Baix Empordà BEM 012_Torroella de Montgrí
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Massís del Montgrí. Muntanya Gran.
Torroella de Montgrí — la Gola del Ter — l’Estartit — Santa Maria del Palau — Sobrestany — Santa Caterina — Castell de Montgrí — Torroella de Montgrí
Mapa Comarcal. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
Resum
Distància:35 km
Desnivell:485 m
Temps:3 h 45 min
Dificultat:mitjana-difícil
Ascensió al Castell de Montgrí
La ruta puja al castell de Montgrí, a peu, fent una llarga marrada que ens porta a descobrir llocs d?especial interès com la Gola del Ter, la maresma de la Pletera o la sempre interessant Muntanya Gran del massís del Montgrí.
Comencem la ruta pel marge esquerra del Ter. El llarg viatge del riu, uns 200 quilòmetres des del seu naixement al circ d?Ulldeter, acaba mansament a la Gola, nom que rep l?actual desembocadura; li han pres ja... Ascensió al Castell de Montgrí
La ruta puja al castell de Montgrí, a peu, fent una llarga marrada que ens porta a descobrir llocs d’especial interès com la Gola del Ter, la maresma de la Pletera o la sempre interessant Muntanya Gran del massís del Montgrí.
Comencem la ruta pel marge esquerra del Ter. El llarg viatge del riu, uns 200 quilòmetres des del seu naixement al circ d’Ulldeter, acaba mansament a la Gola, nom que rep l’actual desembocadura; li han pres ja tanta aigua i tanta força que sembla que no tingui esma de continuar. Però ho fa, treu un braç d’aigua entre la sorra i s’hi acaba abocant. La Gola és un paisatge de fang, sorra i aigua dolça i salada, canviant segons el cabal, les riuades o els temporals, un lloc extraordinari de gran bellesa que s’accentua amb la vegetació de ribera i, sobretot, per la magnífica vista que tenim al davant, les impressionants Illes Medes banyades per un mar d’intens color blau. Imperdible.
Camí cap a l’Estartit trobem altres petites meravelles naturals. Pedalem pels Aiguamolls del Baix Empordà, una zona desurbanitzada coneguda com la Pletera ara convertida en un magnífic paratge o espai natural de dunes en recuperació. Finalment la Pletera va escapar del voraç urbanisme i actualment tenim una zona de maresmes recuperant basses com la llacuna salobre de Fra Ramón, un refugi de la població de fartet. Una altra llacuna ens espera arribant a l’Estartit, la formada a l’antiga desembocadura del Ter.
A l’Estartit enfilem per una petita vall, angosta a l’inici, que duu a la Torre Ponça, ubicada en l’altiplà de la Muntanya Gran del massís del Montgrí a redós i al nord del cim de Roca Maura. En aquesta casa, molt reformada modernament, s'hi van trobar restes de murs que poden pertànyer a una fortalesa que fou aixecada en la proximitat d'una construcció romana, en els camins que menaven cap a l'establiment grecoromà d'Empúries i al Palau.
Naveguem en paral·lel a la línia de costa entre el cap de la Barra i cala Montgó amb penya-segats de gairebé 100 m d’alçada tot i que no els veiem. Un paisatge de vegetació baixa, estepària, que com una extensa catifa vesteix el territori calcari pel qual pedalem i que a vegades ens fa posar peu a terra. A l’alçada de les runes de Mas Sec, ens desviem pel camí que duu a Santa Maria de Palau per una pineda frondosa amb algunes clarianes que ens permeten tenir unes bones panoràmiques del Golf de Roses tancat pels relleus del Parc Natural de Cap de Creus i cap el nord s’imposa el sempre imponent Canigó
El conjunt arqueològic de Santa Maria del Palau és un jaciment medieval constituït per un petit temple romànic i el vestigi d'un petit poblat, que tindria els seus orígens en l'època romana (s. II a.C.). Ens deixem caure cap a plana alegrement connectant amb una bona pista que seguim en direcció al massís muntanyós calcari del Montgrí, abrupte malgrat la seva poca altitud i formes arrodonides. El cim està coronat per un alterós castell, una fortificació militar construïda entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II.
