Pla d`Urgell PLU 007_Miralcamp
Plana d’Urgell. Estany d’Ivars - Vilasana
Miralcamp — Vilanova de Bellpuig — Castellnou de Seana — Barbens — Estany d’Ivars — el Palau d’Anglesola — Sidamon — Miralcamp
Mapes Comarcals de Catalunya. Pla d’Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:47 km
Desnivell:220 m
Temps:3 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Estany d?Ivars: un oasi al cor del Pla d?Urgell
La ruta recorre un territori de paisatges horitzontals, travessat per sèquies i canals subsidiaris del Canal d?Urgell. Pedala per camins rurals còmodes i plans envoltat d?un paisatge agrícola de regadiu d?horitzons infinits, fins a descobrir un espai natural únic: l?Estany d?Ivars, un veritable oasi de pau i tranquil·litat.
Sortim del poble de Miralcamp sota una fina pluja que a penes mulla. Naveguem per un territ... Estany d’Ivars: un oasi al cor del Pla d’Urgell
La ruta recorre un territori de paisatges horitzontals, travessat per sèquies i canals subsidiaris del Canal d’Urgell. Pedala per camins rurals còmodes i plans envoltat d’un paisatge agrícola de regadiu d’horitzons infinits, fins a descobrir un espai natural únic: l’Estany d’Ivars, un veritable oasi de pau i tranquil·litat.
Sortim del poble de Miralcamp sota una fina pluja que a penes mulla. Naveguem per un territori gairebé bidimensional, d’amples horitzons, on predomina un paisatge agrícola de regadiu que combina camps de blat, panís, alfals i fruiters. Els camins rodadors ens permeten avançar amb fluïdesa, tot enllaçant pobles plens d’encant i història.
A Vilanova de Bellpuig, el patrimoni històric es fa present en l’església de Sant Pere i en l’edifici de l’antic ajuntament, testimonis del passat del municipi. Continuant la ruta, arribem a Castellnou de Seana, on destaca l’església de Sant Joan Baptista, punt de referència del poble.
Finalment, a Barbens, descobrim un ric patrimoni històric que inclou la Creu de Terme del Bullidor, l’església de Santa Maria de Barbens i, sens dubte, l’element més singular del nucli: l’edifici de l’antic castell templer, actual ajuntament del municipi.
La nostra ruta ens porta cap a l’Estany d’Ivars, un veritable oasi de tranquil·litat al cor de la plana de Lleida. Per arribar-hi, seguim la Sèquia Segona del Canal d’Urgell, que en aquesta època de l’any discorre seca, oferint-nos un paisatge sorprenent. Arribem a Ivars d’Urgell i, des d’allà, continuem fins a la zona lacustre: un espai perfecte per passejar en família, gaudir de la natura o observar en silenci les aus aquàtiques des dels miradors i aguaits preparats per a aquesta experiència.
La història de l’estany és tan fascinant com el seu paisatge. Conegut antigament com a Llacuna d’Utxafava, era una llacuna salnitrosa situada en una conca endorreica. Amb la construcció del Canal d’Urgell va perdre la seva salinitat i es va convertir en la llacuna d’aigua dolça més gran de Catalunya, nodrida pels regs circumdants. Al llarg dels segles, va ser el centre de la vida social, cultural i econòmica dels pobles veïns.
Fins a la seva dessecació l’any 1951, una pràctica comuna per ampliar les terres de conreu, l’estany havia estat una de les principals zones humides de l’interior de Catalunya. A partir dels anys 90 van començar els esforços per recuperar-lo, culminant amb les obres de condicionament el 2005 i l’emplenament complet el 2009.
Avui, l’estany és un espai viu i ple de vida. La flora i la fauna s’han recuperat espectacularment, especialment les aus: en pocs anys s’hi han observat més de 225 espècies, fent de l’Estany d’Ivars un lloc ideal per als amants de la natura i la fotografia. Una visita que combina història, biodiversitat i la calma que només un entorn natural únic pot oferir.
Anem a buscar el Canal Auxiliar d’Urgell, que seguirem per visitar els dos nuclis que trobem abans d’acabar la ruta: el Palau d’Anglesola i Sidamon. El cel encapotat comença a obrir-se, i al nord s’intueixen els darrers contraforts prepirinencs. En primer terme, una serra sinuosa de petits turons sembla replicar-se una i altra vegada, coronada per Bellmunt d’Urgell, que des de la seva posició sembla guaitar la plana com avisant de possibles perills. Darrera seu, imponents, apareixen les serres prepirinenques: Mont-Roig, Carbonera, Montsec i Sant Mamet, formant una muralla natural que sembla infranquejable.
A Sidamon, enfilem un petit serrat pel camí de les Graveres. A la part alta, es poden observar les explotacions d’àrids, algunes d’elles amb profunds clots, així com diverses basses d’aigua que donen vida al paisatge.
Des de les afores de Mollerussa, el camí ens condueix entre explotacions de pomeres, fins arribar al final de la ruta, a Miralcamp.
