Selva SEL 038_Hostalric
Parc del Montnegre i el Corredor. Reserva Natural Parcial de la Riera d’Arbúcies – Hostalric. Vall d
Hostalric — Fuirosos — Coll de Can Benet — Hortasavinyà — Collet de la Mina d’Or — Roca-Rossa —Collet de les Feines — Hostalric
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:37 km
Desnivell:780 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
Vall de Fuirosos. Santa Maria de Roca-Rossa
Ruta que s?endinsa a les entranyes del Montnegre per una vall d?inusitada bellesa, silent i de boscúria generosa. Un trajecte que alhora ens descobreix un dels nuclis de població encara ben viu del Montnegre, Hortasavinyà i un centre d?interès excepcional que conviu amb una urbanització, el monestir de Roca-rossa.
Sortim del pàrquing de la torre dels Frares, a tocar de la casa de la Vila, remuntant fins el centre neurà... Vall de Fuirosos. Santa Maria de Roca-Rossa
Ruta que s’endinsa a les entranyes del Montnegre per una vall d’inusitada bellesa, silent i de boscúria generosa. Un trajecte que alhora ens descobreix un dels nuclis de població encara ben viu del Montnegre, Hortasavinyà i un centre d’interès excepcional que conviu amb una urbanització, el monestir de Roca-rossa.
Sortim del pàrquing de la torre dels Frares, a tocar de la casa de la Vila, remuntant fins el centre neuràlgic del nucli, la plaça del Bous, des de la qual gaudim d’una bona panoràmica del massís del Montnegre. Ens deixem caure cap a la llera de la Tordera pedalant riu amunt fins l’aiguabarreig amb la riera d’Arbúcies, un espai protegit d’abundosa i esponerosa vegetació de ribera de gran atractiu paisatgístic i turístic. Creuem la riera d’Arbúcies i, més enllà del polígon industrial, també la Tordera.
Continuem en paral·lel a l’autopista que segueix el traçat de l’antiga via Augusta. Malgrat la contaminació acústica trobem un oasi de pau a la zona humida de Les Llobateres, un espai natural i una bassa de laminació a la plana al·luvial de la Tordera amb un paisatge de ribera excepcional i un interessant punt d’observació de flora i fauna d’ambients aquàtics.
Travessem l’AP7 i entrem de ple a la magnífica vall de Fuirosos, una porta d’entrada a les vessants més elevades de la Serra del Montnegre. Una vall profunda i silent de relleus suaus a la part baixa i més abruptes i salvatges conforme guanyem alçada; una vall on la frondositat del bosc n’és el tret principal amb una gran varietat d’arbres (alzines, pins pinyers, roures, suros, pinastres...). La riera que l’alimenta, on hi van a parar múltiples sots i torrents, és l’afluent més llarg de la Tordera dels vessants obacs de la serra. Les vernedes, gatelledes i freixenedes formen un bosc de ribera continu d’una gran qualitat ecològica i paisatgística. El pantà de la Brinxa, al fons de la vall, juntament amb altres petits embassaments en alguns sots, fan que els ambients aquàtics es mantinguin durant tot l’any. Les masies es troben disperses per tota la vall, envoltades de correus, prats i erms que constitueixen els espais oberts vinculats a l’activitat agrícola i ramadera. A final del s.XIX la vall havia arribat a tenir més de 100 habitants. Una d’aquestes masies és la que dona nom a la vall i la trobem a mig camí de pujada al Coll de Sant Benet. Al seu costat hi ha la malaguanyada ermita de Sant Cebrià de Fuirosos.
Tot el trajecte per la vall és molt còmode, encara que quan aquesta es va estrenyent sota les vessants dels cims més alt del Montnegre, el camí és torna molt costerut i exigent per assolir el Coll de san Benet, punt de pas obligat pels caminants i ciclistes que s'endinsen al parc i un centre que acull activitats relacionades amb el desenvolupament harmònic de l'ésser humà, el cultiu del món intern de les persones i la pràctica d'una espiritualitat no confessional.
