Pla de l`Estany PLE 004_Crespià
El Mont. Reserva de la Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià
Crespià — Pedrinyà — Maià de Montcal — Segueró — Beuda — Coll de Can Jou — Sant Sepulcre de Palera — Besalú — Esponellà — Cervià
Mapa digital Comarcal. Maresme 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:38 km
Desnivell:770 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana
A banda i banda del Fluvià
La proposta te com a eix vertebrador el tram mig del riu Fluvià i ens obsequia, a banda del paisatge característic de la zona, fabulosos tresors arquitectònics ubicats en els diferents nuclis, grans o petis, per on transcorre la ruta. I per acabar un tram de gran bellesa per una via verda al costat del Fluvià. Imperdible.
Sortim del poble per l?antic Camí de Crespià a Maià de Montcal que marxa entre el Puig del Sastre i el torrent que a... A banda i banda del Fluvià
La proposta te com a eix vertebrador el tram mig del riu Fluvià i ens obsequia, a banda del paisatge característic de la zona, fabulosos tresors arquitectònics ubicats en els diferents nuclis, grans o petis, per on transcorre la ruta. I per acabar un tram de gran bellesa per una via verda al costat del Fluvià. Imperdible.
Sortim del poble per l’antic Camí de Crespià a Maià de Montcal que marxa entre el Puig del Sastre i el torrent que abasteix el nucli. Guanyem alçada fins una ample collada des d’on gaudim d’una bona panoràmica de la vall del Fluvià, la vila de Besalú i els relleus que acompanyen el curs mitjà del riu. I si mirem en profunditat gaudim també dels relleus innivats del Pirineu del Ripollès que abasta des del Puigmal al Costabona. Un conjunt que conforma una bonica postal.
Deixem el camí que duu a Can Masos i prenem el de can Ginestera que ens baixa a la Riera de Can Vellana des d’on remuntem fins al veïnat de masies disperses de Pedrinyà. Al nucli destaca l’ermita Sant Just i Pastor, una construcció post medieval que conserva elements del temple anterior.
Deixem Pedrinyà en direcció nord fins trobar la carretera que seguim un centenar de metres just fins el trencant de can Guixers, on no arribem ja que ens desviem abans per la pista que duu a l’interessant mas de Can Farigola. Travessem el bonic Pla de can Cadamont que s’estén als peus de la casa. Passat can Janassa traspassem els límits de la Selva i entrem en territori de la Garrotxa, just a la plana serena regada per la Riera de Maià, una placidesa orogràfica que trenquen els abruptes relleus del Moncal i el Mont.
A Meià enfilem per la pista que passa per la casa i ermita de Santa Llúcia en direcció a muntanya per un camí rural asfaltat que ens portarà a Beuda. Pel camí passem per Segueró, un dels quatre pobles que conformen el municipi de Beuda. Es un nucli de caràcter disseminat aglutinat per l'església de Santa Maria de Segueró, romànica i d'una nau que probablement es va edificar el segle xi. Durant el segle xv va ser convertida en fortalesa. També dins d'aquest veïnat, a prop de l'església de Santa Maria, es troba la masia del Noguer de Segueró, una de les més importants de la Garrotxa. La fama de riquesa i opulència de la masia es reflecteix en els coneguts versos: “Si voleu saber qui són els més rics d'aquesta terra, són el Vilar de Sant Boi, el Noguer de Segueró i l'Espona de Saderra”. També destaca a l’arribada a Segueró del castell, tot i que més que un castell és una casa forta.
Naveguem als peus de la muntanya d’El Mont per un camí rural asfaltat fins a Beuda. A la plaça trobem la fantàstica església romànica de Sant Feliu amb una valuosa pica baptismal del segle XII decorada amb figures en relleus i arquets cecs i, en direcció a Coll de Can Jou, el castell Nou, no confondre amb el Castellot de les Bruixes. Remuntem fins a Coll de Jou i iniciem el descens cap a Besalú immersos en una frondosa roureda. A mig camí trobem al bell mig dels boscos de Palera el Sant Sepulcre de Palera, un antic monestir romànic del segle XI que tans sols conserva en bon estat alguns vestigis arquitectònics, dels quals l'església romànica és el més important i conegut.