Canviem de direcció per anar cap a Sobrestany. Pel camí trobem l’interessant Torre Ferrana, un mas fortificat bastit a la plana propera a l'antic Estany de Bellcaire. Un ramat d’ovelles pastura tranquil·lament al seu voltant ignorant la lluita aferrissada de dos bocs que decideixen a cops qui dels dos porta el lideratge.
Naveguem per la gran plana empordanesa entre extenses plantacions de fruiters i passem pels afores de Bellcaire d’Empordà. A la part alta s’alça el magnífic Castell que fou residència dels Comtes d'Empúries. La construcció d'aquesta fortalesa fou motiu de discòrdia amb el rei Jaume II, pel fet que els usatges preceptuaven que només el rei podia aixecar fortificacions noves. Molt a prop hi havia, a més, la fortalesa reial del Castell del Montgrí i el castell d'Albons, feudatari del rei. El castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots dos són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud a la primera meitat del segle XIV.
Seguim en direcció a Santa Caterina per endinsar-nos a les entranyes del massís del Montgrí per la vall de del mateix nom deixant la plana per descobrir que tot i la forma arrodonida del seus cims les seves vessants son abruptes parets calcàries. El contrast és notable i plaent sense cap mena de dubte. L’ermita s’ubica a la capçalera de la vall sota mateix del castell i és un lloc de gran devoció pels habitants de la zona. Continuem pel sender que puja al Coll de la Creu de Santa Caterina amb alguns trams que s’han de fer a peu. Al coll pugem al Castell del Montgrí a peu ja que el terreny calcari i el pendent fa impossible fer-ho damunt la bici, tot i que de baixada hi ha trams que es poden fer si es te una bona tècnica. Paga la pena pujar per descobrir aquesta meravella inacabada i gaudir de les panoràmiques extenses del territori que des de la fortificació és gaudeixen.
Tornem fins al coll de la Creu de Santa Caterina des d’on tornem al punt de sortida per una bonica trialera que farà les delícies dels amants dels senders.
Novembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Gola del Ter. La Pletera. Torre Ponça. Santa Maria del Palau. Torre Ferrana. Castell de Bellcaire de l’Empordà. Ermita de Santa Caterina. Castell de Montgrí
CARTOGRAFIA DIGITAL
Mapa Comarcal. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).
La ruta puja al castell de Montgrí, a peu, fent una llarga marrada que ens porta a descobrir llocs d?especial interès com la Gola del Ter, la maresma de la Pletera o la sempre interessant Muntanya Gran del massís del Montgrí.
Comencem la ruta pel marge esquerra del Ter. El llarg viatge del riu, uns 200 quilòmetres des del seu naixement al circ d?Ulldeter, acaba mansament a la Gola, nom que rep l?actual desembocadura; li han pres ja... Ascensió al Castell de Montgrí
La ruta puja al castell de Montgrí, a peu, fent una llarga marrada que ens porta a descobrir llocs d’especial interès com la Gola del Ter, la maresma de la Pletera o la sempre interessant Muntanya Gran del massís del Montgrí.
Comencem la ruta pel marge esquerra del Ter. El llarg viatge del riu, uns 200 quilòmetres des del seu naixement al circ d’Ulldeter, acaba mansament a la Gola, nom que rep l’actual desembocadura; li han pres ja tanta aigua i tanta força que sembla que no tingui esma de continuar. Però ho fa, treu un braç d’aigua entre la sorra i s’hi acaba abocant. La Gola és un paisatge de fang, sorra i aigua dolça i salada, canviant segons el cabal, les riuades o els temporals, un lloc extraordinari de gran bellesa que s’accentua amb la vegetació de ribera i, sobretot, per la magnífica vista que tenim al davant, les impressionants Illes Medes banyades per un mar d’intens color blau. Imperdible.
Camí cap a l’Estartit trobem altres petites meravelles naturals. Pedalem pels Aiguamolls del Baix Empordà, una zona desurbanitzada coneguda com la Pletera ara convertida en un magnífic paratge o espai natural de dunes en recuperació. Finalment la Pletera va escapar del voraç urbanisme i actualment tenim una zona de maresmes recuperant basses com la llacuna salobre de Fra Ramón, un refugi de la població de fartet. Una altra llacuna ens espera arribant a l’Estartit, la formada a l’antiga desembocadura del Ter.
