Berguedà BER 054_Cercs
Serra d’Enija_Els Rasos de Peguera
Cercs – Collada Baixa – Castell de Blancafort – Coll de l’Oreller – L’Estany – Peguera – Pla de la Creu – Collet de la Tosella – Sant Jordi de Cercs – Cercs
Mapes Comarcals de Catalunya. Berguedà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:40 km
Desnivell:1760 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:difícil
Peguera: de poble abandonat a complex residencial elitista.
Actualment tot el municipi de Peguera, que pertany a un membre de la familia gobernant als Emirats Àrabs, està amenaçat per un projecte residencial elitísta. La capçalera de la vall de Peguera, entre els Rasos de Peguera i la serra d'Ensija, és un indret de bellesa colpidora que acull l?antic i abandonat poble de Peguera, el més alt del Berguedà, 1640 metres, i lloc de naixement del famós maquis català Ramon Vil... Peguera: de poble abandonat a complex residencial elitista.
Actualment tot el municipi de Peguera, que pertany a un membre de la familia gobernant als Emirats Àrabs, està amenaçat per un projecte residencial elitísta. La capçalera de la vall de Peguera, entre els Rasos de Peguera i la serra d'Ensija, és un indret de bellesa colpidora que acull l’antic i abandonat poble de Peguera, el més alt del Berguedà, 1640 metres, i lloc de naixement del famós maquis català Ramon Vila Capdevila el Caracremada.
Aquest petit paradís havia tingut una època de prosperitat entre 1940 i 1950 gràcies a l’explotació de mines de lignit, fins que van deixar de ser rentables. Encara podem trobar restes de les antigues mines de carbó (restes de boques de mines) o de les antigues dependències per allotjar els miners com ara un hostal o diversos pisos així com instal·lacions annexes per fer funcionar tota la indústria minera (transformadors elèctrics, magatzems o carregadors de material) i fins i tot passejar per un tram del camí dels Bons Homes (GR 107) permet veure l’antic traçat del ferrocarril que transportava el mineral fins a la vall del Llobregat (estacions de tren, túnels, traçats de la línia, plans inclinats).
Malauradament els últims anys Peguera és famós per una altra causa vinculada amb l’especulació urbanística. L’any 2003 el paratge va ser comprat pel xeic àrab Butti Bin Maktoum Bin Juma al-Maktoum per crear un complex turístic de luxe que comprèn tot el poble i l’antiga Cantina dels miners i que, de moment, compte amb el vist-i-plau de força administracions. La gent de la comarca es va mobilitzar i va crear la "Plataforma Salvem Peguera" per evitar el que pot ser un intent d’explotació urbanística sense control en un paratge de gran importància paisatgística i arqueològica.
La ruta és exigent però gaudireu de cada pedalada. Pujar a Peguera té dos alicients: l’un és reviure la història del passat miner i de l’antic tren miner que permetia, salvant uns desnivells considerables per una vall encinglerada, baixar el carbó fins a Cercs; i l’altre, gaudir del paradisíac i alhora salvatge entorn que envolta les restes de les cases abandonades, protegides sota un rocallam i enmig d’una verda esplanada que separa la majestuosa Serra d’Ensija dels Rasos de Peguera.
Sortim de Cercs per la carretera en direcció a Berga. Travessem la C-16 i ens desviem en direcció a la Casanova de les Garrigues. Una bonica pista encimentada
va guanyant alçada pel mig d’un bosc frondós. Deixem la direcció de la Casanova (també opcionalment és pot seguir i empalmar amb la ruta més amunt del mas) per una pista que marxa a l’esquerra amb senyalització groga de PR. El ferm és irregular i hi ha algun tram costerut fins a la Collada Baixa.
Continuem a la dreta en direcció a Espinalbet. La pista desemboca a l’antic Camí Ral de Berga a Peguera, prop de les restes del castell de Blancafort. Continuem per una bona pista que poc a poc s’endinsa en una bonica fageda en direcció al Mirador de la Figuerassa. Passada l’area recreativa de la Plana Rodona ens desviem en direcció al santuari de Corbera. Arribem al coll de l’Oreller on continuem pel GR que ens porta fins el mas de l’Estany.
Al mas continuem pujant per una pista que hi passa per la dreta. Amb trams exigents, puja fent una llarga llaçada a la carena del Serrat de les Estelles, des d’on continua fins a l’antic poble de Peguera. Durant el trajecte les vistes de les serralades prepirinenques de la capçalera de l’alta vall del Llobregat son superbes. Una opció més curta i molt recomanable des de l’Estany és continuar pel sender coincident amb el Camí dels Bons Homes i la ruta de l’antic tren miner que antigament transportava el carbó que s’extreia a Peguera.
A Peguera continuem pels bonics prats de la petita vall als peus de la imponent Serra d’Ensija i els Rasos de Peguera nomès pel plaer de navegar en aquesta direcció, ja que es pot escurçar la ruta anant directament al Pla de la Creu.
Quan trobem la carretera de muntanya iniciem el descens i retorn a Cercs. Al Pla de la Creu continuem en direcció a Sant Corneli per l’oblidat antic camí ral que pujava a Peguera. Passem pel Pla de les Saleres i el torrent del Peu de l’Obaga.
Prop del torrent sortim a una bona pista on continuem per una una forta i matinguda pujada, enllaçant amb vàries pistes per arribar al coll de la Tosella, on hi ha, coberta per la vegetació, la caixa d’un antic camió.
Des d’aquí no parem de baixar fins a Sant Jordi i Cercs. El descens voreja una cinglera i baixa de cop, amb trams delicats i exigents deguts al fort pendent i el ferm inestable.