Molt a prop tenim un dels nuclis de població encara ben viu del Montnegre, Hortasavinyà, punt al que ens dirigim. A mig camí veiem les restes d’un antic forn de calç amb un interessant plafó informatiu dels usos i la producció d’aquest producte molt comú fins als anys trenta del segle passat. Ens arribem fins Santa Eulàlia o Sant Llop d’Hortasavinyà, església que juntament amb la rectoria, l’antic hostal, ara reconvertit en centre d’interpretació del parc, i l’escola formen el nucli principal del poble d’Hortasavinyà, un llogarret de masies escampades per la muntanya que demostren que la vida en plena natura encara és possible. La primera església, de la que no hi ha quasi restes avui dia, fou possiblement aixecada entre els segles IX o X sota l'advocació de santa Eulàlia. L'advocació de Sant Llop, patró dels aquitans i bisbe d'Orleans, s'explica per la repoblació duta a terme per l'emperador Carlemany que recuperarà el domini de les muntanyes del Montnegre, fins aleshores en poder dels sarraïns. Un llogaret de pau i tranquil·litat on les veus dels infants ixen del pati i s’escampen com notes musicals pels boscos del Montnegre. Veritablement un entorn envejable per aprendre.
Continuem fins al pròxim objectiu de la ruta: el Monestir de Santa Maria de Roca-Rossa. Per arribar-hi recorrem la línia carenera per les vessants sud de la serra del Montnegre, farcida d’urbanitzacions amb finques aïllades, on conviuen cases a mig construir o totalment deixades amb altres de dubtosos gustos arquitectònics i amb algunes, poques, d’acurada edificació. El monestir de Roca-rossa està ubicat a la urbanització del mateix nom (cal desviar-se momentàniament de la ruta per visitar-lo). La canònica fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l'orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. Del conjunt monacal, claustre, refetor, sala capitular, hostatgeria, alberg, etc., en queden restes cobertes sota la vegetació i l'església ha recuperat part del seu esplendor després de les obres de consolidació i millora.
Un tram de fort pendent ens baixa a Collet de la Mina d’Or, topònim que fa referència a una excavació minera subterrània propera al pas que es desenvolupa al llarg d’una galeria principal, estreta i de l’alçada d’un home, de la qual s’extreia els minerals de coure encaixats en un filó de quars. Pedalem a mitja alçada per les vessants sud del Montgròs sobrevolant la vall de Ramió i amb vistes cap als cims més alts del Montnegre. Aviat som a les envistes dels nuclis de Breda i Hostalric, nuclis que el castell de Montsoriu sembla guardar des de la seva talaia. De nou a la Tordera, retornem al punt de sortida pel seu marge dret.
Octubre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Les Llobateres. Sant Cebrià de Fuirosos. Sant Llop d’Hortasavinyà. Monestir de Santa Maria de Roca-Rossa
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.turismehostalric.cat
Ruta que s?endinsa a les entranyes del Montnegre per una vall d?inusitada bellesa, silent i de boscúria generosa. Un trajecte que alhora ens descobreix un dels nuclis de població encara ben viu del Montnegre, Hortasavinyà i un centre d?interès excepcional que conviu amb una urbanització, el monestir de Roca-rossa.
Sortim del pàrquing de la torre dels Frares, a tocar de la casa de la Vila, remuntant fins el centre neurà... Vall de Fuirosos. Santa Maria de Roca-Rossa
Ruta que s’endinsa a les entranyes del Montnegre per una vall d’inusitada bellesa, silent i de boscúria generosa. Un trajecte que alhora ens descobreix un dels nuclis de població encara ben viu del Montnegre, Hortasavinyà i un centre d’interès excepcional que conviu amb una urbanització, el monestir de Roca-rossa.
Sortim del pàrquing de la torre dels Frares, a tocar de la casa de la Vila, remuntant fins el centre neuràlgic del nucli, la plaça del Bous, des de la qual gaudim d’una bona panoràmica del massís del Montnegre. Ens deixem caure cap a la llera de la Tordera pedalant riu amunt fins l’aiguabarreig amb la riera d’Arbúcies, un espai protegit d’abundosa i esponerosa vegetació de ribera de gran atractiu paisatgístic i turístic. Creuem la riera d’Arbúcies i, més enllà del polígon industrial, també la Tordera.
Continuem en paral·lel a l’autopista que segueix el traçat de l’antiga via Augusta. Malgrat la contaminació acústica trobem un oasi de pau a la zona humida de Les Llobateres, un espai natural i una bassa de laminació a la plana al·luvial de la Tordera amb un paisatge de ribera excepcional i un interessant punt d’observació de flora i fauna d’ambients aquàtics.
