelegrinatge i punt de trobada enmig d’aquest altiplà obert i lluminós. Just al costat, l’Hostal de Pinós, documentat des del segle XVI, evoca els temps en què aquest era un encreuament de camins ramaders i parada obligada per als viatgers que travessaven la serra. Aquí, entre història i paisatge, la ruta convida a fer una pausa i assaborir el moment abans de tornar a pedalar.
A la banda sud s’obre una panoràmica generosa: darrere un mosaic de colors dibuixat pels camps de conreu i les grans extensions de bosc, articulat per rieres, torrents i barrancs, s’albiren relleus llunyans com els relleus del Cabreres, a Osona, i, més propers, els massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac. I més enllà encara, els horitzons infinits de la Depressió Central s’estenen fins allà on abasta la vista.
Per tancar el cercle, recorrem de punta a punta la carena de la Serra de Pinós, un comiat en alçada que ens regala un últim festival de panoràmiques mentre sobrevolem la vall de Cellers. A les siluetes ja apuntades s’hi afegeixen nous perfils a l’horitzó: el Montsec i les serres d’Aubenç i Turp, un reguitzell de muntanyam que dibuixa un skyline poderós des d’aquest centre geogràfic del país. Pedalem suspesos entre cel i terra, amb la sensació d’avançar per una balconada natural que abraça mitja Catalunya, fins a retornar al punt de sortida: Claret.
Febrer de 2026
CENTRES D’INTERÈS
Sant Serni de Llanera. Castell de Llanera. Sant Martí de Llanera. Dolmen de la Pera. Santa Maria d’Ardèvol. Torre d’Ardèvol. Mare de Deu de Pinós. Creu de Terme de Pinós. Hostal de Pinós. Santa Maria de Claret
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://hostaljaumet.com/
https://restaurantdepinos.com/
Ruta per l?altiplà del Solsonès que ens porta, entre fondalades i paisatges oberts, a descobrir indrets de gran interès patrimonial i natural. El recorregut ens acosta al castell de Llanera i a l?església de Sant Martí de Llanera, testimonis d?un passat fronterer; a la singular torre d?Ardèvol, talaia mil·lenària que encara domina el territori; i fins a l?Hostal de Pinós, considerat l?hostal en funcionament més... Centre geogràfic de Catalunya, castell de Llanera i torre d’Ardèvol
Ruta per l’altiplà del Solsonès que ens porta, entre fondalades i paisatges oberts, a descobrir indrets de gran interès patrimonial i natural. El recorregut ens acosta al castell de Llanera i a l’església de Sant Martí de Llanera, testimonis d’un passat fronterer; a la singular torre d’Ardèvol, talaia mil·lenària que encara domina el territori; i fins a l’Hostal de Pinós, considerat l’hostal en funcionament més antic de Catalunya, ubicat al que tradicionalment es considera el centre geogràfic del país.
Des de l’encantadora església de Santa Maria de Claret, ens deixem caure per la vall del barranc de Figuerola, deixant que la bicicleta segueixi el seu curs mentre el terreny s’estira sota les rodes. Aviat, comencem a remuntar una pista que serpenteja suaument fins a la part alta, des d’on la vall que hem deixat enrere s’obre com un llenç de camps i boscos, dibuixant una postal que convida a aturar-se i contemplar-la.
Continuem pel paviment suau de l’asfalt fins al nucli de Sant Serni de Llanera, una altra de les sis entitats que, com Claret, van formar part de l’antic municipi de Llanera abans de ser incorporades a Torà l’any 1968. Mentre pedalem, des d’una fondalada treu el cap la imponent Torre de Vallferosa, vigilant el paisatge amb la seva presència discreta però solemne.
Perdem alçada cap a la Rasa de Llanera, on les pluges recents han convertit el riu en un petit repte: cal travessar-lo descalços per no mullar-nos. Un bosc frondós de ribera ens envolta, i la llum, filtrant-se tímidament entre les escletxes de la fronda, transforma cada pedalada en una deliciosa dansa amb la natura.
De sobte, la placidesa s’interromp bruscament: apareixen les dures rampes que cal superar per accedir al nucli de Llanera. L’esforç és intens, però completament recompensat quan arribem a destí. Dues joies arquitectòniques s’obren davant nostra com aparicions inesperades: el castell de Llanera, ferm i majestuós, i l’església de Sant Martí, testimoni silenciós del pas del temps. Ambdós, avui en clara decadència, eren antigues defenses que formaven part de la “marca” dels comtats catalans dels segles IX i X. Del primitiu castell, esmentat ja el 1010, no queda rastre; les runes que veiem corresponen a un antic casal senyorial d’èpoques posteriors (s. XVI–XIX). L’església romànica consagrada el 1060 va ser substituïda per una construcció gòtica, probablement del segle XVI, que encara conserva l’elegància austera del passat.