Arribem a Besalú, seu de l’antic comtat del mateix nom. Compta amb un conjunt històrico-artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. Formen part d’aquest conjunt: l'antiga església del monestir de Sant Pere, l'església de Sant Vicenç o la Casa Cornellà, totes tres edificacions romàniques del s XII; també en destaca el call jueu i en especial el Micvé o casa de banys rituals de Besalú que és, juntament amb el de Girona, l'únic recinte de banys jueus descobert fins ara a la Península Ibèrica. I, per descomptat, el majestuós pont romànic sobre el riu Fluvià, un altre dels vestigis del Comtat de Besalú que juntament amb el de Barcelona, Ripoll i el de Girona, va veure el naixement de la nació catalana.
Deixem la vila per l’icònic pont i naveguem seguint el GR per un altiplà a la dreta del Fluvià fins trobar la via verda que connecta la comarca del Gironès amb el Pla de l’Estany, una via inspirada en l’antiga ruta del tren que partia de Palamós i connectava amb Girona i Banyoles. A l’inici de la via verda pedalem a la vora del Fluvià, un tram protegit com a Reserva de la Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià. Un tram de pau i bellesa que ens embolcalla a cada pedalada viatjant entre boscos i aigües apressades que vesteixen el paisatge per on pedalem d’un aura màgica.
Un tram revelador que ens recorda com la utilització de la força de les aigües del Fluvià es remunta a l'època medieval per fer rodar les moles dels molins, molts dels quals van desaparèixer a principis del segle XX o van esdevenir l’embrió de centrals hidroelèctriques que trobem pel camí. Quan trobem la carretera travessem de nou el Fluvià per acabar la ruta.
Desembre de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia de Crespià. Sant Just i Pastor de Pedrinyà. Sant Vicenç de Maià de Montcal. Santa Llúcia. Santa Maria de Segueró. Castell de Segueró. El Noguer de Segueró. Castell de Beuda. Sant Sepulcre de Palera. Santa Maria de Besalú. Pont de Besalú. Ermita de Sant Miquel de la Roca.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://turisme.plaestany.cat/punts-dinteres/la-comarca/crespia/
La proposta te com a eix vertebrador el tram mig del riu Fluvià i ens obsequia, a banda del paisatge característic de la zona, fabulosos tresors arquitectònics ubicats en els diferents nuclis, grans o petis, per on transcorre la ruta. I per acabar un tram de gran bellesa per una via verda al costat del Fluvià. Imperdible.
Sortim del poble per l?antic Camí de Crespià a Maià de Montcal que marxa entre el Puig del Sastre i el torrent que a... A banda i banda del Fluvià
La proposta te com a eix vertebrador el tram mig del riu Fluvià i ens obsequia, a banda del paisatge característic de la zona, fabulosos tresors arquitectònics ubicats en els diferents nuclis, grans o petis, per on transcorre la ruta. I per acabar un tram de gran bellesa per una via verda al costat del Fluvià. Imperdible.
Sortim del poble per l’antic Camí de Crespià a Maià de Montcal que marxa entre el Puig del Sastre i el torrent que abasteix el nucli. Guanyem alçada fins una ample collada des d’on gaudim d’una bona panoràmica de la vall del Fluvià, la vila de Besalú i els relleus que acompanyen el curs mitjà del riu. I si mirem en profunditat gaudim també dels relleus innivats del Pirineu del Ripollès que abasta des del Puigmal al Costabona. Un conjunt que conforma una bonica postal.
Deixem el camí que duu a Can Masos i prenem el de can Ginestera que ens baixa a la Riera de Can Vellana des d’on remuntem fins al veïnat de masies disperses de Pedrinyà. Al nucli destaca l’ermita Sant Just i Pastor, una construcció post medieval que conserva elements del temple anterior.
Deixem Pedrinyà en direcció nord fins trobar la carretera que seguim un centenar de metres just fins el trencant de can Guixers, on no arribem ja que ens desviem abans per la pista que duu a l’interessant mas de Can Farigola. Travessem el bonic Pla de can Cadamont que s’estén als peus de la casa. Passat can Janassa traspassem els límits de la Selva i entrem en territori de la Garrotxa, just a la plana serena regada per la Riera de Maià, una placidesa orogràfica que trenquen els abruptes relleus del Moncal i el Mont.
