Baix Empordà BEM 014_Albons
Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Muntanya de Sant Grau. Massís del Montgr
Albons — Marenyà — Verges — Ullà — Torroella de Montgrí — Roca Maura — Torre Ponça — Punta Ventosa — L’Escala — Albons
Mapa digital Comarcal. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:45 km
Desnivell:480 m
Temps:4 h 15 min
Dificultat:mitjana-difícil
Dos miradors de l?Empordà. Puig Segalar i Roca Maura
Tots dos cims constitueixen dos excel·lents miradors de l?Empordà. A banda de les extenses panoràmiques durant el trajecte gaudirem dels penya-segats de la Muntanya Gran, de parets que cauen a plom més de cent metres.
Des del centre d?Albons prenem la carretera que marxa cap a ponent. Enfilem aviat per una pista que ens porta al santuari de Sant Grau, petita ermita que conserva bona part de la construcció d?èpo... Dos miradors de l’Empordà. Puig Segalar i Roca Maura
Tots dos cims constitueixen dos excel·lents miradors de l’Empordà. A banda de les extenses panoràmiques durant el trajecte gaudirem dels penya-segats de la Muntanya Gran, de parets que cauen a plom més de cent metres.
Des del centre d’Albons prenem la carretera que marxa cap a ponent. Enfilem aviat per una pista que ens porta al santuari de Sant Grau, petita ermita que conserva bona part de la construcció d’època romànica, tot i que en les modificacions fetes al segle XVII, capgirant l'orientació de la nau, va perdre l’absis. Continuem pujant pel bell mig d’una jovenívola arbreda de pi blanc fins la carena de la muntanya que pren el nom de l’ermita. Aprofitem per desviar-nos momentàniament per assolir el punt més alt de la serra, el Puig Segalar, des d’on tenim bones perspectives de la badia de Roses i els relleus que la tanquen i també, canviant de punt cardinal, podem observar les cimes nevades que van des del Puigmal al Canigó.
Continuem per la pista que baixa a Marenyà, nucli coronat per l’ermita de Sant Esteve de bella i esvelta factura, l’alçada de la qual dobla en altura l’edifici original. Ens deixem caure definitivament a la plana definida pels camps erms que esperen la primavera per gaudir de la plenitud. En aquest paisatge horitzontal destaquen les línies de pollancres que marquen cursos d’aigua i algun poble que fumeja a l’horitzó. I, com no, el massís del Montgrí, una muntanya de ferfil arrodonit, coronada per un castell d’estructura quadrangula, que emergeix imponent amb la seva silueta inconfusible enmig d’una plana sense fi entre la boira matinal. Entre totes les interpretacions que l’ull humà fa del singular perfil del massís que formen el Puig Rodó, el Montgrí i el Montplà, molts coincideixen que sembla talment un bisbe mort, i així li diuen, el bisbe mort, amb la mitra baixant cap a la plana i els peus a prop de mar. I diuen que l’anell del bisbe és el castell.
Arribem a Verges, un poble de visita obligada, ja que encara conserva part de les torres i muralles que envoltaven l’antic nucli medieval, amb el castell i l’església al centre de la fortificació. Continuem navegant entre camps i cultius de poma en direcció a Ullà passem per l’illa de Canet al bell mig del Ter, un espai format essencialment per l'acumulació de materials sedimentaris aportats pel riu, i el que queda d'un antic aeròdrom i búnquer republicà de la Guerra Civil.
Ullà, als peus del Montgrí, és un municipi d'origen medieval regat per les aigües del Ter la història del qual corre paral·lela a la del riu. Pedalar pel nucli històric d'Ullà ens permet admirar les seves esglésies i les cases dels segles XVI i XVII.
Des de poble marxem cap a la part alta de Torroella de Montgrí des d’on enfilem pel camí de les Dunes, còmode i sense pendents forts, anomenat així per la gran duna que es va formar a la base del Montplà amb la sorra procedent de les platges del golf de Roses. La sorra amb els anys anava avançant i amenaçava de sepultar masos i cultius fins que a principis del segle XX es va prendre la decisió de fixar-la. Una actuació forestal va convertir la duna en la pineda actual que ara podem gaudir. En els punts de màxima profunditat la sorra arriba a acumulacions de 30 metres.