Gener de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de Vilanova de Bellpuig. Sant Joan Baptista de Castellnou de Seana. Sant Andreu d’Ivars d’Urgell. Sant Joan Baptista del Palau d'Anglesola. Sant Bartomeu de Sidamon.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.turismeplaurgell.cat/ca/
La ruta recorre un territori de paisatges horitzontals, travessat per sèquies i canals subsidiaris del Canal d?Urgell. Pedala per camins rurals còmodes i plans envoltat d?un paisatge agrícola de regadiu d?horitzons infinits, fins a descobrir un espai natural únic: l?Estany d?Ivars, un veritable oasi de pau i tranquil·litat.
Sortim del poble de Miralcamp sota una fina pluja que a penes mulla. Naveguem per un territ... Estany d’Ivars: un oasi al cor del Pla d’Urgell
La ruta recorre un territori de paisatges horitzontals, travessat per sèquies i canals subsidiaris del Canal d’Urgell. Pedala per camins rurals còmodes i plans envoltat d’un paisatge agrícola de regadiu d’horitzons infinits, fins a descobrir un espai natural únic: l’Estany d’Ivars, un veritable oasi de pau i tranquil·litat.
Sortim del poble de Miralcamp sota una fina pluja que a penes mulla. Naveguem per un territori gairebé bidimensional, d’amples horitzons, on predomina un paisatge agrícola de regadiu que combina camps de blat, panís, alfals i fruiters. Els camins rodadors ens permeten avançar amb fluïdesa, tot enllaçant pobles plens d’encant i història.
A Vilanova de Bellpuig, el patrimoni històric es fa present en l’església de Sant Pere i en l’edifici de l’antic ajuntament, testimonis del passat del municipi. Continuant la ruta, arribem a Castellnou de Seana, on destaca l’església de Sant Joan Baptista, punt de referència del poble.
Finalment, a Barbens, descobrim un ric patrimoni històric que inclou la Creu de Terme del Bullidor, l’església de Santa Maria de Barbens i, sens dubte, l’element més singular del nucli: l’edifici de l’antic castell templer, actual ajuntament del municipi.
La nostra ruta ens porta cap a l’Estany d’Ivars, un veritable oasi de tranquil·litat al cor de la plana de Lleida. Per arribar-hi, seguim la Sèquia Segona del Canal d’Urgell, que en aquesta època de l’any discorre seca, oferint-nos un paisatge sorprenent. Arribem a Ivars d’Urgell i, des d’allà, continuem fins a la zona lacustre: un espai perfecte per passejar en família, gaudir de la natura o observar en silenci les aus aquàtiques des dels miradors i aguaits preparats per a aquesta experiència.
La història de l’estany és tan fascinant com el seu paisatge. Conegut antigament com a Llacuna d’Utxafava, era una llacuna salnitrosa situada en una conca endorreica. Amb la construcció del Canal d’Urgell va perdre la seva salinitat i es va convertir en la llacuna d’aigua dolça més gran de Catalunya, nodrida pels regs circumdants. Al llarg dels segles, va ser el centre de la vida social, cultural i econòmica dels pobles veïns.
Fins a la seva dessecació l’any 1951, una pràctica comuna per ampliar les terres de conreu, l’estany havia estat una de les principals zones humides de l’interior de Catalunya. A partir dels anys 90 van començar els esforços per recuperar-lo, culminant amb les obres de condicionament el 2005 i l’emplenament complet el 2009.
Avui, l’estany és un espai viu i ple de vida. La flora i la fauna s’han recuperat espectacularment, especialment les aus: en pocs anys s’hi han observat més de 225 espècies, fent de l’Estany d’Ivars un lloc ideal per als amants de la natura i la fotografia. Una visita que combina història, biodiversitat i la calma que només un entorn natural únic pot oferir.
Anem a buscar el Canal Auxiliar d’Urgell, que seguirem per visitar els dos nuclis que trobem abans d’acabar la ruta: el Palau d’Anglesola i Sidamon. El cel encapotat comença a obrir-se, i al nord s’intueixen els darrers contraforts prepirinencs. En primer terme, una serra sinuosa de petits turons sembla replicar-se una i altra vegada, coronada per Bellmunt d’Urgell, que des de la seva posició sembla guaitar la plana com avisant de possibles perills. Darrera seu, imponents, apareixen les serres prepirinenques: Mont-Roig, Carbonera, Montsec i Sant Mamet, formant una muralla natural que sembla infranquejable.
A Sidamon, enfilem un petit serrat pel camí de les Graveres. A la part alta, es poden observar les explotacions d’àrids, algunes d’elles amb profunds clots, així com diverses basses d’aigua que donen vida al paisatge.
Des de les afores de Mollerussa, el camí ens condueix entre explotacions de pomeres, fins arribar al final de la ruta, a Miralcamp.
Gener de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Sant Pere de Vilanova de Bellpuig. Sant Joan Baptista de Castellnou de Seana. Sant Andreu d’Ivars d’Urgell. Sant Joan Baptista del Palau d'Anglesola. Sant Bartomeu de Sidamon.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.turismeplaurgell.cat/ca/