A l’Estartit enfilem per una petita vall, angosta a l’inici, que duu a la Torre Ponça, ubicada en l’altiplà de la Muntanya Gran del massís del Montgrí a redós i al nord del cim de Roca Maura. En aquesta casa, molt reformada modernament, s'hi van trobar restes de murs que poden pertànyer a una fortalesa que fou aixecada en la proximitat d'una construcció romana, en els camins que menaven cap a l'establiment grecoromà d'Empúries i al Palau.
Naveguem en paral·lel a la línia de costa entre el cap de la Barra i cala Montgó amb penya-segats de gairebé 100 m d’alçada tot i que no els veiem. Un paisatge de vegetació baixa, estepària, que com una extensa catifa vesteix el territori calcari pel qual pedalem i que a vegades ens fa posar peu a terra. A l’alçada de les runes de Mas Sec, ens desviem pel camí que duu a Santa Maria de Palau per una pineda frondosa amb algunes clarianes que ens permeten tenir unes bones panoràmiques del Golf de Roses tancat pels relleus del Parc Natural de Cap de Creus i cap el nord s’imposa el sempre imponent Canigó
El conjunt arqueològic de Santa Maria del Palau és un jaciment medieval constituït per un petit temple romànic i el vestigi d'un petit poblat, que tindria els seus orígens en l'època romana (s. II a.C.). Ens deixem caure cap a plana alegrement connectant amb una bona pista que seguim en direcció al massís muntanyós calcari del Montgrí, abrupte malgrat la seva poca altitud i formes arrodonides. El cim està coronat per un alterós castell, una fortificació militar construïda entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II.
Canviem de direcció per anar cap a Sobrestany. Pel camí trobem l’interessant Torre Ferrana, un mas fortificat bastit a la plana propera a l'antic Estany de Bellcaire. Un ramat d’ovelles pastura tranquil·lament al seu voltant ignorant la lluita aferrissada de dos bocs que decideixen a cops qui dels dos porta el lideratge.
Naveguem per la gran plana empordanesa entre extenses plantacions de fruiters i passem pels afores de Bellcaire d’Empordà. A la part alta s’alça el magnífic Castell que fou residència dels Comtes d'Empúries. La construcció d'aquesta fortalesa fou motiu de discòrdia amb el rei Jaume II, pel fet que els usatges preceptuaven que només el rei podia aixecar fortificacions noves. Molt a prop hi havia, a més, la fortalesa reial del Castell del Montgrí i el castell d'Albons, feudatari del rei. El castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots dos són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud a la primera meitat del segle XIV.
Seguim en direcció a Santa Caterina per endinsar-nos a les entranyes del massís del Montgrí per la vall de del mateix nom deixant la plana per descobrir que tot i la forma arrodonida del seus cims les seves vessants son abruptes parets calcàries. El contrast és notable i plaent sense cap mena de dubte. L’ermita s’ubica a la capçalera de la vall sota mateix del castell i és un lloc de gran devoció pels habitants de la zona. Continuem pel sender que puja al Coll de la Creu de Santa Caterina amb alguns trams que s’han de fer a peu. Al coll pugem al Castell del Montgrí a peu ja que el terreny calcari i el pendent fa impossible fer-ho damunt la bici, tot i que de baixada hi ha trams que es poden fer si es te una bona tècnica. Paga la pena pujar per descobrir aquesta meravella inacabada i gaudir de les panoràmiques extenses del territori que des de la fortificació és gaudeixen.
Tornem fins al coll de la Creu de Santa Caterina des d’on tornem al punt de sortida per una bonica trialera que farà les delícies dels amants dels senders.
Novembre de 2021
CENTRES D’INTERÈS
Gola del Ter. La Pletera. Torre Ponça. Santa Maria del Palau. Torre Ferrana. Castell de Bellcaire de l’Empordà. Ermita de Santa Caterina. Castell de Montgrí
CARTOGRAFIA DIGITAL
Mapa Comarcal. Alt Empordà. 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).