Osona OSO 009_Vic
La Plana de Vic. Els Munts. Serrat de les Alzines
Vic — Pont del Bruguer — Tavèrnoles — Castell de Sant Llorenç dels Munts — Sant Julià de Vilatorta — Calldetenes — Vic
Mapa digital Comarcal. Osona. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:30 km
Desnivell:762 m
Temps:2 h 45 min
Dificultat:mitjana
El salt de la Minyona
La ruta deixa la Plana de Vic per acostar-se al límit d?un altiplà de les Guilleries, format per una vertical cinglera que s?aixeca sobre la capçalera de la riera Major i que ens regala amb unes impressionants vistes des del singular mirador del Salt de la Minyona, nom que evocà la llegenda popular que explica la història d'una donzella que va saltar des del cingle sense fer-se mal perquè arribava tard a missa.
Des de la Plaça Major, centre ... El salt de la Minyona
La ruta deixa la Plana de Vic per acostar-se al límit d’un altiplà de les Guilleries, format per una vertical cinglera que s’aixeca sobre la capçalera de la riera Major i que ens regala amb unes impressionants vistes des del singular mirador del Salt de la Minyona, nom que evocà la llegenda popular que explica la història d'una donzella que va saltar des del cingle sense fer-se mal perquè arribava tard a missa.
Des de la Plaça Major, centre neuràlgic de la ciutat, anem fins el Temple Romà on trobem marques del PR que porta al Monestir de Sant Pere de Casserres. Les indicacions ens treuen de Vic i ens porten fins el Pont del Bruguer, un pont medieval d'estil gòtic ubicat que passa per sobre del riu Gurri, facilitant el pas al camí ral de Vic a Folgueroles i a un ample sector de les Guilleries.
Passem al costat de Sant Jordi de Puigseslloses, l’ermita on mossèn Cinto Verdaguer hi celebrà la seva primera missa i on, gairebé adossat a la part dreta de la façana, hi ha un dolmen del qual resten encara tres lloses dretes i una de mig ajaguda.
La ruta ens porta ara fins el mas El Banús, documentat el 1030, que ha passat de generació en generació fins a data d’avui. Iniciem l’ascensió als Munts deixant a l’esquerra el nucli de Tavèrnoles. Al collet del Pla de les Punxes comença un camí entretingut de lloses esglaonades que els habitants de Tavèrnoles anomenen la “Via romana de Tavèrnoles” per l’aspecte d’enllosat que presenta la roca mare despullada de substrat terròs. Aquest singular camí ens deixa al Mas Grau des d’on continuem pujant, desprès de travessar el bonic Pla de Masgrau, fins arribar a l’imprescindible mirador del Salt de la Minyona.
El Salt de la Minyona és un petit mirador situat en un altiplà de les Guilleries, encavallat entre dos penya-segats. Les aigües van erosionar fortament els estrats solubles dels cingles dels Munts de Vilanova de Sau, i el resultat fou la formació d'una llenca vertical i estreta de roca conglomerada d'un centenar de metres, que puja des de la base de la cinglera fins al mateix planell, formant una estructura geològica singular. L'imponent paisatge que es presenta des del mirador fou un recurs força emprat en l'obra de Verdaguer. Des del cim d'aquest penya-segat, el poeta va escriure un poema de joventut dedicat a la "nina del cingle" i també en una prosa evocà la llegenda popular del lloc, que explica la història d'una donzella que va saltar-hi sense fer-se mal perquè arribava tard a missa.
Deixem aquest fantàstic paratge desfent el camí per la pista de pujada o per un petit corriol que s’endinsa al bosc fins trobar el sender, realment bonic de fer en bici, que passa just per sobre el túnel de la carretera i ens deixa a la pista que porta al castell de Sant Llorenç dels Munts. Al segle X, el monestir o castell de Sant Llorenç del Munt tingué la jurisdicció de tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjan segle XII, després de perdre la condició de castell s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals. El segle XIII fou el període de màxim esplendor de la canònica augustiniana. Actualment és de propietat particular i s’hi ha fet importants obres de restauració.
