Selva SEL 040_La Batlloria
Parc Natural del Montseny
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Mapes Comarcals de Catalunya. La Selva 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:39 km
Desnivell:1275 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:difícil
Montseny inhòspit
Una experiència per camins exigents i poc freqüentats que des del corredor entre el Montnegre i el Montseny, s?endinsa en aquest darrer per un dels barrancs més salvatges i verticals de la muntanya, el que porta les aigües des del pantà de Santa Fe fins al Forat de la Tordera.
Iniciem la ruta a l?altra banda de la Tordera navegant per un bonic paisatge de ribera acompanyats per la persistent remor cinètica de la voraç AP-7. Recuperem la normali... Montseny inhòspit
Una experiència per camins exigents i poc freqüentats que des del corredor entre el Montnegre i el Montseny, s’endinsa en aquest darrer per un dels barrancs més salvatges i verticals de la muntanya, el que porta les aigües des del pantà de Santa Fe fins al Forat de la Tordera.
Iniciem la ruta a l’altra banda de la Tordera navegant per un bonic paisatge de ribera acompanyats per la persistent remor cinètica de la voraç AP-7. Recuperem la normalitat de les sensacions d’anar en bicicleta amb la via verda que connecta Riells i Viabrea amb Breda.
A Breda ens sorprèn positivament el majestuós monestir de Sant Salvador, començat a construir al s. XI, un important patrimoni religiós de visita obligatòria. Ens il·lustra amb els seus coneixements l’erudit que ens obre les portes amb la historia del conjunt monàstic i les seves vicissituds al llarg del temps mesclat amb tocs autobiogràfics del narrador. D’aquest espai és imprescindible l’ala nord del claustre que es conserva amb gran detall, i el campanar romànic llombard que formava part de la primera edificació monàstica. I no podem oblidar la mateixa església de Sant Salvador. D’estil gòtic, va ser coneguda com la catedral de la Selva. Una llarga parada plena de bones sensacions per iniciar el tram que ens endinsarà tímidament al Parc Natural del Montseny.
Continuem per camins, pistes i algun corriol, que recorren transversalment amb pujades i baixades els frondosos boscos que entapissen les vessants sud de la Serra de Baier. Comencem l’ascensió del dia entre els camps del Quintà de Can Plana, si el trobeu tancat amb tanques podeu seguir la variant que us adjuntem, fins al Coll de Canyelles. La densa vegetació no ens permet gaudir del paisatge excepte quan alguna escletxa en la massa forestal ens regala amb alguna boirosa panoràmica de la plana selvatana,tancada al sud pels relleus del Montnegre i els pobles que s’hi assenten.
A Coll de Canyelles iniciem els trams més dur del trajecte —és un bon lloc per si es vol escurçar la ruta i baixar directament fins a Gualba—; passada la finca de can Prat, sembla que dedicada a la criança de rucs, tot i que avui no se’n veu cap, continuem per un camí poc transitat que la vegetació va engolint poc a poc excepte les roderes que el pas d’algun vehicle tot terreny fa que encara sigui transitable. Tot i així l’estat del terreny, amb trams rocallosos i algun fort pujador, obliga a baixar de la bicicleta. Hom té la sensació d’endinsar-se en un espai feréstec i inhòspit envoltats d’una densa massa forestal pedalant per un camí que no sembla dur enlloc. Suavitza la tensió la imatge esporàdica del turó de Montsoriu coronat pel majestuós castell o el poble de Gualba al fons de la vall mentre pedalem per les agrestes vessants del Turó de Morou que cauen verticalment cap al barranc de la Riera de Gualba. La forta remor de l’aigua precipitant-se per l’angost barranc ens confirma la salvatgia del terreny pel qual ens movem. També alguns dels topònims que trobem al mapa, Sot de l’Infern o Sot de la Penitenta, no ajuden gaire a esvair aquesta idea.
Res més lluny de la realitat. Sobtadament la natura ens obsequia amb una bonica postal d’un gorg format per un saltant d’aigua al bell mig d’un bosc de castanyers nus embolcallats d’una densa boira. Una bonica imatge plena de màgia i misteri. Travessem la riera i remuntem un curt tram fins trobar una pista molt més amable que baixa del pantà de Santa Fe. Perdem alçada entre alzinars que sobreviuen entre blocs de granit fins a la Central Vella, també coneguda com a Central nº2 o de Dalt, un conjunt de dos edificis, la central elèctrica pròpiament dita, al darrera, i l'habitatge de l'operari de manteniment, al davant, al costat d'una bassa de regulació de l'aigua que passa per la central. Formava part de la xarxa que aprofitava els Salts de la riera de Gualba per portar electricitat al poble als anys vint del segle passat.
Continuem per un sender amb senyalització de PR que soterra, no sempre com experimentarem més endavant, una antiga i rònega canalització de tubs que duia l’aigual a la Central nº 3 o Central de Baix. A Coll Sesfigures, aquí la gran tubària es totalment visible i el camí presenta dificultats per pedalar degut al fort pendent i l’erosió del sòl, deixem el PR i prenem una pista a l’esquerra que ens baixa sense problemes fins a les Pedreres de l’Americano, excavació soterrada amb grans forats o "portes" colossals excavades a la roca al peu d'uns penya-segats, separades de forma irregular. La carretera hi entra a dins, on hi ha diverses galeries i d'on s'extreu malaquita i fluorita per a la fabricació de morter "monocapa". Durant aquets trajecte podreu veure el conegut i espectacular Salt de Gualba, lloc on l’aigua es precipitat des d’un centenar de metres.
Seguim perdent alçada fins retrobar la pista que puja a la pedrera i la petita carretera que duu a Campins, tan bonica com trencacames. Als afores de Campins prenem una pista que ens baixa rabent a Sant Celoni, punt on tornem cap a la Tordera i que travessem per una bonica passarel·la. Pedalem de nou a entre el curs fluvial i l’AP7, de fet per aquí ja passava l’antic traçat de la Via Augusta, fins al final de la ruta.
Febrer de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Monestir de Sant Salvador de Breda. Central Vella de Gualba. Pedreres de l’Americano
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://turismebreda.cat/
Una experiència per camins exigents i poc freqüentats que des del corredor entre el Montnegre i el Montseny, s?endinsa en aquest darrer per un dels barrancs més salvatges i verticals de la muntanya, el que porta les aigües des del pantà de Santa Fe fins al Forat de la Tordera.
Iniciem la ruta a l?altra banda de la Tordera navegant per un bonic paisatge de ribera acompanyats per la persistent remor cinètica de la voraç AP-7. Recuperem la normali... Montseny inhòspit
Una experiència per camins exigents i poc freqüentats que des del corredor entre el Montnegre i el Montseny, s’endinsa en aquest darrer per un dels barrancs més salvatges i verticals de la muntanya, el que porta les aigües des del pantà de Santa Fe fins al Forat de la Tordera.
Iniciem la ruta a l’altra banda de la Tordera navegant per un bonic paisatge de ribera acompanyats per la persistent remor cinètica de la voraç AP-7. Recuperem la normalitat de les sensacions d’anar en bicicleta amb la via verda que connecta Riells i Viabrea amb Breda.
A Breda ens sorprèn positivament el majestuós monestir de Sant Salvador, començat a construir al s. XI, un important patrimoni religiós de visita obligatòria. Ens il·lustra amb els seus coneixements l’erudit que ens obre les portes amb la historia del conjunt monàstic i les seves vicissituds al llarg del temps mesclat amb tocs autobiogràfics del narrador. D’aquest espai és imprescindible l’ala nord del claustre que es conserva amb gran detall, i el campanar romànic llombard que formava part de la primera edificació monàstica. I no podem oblidar la mateixa església de Sant Salvador. D’estil gòtic, va ser coneguda com la catedral de la Selva. Una llarga parada plena de bones sensacions per iniciar el tram que ens endinsarà tímidament al Parc Natural del Montseny.
