Alt Urgell AUR 066_Noves de Segre
Serra d’Ares. Serra de Prada. Pla de Taús. Vall de Castellàs
Noves de Segre — Coll de Bigues — Collada d’Ares — Ares — Ares Collada d’Ares — La Guardia d’Ares — Collada de Pratnavall — Espaén — Nyus — Malgrat — Noves de Segre
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:61 km
Desnivell:1750 m
Temps:5 h 30 min
Dificultat:difícil
Despoblat d?Ares
Una proposta per visitar l'antiga vila d'Ares, un lloc de pas estratègic entre Organyà i la Seu d'Urgell quan no existia el camí ral de Tresponts, camí que el bisbe Ermengol va fer construir a l'estret congost del mateix nom per unir ambdues ciutats. Actualment despoblat, les restes de l?antic nucli es troben en un pla inclinat als Pelats d?Ares, una ubicació d'alçada des d´on contemplar la vall de Cabó i el devallar del Segre en direcció a la Depressió Central... Despoblat d’Ares
Una proposta per visitar l'antiga vila d'Ares, un lloc de pas estratègic entre Organyà i la Seu d'Urgell quan no existia el camí ral de Tresponts, camí que el bisbe Ermengol va fer construir a l'estret congost del mateix nom per unir ambdues ciutats. Actualment despoblat, les restes de l’antic nucli es troben en un pla inclinat als Pelats d’Ares, una ubicació d'alçada des d´on contemplar la vall de Cabó i el devallar del Segre en direcció a la Depressió Central.
Deixem Noves de Segre encadenant pistes pel marge dret del Segre fins que el travessem. Fem un curt tram de carretera i evitem el túnel a tocar del congost dels Pontarrons de Sant Ermengol per la carretera vella, fet que ens permet observar, a l’altra banda del riu, uns ponts ancorats directament a la paret de roca pertanyents a l’antic camí dels Tres Ponts, camí d'època medieval que servia de comunicació entre Organyà i la Seu d'Urgell.
Aviat deixem l’asfalt per atacar una pujada zigzaguejant que ens aixeca de la vall prop de quatre cents metres i ens deixa a Coll de Bigues. Un bonic tram planer entre la frondositat del bosc ens permet agafar aire i algunes vistes de l’entorn immediat: Montsant de Tost i, al seu darrera, les siluetes a contrallum del Cadí i el Pedraforca . Deixem la pista principal just travessem el barranc sec de Fontanella. La manca d’ús del nou camí amb alguns trams costeruts, la rocalla calcària despresa del ferm i l’erosió de l’aigua fan complicada i exigent la progressió damunt la bicicleta fins la Collada d’Ares. Al pas, el bosc deixa lloc a antics bancals, ara abandonats i intensament daurats per la calor estiuenca, i el paisatge s’obre exponencialment. Una bonica i aèria postal de la vall de Cabó precedeix l’arribada al despoblat d’Ares, que apareix com per art de màgia darrera un revolt. Més enllà també es veuen properes les Serres de Turp i Aubenç per on s’escola el Ter en direcció cap a la Depressió Central.
La vila d’Ares fou un lloc de pas important des de l’antiguitat, ja que els camí de Tresponts no era un pas obert. De fet la vila d’Ares, el castell i l’església de sant Cristòfol son esmentats ja en documents datats cap al s. XI. Ares està totalment deshabitat des dels anys 50; demogràficament, va arribar a reunir, a mitjans del segle XIX, quatre cases: Cal Fiter, la més important, Cal Duric, Cal Nadal i Cal Rey, i posteriorment, també La Casanova (Vicaria).
De nou a la collada naveguem per l’obaga de la Serra d’Ares guanyant alçada còmodament fins als Trosals, una zona de pendents suaus on conviuen prats i pinedes i on trobem també una edificació, les bordes d’Ares, un espai que servia per estabular el bestiar i guardar la palla. Perdem alçada ràpidament fins a una ampla collada a les envistes de la Guardia d’Ares. Val la pena acostar-se fins a l’altra banda de la collada ja que la Serra de Prades, nom que rep la continuïtat de la Serra d’Ares, cau a plom sobre la fèrtil vall de Cabó, tancada a l’altra banda pels verticals contraforts que es desprenen del Cap del Boumort.
