Berguedà BER 066_Espinalbet
Espai Natural Protegit de la Serra d’Ensija – Rasos de Peguera.
Espinalbet — Coll de la Creu de Campllong — Coll de Cabramorta — Llinars — Coll del Sant Crist — Collada dels Rasets — Coll de Tagast — Coll de l’Oreller — Espinalbet
Mapes Comarcals de Catalunya. Berguedà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:39 km
Desnivell:1470 m
Temps:5 h 4 min
Dificultat:difícil
Ascensió als Rasos de Peguera. El Catllarí
El Pi de les Tres Branques o la malmesa ermita de Sant Martí de les Canals son dos dels centres d?interès que trobem durant l?ascensió als Rasos de Peguera, una unitat de relleu del Prepirineu de la província de Barcelona des d?on s?abasta una panoràmica cap a migdia que arriba, més enllà de la Depressió Central i en dies clars, fins als Ports. Pel camí passem pel Catllarí, un enclavament ubicat en un lloc feréstec i isolat. Una ruta t... Ascensió als Rasos de Peguera. El Catllarí
El Pi de les Tres Branques o la malmesa ermita de Sant Martí de les Canals son dos dels centres d’interès que trobem durant l’ascensió als Rasos de Peguera, una unitat de relleu del Prepirineu de la província de Barcelona des d’on s’abasta una panoràmica cap a migdia que arriba, més enllà de la Depressió Central i en dies clars, fins als Ports. Pel camí passem pel Catllarí, un enclavament ubicat en un lloc feréstec i isolat. Una ruta totalment recomanable!
Iniciem la ruta al restaurant els Roures seguint el camí Ral de Berga a Llinars. Pugem fins a Coll de la Creu de Campllong, nom que pren de l’idíl·lic pla on s’ubica l’icònic Pi de les Tres Branques, pi roig de tres besses considerat com un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La història d’aquest arbre arrenca el segle XVIII, quan el pi es va convertir en un símbol religiós, perquè la gent hi veia la representació de la Santíssima Trinitat. És a finals del segle XIX i principis del segle XX, però, quan esdevé un símbol patriòtic de la unitat dels Països Catalans i de les llibertats del país. Amb la Renaixença, l'incipient moviment excursionista va fer popular l'arbre, que es va convertir en epicentre d’aplecs i cantades. El poema que l'any 1888 Jacint Verdaguer li va dedicar el Pi de les Tres Branques on relata com el rei Jaume I, als peus de l'arbre, somia que seria rei d'Aragó, del Principat de Catalunya, València i Mallorca, el va acabar de convertir en un símbol de la pàtria.
Travessem tot el Pla de Campllong perdent alçada ràpidament per l’encantadora vall reclosa per la línia de cingles d’un dels contraforts de la muntanya dels Rasos de Peguera i regada pel Torrent de Castellar. Arribem al mas de la Torre de Terrers propietària de la petita ermita romànica de Sant Serni, edifici pel qual la família va haver de pledejar amb el Bisbat per no perdre la pertinença. L’amable família que viu al mas ens indica com arribar a Llinars sense haver de fer-ho per la carretera. Prop del mas comença un antic camí, un sender que no surt als mapes, que ens permet arribar a la masia de la Ribera on continuem per la pista que duu al Coll de Cabramorta, pas per arribar a la vall on es troben els masos dispersos que formen pròpiament el poble de Llinars. Just abans d’arribar a la vall passem per la rectoria i església de Sant Iscle i Santa Victòria.
Des del camping de Llinars enfilem amb algunes pujades fortes al llogaret de la Mare de Deu de la Mata. Mentre continuem pujant gaudim de bones vistes del Port de Comte i del Grau d’Escales especialment des del mas en runes de Can Monnell. Iniciem un tram planer sobrevolant l’agresta vall d’Aigua de Llinars que recull les aigües de les vessants sud de la Serra d’Ensija i les occidentals dels Rasos de Peguera, un bonic trajecte que ens porta fins a prop de Sant Martí de les Canals. Sorprèn la ubicació del mas de les Canals de Catllarí, en un replà sobre la vall i sota parets encinglerades, un edifici d’estructura imponent en un lloc isolat de difícil accés. De fet, el Catllarí és un territori del terme municipal de Montmajor que forma un enclavament entre els termes municipals de Castellar del Riu, Fígols i Guixers i que antigament va ser una quadra ja esmentada al segle XIII. Ens desviem momentàniament del trajecte per visitar una altre edifici d’interès d’aquest territori tant aïllat, Sant Martí de les Canals del Catllarí. Aquesta ermita romànica que està en un estat lamentable, no té teulada i la vegetació se n’ha apoderat, depenia del gran monestir urgellenc de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Aprofitem la parada per gaudir de la tranquil·litat que ens regala aquest indret recòndit i dels sorprenents bancals que l’home del Catllarí va estructurar a les vessants més amables del congost que s’obre als nostres peus.
