Pla d`Urgell PLU 008_Linyola
Pla d’Urgell. La Serra. Espai natural dels Tossals de Torregrossa. Estany d’Ivars - Vilasana
Linyola — Bellvís — Torregrossa — Golmés — Castellnou de Seana — Estany d'Ivars — Linyola
Mapes Comarcals de Catalunya. Pla d’Urgell. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
http://srv.icgc.cat/vissir3/
Resum
Distància:56 km
Desnivell:240 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Estany d?Ivars: la joia natural del Pla d?Urgell
L?ànima de la comarca queda palesa en aquesta ruta, que transcorre per un territori de paisatges horitzontals travessat per sèquies i canals subsidiaris del Canal d?Urgell, una obra hidràulica que va transformar completament el paisatge. Pedalem per camins rurals còmodes, envoltats d?un mosaic agrícola de regadiu amb horitzons infinits, fins a descobrir un espai natural únic: l?Estany d?Ivars, un veritable oasi de pau i tranquil·... Estany d’Ivars: la joia natural del Pla d’Urgell
L’ànima de la comarca queda palesa en aquesta ruta, que transcorre per un territori de paisatges horitzontals travessat per sèquies i canals subsidiaris del Canal d’Urgell, una obra hidràulica que va transformar completament el paisatge. Pedalem per camins rurals còmodes, envoltats d’un mosaic agrícola de regadiu amb horitzons infinits, fins a descobrir un espai natural únic: l’Estany d’Ivars, un veritable oasi de pau i tranquil·litat.
Iniciem la ruta per l’antic camí de Lleida, pedalant còmodament per un territori on l’horitzó s’estira fins a l’infinit, només interromput pels relleus del sud que formen la serra del Tallat, o per la silueta dels pobles que apareixen a la llunyania. Des dels primers metres, el recorregut s’endinsa en un mosaic agrícola característic de la plana: camps erms que a la primavera acullen blat, ordi o alfals; plantacions de panís, arbres fruiters i basses d’aigua, possibles gràcies a les sèquies i canals del Canal d’Urgell.
El primer nucli que trobem és Bellvís, on val la pena aturar-se per contemplar amb calma la plaça de l’Església. A banda de l’edifici religiós, hi destaquen dos edificis emblemàtics pel seu valor arquitectònic i patrimonial: Cal Borràs, una casa senyorial del segle XVIII, i Cal Bufalà, famosa per la seva anella i per la llegenda segons la qual qualsevol acusat d’un crim que aconseguís agafar-s’hi seria defensat davant la justícia per la família Bufalà.
En direcció a Torregrossa, la uniformitat de la plana queda trencada per un seguit de modestos tossals arrenglerats de nord a sud-est, que conformen un altiplà conegut com la Serra. Passem a tocar del Tossal de l’Observatori, on es conserva un antic búnquer de la Guerra Civil, i més enllà, tot i que cal desviar-se, trobem el Tossal de la Fita Alta, on s’ubica el jaciment ibèric de les Carrerades. Entre ambdós sobresurt el Tossal de les Tenalles, que acull també restes d’un poblat ibèric. Aquests tossals, amb relleu suau i tabular, són testimonis de les elevacions característiques de la plana de Lleida, formades per antigues terrasses fluvials que conserven fragments notables de paisatge natural en contrast amb les terres agrícoles circumdants.
Des de la vila closa de Torregrossa ens dirigim cap a Golmés i Castellnou de Seana, travessant la línia de tossals al sud de la Serra, també anomenats Tossals de Torregrossa, classificats com a espai natural protegit. A Castellnou de Seana ens encaminem cap a l’objectiu del dia: l’Estany d’Ivars.
Aquesta zona lacustre és un oasi de calma i silenci, només trencat pel cant dels ocells que hi habiten. La història de l’Estany és tan fascinant com el seu paisatge. Antigament conegut com a Llacuna d’Utxafava, era una llacuna salnitrosa situada en una conca endorreica. Amb la construcció del Canal d’Urgell va perdre la seva salinitat i es va convertir en la llacuna d’aigua dolça més gran de Catalunya, nodrida pels regs circumdants. Al llarg dels segles, va ser centre de la vida social, cultural i econòmica dels pobles veïns.
Fins a la seva dessecació l’any 1951, una pràctica comuna per ampliar terres de conreu, l’Estany havia estat una de les principals zones humides de l’interior de Catalunya. A partir dels anys 90 es van iniciar els esforços de recuperació, culminant amb les obres de condicionament el 2005 i l’emplenament complet el 2009.
Avui, l’Estany d’Ivars és un espai viu i ple de biodiversitat. Flora i fauna s’han recuperat espectacularment, especialment les aus: en pocs anys s’hi han observat més de 225 espècies, convertint-lo en un lloc ideal per als amants de la natura i la fotografia. L’Estany d’Ivars és més que un paisatge: és un refugi per a l’ànima, un espai on contemplar, escoltar i somiar esdevé una sola experiència.
Per tancar la ruta, seguim un tram del traçat del Canal d’Urgell, amb la mirada perduda en els darrers contraforts prepirinencs que tanquen la plana pel nord. El Mont-Roig, la Carbonera, el Montsec i Sant Mamet s’alcen com una muralla majestuosa, solemne i infranquejable, custodiant el territori. Una bonica panoràmica per tancar un itinerari on la terra i el cel es fonen amb harmonia perfecta.