Continuem la ruta fins a l’esplèndid y bucòlic lloc de prats que es desprenen del Pla de Taús, punt d’inflexió entre les conques del Segre i la Noguera Pallaresa. Sortim a la carretera que duu a Guardia d’Ares ubicat en una collada i arrecerat sota un turó a gairebé 1.600 m. d’altitud. Arribant al poble hi ha una font d’aigua que raja fresca i abundant. A la part alta del poble hi trobareu l'església romànica de Sant Esteve, del segle XII i l'antic castell, actual casa de cal Rei, que encara conserva ruïnes del recinte emmurallat.
Al poble tenim dues opcions, la més temptadora es lliscar rabent per la solitària i aèria carretera fins al punt de sortida durant poc més de vint quilòmetres. La que proposem tan sols afegeix un centenar de metres de desnivell positiu però li dona a la ruta un plus extra a nivell paisatgístic. Prenem una pista a l’a sortida del poble que ens porta a la collada de Pratnavall des d’on passem a la solitària i desconeguda vall on s’assenten bona part dels pobles, Freixa, Junyent, Castellàs, Biscarbó, Espaèn, Nyus i Miravall, pertanyents al municipi de les Valls d’Aguilar. La bonica baixada per una esplendorosa pineda ens regala moments esporàdics, quan el bosc ho permet, amb boniques vistes del poderós Montsent de Pallars, sentinella del reguitzell de cims del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o la propera muntanya de la Torrete de l’Orri d’inconfusible silueta. El camí desemboca a la carretera prop d’Espaén des d’on ens deixem caure a plaer fins a Noves de Segre.
Juliol de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Camí de Tresponts. Ares (https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/582). Sant Bernabé d’Ares. Sant Esteve de la Guardia d’Ares. Santa Eulàlia d’Espaén.
RESTAURANTS/ALLOTJAMENTS
Bar Restaurant Casa Paco (Pla de Sant Tirs). Tel. 973 38 72 60
Una proposta per visitar l'antiga vila d'Ares, un lloc de pas estratègic entre Organyà i la Seu d'Urgell quan no existia el camí ral de Tresponts, camí que el bisbe Ermengol va fer construir a l'estret congost del mateix nom per unir ambdues ciutats. Actualment despoblat, les restes de l?antic nucli es troben en un pla inclinat als Pelats d?Ares, una ubicació d'alçada des d´on contemplar la vall de Cabó i el devallar del Segre en direcció a la Depressió Central... Despoblat d’Ares
Una proposta per visitar l'antiga vila d'Ares, un lloc de pas estratègic entre Organyà i la Seu d'Urgell quan no existia el camí ral de Tresponts, camí que el bisbe Ermengol va fer construir a l'estret congost del mateix nom per unir ambdues ciutats. Actualment despoblat, les restes de l’antic nucli es troben en un pla inclinat als Pelats d’Ares, una ubicació d'alçada des d´on contemplar la vall de Cabó i el devallar del Segre en direcció a la Depressió Central.
Deixem Noves de Segre encadenant pistes pel marge dret del Segre fins que el travessem. Fem un curt tram de carretera i evitem el túnel a tocar del congost dels Pontarrons de Sant Ermengol per la carretera vella, fet que ens permet observar, a l’altra banda del riu, uns ponts ancorats directament a la paret de roca pertanyents a l’antic camí dels Tres Ponts, camí d'època medieval que servia de comunicació entre Organyà i la Seu d'Urgell.
Aviat deixem l’asfalt per atacar una pujada zigzaguejant que ens aixeca de la vall prop de quatre cents metres i ens deixa a Coll de Bigues. Un bonic tram planer entre la frondositat del bosc ens permet agafar aire i algunes vistes de l’entorn immediat: Montsant de Tost i, al seu darrera, les siluetes a contrallum del Cadí i el Pedraforca . Deixem la pista principal just travessem el barranc sec de Fontanella. La manca d’ús del nou camí amb alguns trams costeruts, la rocalla calcària despresa del ferm i l’erosió de l’aigua fan complicada i exigent la progressió damunt la bicicleta fins la Collada d’Ares. Al pas, el bosc deixa lloc a antics bancals, ara abandonats i intensament daurats per la calor estiuenca, i el paisatge s’obre exponencialment. Una bonica i aèria postal de la vall de Cabó precedeix l’arribada al despoblat d’Ares, que apareix com per art de màgia darrera un revolt. Més enllà també es veuen properes les Serres de Turp i Aubenç per on s’escola el Ter en direcció cap a la Depressió Central.
La vila d’Ares fou un lloc de pas important des de l’antiguitat, ja que els camí de Tresponts no era un pas obert. De fet la vila d’Ares, el castell i l’església de sant Cristòfol son esmentats ja en documents datats cap al s. XI. Ares està totalment deshabitat des dels anys 50; demogràficament, va arribar a reunir, a mitjans del segle XIX, quatre cases: Cal Fiter, la més important, Cal Duric, Cal Nadal i Cal Rey, i posteriorment, també La Casanova (Vicaria).
De nou a la collada naveguem per l’obaga de la Serra d’Ares guanyant alçada còmodament fins als Trosals, una zona de pendents suaus on conviuen prats i pinedes i on trobem també una edificació, les bordes d’Ares, un espai que servia per estabular el bestiar i guardar la palla. Perdem alçada ràpidament fins a una ampla collada a les envistes de la Guardia d’Ares. Val la pena acostar-se fins a l’altra banda de la collada ja que la Serra de Prades, nom que rep la continuïtat de la Serra d’Ares, cau a plom sobre la fèrtil vall de Cabó, tancada a l’altra banda pels verticals contraforts que es desprenen del Cap del Boumort.
Continuem la ruta fins a l’esplèndid y bucòlic lloc de prats que es desprenen del Pla de Taús, punt d’inflexió entre les conques del Segre i la Noguera Pallaresa. Sortim a la carretera que duu a Guardia d’Ares ubicat en una collada i arrecerat sota un turó a gairebé 1.600 m. d’altitud. Arribant al poble hi ha una font d’aigua que raja fresca i abundant. A la part alta del poble hi trobareu l'església romànica de Sant Esteve, del segle XII i l'antic castell, actual casa de cal Rei, que encara conserva ruïnes del recinte emmurallat.
Al poble tenim dues opcions, la més temptadora es lliscar rabent per la solitària i aèria carretera fins al punt de sortida durant poc més de vint quilòmetres. La que proposem tan sols afegeix un centenar de metres de desnivell positiu però li dona a la ruta un plus extra a nivell paisatgístic. Prenem una pista a l’a sortida del poble que ens porta a la collada de Pratnavall des d’on passem a la solitària i desconeguda vall on s’assenten bona part dels pobles, Freixa, Junyent, Castellàs, Biscarbó, Espaèn, Nyus i Miravall, pertanyents al municipi de les Valls d’Aguilar. La bonica baixada per una esplendorosa pineda ens regala moments esporàdics, quan el bosc ho permet, amb boniques vistes del poderós Montsent de Pallars, sentinella del reguitzell de cims del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o la propera muntanya de la Torrete de l’Orri d’inconfusible silueta. El camí desemboca a la carretera prop d’Espaén des d’on ens deixem caure a plaer fins a Noves de Segre.
Juliol de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Camí de Tresponts. Ares (https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/582). Sant Bernabé d’Ares. Sant Esteve de la Guardia d’Ares. Santa Eulàlia d’Espaén.
RESTAURANTS/ALLOTJAMENTS
Bar Restaurant Casa Paco (Pla de Sant Tirs). Tel. 973 38 72 60