Continuem per una bona pista que transcorre per la bonica pineda i que en puja al punt més alt de la ruta, Roca Maura. Pel camí també trobem algunes barraques de pedra seca i els eixarts, nom que reben els murs resultants de despedregar el terreny per al conreu, un bon testimoni de l’aprofitament humà. Roca Maura és un esplèndid mirador de grans panoràmiques que ens descobreixen ambdues comarques empordaneses, en especial la del Baix Empordà: el nucli de l’Estartit al peu de la cinglera que ens sustenta, les dues desembocadures del Ter i tota la plana fluvial que alimenta.
Desfem el camí en direcció al mas de Ponça gaudint d’una bona panoràmica del singular altiplà de la Muntanya Gran, flanquejada a ponent per la gran plana de l’Alt Empordà i a llevant per penya-segats que ens alguns llocs cauen a plom més de cent metres, com podrem comprovar en el trajecte cap a l’Escala quan es desviem momentàniament per acostar-nos a Punta Ventosa. L’espectacle es extraordinari.
A Punta Ventosa desfem el camí i continuem cap a l’est per un camí que els afloraments calcaris incomoden i fan trontollar la bicicleta, amb un tram final de baixada força tècnic. Arribem als afores de la gran urbanització que s’estén entre el port de l’Escala i cala Montgó. Prenem un corriol que travessa pel mig del bosc; tot que hi ha vàries possibilitats de fer el trajecte, anem pel que levita damunt de la cinglera que marca el límit entre la terra i el mar.
A l’Escala remuntem per l’unificat i repetitiu entramat urbà fins el camp de futbol des d’on enllacem camins diversos per arribar de nou al punt de sortida.
Desembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Ermita de Sant Grau. Sant Esteve de Marenyà. Castell de Verges. Sant Julià i Santa Basilissa de Verges. Rec del Molí. Monestir de Santa Maria d'Ullà.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.cancasadella.net/ca/
https://visitemporda.com/
Tots dos cims constitueixen dos excel·lents miradors de l?Empordà. A banda de les extenses panoràmiques durant el trajecte gaudirem dels penya-segats de la Muntanya Gran, de parets que cauen a plom més de cent metres.
Des del centre d?Albons prenem la carretera que marxa cap a ponent. Enfilem aviat per una pista que ens porta al santuari de Sant Grau, petita ermita que conserva bona part de la construcció d?èpo... Dos miradors de l’Empordà. Puig Segalar i Roca Maura
Tots dos cims constitueixen dos excel·lents miradors de l’Empordà. A banda de les extenses panoràmiques durant el trajecte gaudirem dels penya-segats de la Muntanya Gran, de parets que cauen a plom més de cent metres.
Des del centre d’Albons prenem la carretera que marxa cap a ponent. Enfilem aviat per una pista que ens porta al santuari de Sant Grau, petita ermita que conserva bona part de la construcció d’època romànica, tot i que en les modificacions fetes al segle XVII, capgirant l'orientació de la nau, va perdre l’absis. Continuem pujant pel bell mig d’una jovenívola arbreda de pi blanc fins la carena de la muntanya que pren el nom de l’ermita. Aprofitem per desviar-nos momentàniament per assolir el punt més alt de la serra, el Puig Segalar, des d’on tenim bones perspectives de la badia de Roses i els relleus que la tanquen i també, canviant de punt cardinal, podem observar les cimes nevades que van des del Puigmal al Canigó.
