Alt Urgell AUR 067_Figols
Espai Natura Muntanya d'Alinyà. Serrat Gros. Roca de Peguera
Fígols — Romanins — Pas de cal Pinsà — Collada de cal Penya — Aïnat — Coll de Peguera — Fígols
Mapes Comarcals de Catalunya. Alt Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:26 km
Desnivell:1150 m
Temps:3 h 0 min
Dificultat:mitjana
Informació
La Muntanya d?Alinyà
L?orogènesi pirenaica ha modelat al voltant de la Muntanya d'Alinyà una orografia agresta d?estrats ?torturats?, de crestes altives i congostos angostos, però també de valls amples, petits altiplans i vessants que l?home ha anat domesticant. La ruta que proposem recorre bona part del municipi de Figols i Alinyà, un territori emmarcat sota el paraigües de l?Espai Natura Muntanya d'Alinyà, grandiós escenari i refugi d'espècies emblemàtiques com l'isard o el g... La Muntanya d’Alinyà
L’orogènesi pirenaica ha modelat al voltant de la Muntanya d'Alinyà una orografia agresta d’estrats “torturats”, de crestes altives i congostos angostos, però també de valls amples, petits altiplans i vessants que l’home ha anat domesticant. La ruta que proposem recorre bona part del municipi de Figols i Alinyà, un territori emmarcat sota el paraigües de l’Espai Natura Muntanya d'Alinyà, grandiós escenari i refugi d'espècies emblemàtiques com l'isard o el gall fer, l'única regió d'Europa on es poden observar amb certa facilitat les quatre espècies de voltors que viuen a l'Antic Continent: voltor comú, trencalòs, voltor negre i aufrany.
Iniciem la ruta a Figols, població al marge esquerra del Segre, just a la sortida del Congost de Tresponts. Iniciem una llarga pujada fent llaçades per un camí rural, asfaltat fins al mas la Sala, que ens portarà al capdamunt de la Roca d’en Gollet. Durant l’ascensió les boirines del matí ens amaguen bona part dels relleus al voltant de la ribera d’Organyà. Afortunadament a la part alta, en una zona d’antics bancals on hi ha el dolmen de Lligonàs, un megàlit de notables dimensions de la tipologia de cabana pirinenca, el sol s’imposa i ens regala una magnífica panoràmica del paisatge que hem deixat enrere. L’eix principal d’aquesta postal paisatgística és la Serra del Boumort que des del seu cim estén els seus tentacles cap a la riba dreta del Segre: la Serra de Prada i el Serrat de la Capella que s’estén fins la Muntanya de Santa Fe emmarquen la bonica i domesticada vall de Cabó. Més enllà de l’estret de Coll de Nargó es dibuixa la silueta a contrallum de la Serra d’Aubenç que mira de fit a fit, a l’altra banda del Segre, la inconfusible Serra de Turp. Una postal que es fixa en el racó de la memòria on es guarden els records que perduren per sempre.
Recorrem la carena que delimita la capçalera de la vall de Fígols. Als prats que s’estenen als peus del turonet de la Roca d’en Gollet les panoràmiques s’amplifiquen. Ara els protagonistes son uns altres: les vessants a migdia del Cadí ajagudes a les verticals parets que la sustenten des de l’abrupta cara nord, la silueta allargassada de Port de Comte, el Montsant de Tost, l’altiplà on s’assenta el poble de Montan a l’altra banda del estret i vertical congost de la vall de la Vansa, els relleus pirinencs d’Andorra, la propera Torreta de l’Orri i, al seu darrera, els relleus del Parc Nacional d’Aigüestortes amb el Montsent de Pallars al davant presidint la sempre verda vall d’Àssua. Paisatges que veiem fragmentats en diferents trams del trajecte pedalant per una pista rocallosa, en general de bon fer, fins a les envistes de la vall del Forn.
Deixem la pista principal que marxa cap a Coll Durau per una de més trencada que perd alçada seguint la carena del Serrat Gros amb trams de fort pendent i ferm rocallós, totalment descalçat en alguns trams, on cal extremar la prudència. A l’inici hi ha generoses vistes, ara al complet, dels relleus que abans vèiem trossejats als quals ara cal afegir el muntanyam de la Cerdanya. I una dada a saber, la petita vall del Clot del Forn, acollia l’antic i desaparegut veïnat de Forn i Caferna. Arribem al bucòlic lloc d’Aïnat, una masia amb precaris coberts per estabular el bestiar voltada de camps acabats de dallar. La manca de vegetació ens permet veure la profunda i angosta ferida que el riu la Vansa ha tallat a plom per obrir-se pas entre l’altiplà de Montan de Tost, veiem proper a l’altra banda penjat a l’abisme el poble del mateix nom, i la Muntanya d’Alinyà, la protagonista del nostre recorregut.
Continuem amb una forta i exigent pujada per evitar el barranc del Torrent de Gol i perfilem el profund congost de la Vansa, estret que a causa de la boscúria intuïm més que veiem, fins trobar la pista que ens retorna al punt de partida, això sí, amb vistes esplèndides de l’escenari paisatgístic de l’inici de la sortida. Una ruta curta i intensa molt recomanable.
Juliol de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Sant Víctor de Fígols. Dolmen de Lligonàs. Forn i Caferna
RESTAURANTS/ALLOTJAMENTS
Fonda del Llac de Coll de Nargó. Tel. 9733830222
L?orogènesi pirenaica ha modelat al voltant de la Muntanya d'Alinyà una orografia agresta d?estrats ?torturats?, de crestes altives i congostos angostos, però també de valls amples, petits altiplans i vessants que l?home ha anat domesticant. La ruta que proposem recorre bona part del municipi de Figols i Alinyà, un territori emmarcat sota el paraigües de l?Espai Natura Muntanya d'Alinyà, grandiós escenari i refugi d'espècies emblemàtiques com l'isard o el g... La Muntanya d’Alinyà
L’orogènesi pirenaica ha modelat al voltant de la Muntanya d'Alinyà una orografia agresta d’estrats “torturats”, de crestes altives i congostos angostos, però també de valls amples, petits altiplans i vessants que l’home ha anat domesticant. La ruta que proposem recorre bona part del municipi de Figols i Alinyà, un territori emmarcat sota el paraigües de l’Espai Natura Muntanya d'Alinyà, grandiós escenari i refugi d'espècies emblemàtiques com l'isard o el gall fer, l'única regió d'Europa on es poden observar amb certa facilitat les quatre espècies de voltors que viuen a l'Antic Continent: voltor comú, trencalòs, voltor negre i aufrany.
Iniciem la ruta a Figols, població al marge esquerra del Segre, just a la sortida del Congost de Tresponts. Iniciem una llarga pujada fent llaçades per un camí rural, asfaltat fins al mas la Sala, que ens portarà al capdamunt de la Roca d’en Gollet. Durant l’ascensió les boirines del matí ens amaguen bona part dels relleus al voltant de la ribera d’Organyà. Afortunadament a la part alta, en una zona d’antics bancals on hi ha el dolmen de Lligonàs, un megàlit de notables dimensions de la tipologia de cabana pirinenca, el sol s’imposa i ens regala una magnífica panoràmica del paisatge que hem deixat enrere. L’eix principal d’aquesta postal paisatgística és la Serra del Boumort que des del seu cim estén els seus tentacles cap a la riba dreta del Segre: la Serra de Prada i el Serrat de la Capella que s’estén fins la Muntanya de Santa Fe emmarquen la bonica i domesticada vall de Cabó. Més enllà de l’estret de Coll de Nargó es dibuixa la silueta a contrallum de la Serra d’Aubenç que mira de fit a fit, a l’altra banda del Segre, la inconfusible Serra de Turp. Una postal que es fixa en el racó de la memòria on es guarden els records que perduren per sempre.
Recorrem la carena que delimita la capçalera de la vall de Fígols. Als prats que s’estenen als peus del turonet de la Roca d’en Gollet les panoràmiques s’amplifiquen. Ara els protagonistes son uns altres: les vessants a migdia del Cadí ajagudes a les verticals parets que la sustenten des de l’abrupta cara nord, la silueta allargassada de Port de Comte, el Montsant de Tost, l’altiplà on s’assenta el poble de Montan a l’altra banda del estret i vertical congost de la vall de la Vansa, els relleus pirinencs d’Andorra, la propera Torreta de l’Orri i, al seu darrera, els relleus del Parc Nacional d’Aigüestortes amb el Montsent de Pallars al davant presidint la sempre verda vall d’Àssua. Paisatges que veiem fragmentats en diferents trams del trajecte pedalant per una pista rocallosa, en general de bon fer, fins a les envistes de la vall del Forn.
Deixem la pista principal que marxa cap a Coll Durau per una de més trencada que perd alçada seguint la carena del Serrat Gros amb trams de fort pendent i ferm rocallós, totalment descalçat en alguns trams, on cal extremar la prudència. A l’inici hi ha generoses vistes, ara al complet, dels relleus que abans vèiem trossejats als quals ara cal afegir el muntanyam de la Cerdanya. I una dada a saber, la petita vall del Clot del Forn, acollia l’antic i desaparegut veïnat de Forn i Caferna. Arribem al bucòlic lloc d’Aïnat, una masia amb precaris coberts per estabular el bestiar voltada de camps acabats de dallar. La manca de vegetació ens permet veure la profunda i angosta ferida que el riu la Vansa ha tallat a plom per obrir-se pas entre l’altiplà de Montan de Tost, veiem proper a l’altra banda penjat a l’abisme el poble del mateix nom, i la Muntanya d’Alinyà, la protagonista del nostre recorregut.
Continuem amb una forta i exigent pujada per evitar el barranc del Torrent de Gol i perfilem el profund congost de la Vansa, estret que a causa de la boscúria intuïm més que veiem, fins trobar la pista que ens retorna al punt de partida, això sí, amb vistes esplèndides de l’escenari paisatgístic de l’inici de la sortida. Una ruta curta i intensa molt recomanable.
Juliol de 2025
CENTRES D’INTERÈS
Sant Víctor de Fígols. Dolmen de Lligonàs. Forn i Caferna
RESTAURANTS/ALLOTJAMENTS
Fonda del Llac de Coll de Nargó. Tel. 9733830222