Novembre de 2025
CENTRES D’INTERÈS
L'Assumpció de Bellvís. L'Assumpció de Torregrossa. Sant Salvador de Golmés. Sant Joan Baptista de Castellnou de Seana. Santa Maria de Linyola
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.turismeplaurgell.cat/ca/
L?ànima de la comarca queda palesa en aquesta ruta, que transcorre per un territori de paisatges horitzontals travessat per sèquies i canals subsidiaris del Canal d?Urgell, una obra hidràulica que va transformar completament el paisatge. Pedalem per camins rurals còmodes, envoltats d?un mosaic agrícola de regadiu amb horitzons infinits, fins a descobrir un espai natural únic: l?Estany d?Ivars, un veritable oasi de pau i tranquil·... Estany d’Ivars: la joia natural del Pla d’Urgell
L’ànima de la comarca queda palesa en aquesta ruta, que transcorre per un territori de paisatges horitzontals travessat per sèquies i canals subsidiaris del Canal d’Urgell, una obra hidràulica que va transformar completament el paisatge. Pedalem per camins rurals còmodes, envoltats d’un mosaic agrícola de regadiu amb horitzons infinits, fins a descobrir un espai natural únic: l’Estany d’Ivars, un veritable oasi de pau i tranquil·litat.
Iniciem la ruta per l’antic camí de Lleida, pedalant còmodament per un territori on l’horitzó s’estira fins a l’infinit, només interromput pels relleus del sud que formen la serra del Tallat, o per la silueta dels pobles que apareixen a la llunyania. Des dels primers metres, el recorregut s’endinsa en un mosaic agrícola característic de la plana: camps erms que a la primavera acullen blat, ordi o alfals; plantacions de panís, arbres fruiters i basses d’aigua, possibles gràcies a les sèquies i canals del Canal d’Urgell.
El primer nucli que trobem és Bellvís, on val la pena aturar-se per contemplar amb calma la plaça de l’Església. A banda de l’edifici religiós, hi destaquen dos edificis emblemàtics pel seu valor arquitectònic i patrimonial: Cal Borràs, una casa senyorial del segle XVIII, i Cal Bufalà, famosa per la seva anella i per la llegenda segons la qual qualsevol acusat d’un crim que aconseguís agafar-s’hi seria defensat davant la justícia per la família Bufalà.
En direcció a Torregrossa, la uniformitat de la plana queda trencada per un seguit de modestos tossals arrenglerats de nord a sud-est, que conformen un altiplà conegut com la Serra. Passem a tocar del Tossal de l’Observatori, on es conserva un antic búnquer de la Guerra Civil, i més enllà, tot i que cal desviar-se, trobem el Tossal de la Fita Alta, on s’ubica el jaciment ibèric de les Carrerades. Entre ambdós sobresurt el Tossal de les Tenalles, que acull també restes d’un poblat ibèric. Aquests tossals, amb relleu suau i tabular, són testimonis de les elevacions característiques de la plana de Lleida, formades per antigues terrasses fluvials que conserven fragments notables de paisatge natural en contrast amb les terres agrícoles circumdants.
Des de la vila closa de Torregrossa ens dirigim cap a Golmés i Castellnou de Seana, travessant la línia de tossals al sud de la Serra, també anomenats Tossals de Torregrossa, classificats com a espai natural protegit. A Castellnou de Seana ens encaminem cap a l’objectiu del dia: l’Estany d’Ivars.
Aquesta zona lacustre és un oasi de calma i silenci, només trencat pel cant dels ocells que hi habiten. La història de l’Estany és tan fascinant com el seu paisatge. Antigament conegut com a Llacuna d’Utxafava, era una llacuna salnitrosa situada en una conca endorreica. Amb la construcció del Canal d’Urgell va perdre la seva salinitat i es va convertir en la llacuna d’aigua dolça més gran de Catalunya, nodrida pels regs circumdants. Al llarg dels segles, va ser centre de la vida social, cultural i econòmica dels pobles veïns.
Fins a la seva dessecació l’any 1951, una pràctica comuna per ampliar terres de conreu, l’Estany havia estat una de les principals zones humides de l’interior de Catalunya. A partir dels anys 90 es van iniciar els esforços de recuperació, culminant amb les obres de condicionament el 2005 i l’emplenament complet el 2009.
Avui, l’Estany d’Ivars és un espai viu i ple de biodiversitat. Flora i fauna s’han recuperat espectacularment, especialment les aus: en pocs anys s’hi han observat més de 225 espècies, convertint-lo en un lloc ideal per als amants de la natura i la fotografia. L’Estany d’Ivars és més que un paisatge: és un refugi per a l’ànima, un espai on contemplar, escoltar i somiar esdevé una sola experiència.
Per tancar la ruta, seguim un tram del traçat del Canal d’Urgell, amb la mirada perduda en els darrers contraforts prepirinencs que tanquen la plana pel nord. El Mont-Roig, la Carbonera, el Montsec i Sant Mamet s’alcen com una muralla majestuosa, solemne i infranquejable, custodiant el territori. Una bonica panoràmica per tancar un itinerari on la terra i el cel es fonen amb harmonia perfecta.
Novembre de 2025
CENTRES D’INTERÈS
L'Assumpció de Bellvís. L'Assumpció de Torregrossa. Sant Salvador de Golmés. Sant Joan Baptista de Castellnou de Seana. Santa Maria de Linyola
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
http://www.turismeplaurgell.cat/ca/