Juliol de 2013
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Blancafort.
Peguera. http://www.rasosdepeguera.com/
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.cercs.cat
Actualment tot el municipi de Peguera, que pertany a un membre de la familia gobernant als Emirats Àrabs, està amenaçat per un projecte residencial elitísta. La capçalera de la vall de Peguera, entre els Rasos de Peguera i la serra d'Ensija, és un indret de bellesa colpidora que acull l?antic i abandonat poble de Peguera, el més alt del Berguedà, 1640 metres, i lloc de naixement del famós maquis català Ramon Vil... Peguera: de poble abandonat a complex residencial elitista.
Actualment tot el municipi de Peguera, que pertany a un membre de la familia gobernant als Emirats Àrabs, està amenaçat per un projecte residencial elitísta. La capçalera de la vall de Peguera, entre els Rasos de Peguera i la serra d'Ensija, és un indret de bellesa colpidora que acull l’antic i abandonat poble de Peguera, el més alt del Berguedà, 1640 metres, i lloc de naixement del famós maquis català Ramon Vila Capdevila el Caracremada.
Aquest petit paradís havia tingut una època de prosperitat entre 1940 i 1950 gràcies a l’explotació de mines de lignit, fins que van deixar de ser rentables. Encara podem trobar restes de les antigues mines de carbó (restes de boques de mines) o de les antigues dependències per allotjar els miners com ara un hostal o diversos pisos així com instal·lacions annexes per fer funcionar tota la indústria minera (transformadors elèctrics, magatzems o carregadors de material) i fins i tot passejar per un tram del camí dels Bons Homes (GR 107) permet veure l’antic traçat del ferrocarril que transportava el mineral fins a la vall del Llobregat (estacions de tren, túnels, traçats de la línia, plans inclinats).
Malauradament els últims anys Peguera és famós per una altra causa vinculada amb l’especulació urbanística. L’any 2003 el paratge va ser comprat pel xeic àrab Butti Bin Maktoum Bin Juma al-Maktoum per crear un complex turístic de luxe que comprèn tot el poble i l’antiga Cantina dels miners i que, de moment, compte amb el vist-i-plau de força administracions. La gent de la comarca es va mobilitzar i va crear la "Plataforma Salvem Peguera" per evitar el que pot ser un intent d’explotació urbanística sense control en un paratge de gran importància paisatgística i arqueològica.
La ruta és exigent però gaudireu de cada pedalada. Pujar a Peguera té dos alicients: l’un és reviure la història del passat miner i de l’antic tren miner que permetia, salvant uns desnivells considerables per una vall encinglerada, baixar el carbó fins a Cercs; i l’altre, gaudir del paradisíac i alhora salvatge entorn que envolta les restes de les cases abandonades, protegides sota un rocallam i enmig d’una verda esplanada que separa la majestuosa Serra d’Ensija dels Rasos de Peguera.
Sortim de Cercs per la carretera en direcció a Berga. Travessem la C-16 i ens desviem en direcció a la Casanova de les Garrigues. Una bonica pista encimentada
va guanyant alçada pel mig d’un bosc frondós. Deixem la direcció de la Casanova (també opcionalment és pot seguir i empalmar amb la ruta més amunt del mas) per una pista que marxa a l’esquerra amb senyalització groga de PR. El ferm és irregular i hi ha algun tram costerut fins a la Collada Baixa.
Continuem a la dreta en direcció a Espinalbet. La pista desemboca a l’antic Camí Ral de Berga a Peguera, prop de les restes del castell de Blancafort. Continuem per una bona pista que poc a poc s’endinsa en una bonica fageda en direcció al Mirador de la Figuerassa. Passada l’area recreativa de la Plana Rodona ens desviem en direcció al santuari de Corbera. Arribem al coll de l’Oreller on continuem pel GR que ens porta fins el mas de l’Estany.
Al mas continuem pujant per una pista que hi passa per la dreta. Amb trams exigents, puja fent una llarga llaçada a la carena del Serrat de les Estelles, des d’on continua fins a l’antic poble de Peguera. Durant el trajecte les vistes de les serralades prepirinenques de la capçalera de l’alta vall del Llobregat son superbes. Una opció més curta i molt recomanable des de l’Estany és continuar pel sender coincident amb el Camí dels Bons Homes i la ruta de l’antic tren miner que antigament transportava el carbó que s’extreia a Peguera.
A Peguera continuem pels bonics prats de la petita vall als peus de la imponent Serra d’Ensija i els Rasos de Peguera nomès pel plaer de navegar en aquesta direcció, ja que es pot escurçar la ruta anant directament al Pla de la Creu.
Quan trobem la carretera de muntanya iniciem el descens i retorn a Cercs. Al Pla de la Creu continuem en direcció a Sant Corneli per l’oblidat antic camí ral que pujava a Peguera. Passem pel Pla de les Saleres i el torrent del Peu de l’Obaga.
Prop del torrent sortim a una bona pista on continuem per una una forta i matinguda pujada, enllaçant amb vàries pistes per arribar al coll de la Tosella, on hi ha, coberta per la vegetació, la caixa d’un antic camió.
Des d’aquí no parem de baixar fins a Sant Jordi i Cercs. El descens voreja una cinglera i baixa de cop, amb trams delicats i exigents deguts al fort pendent i el ferm inestable.
Juliol de 2013
CENTRES D’INTERÈS
Castell de Blancafort.
Peguera. http://www.rasosdepeguera.com/
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.cercs.cat