La ruta continua seguint el sender GR que s’enfila per una llosa a l’esquerra: és un curt tram en què cal carregar la bici. A la part alta trobem una pista còmode que ens baixarà fins a Puigsec, masia senyorial i masoveria datada del s. XI amb una ermita dedicada a Sant Ponç on sembla que estiuejava la família Masferrer de Vic. Ja tenim a l’horitzó Sant Julià de Vilatorta, un bonic poble on hi ha moltes cases modernistes, al s. XIX el poble era una important lloc d’estiueig que va donar lloc a nombroses cases de segona residència. Sant Julià es també conegut per les Caramelles del Roser i la ceràmica, de fet antigament era conegut com a Sant Julià de les Olles, per l'abundància d'artesans dedicats a la fabricació d'utensilis amb aquest material.
Baixem fins al bonic paratge de les Set Fonts, una font de set abundoses canelles envoltada d'una raconada amb un parc enjardinat. Sobre les fonts hi ha les ruïnes de l'antic casal fortalesa dels Bellpuig, conegut popularment com a castell dels Moros, que tenen un aspecte atractiu, amb els seus murs alts i descarnats que sobresurten de l'espessa vegetació.
Iniciem un dels trams mes atractius ja que el trajecte segueix la Ruta dels Molins, un bell recorregut per un camí que voreja el torrent de Sant Martí passant per diferents elements hidràulics que abastien els sis molins fariners que hi havia al llarg del seu recorregut, un dolç trajecte que ens duu a Calldetenes. Des de Calldetenes les possibilitats per tornar a Vic són moltes, la que us oferim és una d’elles
Gener de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Pont del Bruguer. Sant Jordi de Puigseslloses. Dòlmen de Puigseslloses. El Banús. Mare de Deu dels Munts. Castell de Sant Llorenç dels Munts.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.victurisme.cat/
CARTOGRAFIA
OSONA. 1.50.000. Mapa Comarcal de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya.
La ruta deixa la Plana de Vic per acostar-se al límit d?un altiplà de les Guilleries, format per una vertical cinglera que s?aixeca sobre la capçalera de la riera Major i que ens regala amb unes impressionants vistes des del singular mirador del Salt de la Minyona, nom que evocà la llegenda popular que explica la història d'una donzella que va saltar des del cingle sense fer-se mal perquè arribava tard a missa.
Des de la Plaça Major, centre ... El salt de la Minyona
La ruta deixa la Plana de Vic per acostar-se al límit d’un altiplà de les Guilleries, format per una vertical cinglera que s’aixeca sobre la capçalera de la riera Major i que ens regala amb unes impressionants vistes des del singular mirador del Salt de la Minyona, nom que evocà la llegenda popular que explica la història d'una donzella que va saltar des del cingle sense fer-se mal perquè arribava tard a missa.
Des de la Plaça Major, centre neuràlgic de la ciutat, anem fins el Temple Romà on trobem marques del PR que porta al Monestir de Sant Pere de Casserres. Les indicacions ens treuen de Vic i ens porten fins el Pont del Bruguer, un pont medieval d'estil gòtic ubicat que passa per sobre del riu Gurri, facilitant el pas al camí ral de Vic a Folgueroles i a un ample sector de les Guilleries.
Passem al costat de Sant Jordi de Puigseslloses, l’ermita on mossèn Cinto Verdaguer hi celebrà la seva primera missa i on, gairebé adossat a la part dreta de la façana, hi ha un dolmen del qual resten encara tres lloses dretes i una de mig ajaguda.
