Les bordes del Parc Natural de l’Alt Pirineu

bordes

Les bordes del Pirineu constitueixen un patrimoni històric, arquitectònic i cultural que cal preservar per a les generacions futures. Nomès al Parc Natural de l’Alt Pirineu hi ha actualment comptabilitzades més de 450 bordes. La borda era un reflex i extensió en el medi rural de la casa del poble, i del seu estatus, per tal d’optimitzar recursos en el territori.

 

Normalment estaven formades per dos pisos: el superior per a l’herba i la palla, i l’inferior per al bestiar, mentre que l’espai d’habitatge humà n’ocupava un racó mínim. Encara que les bordes eren essencialment ramaderes els seus usos eren també agrícoles ja que també s’hi feien conreus de cereals, trumfes (patates) i, en menor percentatge, llegums o altres.

La vida a les bordes començava a la primavera quan els homes pujaven el bestiar a les bordes. Si les condicions eren dolentes i encara hi havia neu s’establaven i menjaven la pastura guardada al paller. Si no, pasturaven durant les hores de sol i en entrar se’ls donava una mica de farratge. Les dones i les criatures i la gent gran es quedaven a casa i mantenien l’estructura domèstica: el bestiar petit, els porcs, etc.

Quan els prats quedaven sense neu el bestiar ja menjava més sovint a fora de la borda. Al juny començaven a treballar vaquers, eugassers i pastors per guardar els ramats comunals que pujaven a les pastures d’estiu. Moment que s’aprofitava per dedicar-se a les tasques agrícoles o es refeien sèquies dels trossos. A l’agost tota la família passaven dies a les bordes deixant desocupada la casa del poble. Els homes es dedicaven a les feines de dall i la sega mentre les dones s’ocupaven de la logística i de feines com regirar l’herba, lligar garbes o tenir cura dels horts que sovint tenien a tocar de les bordes. Jornades de sol a sol només interrompudes per les hores dels àpats o per anar a alguna festa major.

A la tardor era temps de les trumfes un cop acabada la collita d’herba i cereal i el que no cabia a les bordes s’emmagatzemava a la casa del poble. Normalment només restaven a les bordes els homes per deixar les terres preparades per a l’any següent i fer feines de femar, llaurar i sembrar.

A principis de novembre, vaquers i altres pastors plegaven i el bestiar ja tornava a estar sota la responsabilitat directa de les cases restan a la muntanya fins que el temps hivernal obligava a estabular-lo de nou al poble on consumien l’herba i la palla que s’havia enmagatzemat al paller, fins començar un nou cicle.

 

Informació extreta del llibre “Les bordes al Parc Natural de l’Alt Pirineu” de Cristina Simó i Espinosa editat per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu

 

Visitem les bordes

AUR 004_Castellbó

AUR 005_Os de Civís

AUR 010_Aravell

AUR 011_Os de Civis

AUR 046_Asnurri

AUR 047_Ars

AUR 048_Sant Joan Fumat

AUR 049_Civís