Baix Empordà BEM 013_Llabià
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Massís del Montgrí. Muntanya Gran.
Llabià — Serra de Daró — Verges — Bellcaire d’Empordà — Torruella de Montgrí — Gualta — Llabià
Mapa digital Comarcal. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:45 km
Desnivell:425 m
Temps:3 h 30 min
Dificultat:mitjana-difícil
Dunes, maresmes, llacunes i la Gola del Ter
Ruta fantàstica sense pal·liatius per descobrir les meravelles del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: la vall de Santa Caterina, les Dunes, els penya-segats, la maresme de la Pletera i la fantàstica Gola del Ter. Una experiència intensament bella i gratificant!
El nucli de Llabià, enfilat dalt d'un turó, entre Serra de Daró i Gualta, és el millor punt de guaita sobre l'antic estany d'Ullastret i... Dunes, maresmes, llacunes i la Gola del Ter
Ruta fantàstica sense pal·liatius per descobrir les meravelles del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: la vall de Santa Caterina, les Dunes, els penya-segats, la maresme de la Pletera i la fantàstica Gola del Ter. Una experiència intensament bella i gratificant!
El nucli de Llabià, enfilat dalt d'un turó, entre Serra de Daró i Gualta, és el millor punt de guaita sobre l'antic estany d'Ullastret i, per extensió de la serra de les Gavarres, el Prepirineu i el Canigó, relleus que semblen embolcallar la gran plana empordanesa.
Davallem cap a la plana i passem a tocar del Mas de la Bomba, construït per allotjar una sèrie de bombes per regular les la inundacions periòdiques de l'antic Estany d'Ullastret. Prop d’aquest mas trobem el petit pont romà de la Roqueta que ens recorda l'antic i ja desaparegut camí romà que anava a Ullastret. Continuem fins a Serra de Daró travessant el riu que li dona nom.
Navegar per la plana els dies hivernals nets de calitja a l’Empordà son una autèntica delícia paisatgística. Els relleus, sobre tot els que ja estan emblanquinats, emmarquen una superfície pràcticament horitzontal esquitxats de petits nuclis arreu. Un bon exercici és intentar esbrinar quin es cadascun dels que ens envolten. El que sí identifiquem amb claredat és el proper massís del Montgrí, que veurem des de tots els angles possibles, coronat pel castell i la traçada del Ter dibuixada per la vegetació de ribera en contrast als camps erms que l’acompanyen en el seu camí cap a la Gola, nom com es coneix l’actual desembocadura.
A l’altra banda del Ter ens endinsem entre les antigues muralles de Verges i els carrerons que envolten l’antic castell, nucli primigeni de l’actual vila que va formar part del comtat d'Empúries fins que aquest va desaparèixer. A l’entrada de Verges també destaca una meravella hidràulica medieval, el Rec del Molí, que provinent de la resclosa de Colomers marxa cap a Bellcaire d'Empordà i l'Escala on desemboca a la Platja del Rec del Molí.
Seguint aquesta canalització marxem cap a Bellcaire, una altra meravella medieval d’aquest territori carregat d’història. La gran volumetria del castell que fou residència habitual dels comtes d’Empúries des de finals del segle XIII i principis del XIV, destaca de la resta d’edificis. Tot i que Bellcaire està enfilat a dalt d'un petit turó com la majoria dels pobles de la plana empordanesa, no es pot marxar del poble sense pujar a la part alta per gaudir del magnífic conjunt arquitectònic.
Davallem cap a l’ermita de Sant Jaume de Bellcaire, també coneguda com a Sant Joan de Bedenga, nom antic de Bellcaire, per endinsar-nos a les entranyes del massís del Montgrí per la vall de Santa Caterina, nom que pren del santuari que s’ubica a la capçalera, sota mateix del castell, deixant la plana per descobrir que tot i la forma arrodonida del seus cims les seves vessants son abruptes parets calcàries. El contrast és notable i plaent sense cap mena de dubte.
Des del santuari continuem pel sender que puja, el darrer tram cal fer-lo a peu, al coll del Puig, on hi ha una cabana de pastor feta amb la tècnica de la pedra seca i un mirador des del qual hi ha unes vistes impressionants difícilment oblidables. Continuem pujant una mica més per anar a buscar el sender que baixa a les Dunes des de sota mateix de les parets del Montplà. Encara que tècnicament es pot fer damunt la bicicleta, el pendent i la gran pedrissa el fan complicat, només apte per a experts.