La ruta ens porta ara fins el mas El Banús, documentat el 1030, que ha passat de generació en generació fins a data d’avui. Iniciem l’ascensió als Munts deixant a l’esquerra el nucli de Tavèrnoles. Al collet del Pla de les Punxes comença un camí entretingut de lloses esglaonades que els habitants de Tavèrnoles anomenen la “Via romana de Tavèrnoles” per l’aspecte d’enllosat que presenta la roca mare despullada de substrat terròs. Aquest singular camí ens deixa al Mas Grau des d’on continuem pujant, desprès de travessar el bonic Pla de Masgrau, fins arribar a l’imprescindible mirador del Salt de la Minyona.
El Salt de la Minyona és un petit mirador situat en un altiplà de les Guilleries, encavallat entre dos penya-segats. Les aigües van erosionar fortament els estrats solubles dels cingles dels Munts de Vilanova de Sau, i el resultat fou la formació d'una llenca vertical i estreta de roca conglomerada d'un centenar de metres, que puja des de la base de la cinglera fins al mateix planell, formant una estructura geològica singular. L'imponent paisatge que es presenta des del mirador fou un recurs força emprat en l'obra de Verdaguer. Des del cim d'aquest penya-segat, el poeta va escriure un poema de joventut dedicat a la "nina del cingle" i també en una prosa evocà la llegenda popular del lloc, que explica la història d'una donzella que va saltar-hi sense fer-se mal perquè arribava tard a missa.
Deixem aquest fantàstic paratge desfent el camí per la pista de pujada o per un petit corriol que s’endinsa al bosc fins trobar el sender, realment bonic de fer en bici, que passa just per sobre el túnel de la carretera i ens deixa a la pista que porta al castell de Sant Llorenç dels Munts. Al segle X, el monestir o castell de Sant Llorenç del Munt tingué la jurisdicció de tot l’antic terme de Vilatorta. A mitjan segle XII, després de perdre la condició de castell s’hi fundà un monestir agustinià. D’aquest segle data l’església romànica, que encara conserva l’absis central i les dues absidioles laterals. El segle XIII fou el període de màxim esplendor de la canònica augustiniana. Actualment és de propietat particular i s’hi ha fet importants obres de restauració.
La ruta continua seguint el sender GR que s’enfila per una llosa a l’esquerra: és un curt tram en què cal carregar la bici. A la part alta trobem una pista còmode que ens baixarà fins a Puigsec, masia senyorial i masoveria datada del s. XI amb una ermita dedicada a Sant Ponç on sembla que estiuejava la família Masferrer de Vic. Ja tenim a l’horitzó Sant Julià de Vilatorta, un bonic poble on hi ha moltes cases modernistes, al s. XIX el poble era una important lloc d’estiueig que va donar lloc a nombroses cases de segona residència. Sant Julià es també conegut per les Caramelles del Roser i la ceràmica, de fet antigament era conegut com a Sant Julià de les Olles, per l'abundància d'artesans dedicats a la fabricació d'utensilis amb aquest material.
Baixem fins al bonic paratge de les Set Fonts, una font de set abundoses canelles envoltada d'una raconada amb un parc enjardinat. Sobre les fonts hi ha les ruïnes de l'antic casal fortalesa dels Bellpuig, conegut popularment com a castell dels Moros, que tenen un aspecte atractiu, amb els seus murs alts i descarnats que sobresurten de l'espessa vegetació.
Iniciem un dels trams mes atractius ja que el trajecte segueix la Ruta dels Molins, un bell recorregut per un camí que voreja el torrent de Sant Martí passant per diferents elements hidràulics que abastien els sis molins fariners que hi havia al llarg del seu recorregut, un dolç trajecte que ens duu a Calldetenes. Des de Calldetenes les possibilitats per tornar a Vic són moltes, la que us oferim és una d’elles
Gener de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Pont del Bruguer. Sant Jordi de Puigseslloses. Dòlmen de Puigseslloses. El Banús. Mare de Deu dels Munts. Castell de Sant Llorenç dels Munts.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.victurisme.cat/
CARTOGRAFIA
OSONA. 1.50.000. Mapa Comarcal de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya.