Pla de l`Estany PLE 010_Serinyà
Serra del Torn. Pla de Martís. Puig Cornador. Turó de les Ofrenes. Serra de la Gadamont. Serrat de B
Serinyà — Juïnyà — Coll del Bruc — el Mor— el Torn — Ventatjol — Collet de les Guixeres — Merlant — Serinyà
Mapes Comarcals de Catalunya. Pla de l’Estany. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:46 km
Desnivell:1210 m
Temps:4 h 30 min
Dificultat:difícil
Pels voltants del Ser. Sant Silvestre de Mor
Una ruta que explora els relleus i petites vall de boscos exuberants al voltant de la baixa vall del Ser, riu que neix a la Serra de Finestres i aboca les seves aigües al Fluvià a l?alçada de Serinyà. I complementa el trajecte una descoberta sorprenent al bell mig del no res, Sant Silvestre de Mor
Des del poble marxem a ponent del Pla de Martís, un petit altiplà al nord de la zona lacustre de Banyoles de bellesa corpr... Pels voltants del Ser. Sant Silvestre de Mor
Una ruta que explora els relleus i petites vall de boscos exuberants al voltant de la baixa vall del Ser, riu que neix a la Serra de Finestres i aboca les seves aigües al Fluvià a l’alçada de Serinyà. I complementa el trajecte una descoberta sorprenent al bell mig del no res, Sant Silvestre de Mor
Des del poble marxem a ponent del Pla de Martís, un petit altiplà al nord de la zona lacustre de Banyoles de bellesa corprenedora en qualsevol època de l’any i un mirador excepcional. Ens deixem caure per la via verda cap al Fluvià que reté les seves aigües en diversos pantans i centrals elèctriques que n’aprofitaven l’energia de les seves aigües. Travessem la cua del pantà per una passera sobre un dels seus afluents, el Ser, riu que ja no el tonarem a veure fins a el Torn.
La via verda s’acaba quan trobem la carretera que travessem amb precaució. Continuem per un altiplà al sud del Fluvià que ens porta al disseminat de Juïnya, entitat de població pertanyent a Sant Ferriol. Iniciem la primera de les ascensions del dia, inicialment per camí asfaltat, a la conquesta del Puig Cornador on hi ha una petita ermita edificada el 1900, la primera ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús que hi hagué a Espanya, amb bones vistes de la ciutat medieval de Besalú, capital de l’antic comtat del mateix nom, i el del Mont, la muntanya que encisar Verdaguer perquè podia mirar de fit a fit el Canigó i on va passar un estiu per escriure part del seu poema èpic sobre aquest símbol de Catalunya.
Pedalem abduïts per una frondosa boscúria que ens embolcalla pedalant per una pista còmoda i rodadora fins trobar el trencat que ens porta al bonic edifici religiós de Sant Silvestre del Mor, també conegut com a Sant Silvestre d’Almor, actualment en fase de restauració. L’església d’arquitectura originalment romànica, surt esmentada l’any 977 en la seva donació al monestir de Santa Maria de Besalú, va modificar-se en gran manera durant el segle XVIII.
Ens deixem caure cap al fons de la vall regada pel torrent de la Miana que travessem per enfilar cap a la cresta de la Serra del Torn embolcallats entre les formoses i amples capçades de pi pinyoner que entapissen les vessants dels relleus que ens envolten. Travessem una petita collada i caiem cap el Torn gaudint d’alguna vista esporàdica de la vall de Mieres, una esplèndida plana de verd lluminós emmarcat entre els relleus de les muntanyes de Rocacorba i la Serra de Finestres i regada per rierols que aboquen les seves aigües al Ser, el qual travessem per arribar a el Torn.
El Ser s’endinsa juganer dibuixant meandres entre la Serra del Torn i les vessant nord de la Serra de la Gadamont i Serrat de Bòquia; la ruta recorre les vessants sud d’aquestes dues darreres serres, travessant la bellíssima vall de Campmajor on el Ser recull les aigües del Ritort. En el trajecte des del nucli d’El Torn a la vall de Campmajor passem pel Santuari de Santa Maria del Collell, situat als peus de la Serra de Gadamont. Es tracta d’una construcció que data del segle XVI i que s’ha fet servir de diferents formes: com a santuari, seminari, presó, centre d’educació i, a l’actualitat, com a complex esportiu i casa de colònies. La tradició situa la fundació de la primera ermita en l'any 780 a càrrec del Baró de Cartellà.
Per sortir de la fèrtil vall hem de travessar el Collet de Guixers, a l’altra banda ens endinsem en un bosc generós i exuberant. La ruta passa forçosament per l’esquerra del mas Soler (s’hi pot accedir). A l’inicia del descens cap al disseminat de Merlant ens desviem momentàniament per visitar l’ermita romànica de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant, cal estar atents per no passar de llarg ja que es troba mig amagada al bosc. Passada la Riera de Rodeja, enfilem cap al pla i passem per Sant Miquel Sesvinyes, ermita que es remunta als segles X-XI. Fins no fa gaire temps, s'hi custodiava una talla romànica de fusta policromada de la Mare de Déu amb l'infant que actualment es troba desapareguda. Des de l’ermita enllacem amb el Camí de Campmajor per acabar la ruta.