Continuem per camins, pistes i algun corriol, que recorren transversalment amb pujades i baixades els frondosos boscos que entapissen les vessants sud de la Serra de Baier. Comencem l’ascensió del dia entre els camps del Quintà de Can Plana, si el trobeu tancat amb tanques podeu seguir la variant que us adjuntem, fins al Coll de Canyelles. La densa vegetació no ens permet gaudir del paisatge excepte quan alguna escletxa en la massa forestal ens regala amb alguna boirosa panoràmica de la plana selvatana,tancada al sud pels relleus del Montnegre i els pobles que s’hi assenten.
A Coll de Canyelles iniciem els trams més dur del trajecte —és un bon lloc per si es vol escurçar la ruta i baixar directament fins a Gualba—; passada la finca de can Prat, sembla que dedicada a la criança de rucs, tot i que avui no se’n veu cap, continuem per un camí poc transitat que la vegetació va engolint poc a poc excepte les roderes que el pas d’algun vehicle tot terreny fa que encara sigui transitable. Tot i així l’estat del terreny, amb trams rocallosos i algun fort pujador, obliga a baixar de la bicicleta. Hom té la sensació d’endinsar-se en un espai feréstec i inhòspit envoltats d’una densa massa forestal pedalant per un camí que no sembla dur enlloc. Suavitza la tensió la imatge esporàdica del turó de Montsoriu coronat pel majestuós castell o el poble de Gualba al fons de la vall mentre pedalem per les agrestes vessants del Turó de Morou que cauen verticalment cap al barranc de la Riera de Gualba. La forta remor de l’aigua precipitant-se per l’angost barranc ens confirma la salvatgia del terreny pel qual ens movem. També alguns dels topònims que trobem al mapa, Sot de l’Infern o Sot de la Penitenta, no ajuden gaire a esvair aquesta idea.
Res més lluny de la realitat. Sobtadament la natura ens obsequia amb una bonica postal d’un gorg format per un saltant d’aigua al bell mig d’un bosc de castanyers nus embolcallats d’una densa boira. Una bonica imatge plena de màgia i misteri. Travessem la riera i remuntem un curt tram fins trobar una pista molt més amable que baixa del pantà de Santa Fe. Perdem alçada entre alzinars que sobreviuen entre blocs de granit fins a la Central Vella, també coneguda com a Central nº2 o de Dalt, un conjunt de dos edificis, la central elèctrica pròpiament dita, al darrera, i l'habitatge de l'operari de manteniment, al davant, al costat d'una bassa de regulació de l'aigua que passa per la central. Formava part de la xarxa que aprofitava els Salts de la riera de Gualba per portar electricitat al poble als anys vint del segle passat.
Continuem per un sender amb senyalització de PR que soterra, no sempre com experimentarem més endavant, una antiga i rònega canalització de tubs que duia l’aigual a la Central nº 3 o Central de Baix. A Coll Sesfigures, aquí la gran tubària es totalment visible i el camí presenta dificultats per pedalar degut al fort pendent i l’erosió del sòl, deixem el PR i prenem una pista a l’esquerra que ens baixa sense problemes fins a les Pedreres de l’Americano, excavació soterrada amb grans forats o "portes" colossals excavades a la roca al peu d'uns penya-segats, separades de forma irregular. La carretera hi entra a dins, on hi ha diverses galeries i d'on s'extreu malaquita i fluorita per a la fabricació de morter "monocapa". Durant aquets trajecte podreu veure el conegut i espectacular Salt de Gualba, lloc on l’aigua es precipitat des d’un centenar de metres.
Seguim perdent alçada fins retrobar la pista que puja a la pedrera i la petita carretera que duu a Campins, tan bonica com trencacames. Als afores de Campins prenem una pista que ens baixa rabent a Sant Celoni, punt on tornem cap a la Tordera i que travessem per una bonica passarel·la. Pedalem de nou a entre el curs fluvial i l’AP7, de fet per aquí ja passava l’antic traçat de la Via Augusta, fins al final de la ruta.
Febrer de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Monestir de Sant Salvador de Breda. Central Vella de Gualba. Pedreres de l’Americano
ALLOTJAMENT / RESTAURANTS
https://turismebreda.cat/