El lloc conegut com Les Dunes es troba al vessant est del massís i es caracteritza per l’existència d’una àmplia zona d’antigues dunes, de característiques molt particulars i que es localitzen en el paratge conegut com el Coll de les Sorres. La seva formació té molt a veure amb el vent de tramuntana que al llarg dels anys ha anat portant gran quantitat de sorra des de l’Alt Empordà. Avui dia, aquesta duna continental interior se’ns mostra com una extensa pineda fruit de l’actuació feta a finals del S.XIX per fixar amb diverses espècies vegetals l’avanç de la duna ja que la sorra amenaçava d’envair els masos i els camps de conreu del costat sud del massís.
Creuem aquest petit paradís per pistes i corriols pedregosos per assolir els penya-segats de gairebé 100 m d’alçada, que s’aixequen verticals davant el fastuós paisatge de les Illes Medes. Aquesta Franja litoral del Massís del Montgrí que s’estén entre el cap de la Barra i cala Montgó, constitueix l’únic exemple a Catalunya de costa rocosa alta i calcària i una de les zones més abruptes. Una moment únic per gaudir intensament. Des del mirador gaudim plenament del paisatge del tram de costa que va des de l’Estartit a la Gola del Ter.
Abans d’arribar a la desembocadura encara ens queden intenses experiències per viure: la llacuna salobre de l’antiga desembocadura del Ter o el magnífic tram pedalant per la platja de la Pletera, una zona desurbanitzada ara convertida en un magnífic paratge o espai natural de dunes en recuperació. A la Pletera, hi han tornat les maresmes i les basses pròpies o aiguamoixos de l’entorn aquàtic de la desembocadura del Ter, lloc on hi anem expressament per gaudir de la bellesa d’aquest espai on l’aigua dolça, escadussera per que l’han manllevat al riu al seu pas per la plana, juga amb la del mar. Un lloc imperdible!
Remuntem el Ter fins a Torroella de Montgrí i el Daró fins a Gualta, des d’on ens enfilem al Puig de la Font de la Pascuala, mirador excel·lent des d’on gaudir del paisatge recorregut i punt des del qual tornem a Llabià amb el somriure al rostre i la sensació d’haver gaudit d’una gran i variada ruta.
Desembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Mas de la Bomba. Pont romà de la Roqueta. Castell de Verges. Castell de Bellcaire de l’Empordà. Sant Jaume de Bellcaire o Sant Joan de Bedenga. Les Dunes. La Pletera. La Gola del Ter.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.cancasadella.net/ca/
https://visitemporda.com/
Ruta fantàstica sense pal·liatius per descobrir les meravelles del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: la vall de Santa Caterina, les Dunes, els penya-segats, la maresme de la Pletera i la fantàstica Gola del Ter. Una experiència intensament bella i gratificant!
El nucli de Llabià, enfilat dalt d'un turó, entre Serra de Daró i Gualta, és el millor punt de guaita sobre l'antic estany d'Ullastret i... Dunes, maresmes, llacunes i la Gola del Ter
Ruta fantàstica sense pal·liatius per descobrir les meravelles del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter: la vall de Santa Caterina, les Dunes, els penya-segats, la maresme de la Pletera i la fantàstica Gola del Ter. Una experiència intensament bella i gratificant!
El nucli de Llabià, enfilat dalt d'un turó, entre Serra de Daró i Gualta, és el millor punt de guaita sobre l'antic estany d'Ullastret i, per extensió de la serra de les Gavarres, el Prepirineu i el Canigó, relleus que semblen embolcallar la gran plana empordanesa.
Davallem cap a la plana i passem a tocar del Mas de la Bomba, construït per allotjar una sèrie de bombes per regular les la inundacions periòdiques de l'antic Estany d'Ullastret. Prop d’aquest mas trobem el petit pont romà de la Roqueta que ens recorda l'antic i ja desaparegut camí romà que anava a Ullastret. Continuem fins a Serra de Daró travessant el riu que li dona nom.
Navegar per la plana els dies hivernals nets de calitja a l’Empordà son una autèntica delícia paisatgística. Els relleus, sobre tot els que ja estan emblanquinats, emmarquen una superfície pràcticament horitzontal esquitxats de petits nuclis arreu. Un bon exercici és intentar esbrinar quin es cadascun dels que ens envolten. El que sí identifiquem amb claredat és el proper massís del Montgrí, que veurem des de tots els angles possibles, coronat pel castell i la traçada del Ter dibuixada per la vegetació de ribera en contrast als camps erms que l’acompanyen en el seu camí cap a la Gola, nom com es coneix l’actual desembocadura.
