Alt Camp ACA 010_Les Pobles
Camp de Tarragona. Montagut. Turó de Mas d’en Bosc
Les Pobles — Pla d’Armentera — Santuari de Montagut — els Ranxos de Bonany — La Masó de Selma — Les Pobles
Mapa Comarcal de Catalunya. Alt Camp. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya
http://www.icc.es/vissir3/
Resum
Distància:36 km
Desnivell:890 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana
Sant Jaume de Montagut
Una ruta tranquil·la i solitària que s?endinsa en un paisatge dominat per vinyes, boscos frondosos i grans masos isolats ?alguns encara habitats, d?altres reduïts a ruïnes silencioses. El fil conductor del recorregut és Sant Jaume de Montagut, situat als peus del cim homònim, en un indret apartat i d?una bellesa austera. El trajecte ofereix, a més, excel·lents panoràmiques sobre la plana de l?Alt Camp.
La ruta s?inicia a l?església parroqui... Sant Jaume de Montagut
Una ruta tranquil·la i solitària que s’endinsa en un paisatge dominat per vinyes, boscos frondosos i grans masos isolats —alguns encara habitats, d’altres reduïts a ruïnes silencioses. El fil conductor del recorregut és Sant Jaume de Montagut, situat als peus del cim homònim, en un indret apartat i d’una bellesa austera. El trajecte ofereix, a més, excel·lents panoràmiques sobre la plana de l’Alt Camp.
La ruta s’inicia a l’església parroquial de Santa Maria de les Pobles, des d’on comencem a pedalar entre un autèntic mar de vinyes que sembla no tenir fi. Davant nostre, els relleus suaus de la Serra de Miramar es dibuixen amb claredat a l’horitzó de la gran plana de l’Alt Camp. Ens deixem lliscar suaument cap a la Rasa de la Romiguera, que ens connecta amb la pista en direcció al Pont d’Armentera.
La ruta s’endinsa després al Clot del Besan, una vall estreta on encara es poden reconèixer antics bancals avui colonitzats per pinedes i mates de ginesta. Després d’un tram curt de carretera, trobem el trencall cap al mas de Ca l’Estanella, que deixem a la dreta mentre anem guanyant alçada de manera progressiva.
Una petita desviació, cal anar-hi expressament, ens porta fins al mas de Cal Teuler. La mirada s’hi atura inevitablement: una torre s’alça majestuosa damunt les restes de la casa, evocant la possible presència d’una antiga torre de defensa que vigilava aquests camins solitaris.
Poc després apareix un altre testimoni del passat rural del territori: el mas abandonat de Cal Requesens. Les runes, envoltades per una boscúria espessa que ha anat engolint els antics bancals, recorden el treball dur dels homes i dones que durant segles van habitar aquestes terres avui aparentment inhòspites.
A partir d’aquí el terreny es torna més exigent. Cal superar una línia de cingleres que marca el pas cap a les parts altes de la ruta. L’esforç es veu recompensat amb panoràmiques àmplies i impressionants sobre la plana del Camp de Tarragona i els relleus que la separen de la Conca de Barberà.
Un cop superat aquest tram abrupte, el paisatge canvia de registre. La part superior s’obre en terrenys molt més planers, on les vinyes reapareixen allà on el bosc de pins deixa espai per al conreu. Arribem així als Plans de Montagut, prop de les restes de l’antic castell de Pinyana, una fortificació que formava part de la línia defensiva de la Marca Hispànica, com altres castells de la zona, entre els quals destaquen els de Querol o Saborella.
Travessant aquests plans arribem finalment a l’objectiu principal de la ruta: l’església de Sant Jaume de Montagut. Situada als peus del cim de Montagut, enmig de camps i boscos, apareix completament aïllada en un entorn d’una serenitat sorprenent. Antigament fou la parròquia d’un terme format per una trentena de masies disperses, avui en gran part desaparegudes.L’edifici actual és del segle XIV i substitueix una construcció més antiga documentada ja l’any 1154. D’estil gòtic, presenta un absis, set capelles laterals, una sagristia i dos campanars de paret que li donen una silueta característica.
La ruta continua planejant entre una bonica pineda. Més endavant, una pista secundària ens fa baixar entre alzines fins a una urbanització que sembla perduda en aquest mar de muntanyes. Pedalem cap a les planes d’en Garrofet, on reprenem una pista que s’endinsa en una boscúria espessa als peus dels vessants orientals del Turó del Mas d’en Bosc. El camí ens porta fins a la petita i agradable plana de la Portella, envoltada de turons coberts de vegetació densa.
Des d’aquí continuem fins a la Masó de Selma, un gran mas vinculat a l’antic poble de Selma, avui despoblat i integrat al municipi d’Aiguamúrcia. L’edifici està protegit com a bé cultural d’interès local. Documentat ja el 1578, el nom de “masó” fa referència a la casa de la comanda templera que, posteriorment, passà a mans hospitaleres.
El tram final de la ruta segueix una pista herbosa que s’inicia just sota el mas. El camí avança en paral·lel pel marge dret del barranc de la Masó, una traça tranquil·la que ens guia fora d’aquest laberint de muntanyes i ens retorna progressivament cap al punt de sortida: les Pobles.