A Meià enfilem per la pista que passa per la casa i ermita de Santa Llúcia en direcció a muntanya per un camí rural asfaltat que ens portarà a Beuda. Pel camí passem per Segueró, un dels quatre pobles que conformen el municipi de Beuda. Es un nucli de caràcter disseminat aglutinat per l'església de Santa Maria de Segueró, romànica i d'una nau que probablement es va edificar el segle xi. Durant el segle xv va ser convertida en fortalesa. També dins d'aquest veïnat, a prop de l'església de Santa Maria, es troba la masia del Noguer de Segueró, una de les més importants de la Garrotxa. La fama de riquesa i opulència de la masia es reflecteix en els coneguts versos: “Si voleu saber qui són els més rics d'aquesta terra, són el Vilar de Sant Boi, el Noguer de Segueró i l'Espona de Saderra”. També destaca a l’arribada a Segueró del castell, tot i que més que un castell és una casa forta.
Naveguem als peus de la muntanya d’El Mont per un camí rural asfaltat fins a Beuda. A la plaça trobem la fantàstica església romànica de Sant Feliu amb una valuosa pica baptismal del segle XII decorada amb figures en relleus i arquets cecs i, en direcció a Coll de Can Jou, el castell Nou, no confondre amb el Castellot de les Bruixes. Remuntem fins a Coll de Jou i iniciem el descens cap a Besalú immersos en una frondosa roureda. A mig camí trobem al bell mig dels boscos de Palera el Sant Sepulcre de Palera, un antic monestir romànic del segle XI que tans sols conserva en bon estat alguns vestigis arquitectònics, dels quals l'església romànica és el més important i conegut.
Arribem a Besalú, seu de l’antic comtat del mateix nom. Compta amb un conjunt històrico-artístic medieval considerat com un dels més ben conservats de Catalunya. Formen part d’aquest conjunt: l'antiga església del monestir de Sant Pere, l'església de Sant Vicenç o la Casa Cornellà, totes tres edificacions romàniques del s XII; també en destaca el call jueu i en especial el Micvé o casa de banys rituals de Besalú que és, juntament amb el de Girona, l'únic recinte de banys jueus descobert fins ara a la Península Ibèrica. I, per descomptat, el majestuós pont romànic sobre el riu Fluvià, un altre dels vestigis del Comtat de Besalú que juntament amb el de Barcelona, Ripoll i el de Girona, va veure el naixement de la nació catalana.
Deixem la vila per l’icònic pont i naveguem seguint el GR per un altiplà a la dreta del Fluvià fins trobar la via verda que connecta la comarca del Gironès amb el Pla de l’Estany, una via inspirada en l’antiga ruta del tren que partia de Palamós i connectava amb Girona i Banyoles. A l’inici de la via verda pedalem a la vora del Fluvià, un tram protegit com a Reserva de la Resclosa de Serinyà i Illa del Fluvià. Un tram de pau i bellesa que ens embolcalla a cada pedalada viatjant entre boscos i aigües apressades que vesteixen el paisatge per on pedalem d’un aura màgica.
Un tram revelador que ens recorda com la utilització de la força de les aigües del Fluvià es remunta a l'època medieval per fer rodar les moles dels molins, molts dels quals van desaparèixer a principis del segle XX o van esdevenir l’embrió de centrals hidroelèctriques que trobem pel camí. Quan trobem la carretera travessem de nou el Fluvià per acabar la ruta.
Desembre de 2022
CENTRES D’INTERÈS
Santa Eulàlia de Crespià. Sant Just i Pastor de Pedrinyà. Sant Vicenç de Maià de Montcal. Santa Llúcia. Santa Maria de Segueró. Castell de Segueró. El Noguer de Segueró. Castell de Beuda. Sant Sepulcre de Palera. Santa Maria de Besalú. Pont de Besalú. Ermita de Sant Miquel de la Roca.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://turisme.plaestany.cat/punts-dinteres/la-comarca/crespia/