Encara emocionats per la troballa, continuem cap al nord fins a topar amb una pista secundària que s’endinsa a les Planes de Santa Maria. Mentre pedalem, la vista s’obre a l’horitzó: el lloc de Pinós corona la serra del mateix nom, i ja podem identificar-lo clarament gràcies a les antenes que en marquen el punt més alt, anunciant-nos el proper tram de la ruta.
Deixem el camí planer per una pista que baixa cap a la Rasa de la Rovira, fondalada que seguim un tram, fins a arribar a l’aiguabarreig amb la Rasa del Molí de Moixons, per on comencem a remuntar per sortir de la vall. Quan tornem a ser al pla, ens desviem momentàniament per descobrir el dolmen de la Pera, un monument funerari construït a finals del neolític i utilitzat fins al bronze mitjà. Tipològicament, es tracta d’una galeria catalana: una caixa de lloses a la qual s’accedeix mitjançant un corredor, tot cobert per un túmul que guarda silenciosament les memòries d’antigues generacions.
Marxem ara per l’altiplà rumb a Ardèvol, on el trajecte ens regala una de les vistes més generoses del dia. Més enllà de l’altiplà del Solsonès, els relleus nevats del Prepirineu entre el Solsonès i el Berguedà s’estenen amb una claredat meridiana: el Port del Comte, Ensija, el Pedraforca, el Cadí i els Rasos de Peguera semblen tan a prop que gairebé podríem tocar-los amb la mirada.
A l’entrada d’Ardèvol, un petit cementiri al voltant de l’antiga capella ens recorda la fugacitat de la vida. Al cor del poble s’alça la torre de l’antic castell, construïda probablement al segle X com a punt de guaita dins la xarxa defensiva de la frontera amb els dominis musulmans. Malgrat les reformes posteriors i l’enderroc parcial dels anys 30, conserva la seva estructura singular, dominant el nucli i oferint una mirada silenciosa al paisatge i als segles passats.
Per un camí rural asfaltat i còmode arribem a Pinós, un indret carregat de simbolisme: aquí s’hi ha situat tradicionalment el centre geogràfic de Catalunya, marcat per una rosa dels vents esculpida en pedra a tocar del Santuari de Santa Maria de Pinós. Des d’aquest turó, la mirada s’escampa cap al Pirineu i la Catalunya Central, com si el país s’ordenés al nostre voltant.
El santuari, dedicat a la Mare de Déu, ha estat durant segles lloc de pelegrinatge i punt de trobada enmig d’aquest altiplà obert i lluminós. Just al costat, l’Hostal de Pinós, documentat des del segle XVI, evoca els temps en què aquest era un encreuament de camins ramaders i parada obligada per als viatgers que travessaven la serra. Aquí, entre història i paisatge, la ruta convida a fer una pausa i assaborir el moment abans de tornar a pedalar.
A la banda sud s’obre una panoràmica generosa: darrere un mosaic de colors dibuixat pels camps de conreu i les grans extensions de bosc, articulat per rieres, torrents i barrancs, s’albiren relleus llunyans com els relleus del Cabreres, a Osona, i, més propers, els massissos de Montserrat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac. I més enllà encara, els horitzons infinits de la Depressió Central s’estenen fins allà on abasta la vista.
Per tancar el cercle, recorrem de punta a punta la carena de la Serra de Pinós, un comiat en alçada que ens regala un últim festival de panoràmiques mentre sobrevolem la vall de Cellers. A les siluetes ja apuntades s’hi afegeixen nous perfils a l’horitzó: el Montsec i les serres d’Aubenç i Turp, un reguitzell de muntanyam que dibuixa un skyline poderós des d’aquest centre geogràfic del país. Pedalem suspesos entre cel i terra, amb la sensació d’avançar per una balconada natural que abraça mitja Catalunya, fins a retornar al punt de sortida: Claret.
Febrer de 2026
CENTRES D’INTERÈS
Sant Serni de Llanera. Castell de Llanera. Sant Martí de Llanera. Dolmen de la Pera. Santa Maria d’Ardèvol. Torre d’Ardèvol. Mare de Deu de Pinós. Creu de Terme de Pinós. Hostal de Pinós. Santa Maria de Claret
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://hostaljaumet.com/
https://restaurantdepinos.com/