Continuem per la pista que baixa a Marenyà, nucli coronat per l’ermita de Sant Esteve de bella i esvelta factura, l’alçada de la qual dobla en altura l’edifici original. Ens deixem caure definitivament a la plana definida pels camps erms que esperen la primavera per gaudir de la plenitud. En aquest paisatge horitzontal destaquen les línies de pollancres que marquen cursos d’aigua i algun poble que fumeja a l’horitzó. I, com no, el massís del Montgrí, una muntanya de ferfil arrodonit, coronada per un castell d’estructura quadrangula, que emergeix imponent amb la seva silueta inconfusible enmig d’una plana sense fi entre la boira matinal. Entre totes les interpretacions que l’ull humà fa del singular perfil del massís que formen el Puig Rodó, el Montgrí i el Montplà, molts coincideixen que sembla talment un bisbe mort, i així li diuen, el bisbe mort, amb la mitra baixant cap a la plana i els peus a prop de mar. I diuen que l’anell del bisbe és el castell.
Arribem a Verges, un poble de visita obligada, ja que encara conserva part de les torres i muralles que envoltaven l’antic nucli medieval, amb el castell i l’església al centre de la fortificació. Continuem navegant entre camps i cultius de poma en direcció a Ullà passem per l’illa de Canet al bell mig del Ter, un espai format essencialment per l'acumulació de materials sedimentaris aportats pel riu, i el que queda d'un antic aeròdrom i búnquer republicà de la Guerra Civil.
Ullà, als peus del Montgrí, és un municipi d'origen medieval regat per les aigües del Ter la història del qual corre paral·lela a la del riu. Pedalar pel nucli històric d'Ullà ens permet admirar les seves esglésies i les cases dels segles XVI i XVII.
Des de poble marxem cap a la part alta de Torroella de Montgrí des d’on enfilem pel camí de les Dunes, còmode i sense pendents forts, anomenat així per la gran duna que es va formar a la base del Montplà amb la sorra procedent de les platges del golf de Roses. La sorra amb els anys anava avançant i amenaçava de sepultar masos i cultius fins que a principis del segle XX es va prendre la decisió de fixar-la. Una actuació forestal va convertir la duna en la pineda actual que ara podem gaudir. En els punts de màxima profunditat la sorra arriba a acumulacions de 30 metres.
Continuem per una bona pista que transcorre per la bonica pineda i que en puja al punt més alt de la ruta, Roca Maura. Pel camí també trobem algunes barraques de pedra seca i els eixarts, nom que reben els murs resultants de despedregar el terreny per al conreu, un bon testimoni de l’aprofitament humà. Roca Maura és un esplèndid mirador de grans panoràmiques que ens descobreixen ambdues comarques empordaneses, en especial la del Baix Empordà: el nucli de l’Estartit al peu de la cinglera que ens sustenta, les dues desembocadures del Ter i tota la plana fluvial que alimenta.
Desfem el camí en direcció al mas de Ponça gaudint d’una bona panoràmica del singular altiplà de la Muntanya Gran, flanquejada a ponent per la gran plana de l’Alt Empordà i a llevant per penya-segats que ens alguns llocs cauen a plom més de cent metres, com podrem comprovar en el trajecte cap a l’Escala quan es desviem momentàniament per acostar-nos a Punta Ventosa. L’espectacle es extraordinari.
A Punta Ventosa desfem el camí i continuem cap a l’est per un camí que els afloraments calcaris incomoden i fan trontollar la bicicleta, amb un tram final de baixada força tècnic. Arribem als afores de la gran urbanització que s’estén entre el port de l’Escala i cala Montgó. Prenem un corriol que travessa pel mig del bosc; tot que hi ha vàries possibilitats de fer el trajecte, anem pel que levita damunt de la cinglera que marca el límit entre la terra i el mar.
A l’Escala remuntem per l’unificat i repetitiu entramat urbà fins el camp de futbol des d’on enllacem camins diversos per arribar de nou al punt de sortida.
Desembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Ermita de Sant Grau. Sant Esteve de Marenyà. Castell de Verges. Sant Julià i Santa Basilissa de Verges. Rec del Molí. Monestir de Santa Maria d'Ullà.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.cancasadella.net/ca/
https://visitemporda.com/