Gener de 2026
CENTRES DE INTERÈS
Sant Jaume de Montagut. Sant Pere de la Masó. La Masó de Selma
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.facebook.com/baresport/
https://www.hostal-grau.com/el-nostre-hostal/
Una ruta tranquil·la i solitària que s?endinsa en un paisatge dominat per vinyes, boscos frondosos i grans masos isolats ?alguns encara habitats, d?altres reduïts a ruïnes silencioses. El fil conductor del recorregut és Sant Jaume de Montagut, situat als peus del cim homònim, en un indret apartat i d?una bellesa austera. El trajecte ofereix, a més, excel·lents panoràmiques sobre la plana de l?Alt Camp.
La ruta s?inicia a l?església parroqui... Sant Jaume de Montagut
Una ruta tranquil·la i solitària que s’endinsa en un paisatge dominat per vinyes, boscos frondosos i grans masos isolats —alguns encara habitats, d’altres reduïts a ruïnes silencioses. El fil conductor del recorregut és Sant Jaume de Montagut, situat als peus del cim homònim, en un indret apartat i d’una bellesa austera. El trajecte ofereix, a més, excel·lents panoràmiques sobre la plana de l’Alt Camp.
La ruta s’inicia a l’església parroquial de Santa Maria de les Pobles, des d’on comencem a pedalar entre un autèntic mar de vinyes que sembla no tenir fi. Davant nostre, els relleus suaus de la Serra de Miramar es dibuixen amb claredat a l’horitzó de la gran plana de l’Alt Camp. Ens deixem lliscar suaument cap a la Rasa de la Romiguera, que ens connecta amb la pista en direcció al Pont d’Armentera.
La ruta s’endinsa després al Clot del Besan, una vall estreta on encara es poden reconèixer antics bancals avui colonitzats per pinedes i mates de ginesta. Després d’un tram curt de carretera, trobem el trencall cap al mas de Ca l’Estanella, que deixem a la dreta mentre anem guanyant alçada de manera progressiva.
Una petita desviació, cal anar-hi expressament, ens porta fins al mas de Cal Teuler. La mirada s’hi atura inevitablement: una torre s’alça majestuosa damunt les restes de la casa, evocant la possible presència d’una antiga torre de defensa que vigilava aquests camins solitaris.
Poc després apareix un altre testimoni del passat rural del territori: el mas abandonat de Cal Requesens. Les runes, envoltades per una boscúria espessa que ha anat engolint els antics bancals, recorden el treball dur dels homes i dones que durant segles van habitar aquestes terres avui aparentment inhòspites.
A partir d’aquí el terreny es torna més exigent. Cal superar una línia de cingleres que marca el pas cap a les parts altes de la ruta. L’esforç es veu recompensat amb panoràmiques àmplies i impressionants sobre la plana del Camp de Tarragona i els relleus que la separen de la Conca de Barberà.
Un cop superat aquest tram abrupte, el paisatge canvia de registre. La part superior s’obre en terrenys molt més planers, on les vinyes reapareixen allà on el bosc de pins deixa espai per al conreu. Arribem així als Plans de Montagut, prop de les restes de l’antic castell de Pinyana, una fortificació que formava part de la línia defensiva de la Marca Hispànica, com altres castells de la zona, entre els quals destaquen els de Querol o Saborella.
Travessant aquests plans arribem finalment a l’objectiu principal de la ruta: l’església de Sant Jaume de Montagut. Situada als peus del cim de Montagut, enmig de camps i boscos, apareix completament aïllada en un entorn d’una serenitat sorprenent. Antigament fou la parròquia d’un terme format per una trentena de masies disperses, avui en gran part desaparegudes.L’edifici actual és del segle XIV i substitueix una construcció més antiga documentada ja l’any 1154. D’estil gòtic, presenta un absis, set capelles laterals, una sagristia i dos campanars de paret que li donen una silueta característica.
La ruta continua planejant entre una bonica pineda. Més endavant, una pista secundària ens fa baixar entre alzines fins a una urbanització que sembla perduda en aquest mar de muntanyes. Pedalem cap a les planes d’en Garrofet, on reprenem una pista que s’endinsa en una boscúria espessa als peus dels vessants orientals del Turó del Mas d’en Bosc. El camí ens porta fins a la petita i agradable plana de la Portella, envoltada de turons coberts de vegetació densa.
Des d’aquí continuem fins a la Masó de Selma, un gran mas vinculat a l’antic poble de Selma, avui despoblat i integrat al municipi d’Aiguamúrcia. L’edifici està protegit com a bé cultural d’interès local. Documentat ja el 1578, el nom de “masó” fa referència a la casa de la comanda templera que, posteriorment, passà a mans hospitaleres.
El tram final de la ruta segueix una pista herbosa que s’inicia just sota el mas. El camí avança en paral·lel pel marge dret del barranc de la Masó, una traça tranquil·la que ens guia fora d’aquest laberint de muntanyes i ens retorna progressivament cap al punt de sortida: les Pobles.
Gener de 2026
CENTRES DE INTERÈS
Sant Jaume de Montagut. Sant Pere de la Masó. La Masó de Selma
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTES
https://www.facebook.com/baresport/
https://www.hostal-grau.com/el-nostre-hostal/