Baix Empordà BEM 015_l'Estartit
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Muntanya Gran. Roca Maura. Duna Contin
L'Estartit — Roca Maura — Casa de les Dunes — Torroella de Montgrí — La Gola — L'Estartit
Mapa digital Comarcal. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:22 km
Desnivell:240 m
Temps:2 h 0 min
Dificultat:fàcil
Informació
Pels voltants del Montgrí
Una ruta popular per gaudir de la bicicleta, els amics i la bellesa del paisatge que ens regala el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter pedalant per espais emblemàtics com son la Gola del Ter, la Pletera o la Duna Continental de la Muntanya Gran. Molt en poc tros.
Des del port de l?Estartit enfilem per una petita vall, angosta a l?inici, que duu a la Torre Ponça, ubicada en l?altiplà de la Muntanya Gran del massís d... Pels voltants del Montgrí
Una ruta popular per gaudir de la bicicleta, els amics i la bellesa del paisatge que ens regala el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter pedalant per espais emblemàtics com son la Gola del Ter, la Pletera o la Duna Continental de la Muntanya Gran. Molt en poc tros.
Des del port de l’Estartit enfilem per una petita vall, angosta a l’inici, que duu a la Torre Ponça, ubicada en l’altiplà de la Muntanya Gran del massís del Montgrí a redós del cim de Roca Maura. En aquesta casa, molt reformada modernament, s'hi van trobar restes de murs que poden pertànyer a una fortalesa que fou aixecada en la proximitat d'una construcció romana, en els camins que menaven cap a l'establiment grecoromà d'Empúries i al Palau.
Iniciem l’ascens al punt més alt de la ruta, el cim de Roca Maura, el més oriental del Massís del Montgrí, un esforç fugaç que remet davant les grans panoràmiques que des del cim és gaudeixen i que ajuden a entendre l’entorn que ens envolta: les planes al·luvials del Baix i l'Alt Empordà i els relleus que les envolten. Cap al nord mirant d’oest a est destaquen les serralades del Pirineu gironí, el Canigó, les Salines, la Serra de l’Albera i l’istme de Cap de Creus. Si mirem cap al sud d’est a oest tenim als nostres peus, en caiguda vertical, el nucli de l’Estartit, tota la badia regada pel Ter, les Muntanyes de Begur i les Gavarres.
Ens deixem caure i ens endinsem a les entranyes de la Muntanya Gran, un extens altiplà emmarcat entre els relleus rocosos del massís, la plana on hi havia l’antic estany de Bellcaire, ara dessecat i els límits urbans de l’Escala i Cala Montgó. Pedalem cap a ponent immersos en l’ombra que ens regalen les pinedes amb alguns exemplars de volum i edat considerable. Pel camí també trobem algunes barraques de pedra seca i els aixarts, nom que reben els murs resultants de despedregar el terreny per al conreu, un bon testimoni de l’aprofitament humà. Arribem a un espai singular, la Duna continental. Tot i que aparentment sembla una incoherència som a sobre de la llengua d’una antiga duna que la tramuntana feia créixer lenta però inexorablement. La sorra amb els anys anava avançant i amenaçava de sepultar masos i cultius fins que a principis del segle XX es va prendre la decisió de fixar-la. Una actuació forestal va convertir la duna en la pineda actual que ara podem gaudir. En els punts de màxima profunditat la sorra arriba a acumulacions de 30 metres.
A l’àrea d’esbarjo de la casa de les Dunes, ens deixem caure per la vessant sud del Montplà per arribar a Torroella de Montgrí on entrem pel Portal de Santa Caterina un vestigi de l’antic recinte murat. Travessem tot el poble i continuem pel marge esquerra del Ter. El llarg viatge del riu, uns 200 quilòmetres des del seu naixement al circ d’Ulldeter, acaba mansament a la Gola, nom que rep l’actual desembocadura; li han pres ja tanta aigua i tanta força que sembla que no tingui esma de continuar. Però ho fa, treu un braç d’aigua entre la sorra i s’hi acaba abocant. La Gola és un paisatge de fang, sorra i aigua dolça i salada, canviant segons el cabal, les riuades o els temporals, un lloc extraordinari de gran bellesa que s’accentua amb la vegetació de ribera i, sobretot, per la magnífica vista que tenim al davant, les impressionants Illes Medes banyades per un mar d’intens color blau. Imperdible.
Camí de l’Estartit trobem altres petites meravelles naturals. Pedalem pels Aiguamolls del Baix Empordà, una zona desurbanitzada coneguda com la Pletera ara convertida en un magnífic paratge o espai natural de dunes en recuperació. Finalment la Pletera va escapar del voraç urbanisme i actualment tenim una zona de maresmes recuperant basses com la llacuna salobre de Fra Ramón, un refugi de la població de fartet. Una altra llacuna ens espera arribant a l’Estartit, la formada a l’antiga desembocadura del Ter.
Desembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Cabana de Pedra Seca. Portal de Santa Caterina i Sant Genís de Torroella de Montgrí.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://visitemporda.com/
Una ruta popular per gaudir de la bicicleta, els amics i la bellesa del paisatge que ens regala el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter pedalant per espais emblemàtics com son la Gola del Ter, la Pletera o la Duna Continental de la Muntanya Gran. Molt en poc tros.
Des del port de l?Estartit enfilem per una petita vall, angosta a l?inici, que duu a la Torre Ponça, ubicada en l?altiplà de la Muntanya Gran del massís d... Pels voltants del Montgrí
Una ruta popular per gaudir de la bicicleta, els amics i la bellesa del paisatge que ens regala el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter pedalant per espais emblemàtics com son la Gola del Ter, la Pletera o la Duna Continental de la Muntanya Gran. Molt en poc tros.
Des del port de l’Estartit enfilem per una petita vall, angosta a l’inici, que duu a la Torre Ponça, ubicada en l’altiplà de la Muntanya Gran del massís del Montgrí a redós del cim de Roca Maura. En aquesta casa, molt reformada modernament, s'hi van trobar restes de murs que poden pertànyer a una fortalesa que fou aixecada en la proximitat d'una construcció romana, en els camins que menaven cap a l'establiment grecoromà d'Empúries i al Palau.
Iniciem l’ascens al punt més alt de la ruta, el cim de Roca Maura, el més oriental del Massís del Montgrí, un esforç fugaç que remet davant les grans panoràmiques que des del cim és gaudeixen i que ajuden a entendre l’entorn que ens envolta: les planes al·luvials del Baix i l'Alt Empordà i els relleus que les envolten. Cap al nord mirant d’oest a est destaquen les serralades del Pirineu gironí, el Canigó, les Salines, la Serra de l’Albera i l’istme de Cap de Creus. Si mirem cap al sud d’est a oest tenim als nostres peus, en caiguda vertical, el nucli de l’Estartit, tota la badia regada pel Ter, les Muntanyes de Begur i les Gavarres.
Ens deixem caure i ens endinsem a les entranyes de la Muntanya Gran, un extens altiplà emmarcat entre els relleus rocosos del massís, la plana on hi havia l’antic estany de Bellcaire, ara dessecat i els límits urbans de l’Escala i Cala Montgó. Pedalem cap a ponent immersos en l’ombra que ens regalen les pinedes amb alguns exemplars de volum i edat considerable. Pel camí també trobem algunes barraques de pedra seca i els aixarts, nom que reben els murs resultants de despedregar el terreny per al conreu, un bon testimoni de l’aprofitament humà. Arribem a un espai singular, la Duna continental. Tot i que aparentment sembla una incoherència som a sobre de la llengua d’una antiga duna que la tramuntana feia créixer lenta però inexorablement. La sorra amb els anys anava avançant i amenaçava de sepultar masos i cultius fins que a principis del segle XX es va prendre la decisió de fixar-la. Una actuació forestal va convertir la duna en la pineda actual que ara podem gaudir. En els punts de màxima profunditat la sorra arriba a acumulacions de 30 metres.
A l’àrea d’esbarjo de la casa de les Dunes, ens deixem caure per la vessant sud del Montplà per arribar a Torroella de Montgrí on entrem pel Portal de Santa Caterina un vestigi de l’antic recinte murat. Travessem tot el poble i continuem pel marge esquerra del Ter. El llarg viatge del riu, uns 200 quilòmetres des del seu naixement al circ d’Ulldeter, acaba mansament a la Gola, nom que rep l’actual desembocadura; li han pres ja tanta aigua i tanta força que sembla que no tingui esma de continuar. Però ho fa, treu un braç d’aigua entre la sorra i s’hi acaba abocant. La Gola és un paisatge de fang, sorra i aigua dolça i salada, canviant segons el cabal, les riuades o els temporals, un lloc extraordinari de gran bellesa que s’accentua amb la vegetació de ribera i, sobretot, per la magnífica vista que tenim al davant, les impressionants Illes Medes banyades per un mar d’intens color blau. Imperdible.
Camí de l’Estartit trobem altres petites meravelles naturals. Pedalem pels Aiguamolls del Baix Empordà, una zona desurbanitzada coneguda com la Pletera ara convertida en un magnífic paratge o espai natural de dunes en recuperació. Finalment la Pletera va escapar del voraç urbanisme i actualment tenim una zona de maresmes recuperant basses com la llacuna salobre de Fra Ramón, un refugi de la població de fartet. Una altra llacuna ens espera arribant a l’Estartit, la formada a l’antiga desembocadura del Ter.
Desembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Cabana de Pedra Seca. Portal de Santa Caterina i Sant Genís de Torroella de Montgrí.
ALLOTJAMENTS / RESTAURANTS
https://visitemporda.com/