A l’altra banda del Ter ens endinsem entre les antigues muralles de Verges i els carrerons que envolten l’antic castell, nucli primigeni de l’actual vila que va formar part del comtat d'Empúries fins que aquest va desaparèixer. A l’entrada de Verges també destaca una meravella hidràulica medieval, el Rec del Molí, que provinent de la resclosa de Colomers marxa cap a Bellcaire d'Empordà i l'Escala on desemboca a la Platja del Rec del Molí.
Seguint aquesta canalització marxem cap a Bellcaire, una altra meravella medieval d’aquest territori carregat d’història. La gran volumetria del castell que fou residència habitual dels comtes d’Empúries des de finals del segle XIII i principis del XIV, destaca de la resta d’edificis. Tot i que Bellcaire està enfilat a dalt d'un petit turó com la majoria dels pobles de la plana empordanesa, no es pot marxar del poble sense pujar a la part alta per gaudir del magnífic conjunt arquitectònic.
Davallem cap a l’ermita de Sant Jaume de Bellcaire, també coneguda com a Sant Joan de Bedenga, nom antic de Bellcaire, per endinsar-nos a les entranyes del massís del Montgrí per la vall de Santa Caterina, nom que pren del santuari que s’ubica a la capçalera, sota mateix del castell, deixant la plana per descobrir que tot i la forma arrodonida del seus cims les seves vessants son abruptes parets calcàries. El contrast és notable i plaent sense cap mena de dubte.
Des del santuari continuem pel sender que puja, el darrer tram cal fer-lo a peu, al coll del Puig, on hi ha una cabana de pastor feta amb la tècnica de la pedra seca i un mirador des del qual hi ha unes vistes impressionants difícilment oblidables. Continuem pujant una mica més per anar a buscar el sender que baixa a les Dunes des de sota mateix de les parets del Montplà. Encara que tècnicament es pot fer damunt la bicicleta, el pendent i la gran pedrissa el fan complicat, només apte per a experts.
El lloc conegut com Les Dunes es troba al vessant est del massís i es caracteritza per l’existència d’una àmplia zona d’antigues dunes, de característiques molt particulars i que es localitzen en el paratge conegut com el Coll de les Sorres. La seva formació té molt a veure amb el vent de tramuntana que al llarg dels anys ha anat portant gran quantitat de sorra des de l’Alt Empordà. Avui dia, aquesta duna continental interior se’ns mostra com una extensa pineda fruit de l’actuació feta a finals del S.XIX per fixar amb diverses espècies vegetals l’avanç de la duna ja que la sorra amenaçava d’envair els masos i els camps de conreu del costat sud del massís.
Creuem aquest petit paradís per pistes i corriols pedregosos per assolir els penya-segats de gairebé 100 m d’alçada, que s’aixequen verticals davant el fastuós paisatge de les Illes Medes. Aquesta Franja litoral del Massís del Montgrí que s’estén entre el cap de la Barra i cala Montgó, constitueix l’únic exemple a Catalunya de costa rocosa alta i calcària i una de les zones més abruptes. Una moment únic per gaudir intensament. Des del mirador gaudim plenament del paisatge del tram de costa que va des de l’Estartit a la Gola del Ter.
Abans d’arribar a la desembocadura encara ens queden intenses experiències per viure: la llacuna salobre de l’antiga desembocadura del Ter o el magnífic tram pedalant per la platja de la Pletera, una zona desurbanitzada ara convertida en un magnífic paratge o espai natural de dunes en recuperació. A la Pletera, hi han tornat les maresmes i les basses pròpies o aiguamoixos de l’entorn aquàtic de la desembocadura del Ter, lloc on hi anem expressament per gaudir de la bellesa d’aquest espai on l’aigua dolça, escadussera per que l’han manllevat al riu al seu pas per la plana, juga amb la del mar. Un lloc imperdible!
Remuntem el Ter fins a Torroella de Montgrí i el Daró fins a Gualta, des d’on ens enfilem al Puig de la Font de la Pascuala, mirador excel·lent des d’on gaudir del paisatge recorregut i punt des del qual tornem a Llabià amb el somriure al rostre i la sensació d’haver gaudit d’una gran i variada ruta.
Desembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Mas de la Bomba. Pont romà de la Roqueta. Castell de Verges. Castell de Bellcaire de l’Empordà. Sant Jaume de Bellcaire o Sant Joan de Bedenga. Les Dunes. La Pletera. La Gola del Ter.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://www.cancasadella.net/ca/
https://visitemporda.com/