Desfem camí i seguim pujant per una bonica fageda fins al Planell de les Quatre Relles, totalment innivat. Pedalem per les roderes glaçades del camí fins a prop de la Collada de Peguera, als peus de les serres d’Ensija i Peguera. Continuem pujant controlant cada pedalada fins al Coll del Sant Crist i l’edifici de l’antiga estació d’esqui —una peculiaritat d'aquest indret és el fet d'haver sigut un dels primers llocs de Catalunya on es va esquiar, concretament pels voltants de 1908—. La panoràmica que es divisa des del coll és espectacular, sobre tot en dies clars, ja que a banda dels relleus mes evidents i propers —Obac, Montserrat, serralades pre-litorals, Ensija, Aubenc, Montsecs, Sant Mamet...— el viatger por divisar al sud de l’extensa Depressió Central, aparentment, el massís dels Ports. Brutal!
Continuem per la pista que puja a la Collada dels Rasets, una ampla i idíl·lica collada de prats d’alta muntanya envoltats de pins i totalment innivats. Iniciem el descens per un corriol amb certes dificultats per la neu acumulada fins a Coll de Tagast, un balcó cap a les comarques del Lluçanès, Ripollès Osona i Bagés i des d’aquí, ja per pista, fins al bucòlic lloc de l’Estany i fins el Coll de l’Oreller, punt des d’on es pot baixar fins a Sant Vicenç d’Espinalbet o directament al punt de sortida passant pel Santuari de Mare de Deu de Corbera.
Desembre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Pi de les Tres Branques. Sant Serni de Terrers o de la Torre. Sant Iscle i santa Victòria de Llinars. Mare de Deu de la Mata. Sant Martí de les Canals. L’Estany. Sant Vicenç d’Espinalbet
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://rouresbergueda.com/
El Pi de les Tres Branques o la malmesa ermita de Sant Martí de les Canals son dos dels centres d?interès que trobem durant l?ascensió als Rasos de Peguera, una unitat de relleu del Prepirineu de la província de Barcelona des d?on s?abasta una panoràmica cap a migdia que arriba, més enllà de la Depressió Central i en dies clars, fins als Ports. Pel camí passem pel Catllarí, un enclavament ubicat en un lloc feréstec i isolat. Una ruta t... Ascensió als Rasos de Peguera. El Catllarí
El Pi de les Tres Branques o la malmesa ermita de Sant Martí de les Canals son dos dels centres d’interès que trobem durant l’ascensió als Rasos de Peguera, una unitat de relleu del Prepirineu de la província de Barcelona des d’on s’abasta una panoràmica cap a migdia que arriba, més enllà de la Depressió Central i en dies clars, fins als Ports. Pel camí passem pel Catllarí, un enclavament ubicat en un lloc feréstec i isolat. Una ruta totalment recomanable!
Iniciem la ruta al restaurant els Roures seguint el camí Ral de Berga a Llinars. Pugem fins a Coll de la Creu de Campllong, nom que pren de l’idíl·lic pla on s’ubica l’icònic Pi de les Tres Branques, pi roig de tres besses considerat com un símbol de la unitat dels Països Catalans: Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La història d’aquest arbre arrenca el segle XVIII, quan el pi es va convertir en un símbol religiós, perquè la gent hi veia la representació de la Santíssima Trinitat. És a finals del segle XIX i principis del segle XX, però, quan esdevé un símbol patriòtic de la unitat dels Països Catalans i de les llibertats del país. Amb la Renaixença, l'incipient moviment excursionista va fer popular l'arbre, que es va convertir en epicentre d’aplecs i cantades. El poema que l'any 1888 Jacint Verdaguer li va dedicar el Pi de les Tres Branques on relata com el rei Jaume I, als peus de l'arbre, somia que seria rei d'Aragó, del Principat de Catalunya, València i Mallorca, el va acabar de convertir en un símbol de la pàtria.