Travessem l’AP7 i entrem de ple a la magnífica vall de Fuirosos, una porta d’entrada a les vessants més elevades de la Serra del Montnegre. Una vall profunda i silent de relleus suaus a la part baixa i més abruptes i salvatges conforme guanyem alçada; una vall on la frondositat del bosc n’és el tret principal amb una gran varietat d’arbres (alzines, pins pinyers, roures, suros, pinastres...). La riera que l’alimenta, on hi van a parar múltiples sots i torrents, és l’afluent més llarg de la Tordera dels vessants obacs de la serra. Les vernedes, gatelledes i freixenedes formen un bosc de ribera continu d’una gran qualitat ecològica i paisatgística. El pantà de la Brinxa, al fons de la vall, juntament amb altres petits embassaments en alguns sots, fan que els ambients aquàtics es mantinguin durant tot l’any. Les masies es troben disperses per tota la vall, envoltades de correus, prats i erms que constitueixen els espais oberts vinculats a l’activitat agrícola i ramadera. A final del s.XIX la vall havia arribat a tenir més de 100 habitants. Una d’aquestes masies és la que dona nom a la vall i la trobem a mig camí de pujada al Coll de Sant Benet. Al seu costat hi ha la malaguanyada ermita de Sant Cebrià de Fuirosos.
Tot el trajecte per la vall és molt còmode, encara que quan aquesta es va estrenyent sota les vessants dels cims més alt del Montnegre, el camí és torna molt costerut i exigent per assolir el Coll de san Benet, punt de pas obligat pels caminants i ciclistes que s'endinsen al parc i un centre que acull activitats relacionades amb el desenvolupament harmònic de l'ésser humà, el cultiu del món intern de les persones i la pràctica d'una espiritualitat no confessional.
Molt a prop tenim un dels nuclis de població encara ben viu del Montnegre, Hortasavinyà, punt al que ens dirigim. A mig camí veiem les restes d’un antic forn de calç amb un interessant plafó informatiu dels usos i la producció d’aquest producte molt comú fins als anys trenta del segle passat. Ens arribem fins Santa Eulàlia o Sant Llop d’Hortasavinyà, església que juntament amb la rectoria, l’antic hostal, ara reconvertit en centre d’interpretació del parc, i l’escola formen el nucli principal del poble d’Hortasavinyà, un llogarret de masies escampades per la muntanya que demostren que la vida en plena natura encara és possible. La primera església, de la que no hi ha quasi restes avui dia, fou possiblement aixecada entre els segles IX o X sota l'advocació de santa Eulàlia. L'advocació de Sant Llop, patró dels aquitans i bisbe d'Orleans, s'explica per la repoblació duta a terme per l'emperador Carlemany que recuperarà el domini de les muntanyes del Montnegre, fins aleshores en poder dels sarraïns. Un llogaret de pau i tranquil·litat on les veus dels infants ixen del pati i s’escampen com notes musicals pels boscos del Montnegre. Veritablement un entorn envejable per aprendre.
Continuem fins al pròxim objectiu de la ruta: el Monestir de Santa Maria de Roca-Rossa. Per arribar-hi recorrem la línia carenera per les vessants sud de la serra del Montnegre, farcida d’urbanitzacions amb finques aïllades, on conviuen cases a mig construir o totalment deixades amb altres de dubtosos gustos arquitectònics i amb algunes, poques, d’acurada edificació. El monestir de Roca-rossa està ubicat a la urbanització del mateix nom (cal desviar-se momentàniament de la ruta per visitar-lo). La canònica fou fundada en la primera meitat del segle XII sota l'orde de Sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. Del conjunt monacal, claustre, refetor, sala capitular, hostatgeria, alberg, etc., en queden restes cobertes sota la vegetació i l'església ha recuperat part del seu esplendor després de les obres de consolidació i millora.
Un tram de fort pendent ens baixa a Collet de la Mina d’Or, topònim que fa referència a una excavació minera subterrània propera al pas que es desenvolupa al llarg d’una galeria principal, estreta i de l’alçada d’un home, de la qual s’extreia els minerals de coure encaixats en un filó de quars. Pedalem a mitja alçada per les vessants sud del Montgròs sobrevolant la vall de Ramió i amb vistes cap als cims més alts del Montnegre. Aviat som a les envistes dels nuclis de Breda i Hostalric, nuclis que el castell de Montsoriu sembla guardar des de la seva talaia. De nou a la Tordera, retornem al punt de sortida pel seu marge dret.
Octubre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Les Llobateres. Sant Cebrià de Fuirosos. Sant Llop d’Hortasavinyà. Monestir de Santa Maria de Roca-Rossa
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://www.turismehostalric.cat