Maig de 2024
CENTRES D’INTERÈS
El Sagrat Cor de Puig Cornador. Sant Silvestre del Mor. Sant Andreu del Torn. Santa Maria del Collell. Sant Feliu de Ventatjol. Sant Quirze i Santa Julita de Merlant. Sant Miquel Sesvinyes.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.plaestany.cat/
Una ruta que explora els relleus i petites vall de boscos exuberants al voltant de la baixa vall del Ser, riu que neix a la Serra de Finestres i aboca les seves aigües al Fluvià a l?alçada de Serinyà. I complementa el trajecte una descoberta sorprenent al bell mig del no res, Sant Silvestre de Mor
Des del poble marxem a ponent del Pla de Martís, un petit altiplà al nord de la zona lacustre de Banyoles de bellesa corpr... Pels voltants del Ser. Sant Silvestre de Mor
Una ruta que explora els relleus i petites vall de boscos exuberants al voltant de la baixa vall del Ser, riu que neix a la Serra de Finestres i aboca les seves aigües al Fluvià a l’alçada de Serinyà. I complementa el trajecte una descoberta sorprenent al bell mig del no res, Sant Silvestre de Mor
Des del poble marxem a ponent del Pla de Martís, un petit altiplà al nord de la zona lacustre de Banyoles de bellesa corprenedora en qualsevol època de l’any i un mirador excepcional. Ens deixem caure per la via verda cap al Fluvià que reté les seves aigües en diversos pantans i centrals elèctriques que n’aprofitaven l’energia de les seves aigües. Travessem la cua del pantà per una passera sobre un dels seus afluents, el Ser, riu que ja no el tonarem a veure fins a el Torn.
La via verda s’acaba quan trobem la carretera que travessem amb precaució. Continuem per un altiplà al sud del Fluvià que ens porta al disseminat de Juïnya, entitat de població pertanyent a Sant Ferriol. Iniciem la primera de les ascensions del dia, inicialment per camí asfaltat, a la conquesta del Puig Cornador on hi ha una petita ermita edificada el 1900, la primera ermita dedicada al Sagrat Cor de Jesús que hi hagué a Espanya, amb bones vistes de la ciutat medieval de Besalú, capital de l’antic comtat del mateix nom, i el del Mont, la muntanya que encisar Verdaguer perquè podia mirar de fit a fit el Canigó i on va passar un estiu per escriure part del seu poema èpic sobre aquest símbol de Catalunya.
Pedalem abduïts per una frondosa boscúria que ens embolcalla pedalant per una pista còmoda i rodadora fins trobar el trencat que ens porta al bonic edifici religiós de Sant Silvestre del Mor, també conegut com a Sant Silvestre d’Almor, actualment en fase de restauració. L’església d’arquitectura originalment romànica, surt esmentada l’any 977 en la seva donació al monestir de Santa Maria de Besalú, va modificar-se en gran manera durant el segle XVIII.
Ens deixem caure cap al fons de la vall regada pel torrent de la Miana que travessem per enfilar cap a la cresta de la Serra del Torn embolcallats entre les formoses i amples capçades de pi pinyoner que entapissen les vessants dels relleus que ens envolten. Travessem una petita collada i caiem cap el Torn gaudint d’alguna vista esporàdica de la vall de Mieres, una esplèndida plana de verd lluminós emmarcat entre els relleus de les muntanyes de Rocacorba i la Serra de Finestres i regada per rierols que aboquen les seves aigües al Ser, el qual travessem per arribar a el Torn.
El Ser s’endinsa juganer dibuixant meandres entre la Serra del Torn i les vessant nord de la Serra de la Gadamont i Serrat de Bòquia; la ruta recorre les vessants sud d’aquestes dues darreres serres, travessant la bellíssima vall de Campmajor on el Ser recull les aigües del Ritort. En el trajecte des del nucli d’El Torn a la vall de Campmajor passem pel Santuari de Santa Maria del Collell, situat als peus de la Serra de Gadamont. Es tracta d’una construcció que data del segle XVI i que s’ha fet servir de diferents formes: com a santuari, seminari, presó, centre d’educació i, a l’actualitat, com a complex esportiu i casa de colònies. La tradició situa la fundació de la primera ermita en l'any 780 a càrrec del Baró de Cartellà.
Per sortir de la fèrtil vall hem de travessar el Collet de Guixers, a l’altra banda ens endinsem en un bosc generós i exuberant. La ruta passa forçosament per l’esquerra del mas Soler (s’hi pot accedir). A l’inicia del descens cap al disseminat de Merlant ens desviem momentàniament per visitar l’ermita romànica de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant, cal estar atents per no passar de llarg ja que es troba mig amagada al bosc. Passada la Riera de Rodeja, enfilem cap al pla i passem per Sant Miquel Sesvinyes, ermita que es remunta als segles X-XI. Fins no fa gaire temps, s'hi custodiava una talla romànica de fusta policromada de la Mare de Déu amb l'infant que actualment es troba desapareguda. Des de l’ermita enllacem amb el Camí de Campmajor per acabar la ruta.
Maig de 2024
CENTRES D’INTERÈS
El Sagrat Cor de Puig Cornador. Sant Silvestre del Mor. Sant Andreu del Torn. Santa Maria del Collell. Sant Feliu de Ventatjol. Sant Quirze i Santa Julita de Merlant. Sant Miquel Sesvinyes.
RESTAURANTS / ALLOTJAMENTS
https://turisme.plaestany.cat/