Travessem tot el Pla de Campllong perdent alçada ràpidament per l’encantadora vall reclosa per la línia de cingles d’un dels contraforts de la muntanya dels Rasos de Peguera i regada pel Torrent de Castellar. Arribem al mas de la Torre de Terrers propietària de la petita ermita romànica de Sant Serni, edifici pel qual la família va haver de pledejar amb el Bisbat per no perdre la pertinença. L’amable família que viu al mas ens indica com arribar a Llinars sense haver de fer-ho per la carretera. Prop del mas comença un antic camí, un sender que no surt als mapes, que ens permet arribar a la masia de la Ribera on continuem per la pista que duu al Coll de Cabramorta, pas per arribar a la vall on es troben els masos dispersos que formen pròpiament el poble de Llinars. Just abans d’arribar a la vall passem per la rectoria i església de Sant Iscle i Santa Victòria.
Des del camping de Llinars enfilem amb algunes pujades fortes al llogaret de la Mare de Deu de la Mata. Mentre continuem pujant gaudim de bones vistes del Port de Comte i del Grau d’Escales especialment des del mas en runes de Can Monnell. Iniciem un tram planer sobrevolant l’agresta vall d’Aigua de Llinars que recull les aigües de les vessants sud de la Serra d’Ensija i les occidentals dels Rasos de Peguera, un bonic trajecte que ens porta fins a prop de Sant Martí de les Canals. Sorprèn la ubicació del mas de les Canals de Catllarí, en un replà sobre la vall i sota parets encinglerades, un edifici d’estructura imponent en un lloc isolat de difícil accés. De fet, el Catllarí és un territori del terme municipal de Montmajor que forma un enclavament entre els termes municipals de Castellar del Riu, Fígols i Guixers i que antigament va ser una quadra ja esmentada al segle XIII. Ens desviem momentàniament del trajecte per visitar una altre edifici d’interès d’aquest territori tant aïllat, Sant Martí de les Canals del Catllarí. Aquesta ermita romànica que està en un estat lamentable, no té teulada i la vegetació se n’ha apoderat, depenia del gran monestir urgellenc de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Aprofitem la parada per gaudir de la tranquil·litat que ens regala aquest indret recòndit i dels sorprenents bancals que l’home del Catllarí va estructurar a les vessants més amables del congost que s’obre als nostres peus.
Desfem camí i seguim pujant per una bonica fageda fins al Planell de les Quatre Relles, totalment innivat. Pedalem per les roderes glaçades del camí fins a prop de la Collada de Peguera, als peus de les serres d’Ensija i Peguera. Continuem pujant controlant cada pedalada fins al Coll del Sant Crist i l’edifici de l’antiga estació d’esqui —una peculiaritat d'aquest indret és el fet d'haver sigut un dels primers llocs de Catalunya on es va esquiar, concretament pels voltants de 1908—. La panoràmica que es divisa des del coll és espectacular, sobre tot en dies clars, ja que a banda dels relleus mes evidents i propers —Obac, Montserrat, serralades pre-litorals, Ensija, Aubenc, Montsecs, Sant Mamet...— el viatger por divisar al sud de l’extensa Depressió Central, aparentment, el massís dels Ports. Brutal!
Continuem per la pista que puja a la Collada dels Rasets, una ampla i idíl·lica collada de prats d’alta muntanya envoltats de pins i totalment innivats. Iniciem el descens per un corriol amb certes dificultats per la neu acumulada fins a Coll de Tagast, un balcó cap a les comarques del Lluçanès, Ripollès Osona i Bagés i des d’aquí, ja per pista, fins al bucòlic lloc de l’Estany i fins el Coll de l’Oreller, punt des d’on es pot baixar fins a Sant Vicenç d’Espinalbet o directament al punt de sortida passant pel Santuari de Mare de Deu de Corbera.
Desembre de 2024
CENTRES D’INTERÈS
Pi de les Tres Branques. Sant Serni de Terrers o de la Torre. Sant Iscle i santa Victòria de Llinars. Mare de Deu de la Mata. Sant Martí de les Canals. L’Estany. Sant Vicenç d’Espinalbet
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://rouresbergueda.com/